El 31 de maig de 1410 Martí l’Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l’últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d’un rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des d’aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingüística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.
Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.
La història política a l’arrel de la identitat catalana
Gran llibre per resumir la història de Catalunya entre 1412, Compromís de Casp, i 1714, desfeta a la guerra de Successió. Des del darrer rei català i l’entrada de la monarquia espanyola al Principat fins a la fi de les llibertats i Constitucions catalanes. L’autor ens porta a través del seu relat a copsar com Catalunya va fer front a Castella per defensar els seus drets i llibertats , sovint gràcies a catalans anònims que van arriscar la seva vida per lluitar contra els abusos de la monarquia espanyola que frisava per imposar el seu sistema centralista a tota la península. La lluita constant d’alguns il·lustres catalans ens recorda molt sovint als fets recents a la Catalunya del procés , amb la manca de llibertats , la corrupció de l’Estat i la imposició d’un sistema polític que menysprea les perifèries. Amb la diferència que llavors no hi havien fotografies ni imatges que puguessin captar els excessos constants , els abusos contra la població civil i les matances contra el poble indefens. Tot amb l’ajut necessari d’aquells botiflers que encara avui abandonen el seu país per servir l’ocupant En definitiva, un llibre recomanable 100% per entendre d’on venim i com mai no serà possible un enteniment cordial amb Espanya que almenys garanteixi un estat confederal que respecti les llengües diverses de l’Estat i acabi amb l’espoli fiscal que no ens deixa créixer com a poble.
Em desfaria amb elogis escrivint aquesta petita ressenya, perquè hi ha motius de sobres. Per començar, perquè narra una part de la nostra història que quan som joves se'ns explica de pressa i corrents, amb biaixos claríssims i sobretot manca de testimonis personals. Aquest llibre, tanmateix, és també esbiaixat pel prisma de l'autor, i això es nota tant per la selecció territorial dels fets explicats (de vegades sembla que la Catalunya Nova, el Regne de València o el de Mallorca no existeixin), com per la selecció ideològica. Al lector no se li escaparà la defensa a ultrança del pactisme com a ADN de la nació catalana, per exemple. Tampoc les referències constants a polítics actuals pertanyents a una sensibilitat política concreta. Tot i això, el llibre em sembla brutal i la manera d'explicar les diferents fases de la falsa decadència de la Corona d'Aragó fins a la capitulació de Barcelona el 1714, tot un exemple per a futurs divulgadors. Ja he dit més o menys què m'hi ha faltat i què m'ha agradat. Ara toca agrair. Simplement agrair les hores dedicades a una tasca gegantina. Moltes gràcies.