Una novel·la que reflexiona sobre la inevitable transformació de les relacions i sobre el pes de les expectatives que projectem a la vida.
La Laia està a punt fer-ne trenta i la seva vida no és del tot com se l'havia imaginat quan en tenia vint. La mort recent de la seva mare encara la fa sentir més fràgil i vulnerable. Treballa a la ràdio, i el seu millor amic, en Martí, amb qui fins ara havia viscut, ha decidit mudar-se amb la seva nòvia. Entre la rutina d'una feina que no la satisfà del tot i les relacions personals que semblen desfer-se, la Laia busca el seu camí enmig de dubtes i incerteses, i descobrirà que, de vegades, cal deixar anar el passat per poder abraçar el futur.
«Viure amb altres persones no sempre és fàcil, però la convivència amb una mateixa pot arribar a ser la pitjor de les tortures. Si algú et posa dels nervis mentre feu un cafè, et pots inventar una excusa i marxar. Si ets tu mateixa qui et treu de polleguera, ho tens més complicat per fugir. Fa dies que provo d'escapar dels meus pensaments, però els intents només serveixen per incrementar un humiliant complex de hàmster».
la laura, això, ho ha fet molt bé. lectura amena amb fils molt ben entrelligats, una veu propera amb qui voldries compartir una crêpe d'aquelles que tant li agraden a la protagonista tot esbraonant-la per les seves decisions més masoques.
És molt fàcil entrar dins del relat, perquè qui no ha tingut una amistat que era un pilar tan gran com ho pot ser una relació sentimental? I, com a mínim, quan una història així trontolla o s'acaba mereix el mateix dol que qualsevol altre, encara que no sempre ho acceptem de bon grat.
Això sí, sempre ens quedaran les nits de pizza i vi blanc.
No he entès per què la protagonista no busca un altre company de pis quan marxa en Martí i tampoc per què en Ricard viu amb ella sense pagar un duro. Que malament m'ha caigut en Ricard. Està ben escrit, es llegeix ràpid
This entire review has been hidden because of spoilers.
Què fem quan la vida no ha anat com esperàvem? Crec que he llegit “Gel a 40 graus”, la primera novel·la de Laura Cera, en el moment vital perfecte. Hi he trobat escrits pensaments que, en els últims anys, he tingut sovint, i en moltes pàgines ha estat com llegir una amiga i pensar: «T’entenc, jo em sento igual».
L’autora ens regala una història íntima i honesta sobre la Laia, una dona que s’enfronta al dol, als canvis i a la sensació de no encaixar del tot en la seva pròpia vida: una mare que ha mort recentment, relacions que es transformen i una feina insatisfactòria. Una època en què tot sembla, paradoxalment, congelat i bullint alhora.
Amb un ritme àgil i un llenguatge planer ple de veritat, l’obra retrata molt bé una generació que es debat entre la pressa de créixer i la por d’estar-se quedant enrere. Com la protagonista, molts ens sentim atrapats entre el que hem estat i el que encara no sabem com ser. És fàcil veure-s’hi reflectit, sobretot si estàs a la trentena.
Una novel·la propera, transparent i plena de moments que et faran dir: «Això també m’ha passat a mi». Una lectura que acompanya, reconforta i, d’alguna manera, ajuda a posar nom a allò que sovint costa expressar.
És una història on, gràcies a una fil argumental amable i transparent, tracta qüestions tan elementals com la mort o l'amistat, assumint que tot pot tenir un final -encara que no sigui desitjat-. Un relat on tothom s'hi pot sentir identificat i que fa reflexionar sobre el nostre dia a dia. Molt recomanable!
Llegir aquest llibre és com si, tot fent un cafetó a mitja tarda, la Laura t'expliqués, amb la seva gràcia comunicativa i la seva veu càlida, la història de la Laia. D'una forma molt planera, entra en els seus pensaments, contradiccions i amb la qual és fàcil empatitzar. Enhorabona, Laura, estimada :)
El que més m’ha agradat és la manera com l’autora utilitza situacions quotidianes per explorar emocions complexes. La convivència amb un mateix, que ella defineix com “la pitjor de les tortures”, és una idea potent que travessa tot el llibre. També m’ha semblat interessant el contrast entre el títol —gel i calor extrema— i el contingut: una metàfora clara de les contradiccions internes que vivim quan tot sembla desordenat.
Literàriament, és una obra senzilla però molt cuidada. El ritme és pausat, amb fragments que conviden a la introspecció. No és una novel·la d’acció, sinó de pensament i emoció, ideal per a qui busca una lectura que connecti amb les inquietuds de la generació que transita entre els 20 i els 40 anys. Personalment, crec que és un debut prometedor: té ànima, té veritat i aconsegueix que el lector s’hi reconegui.
Un llibre cuinat a foc lent, íntim i amb ànima. Cada pàgina és un mirall a la vida quotidiana. És fàcil empatitzar amb les inseguretats que a tots ens han fet ballar el cap alguna vegada, la pèrdua d'una amistat que creiem eterna, relacions sentimentals que no van enlloc o la mort d'una persona estimada. Gel a 40 graus és pujar a la muntanya russa de la vida de la Laia on, a través dels seus personatges, t'emocionaràs, riuràs, et bullirà la sang i també se't glaçarà.
Lectura amena, i es llegeix ràpid. Fa reflexions boniques però en format de lectura molt fàcil. Personalment l’he trobat de lectura juvenil. Suposo que ja he passat l’edat vital on es fan aquests canvis. Però m’interessava la part de com passar un dol en aquest moment vital.