Prosa de combat

by Manuel de Pedrolo, Julia Ojeda (Contributor), Teresa Ibars (Epilogue)

A banda de ser l’escriptor amb més llorers i lectors de la seva generació, Manuel de Pedrolo (1918-1990) va ser durant anys el principal referent de l’independentisme a la premsa catalana, cosa que no es pot deslligar de la seva recepció crítica ni de com l’hem paït fins avui. L’assagisme polític de Pedrolo ressenya vint-i-cinc anys decisius de la història del país, des de les primeres llumetes de recuperació cultural dels anys seixanta fins als focs artificials previs a Barcelona 92. En aquest volum recuperem el primer assaig polític que va concebre l’autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui, i apleguem els seus millors articles, que en una part substancial també es publiquen per primera vegada.

Una edició que revela els textos de Pedrolo sobre els «altres catalans », sobre el bilingüisme a Catalunya, sobre la repressió franquista, els nacionalismes, els demòcrates de conveniència i les relacions de l’autor amb la cultura i la política del seu temps.

«El passat existeix i el respectem, però el passat és quelcom que ja ningú no ens pot prendre, mentre el present ens el juguem una mica cada dia».

«Som, em sembla, un arc del pont que travessa el temps, el pilar que es dreça en aquest moment perquè d’altres, anys amunt, puguin continuar construint. Si un dia l’obra s’ha d’interrompre definitivament, que no sigui ara. No volem ser els darrers».

Selecció i pròleg de Júlia Ojeda.

Epíleg de Teresa Ibars.

288 pages, Paperback

Published September 3, 2025

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Pol Viñas · Rating 4 out of 5]

Gran descobriment. Puto país de mediocres i fills de puta.

[Aleix · Rating 4 out of 5]

Curiosament, hi ha molts fragments que descriuen força bé l'actualitat.

[Maria del Mar · Rating 4 out of 5]

Tan actual que esborrona! Em qued amb la darrera frase: el límit és la utopia.

[Jordi Bonilla · Rating 5 out of 5]

Aquest recull pedrolià ofereix textos de la segona meitat del segle XX que no és que ressonin lleugerament en l'actualitat, sinó que es podrien publicar avui a qualsevol diari i no semblarien gens anacrònics. Llegir el Pedrolo polític i reflexiu és una provocació a l'intel·lecte que t'obliga a dedicar més estona a la reflexió, el subratllat i el sacseig mental que a la lectura en si. Eh, i que la lectura no és per a res senzilla. T'exigeix al màxim com a lector, i això ja està bé.

Per a mi llegir aquesta compilació de textos de Pedrolo m'ha forçat, fins i tot, a redefinir la visió del meu passat familiar en relació amb el país i la identitat. Que un llibre et generi això és bèstia.

Potser l'única consideració que pot fer-se no és a l'autor, sinó a la curadora. Per transmetre l'ideari polític de Pedrolo no eren necessàries tantes pàgines. N'hi ha una trentena al mig del recull que no aporten res de nou respecte al que ja has llegit. Hi entenc la voluntat acadèmica de recopilar el seu treball assagístic, però per al públic general interessat únicament a aprofundir en el pensament de Pedrolo, hi ha textos que semblen gairebé repetits.

Sigui com sigui, cinc estrelles i perquè no n'hi ha sis. Submissió eterna a Pedrolo.
Amb el Mecanoscrit hi podem fer brases, si voleu.

[Angela Castaño · Rating 5 out of 5]

Aquest recull d’articles sobre llengua, catalanitat, migració… alguns dels quals foren censurats fins a tres vegades, és absolutament contemporani tot i haver estat escrits, la majoria, durant els anys 60 del segle passat. Un imprescindible que ens fa reflexionar bestialment sobre identitat, política, llengua… si en publiquessin algun, en qualsevol diari, sense indicar l’autoria, el trobaríem totalment vigent i d’actualitat.

[Xavi · Rating 3 out of 5]

Són articles del Pedrolo del final del franquisme i principis de la monarquia sobre la llengua i la cultura catalana interessants. Molt repetitius els arguments per bé que encara són vigents i han passat mes de 50 anys.