What do you think?
Rate this book
Gel a 40 graus
Una novel·la que reflexiona sobre la inevitable transformació de les relacions i sobre el pes de les expectatives que projectem a la vida.
La Laia està a punt fer-ne trenta i la seva vida no és del tot com se l'havia imaginat quan en tenia vint. La mort recent de la seva mare encara la fa sentir més fràgil i vulnerable. Treballa a la ràdio, i el seu millor amic, en Martí, amb qui fins ara havia viscut, ha decidit mudar-se amb la seva nòvia. Entre la rutina d'una feina que no la satisfà del tot i les relacions personals que semblen desfer-se, la Laia busca el seu camí enmig de dubtes i incerteses, i descobrirà que, de vegades, cal deixar anar el passat per poder abraçar el futur.
«Viure amb altres persones no sempre és fàcil, però la convivència amb una mateixa pot arribar a ser la pitjor de les tortures. Si algú et posa dels nervis mentre feu un cafè, et pots inventar una excusa i marxar. Si ets tu mateixa qui et treu de polleguera, ho tens més complicat per fugir. Fa dies que provo d'escapar dels meus pensaments, però els intents només serveixen per incrementar un humiliant complex de hàmster».
La Laia està a punt fer-ne trenta i la seva vida no és del tot com se l'havia imaginat quan en tenia vint. La mort recent de la seva mare encara la fa sentir més fràgil i vulnerable. Treballa a la ràdio, i el seu millor amic, en Martí, amb qui fins ara havia viscut, ha decidit mudar-se amb la seva nòvia. Entre la rutina d'una feina que no la satisfà del tot i les relacions personals que semblen desfer-se, la Laia busca el seu camí enmig de dubtes i incerteses, i descobrirà que, de vegades, cal deixar anar el passat per poder abraçar el futur.
«Viure amb altres persones no sempre és fàcil, però la convivència amb una mateixa pot arribar a ser la pitjor de les tortures. Si algú et posa dels nervis mentre feu un cafè, et pots inventar una excusa i marxar. Si ets tu mateixa qui et treu de polleguera, ho tens més complicat per fugir. Fa dies que provo d'escapar dels meus pensaments, però els intents només serveixen per incrementar un humiliant complex de hàmster».
163 pages, Kindle Edition
Published September 25, 2025
1 person is currently reading
92 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 15 of 15 reviews
January 1, 2026
la laura, això, ho ha fet molt bé. lectura amena amb fils molt ben entrelligats, una veu propera amb qui voldries compartir una crêpe d'aquelles que tant li agraden a la protagonista tot esbraonant-la per les seves decisions més masoques.
October 2, 2025
És molt fàcil entrar dins del relat, perquè qui no ha tingut una amistat que era un pilar tan gran com ho pot ser una relació sentimental? I, com a mínim, quan una història així trontolla o s'acaba mereix el mateix dol que qualsevol altre, encara que no sempre ho acceptem de bon grat.
Això sí, sempre ens quedaran les nits de pizza i vi blanc.
Això sí, sempre ens quedaran les nits de pizza i vi blanc.
February 5, 2026
És una història senzilla i propera, d’aquelles que podrien contar-se tranquil·lament mentre comparteixes una tarda amb una amistat fent un cafè. M’ha agradat per la naturalitat i la manera tan fàcil amb què t’atrapa. És el seu primer llibre, però esper que no siga l’últim i que en venguin molts més.
February 9, 2026
Personalment no m'ha agradat gaire, he connectat menys 1000 amb els personatges d'una història exageradament plana i de la vida quotidiana, tot explicat per sobre, cap detall, res explicat amb prou ganes. Absolutament cap gir de guió, des de que comença el llibre saps com acabarà, he estat tot el llibre esperant que alguna cosa em sorprengués però res, ni un personatge m'ha caigut bé. En fi sap greu però per mi todo mal, lo unic que m'ha agradat és que ha sigut fàcil de llegir i que adoro els capítols curtíssims.
January 12, 2026
No he entès per què la protagonista no busca un altre company de pis quan marxa en Martí i tampoc per què en Ricard viu amb ella sense pagar un duro. Que malament m'ha caigut en Ricard.
Està ben escrit, es llegeix ràpid
Està ben escrit, es llegeix ràpid
This entire review has been hidden because of spoilers.
November 6, 2025
Què fem quan la vida no ha anat com esperàvem? Crec que he llegit “Gel a 40 graus”, la primera novel·la de Laura Cera, en el moment vital perfecte. Hi he trobat escrits pensaments que, en els últims anys, he tingut sovint, i en moltes pàgines ha estat com llegir una amiga i pensar: «T’entenc, jo em sento igual».
L’autora ens regala una història íntima i honesta sobre la Laia, una dona que s’enfronta al dol, als canvis i a la sensació de no encaixar del tot en la seva pròpia vida: una mare que ha mort recentment, relacions que es transformen i una feina insatisfactòria. Una època en què tot sembla, paradoxalment, congelat i bullint alhora.
Amb un ritme àgil i un llenguatge planer ple de veritat, l’obra retrata molt bé una generació que es debat entre la pressa de créixer i la por d’estar-se quedant enrere. Com la protagonista, molts ens sentim atrapats entre el que hem estat i el que encara no sabem com ser. És fàcil veure-s’hi reflectit, sobretot si estàs a la trentena.
Una novel·la propera, transparent i plena de moments que et faran dir: «Això també m’ha passat a mi». Una lectura que acompanya, reconforta i, d’alguna manera, ajuda a posar nom a allò que sovint costa expressar.
L’autora ens regala una història íntima i honesta sobre la Laia, una dona que s’enfronta al dol, als canvis i a la sensació de no encaixar del tot en la seva pròpia vida: una mare que ha mort recentment, relacions que es transformen i una feina insatisfactòria. Una època en què tot sembla, paradoxalment, congelat i bullint alhora.
Amb un ritme àgil i un llenguatge planer ple de veritat, l’obra retrata molt bé una generació que es debat entre la pressa de créixer i la por d’estar-se quedant enrere. Com la protagonista, molts ens sentim atrapats entre el que hem estat i el que encara no sabem com ser. És fàcil veure-s’hi reflectit, sobretot si estàs a la trentena.
Una novel·la propera, transparent i plena de moments que et faran dir: «Això també m’ha passat a mi». Una lectura que acompanya, reconforta i, d’alguna manera, ajuda a posar nom a allò que sovint costa expressar.
September 26, 2025
És una història on, gràcies a una fil argumental amable i transparent, tracta qüestions tan elementals com la mort o l'amistat, assumint que tot pot tenir un final -encara que no sigui desitjat-. Un relat on tothom s'hi pot sentir identificat i que fa reflexionar sobre el nostre dia a dia. Molt recomanable!
December 20, 2025
Llegir aquest llibre és com si, tot fent un cafetó a mitja tarda, la Laura t'expliqués, amb la seva gràcia comunicativa i la seva veu càlida, la història de la Laia. D'una forma molt planera, entra en els seus pensaments, contradiccions i amb la qual és fàcil empatitzar. Enhorabona, Laura, estimada :)
March 1, 2026
M'ha agradat molt com està escrit. De manera simple, propera, és fàcil connectar amb la Laia, la protagonista.
La Laia comparteix pis amb el Martí. Porten anys sent amics, però últimament la seva relació s'ha enrarit. El Martí ha conegut a la Marta, i vol anar a viure amb ella. Això trastoca els plans a la Laia, que encara que està sortint amb el Ricard, no té ganes de viure amb ell, i no sap com podrà pagar el lloguer ella tota sola. La Laia treballa a la ràdio, el Martí també, estan a la mateixa redacció. Amb les friccions que això pot causar.
Anem veient flaixbacs a la vida de la Laia. Ara té 30 anys, fa uns 5 anys que va morir la seva mare d'un càncer. El seu pare i la Blanca, la seva germana, van perdre al seu referent. Va ser dur.
El Ricard s'acaba instal·lant al pis de la Laia, però no diu res de pagar lloguer. Es monta un despatx a la que havia sigut l'habitació del Martí. Li diu que sempre està molt enfeinat, però sense explicar què és el que fa dia a dia. La seva relació cada cop és més freda, el Ricard castiga a la Laia durant dies sense parlar-li si no li agraden certes coses. A més, nota que fa que s'estigui allunyant de les seves amigues.
A més, la Laia està participant en un nou programa de ràdio, amb altres comarques de la zona. Hi participa en Joan. I al Ricard no li agrada que la Laia i el Joan es portin tan bé. Un dia, es fan un petó. No ho expliquen a ningú. Però és llavors que la Laia se n'adona que en realitat no vol estar amb el Ricard. Li ho comenta, i ell li demana una setmana per a arreglar la situació. Però al cap d'uns dies, la Laia veu que no hi pot fer res, que no vol seguir amb ell. A la vegada, descobreix que tant el Joan com el Martí ho han deixat amb les seves respectives parelles.
La Laia comparteix pis amb el Martí. Porten anys sent amics, però últimament la seva relació s'ha enrarit. El Martí ha conegut a la Marta, i vol anar a viure amb ella. Això trastoca els plans a la Laia, que encara que està sortint amb el Ricard, no té ganes de viure amb ell, i no sap com podrà pagar el lloguer ella tota sola. La Laia treballa a la ràdio, el Martí també, estan a la mateixa redacció. Amb les friccions que això pot causar.
Anem veient flaixbacs a la vida de la Laia. Ara té 30 anys, fa uns 5 anys que va morir la seva mare d'un càncer. El seu pare i la Blanca, la seva germana, van perdre al seu referent. Va ser dur.
El Ricard s'acaba instal·lant al pis de la Laia, però no diu res de pagar lloguer. Es monta un despatx a la que havia sigut l'habitació del Martí. Li diu que sempre està molt enfeinat, però sense explicar què és el que fa dia a dia. La seva relació cada cop és més freda, el Ricard castiga a la Laia durant dies sense parlar-li si no li agraden certes coses. A més, nota que fa que s'estigui allunyant de les seves amigues.
A més, la Laia està participant en un nou programa de ràdio, amb altres comarques de la zona. Hi participa en Joan. I al Ricard no li agrada que la Laia i el Joan es portin tan bé. Un dia, es fan un petó. No ho expliquen a ningú. Però és llavors que la Laia se n'adona que en realitat no vol estar amb el Ricard. Li ho comenta, i ell li demana una setmana per a arreglar la situació. Però al cap d'uns dies, la Laia veu que no hi pot fer res, que no vol seguir amb ell. A la vegada, descobreix que tant el Joan com el Martí ho han deixat amb les seves respectives parelles.
This entire review has been hidden because of spoilers.
November 10, 2025
El que més m’ha agradat és la manera com l’autora utilitza situacions quotidianes per explorar emocions complexes. La convivència amb un mateix, que ella defineix com “la pitjor de les tortures”, és una idea potent que travessa tot el llibre. També m’ha semblat interessant el contrast entre el títol —gel i calor extrema— i el contingut: una metàfora clara de les contradiccions internes que vivim quan tot sembla desordenat.
Literàriament, és una obra senzilla però molt cuidada. El ritme és pausat, amb fragments que conviden a la introspecció. No és una novel·la d’acció, sinó de pensament i emoció, ideal per a qui busca una lectura que connecti amb les inquietuds de la generació que transita entre els 20 i els 40 anys. Personalment, crec que és un debut prometedor: té ànima, té veritat i aconsegueix que el lector s’hi reconegui.
Literàriament, és una obra senzilla però molt cuidada. El ritme és pausat, amb fragments que conviden a la introspecció. No és una novel·la d’acció, sinó de pensament i emoció, ideal per a qui busca una lectura que connecti amb les inquietuds de la generació que transita entre els 20 i els 40 anys. Personalment, crec que és un debut prometedor: té ànima, té veritat i aconsegueix que el lector s’hi reconegui.
October 7, 2025
Un llibre cuinat a foc lent, íntim i amb ànima. Cada pàgina és un mirall a la vida quotidiana. És fàcil empatitzar amb les inseguretats que a tots ens han fet ballar el cap alguna vegada, la pèrdua d'una amistat que creiem eterna, relacions sentimentals que no van enlloc o la mort d'una persona estimada. Gel a 40 graus és pujar a la muntanya russa de la vida de la Laia on, a través dels seus personatges, t'emocionaràs, riuràs, et bullirà la sang i també se't glaçarà.
March 3, 2026
m'ha enganxat molt, m'hi he sentit força identificada
January 7, 2026
Lectura amena, i es llegeix ràpid. Fa reflexions boniques però en format de lectura molt fàcil. Personalment l’he trobat de lectura juvenil. Suposo que ja he passat l’edat vital on es fan aquests canvis. Però m’interessava la part de com passar un dol en aquest moment vital.
January 9, 2026
Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DTNzBZ...
Displaying 1 - 15 of 15 reviews