Els secrets només es poden enterrar durant un temps. Els secrets no moren, no se’ls ha de plorar.
L'ombra d'una ermita vella i immutable s'estén, pesada i negra, sobre Valldeplors, un poble amagat del món per les muntanyes on el passat mai no desapareix del tot i els silencis amaguen veritats. La foscor que neix al cementiri de l'ermita s'escampa a poc a poc pels carrers del poble i s'escola per les seves entranyes mentre a la superfície una llum afilada com un ganivet esquinça sense pietat els ulls d'alguns veïns. La resta, encegats, es debaten entre el record i la por. Després de la mort d'en Miquel Llop, sota la mirada grisa i quasi humana de l'ermita, les rutines i les certeses dels veïns i veïnes de la vall comencen a difuminar-se a mesura que la terra s'esventra, els morts s'aferren a la vida i els vius la sacrifiquen.
“No haureu de plorar els morts” de Carlos J. Sánchez. Publicat en setembre 2025 per Obscura Editorial Composició de coberta i maquetació d’Abril Morales i Puig. Correcció d’Abril Morales i Puig i Job Però.
Després d’escoltar l’entrevista de l'autor al pòdcast Dunes Literàries, aquest llibre va saltar al dalt de les meves muntanyes de llibres pendents per llegir malgrat que he cansat una mica de llegir llibres de terror després d’haver llegit moltes novel·les d'aquest gènere els últims mesos. És un llibre on a un poble perdut de la postguerra, un home molt fill de puta tornar del mort amb una missió per propagar el que pensa és una missió divina. Aquest fet insòlit, una resurrecció, i l'impuls malèvol d’aquest home, qui durant la seva primera vida va maltractar la seva dona i els seus fills, pertorbar el poble i desencadena una exploració de la psicologia del fanatisme, l’autoritarisme, la violència de gènere i violència domestica, l’amor d’una mare per els seus fills i l’amistat entre un home de religió i un home de ciència entre moltes altres coses.
És una novel·la molt inquietant amb una prosa ben cuidada que mostra l’habilitat de l'autor per pintar passatges vívids. Ha fet un desenvolupament bon d'un ventall divers de personatges. És impressionant que aquesta és la primera novel·la que l’autor ha escrit en català. M’ha semblat una meravella i té un final bastant commovedor i contundent. L’autor ha fet una bona feina amb un subjecte bastant dur i horrible.
8,3 /10 Novel·la de terror ambientada en el món rural, on els secrets familiars sepultats sota la terra tornen per turmentar els vius. Sánchez construeix una atmosfera d’amenaça lenta i persistent, més suggerida que explícita, que es filtra en cada racó del relat.
La seva prosa, lírica i visual, desplega un català precís i ple de matisos, capaç de donar vida tant al paisatge com a la por que l’habita. No busca l’impacte immediat ni les grans sacsejades, sinó la inquietud que creix a poc a poc, com una ombra que s’allarga al capvespre.
4.6* Una d'aquelles novel·les de terror psicològic que et penetra a poc a poc. Més enllà d'ensurts fàcils, explora la culpa, el dol i la lenta descomposició moral d’una comunitat marcada pel silenci, corcada pels secrets, on el veritable mal que hi ha amagat no és només sobrenatural, sinó que neix del que és més profundament humà.
Sánchez combina un llenguatge poètic i cuidat amb una tensió que mai no arriba a esclatar del tot, però que et manté en un estat d'inquietud constant. L'autor juga amb el simbolisme de la mort i la memòria per parlar-nos d'una veritat universal: que les comunitats, com les persones, construeixen les seves pròpies mentides per poder seguir endavant.
En essència, una obra elegant i fosca que et recorda que alguns dols no es curen mai del tot, i que els secrets més profunds poden romandre sota terra, esperant que algú finalment els escolti. Una lectura que, sens dubte, et deixa marca.
De l'autor ja havia llegit "Oscura Deriva" (Dilatando Mentes, 2021) i aquella història em va deixar un bon regust, així que en veure que publicava una nova novel·la en català amb la bona gent d'Obscura, no em va costar gaire donar-li una oportunitat.
En un poble amagat de les muntanyes, on el passat mai no desapareix del tot i els silencis amaguen veritats, la mort d'en Miquel llop sacseja aquesta tranquil·litat inquietant, ja que uns dies després torna a la vida amb una missió a la vegada que la seva família veu com el terror del qual creien haver-se lliurat torna d'entre els morts.
L'autor aconsegueix crear una atmosfera d'inquietud constant, com una ombra que es va estenent sobre els habitants de Valldeplors. Mentrestant, amb un llenguatge cuidat, va teixint la història i ens mostra els diferents punts de vista i opinions que els habitants del poble i la família tenen de la resurrecció d'en Miquel i com li fan front a aquesta.
La novel·la no és gaire extensa, però l'autor té temps per parlar-nos sobre el dol, la fe, sobre fer front a les pors, de maltractament, de creure'ns les nostres pròpies mentides per continuar endavant o antics secrets que surten a la llum.
Una bona història de terror rural amb un final correcte.
Un llibre que aconsegueix el que es proposa. Més atmosfèric que terrorífic, amb un bon final. Potser fa més por pensar d'on ha vingut aquesta història.
Escriure un llibre ha de ser molt difícil. No menyspreo la constància i dedicació que hi ha al darrere.
Però les editorials haurien de tenir la responsabilitat d'editar obres revisades i corregides. No pot ser que arribin a impressió amb errors de tota mena: ortogràfics, sintàctics... i, sobretot, d'estil. Perquè la història pot ser molt lineal i molt simple i els personatges poden ser molt plans, però quan l'estil és el que et treu constantment del relat, hi ha un problema greu. M'ha costat moltíssim acabar-la per aquest motiu. De fet hi ha molt contrast entre capítols prou dignes i d'altres farcits d'errades (per exemple el principi i el final són duríssims en aquest aspecte).
També té coses bones eh, no vull ser injust. El setting és molt diablo 1 (el joc de Blizzard, em refereixo) i això m'agrada. Els capítols tenen sovint un salt de personatge que no és explícit i està ben trobat per part de l'autor. I durant la part central del llibre l'acció va passant prou fluida.
Amb tot, repeteixo, sé que escriure un llibre ha de ser complicat, però hem d'intentar vetllar entre tots per tenir un mínim d'exigència.
Una d'aquestes sorpreses inesperades. No havia llegit la contraportada i no tenia ni idea de a què m'enfrontava i al cap de poques pàgines estàs immers en una narrativa pertorbadora. La mort inicial d'un pare de família no es vista de la mateixa forma per la gent del poble; molt menys per part dels qui el patien. Però els esdeveniments a partir d'aquest enterrament ens portaran cap a una situació lovecraftiana on mare i fills s'han d'enfrontar, amb l'ajut de pocs habitants del poble, a la resta de la gent que es posiciona del costat fosc de la historia. Fins i tot el final es excels. Si Goodreads permetés puntuar sobre 10, aquest seria un 9.