What do you think?
Rate this book
Secrets ofegats
Tardor del 2023. La terrible sequera que assola Catalunya fa aflorar les restes d un doble crim comès cinquanta anys enrere.
Un Seat 124 de color vermell emergeix de les profunditats de l embassament de Sant Magí amb dos cadàvers a l interior. Al poble tothom sap que es tracta dels cossos de la Teresa i la Mireia Molins, mare i filla desaparegudes el 1976.
La sergent dels Mossos Laia Vilanova no passa un bon moment; separada del seu home, i de baixa laboral, centra totes les seves energies a esbrinar la veritat submergida durant dècades sota les aigües del pantà, i per ferho no dubta a contactar amb el policia que va investigar les desaparicions dels anys setanta, l Enric Borrell, ara octogenari i reclòs en una residència.
A través del seu testimoni, la Laia, coneixerà una època convulsa de canvis, esperances i traïcions, però la sergent patirà una altra sotragada que farà trontollar els secrets el passat torna per passar comptes.
Han passat més de cinqunata anys, i ha arribat el moment de revelar els secrets ofegats.
Un Seat 124 de color vermell emergeix de les profunditats de l embassament de Sant Magí amb dos cadàvers a l interior. Al poble tothom sap que es tracta dels cossos de la Teresa i la Mireia Molins, mare i filla desaparegudes el 1976.
La sergent dels Mossos Laia Vilanova no passa un bon moment; separada del seu home, i de baixa laboral, centra totes les seves energies a esbrinar la veritat submergida durant dècades sota les aigües del pantà, i per ferho no dubta a contactar amb el policia que va investigar les desaparicions dels anys setanta, l Enric Borrell, ara octogenari i reclòs en una residència.
A través del seu testimoni, la Laia, coneixerà una època convulsa de canvis, esperances i traïcions, però la sergent patirà una altra sotragada que farà trontollar els secrets el passat torna per passar comptes.
Han passat més de cinqunata anys, i ha arribat el moment de revelar els secrets ofegats.
311 pages, Kindle Edition
Published September 18, 2025
1 person is currently reading
22 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
November 3, 2025
El passat sempre acaba sortint a la llum. O no, a vegades hi ha misteris i secrets que moren amb les persones i no s'arriba a saber mai la veritat...
Per cert, beure quelcom per la boca va amb "B".
Per cert, beure quelcom per la boca va amb "B".
December 16, 2025
No us trobeu davant d’una novel·la que només vulgui resoldre un crim. Secrets ofegats parteix d’un fet colpidor —unes restes humanes que emergeixen de l’interior d’un cotxe després d’una llarga sequera— per endinsar-vos en una història molt més ampla: la de les vides que queden atrapades al voltant d’un secret que mai no ha acabat d’enfonsar-se.
Hi ha, a més, un valor afegit que m’inquieta profundament: l’escenari. La narració s’arrela en una vall osonenca, un indret petit i tancat on visc, on un pantà misteriós guarda més del que sembla. És un espai on els relats s’han transmès sempre a mitja veu, on costa distingir què és veritat i què és llegenda. Aquí, l’aigua no només amaga cossos: custodia memòria, rumors i ferides col·lectives.
La trama es desdobla en el temps. D’una banda, el 2023, amb una investigació reoberta i uns investigadors que arrosseguen les seves pròpies esquerdes. De l’altra, el 1976, en una Catalunya marcada pels silencis, les pors i els canvis socials. Aquest joc temporal no és cap artifici narratiu, sinó l’eix que sosté tota la novel·la i que permet entendre com el passat continua projectant ombres llargues sobre el present.
I és aquí on Secrets ofegats es fa forta. Al final, no és tan important saber a qui pertanyen les restes com tot allò que gira al seu voltant: les conseqüències, els records, les vides que es transformen. Susana Hernández posa el focus en els personatges i en el desenvolupament de les seves vides, tant dels afectats del passat com dels investigadors del present, i construeix una història profundament humana.
El ritme és ferm, sense treva, i us condueix amb pas segur cap al desenllaç final. Secrets ofegats no busca l’efecte fàcil: interpel·la, remou i recorda que hi ha secrets que no desapareixen mai.
Només esperen el moment de tornar a la superfície.
Hi ha, a més, un valor afegit que m’inquieta profundament: l’escenari. La narració s’arrela en una vall osonenca, un indret petit i tancat on visc, on un pantà misteriós guarda més del que sembla. És un espai on els relats s’han transmès sempre a mitja veu, on costa distingir què és veritat i què és llegenda. Aquí, l’aigua no només amaga cossos: custodia memòria, rumors i ferides col·lectives.
La trama es desdobla en el temps. D’una banda, el 2023, amb una investigació reoberta i uns investigadors que arrosseguen les seves pròpies esquerdes. De l’altra, el 1976, en una Catalunya marcada pels silencis, les pors i els canvis socials. Aquest joc temporal no és cap artifici narratiu, sinó l’eix que sosté tota la novel·la i que permet entendre com el passat continua projectant ombres llargues sobre el present.
I és aquí on Secrets ofegats es fa forta. Al final, no és tan important saber a qui pertanyen les restes com tot allò que gira al seu voltant: les conseqüències, els records, les vides que es transformen. Susana Hernández posa el focus en els personatges i en el desenvolupament de les seves vides, tant dels afectats del passat com dels investigadors del present, i construeix una història profundament humana.
El ritme és ferm, sense treva, i us condueix amb pas segur cap al desenllaç final. Secrets ofegats no busca l’efecte fàcil: interpel·la, remou i recorda que hi ha secrets que no desapareixen mai.
Només esperen el moment de tornar a la superfície.
January 1, 2026
En plena temporada de sequera apareix en el fons d'un pantà un cotxe; a dins, uns ossos humans.
No he aconseguit enganxar-me a aquesta novel·la amb múltiples personatges implicats i he optat per no arribar fins al final. M'ha costat mantenir la meva atenció en la trama; potser per un excés d'informació o per la meva falta d'interès en tot el que s'anava desenvolupant.
No he aconseguit enganxar-me a aquesta novel·la amb múltiples personatges implicats i he optat per no arribar fins al final. M'ha costat mantenir la meva atenció en la trama; potser per un excés d'informació o per la meva falta d'interès en tot el que s'anava desenvolupant.
October 20, 2025
Una historia interessant, d’aquelles d’”embolica que fa fort” amb personatges complexos i un final inesperat.
Recomanable.
Recomanable.
October 21, 2025
Dubte entre 3'5 i 4.
October 2, 2025
He gaudit moltíssim amb la lectura de Secrets ofegats. És un d’aquells llibres que, quan el comences, no saps ben bé què trobaràs, però que a mesura que avances et va atrapant cada cop més i acabes completament enganxat. Feia temps que no llegia una novel·la tan ben equilibrada entre intriga, emoció i personatges.
El que més m’ha cridat l’atenció és que és una obra coral, amb molts personatges que van apareixent i que, malgrat la seva quantitat, estan tots molt ben definits. No són noms buits: cadascun té la seva veu, la seva manera de parlar, les seves emocions i problemes. A més, al final del llibre hi ha un glossari de personatges que és un detall fantàstic: et permet consultar ràpidament qui és qui i no perdre’t entre les diferents trames. És una ajuda que s’agraeix molt, sobretot quan tens tantes històries que s’entrellacen.
La novel·la juga amb dues línies temporals: la actualitat i l’any 1976. Aquest salt en el temps està molt ben aconseguit, perquè no només dona dinamisme a la narració, sinó que aconsegueix que el lector entri de ple en dues èpoques diferents. Quan ets al 1976, realment tens la sensació d’estar allà: els personatges pensen, parlen i senten com ho feien en aquell moment històric, amb els conflictes i els límits propis de la seva època. I quan tornes a l’actualitat, els ecos del passat es mantenen vius i ajuden a entendre millor què passa ara. Aquest joc de miralls entre passat i present és un dels punts més potents del llibre.
Un altre aspecte que m’ha encantat és la capacitat de mantenir la tensió i el misteri durant tota la novel·la. No hi ha cap punt mort: sempre hi ha una pregunta oberta, una trama que es complica, un secret que comença a aflorar. Les subtrames estan molt ben organitzades i connectades entre elles, i això fa que vulguis seguir llegint per veure com tot es va resolent. És d’aquelles novel·les que, quan tanques un capítol, penses: “va, només un més”, i quan t’adones ja n’has llegit quatre més.
Però Secrets ofegats no és només un llibre de misteri. Al darrere hi ha temes molt potents que l’autora treballa amb sensibilitat: els secrets familiars, que poden marcar generacions; la culpa, que pesa sobre els personatges i condiciona les seves decisions; i la memòria, que és fràgil, subjectiva i, alhora, imprescindible per entendre qui som. Aquestes capes afegeixen profunditat a la novel·la i fan que el lector no només es deixi atrapar per la trama, sinó que també hi reflexioni.
El ritme és àgil, la prosa és clara i directa, i alhora té moments molt emocionants. És d’aquells llibres que es poden llegir ràpidament perquè enganxen, però que també es poden assaborir amb calma, gaudint dels detalls. I és molt recomanable tant per a amants de la novel·la negra com per a lectors que busquin una història amb personatges reals, conflictes humans i secrets que no deixen indiferent.
En definitiva, Secrets ofegats és una lectura que m’ha deixat molt satisfet. Una novel·la rodona, intensa i molt ben construïda. Per a mi, una de les lectures més recomanables que he fet últimament.
El que més m’ha cridat l’atenció és que és una obra coral, amb molts personatges que van apareixent i que, malgrat la seva quantitat, estan tots molt ben definits. No són noms buits: cadascun té la seva veu, la seva manera de parlar, les seves emocions i problemes. A més, al final del llibre hi ha un glossari de personatges que és un detall fantàstic: et permet consultar ràpidament qui és qui i no perdre’t entre les diferents trames. És una ajuda que s’agraeix molt, sobretot quan tens tantes històries que s’entrellacen.
La novel·la juga amb dues línies temporals: la actualitat i l’any 1976. Aquest salt en el temps està molt ben aconseguit, perquè no només dona dinamisme a la narració, sinó que aconsegueix que el lector entri de ple en dues èpoques diferents. Quan ets al 1976, realment tens la sensació d’estar allà: els personatges pensen, parlen i senten com ho feien en aquell moment històric, amb els conflictes i els límits propis de la seva època. I quan tornes a l’actualitat, els ecos del passat es mantenen vius i ajuden a entendre millor què passa ara. Aquest joc de miralls entre passat i present és un dels punts més potents del llibre.
Un altre aspecte que m’ha encantat és la capacitat de mantenir la tensió i el misteri durant tota la novel·la. No hi ha cap punt mort: sempre hi ha una pregunta oberta, una trama que es complica, un secret que comença a aflorar. Les subtrames estan molt ben organitzades i connectades entre elles, i això fa que vulguis seguir llegint per veure com tot es va resolent. És d’aquelles novel·les que, quan tanques un capítol, penses: “va, només un més”, i quan t’adones ja n’has llegit quatre més.
Però Secrets ofegats no és només un llibre de misteri. Al darrere hi ha temes molt potents que l’autora treballa amb sensibilitat: els secrets familiars, que poden marcar generacions; la culpa, que pesa sobre els personatges i condiciona les seves decisions; i la memòria, que és fràgil, subjectiva i, alhora, imprescindible per entendre qui som. Aquestes capes afegeixen profunditat a la novel·la i fan que el lector no només es deixi atrapar per la trama, sinó que també hi reflexioni.
El ritme és àgil, la prosa és clara i directa, i alhora té moments molt emocionants. És d’aquells llibres que es poden llegir ràpidament perquè enganxen, però que també es poden assaborir amb calma, gaudint dels detalls. I és molt recomanable tant per a amants de la novel·la negra com per a lectors que busquin una història amb personatges reals, conflictes humans i secrets que no deixen indiferent.
En definitiva, Secrets ofegats és una lectura que m’ha deixat molt satisfet. Una novel·la rodona, intensa i molt ben construïda. Per a mi, una de les lectures més recomanables que he fet últimament.
October 5, 2025
🚘 Tardor del 2023. La terrible sequera que assola Catalunya fa aflorar les restes d’un doble crim comès cinquanta anys enrere.
Un Seat 124 de color vermell emergeix de les profunditats de l’embassament de Sant Magí amb dos cadàvers a l’interior. Al poble tothom sap que es tracta dels cossos de la Teresa i la Mireia Molins, mare i filla desaparegudes el 1976.
📖 Aquest esdeveniment dona el tret de sortida a la novel·la protagonitzada per la Laia Vilanova, sergent dels Mossos d’Esquadra de baixa per depressió. Tot i així, a la obra participen molts personatges i tots ells tenen importància al llarg de la investigació. Incloent el testimoni de l’Enric Borrell, Guàrdia Civil jubilat, que ajuda a entendre els fets del passat.
👮🏼♀️ El llibre té dues línies temporals, la investigació de 2023 i els fets ocorreguts durant 1976. Això es tot un encert perquè et va donant detalls però a la vegada accelera la narració del temps més proper, provocant que entenguis millor tot el que està succeint però sense desvetllar el misteri.
🖊️ Escriure en dues línies temporals no es sencill i no tots els escriptors ho aconsegueixen amb èxit, però l’autora permet que tots els personatges de cada línia tinguin un pes important a la història i accentua el caire dramàtic necessari per a lligar la novel·la. A més, es nota molt documentada la part dels setanta, en plena època de transició política, tant espanyola com catalana, sent molt fidel també en detalls del moment, no hi ha cap fet ni esdeveniment que desentoni.
🔚 Susana Hernández aconsegueix mantenir-te en tensió fins al final de la història, només et va mostrant petits bocins per a que vagis descobrint el misteri a la vegada que els protagonistes i amb més d’una sorpresa pel lector. Una lectura àgil però a la vegada intensa aconsegueix una novel·la negra de les que deixen empremta i permeten gaudir-la fins a la última pàgina.
Un Seat 124 de color vermell emergeix de les profunditats de l’embassament de Sant Magí amb dos cadàvers a l’interior. Al poble tothom sap que es tracta dels cossos de la Teresa i la Mireia Molins, mare i filla desaparegudes el 1976.
📖 Aquest esdeveniment dona el tret de sortida a la novel·la protagonitzada per la Laia Vilanova, sergent dels Mossos d’Esquadra de baixa per depressió. Tot i així, a la obra participen molts personatges i tots ells tenen importància al llarg de la investigació. Incloent el testimoni de l’Enric Borrell, Guàrdia Civil jubilat, que ajuda a entendre els fets del passat.
👮🏼♀️ El llibre té dues línies temporals, la investigació de 2023 i els fets ocorreguts durant 1976. Això es tot un encert perquè et va donant detalls però a la vegada accelera la narració del temps més proper, provocant que entenguis millor tot el que està succeint però sense desvetllar el misteri.
🖊️ Escriure en dues línies temporals no es sencill i no tots els escriptors ho aconsegueixen amb èxit, però l’autora permet que tots els personatges de cada línia tinguin un pes important a la història i accentua el caire dramàtic necessari per a lligar la novel·la. A més, es nota molt documentada la part dels setanta, en plena època de transició política, tant espanyola com catalana, sent molt fidel també en detalls del moment, no hi ha cap fet ni esdeveniment que desentoni.
🔚 Susana Hernández aconsegueix mantenir-te en tensió fins al final de la història, només et va mostrant petits bocins per a que vagis descobrint el misteri a la vegada que els protagonistes i amb més d’una sorpresa pel lector. Una lectura àgil però a la vegada intensa aconsegueix una novel·la negra de les que deixen empremta i permeten gaudir-la fins a la última pàgina.
October 10, 2025
Una desaparició de fa més de cinquanta anys. Els cadàvers de la Teresa i la Mireia, apareixeran dins d’un cotxe que la sequera ha posat al descobert al pantà de Sant Magí. Una troballa que obrirà una nova investigació ja tancada en el seu dia.
Hi ha secrets que tard d’hora han de sortir a la llum, i l’escriptora Susana Hernández s’ho manega la mar de bé per a tenir-nos als lectors amb la incògnita sobre què va passar fa més de cinquanta anys, en una història, Secrets ofegats, que ens mantindrà ben aferrats al llibre.
Novel·la coral i amb dos espais temporals imprescindibles per entendre l’abans i el després. Per una part, la història ens anirà explicant la vida dels personatges del passat, tant de les desaparegudes com de la gent que les envoltava. Les vides alienes faran que l’interès es mantingui i de fet, voldrem saber-ne més. Molt més.
Les referències del passat i l’ambient de l’època, ens recordarà allò tan complicat que es va viure en moltes cases i la dificultat de certes persones durant la dècada dels setanta.
En quant els protagonistes actuals, s’ha de dir que no són perfectes però sí entranyables. Alguns d’ells s’arriben a relacionar amb els personatges del passat, com li passa a la sergent dels Mossos, Laia Vilanova.
Amb una prosa clara i segura, ja marca de la casa, tota la intriga fa que l’atracció cap a la història ens abraci i no ens deixi anar.
Una novel·la rodona.
Hi ha secrets que tard d’hora han de sortir a la llum, i l’escriptora Susana Hernández s’ho manega la mar de bé per a tenir-nos als lectors amb la incògnita sobre què va passar fa més de cinquanta anys, en una història, Secrets ofegats, que ens mantindrà ben aferrats al llibre.
Novel·la coral i amb dos espais temporals imprescindibles per entendre l’abans i el després. Per una part, la història ens anirà explicant la vida dels personatges del passat, tant de les desaparegudes com de la gent que les envoltava. Les vides alienes faran que l’interès es mantingui i de fet, voldrem saber-ne més. Molt més.
Les referències del passat i l’ambient de l’època, ens recordarà allò tan complicat que es va viure en moltes cases i la dificultat de certes persones durant la dècada dels setanta.
En quant els protagonistes actuals, s’ha de dir que no són perfectes però sí entranyables. Alguns d’ells s’arriben a relacionar amb els personatges del passat, com li passa a la sergent dels Mossos, Laia Vilanova.
Amb una prosa clara i segura, ja marca de la casa, tota la intriga fa que l’atracció cap a la història ens abraci i no ens deixi anar.
Una novel·la rodona.
December 25, 2025
Policíaca clàssica, amb bona trama, però amb excés de personatges que fa que el lector es perdi i que qualsevol final sigui possible. Això ha obligat a afegir un annex —Dramatis personae— que cal anar consultant constantment per mirar d'aclarir-se.
Displaying 1 - 9 of 9 reviews