Un thriller ambientat a la reserva del delta del Llobregat, en què els secrets familiars del passat i la tensió política del present revelaran una trama que posarà en evidència la importància de respectar els límits, tant personals com geogràfics, per poder preservar la vida del que més estimem.
La família Domènech ha viscut durant generacions en un espai privilegiat i protegit: la reserva natural de la Ferrera, al delta del Llobregat. Però la calma es trenca quan, durant la festa major de la ciutat, troben un cadàver a la propietat. Qui ha mort la noia que han descobert enmig d'un canyissar? Per quin motiu ho han fet?
En Mateu Domènech, un dels amos de la finca, decideix contractar els serveis d'en Levy, un reputat detectiu, per trobar-ne el culpable. Però aquest crim no és l'únic succés que afecta la família, perquè la dona del seu cosí, també propietari de la Ferrera, fa uns dies que ha desaparegut. La mort i la desaparició faran aflorar els fantasmes, els secrets i les tensions a la reserva i destaparan les veritats ocultes que amaga la família, pressionada a cedir els seus terrenys per a l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Laia Vilaseca nació en 1981 en Barcelona. Licenciada en Media and Communication Studies en el Reino Unido, posteriormente cursó estudios de Escritura Creativa en UCLA (Universidad de Los Angeles California). Ávida lectora, especialmente de los clásicos del misterio, trabaja como escritora, lectora profesional y gestora de contenidos desde hace más de 15 años. "El Caso Durroway" fue su primera novela publicada; su segunda novela, "La chica del vestido azul", fue finalista del Premio Odisea del Lector 2015,
Cuando me llegó esta novela por sorpresa, me hizo bastante ilusión, ya que no es la primera historia que leo de la autora y tenía buenas sensaciones con este libro. . Es una novela coral, no hay un protagonista concreto, tal vez Laura, la joven que aparece muerta en los terrenos de una poderosa familia y, que debido a este hecho, toda la trama se pone en marcha. . Narrada en varias líneas temporales ( 1989 y 2025), al principio parece un poco lioso, ya que la trama en presente retrocede a varios meses antes del hallazgo del cadáver. Pero es una sensación pasajera, porque muy pronto empiezan a encajar todas las piezas. . Con capítulos cortos es un libro que se lee con fluidez, porque cuando los secretos que esconden los personajes comiencen a salir a la luz, es una novela imposible de soltar. Muy recomendable para aquellos que todavía no os atrevéis con este género, no tiene una longitud excesiva y la ambientación me ha parecido excepcional. .
Una noia apareix morta en un canyissar d’un paratge idíl·lic i protegit: és el delta del Llobregat, una reserva natural que corre perill a causa de l’ampliació de l’aeroport del Prat, gràcies al deliri dels polítics de torn. El crim destaparà secrets suposadament enterrats que complicaran encara més la resolució del cas i la família Domènech, la propietària de la casa i el terreny on ha aparegut la noia, contractarà un detectiu per investigar la mort.
Novel·la imparable, L’udol de l’aigua és una intriga on l’autora, Laia Vilaseca, sabrà mantenir l’enigma i tenir-nos en suspens. Els diversos personatges i alguns secrets familiars que es revelaran en una altra trama paral·lela, molt ben trenada amb la trama principal, faran la resta.
Els diferents personatges i, entre ells, el mateix detectiu, són persones coherents que no es troben fora de lloc ni tampoc forçats dins de la narració. Un ventall de perfils naturals fins i tot dins de la seva maldat algun d’ells, tots associats perfectament amb el desenvolupament de la lectura.
L’ambientació destaca per la seva exquisidesa. Ambientada la novel·la en dos espais temporals, l’enclavament és idoni i tot el conjunt, paratge, personatges o trama, s’articulen de forma no només excepcional sinó també distintiva i essencial en el conjunt i en la cadena de L’udol de l’aigua.
Un thriller molt amè on les accions i els personatges semblen tancats dins la bombolla que és la Ferrera, un espai natural inventat però basat en el Delta del Llobregat, amb unes característiques pròpies i amb uns protagonistes que s’hi senten molt lligats. Especulació pel territori, diferències socials, corrupcions, desaparicions antigues no resoltes, secrets familiars…tot això va fluint a través del paissatge desencadenat per la troballa d’un cadàver, que al principi es confon per un altre. Te molts ingredients per ser un bon thriller, però al inici, tants salts temporals, tants personatges lligats, m’han fet perdre el fil de la història. També considero que s’ha tret poc suc d’algun dels personatges i de parts de la trama, però és àgil i en mica en mica et vas endinsant a la investigació i et va interessant la història
Me'l va regalar la meva sogre per Nadal jeje m'ha agradat i m'ha enganxat, els llibres de thrillers i assassinats són el meu guilty pleasure absolut 🙂↕️ Plus: primer llibre de l'any llegit en català (un objectiu del meu 2026 és llegir molt més en català!!)
Un thriller on les peces del trencaclosques van encaixant una rera l'altra, acompanyades de la bellesa d'un paisatge i d'un entorn que agafa protagonisme gràcies a un llenguatge ric i acurat, una escriptura precisa, pensada i molt ben treballada.
L’udol de l’aigua, de Laia Vilaseca, és una novel·la intensa i molt carregada d’emocions, que posa el focus en el dolor silenciat, en les pèrdues i en tot allò que costa mirar de cara. És un llibre que no va de grans gestos, sinó de ferides internes, de silencis i de la manera com els personatges conviuen amb el que els pesa. Durant bona part de la lectura m’ha semblat una novel·la potent, íntima, amb una atmosfera molt ben construïda. Té una sensibilitat especial per descriure els estats emocionals i una manera d’escriure que acompanya, que et fa quedar amb els personatges més enllà de la pàgina. Precisament per això, el final no m’ha acabat d’encaixar. Tant la part de la Dèlia com la de la Clàudia m’han descol·locat: el to canvia i passa a semblar gairebé una pel·lícula d’acció, trencant amb la contenció emocional que havia sostingut tota la novel·la. Aquesta acceleració m’ha tret una mica del relat, perquè no dialoga amb el ritme ni amb la profunditat emocional que el llibre havia anat teixint fins aleshores. També el personatge del germà de l’Oriol queda resolt de manera massa brusca, com si se’l traguessin “de la butxaca”, i això m’ha deixat una sensació estranya, potser perquè ja havia agafat afecte als personatges i esperava un tractament més coherent amb el to general. Tot i això, és una novel·la que he gaudit molt, que m’ha remogut i que considero valuosa. Li poso 4 estrelles perquè la seva força emocional i la manera com construeix el dolor són molt destacables, encara que el desenllaç no hagi estat a l’alçada del camí recorregut.
En El aullido del agua, Laia Vilaseca nos adentra en un thriller ambientado en un entorno tan bello como inquietante: la reserva natural del delta del Llobregat. Un escenario donde la calma es solo aparente y donde el paisaje guarda tantos secretos como las personas que lo habitan.
La historia arranca con una muerte y una desaparición que sacuden la tranquilidad de La Ferrera, una finca protegida perteneciente a la familia Domènech. El hallazgo de un cadáver durante la Fiesta Mayor y la desaparición de una mujer del entorno familiar abren una investigación que irá mucho más allá de un simple crimen.
A través de la figura de Levy, el detective encargado del caso, la novela va desentrañando los conflictos internos de una familia marcada por el pasado, por silencios heredados y por la presión externa de un presente que amenaza con arrasarlo todo, incluida la ampliación del aeropuerto del Prat.
Uno de los grandes aciertos del libro es la ambientación. El agua, los cañizales y la reserva natural no son solo un telón de fondo, sino un elemento clave que refuerza la tensión y la sensación constante de peligro. La naturaleza actúa como testigo mudo de todo aquello que se intenta ocultar.
El aullido del agua es un thriller sólido, con ritmo contenido y una fuerte carga emocional, que reflexiona sobre los límites: los familiares, los personales y los territoriales. Una novela que combina misterio y crítica social, y que deja poso.
Es un libro de no soltar, no es muy grande, y se lee solo... Para que engañarnos.
Tiene muchos saltos en el tiempo, y varias historias a la vez que aunque de mano parece que no tienen sentido.... Te explota la cabeza, y ves la luz .... Y es una maravilla.
Los personajes odiosos abundan no os voy a decir que no, me gusta especialmente Levy, tiene su aquel.
Que al principio del libro tengas un croquis de todos los personajes me parece lo más, por no hablar del mapa del sitio.... Que me parece increíble imaginarse un sitio así.
Que más os tengo que decir para que os lo leáis y lo comentéis conmigo????
Tants misteris per resoldre en un indret insòlit; capítols curts i diferents punts de vista que t'enganxen; un estil narratiu molt bonic i molt poétic (encara que, de vegades, tants adjectius em treia de la història)...
Els enigmes m'han enganxat desde la primera pàgina.
L'únic que m'ha "fallat" ha sigut la resolució de tots els casos. Al meu parer, ha anat tot massa ràpid. M'hagués agradat que hi hagués més relació entre les proves trobades i entre tots els misteris a resoldre.
El recomano molt per iniciar-se a la novel•la negra!
Es la primera vez que leo a la autora y es probable que no sea la última.
Tenemos una historia en tres tiempos: hay una desaparición y un cadáver en el presente; tenemos otra desaparición en el pasado; y un pasado todavía anterior a ese en el que se nos presentan otros datos de una de las ramas de la familia protagonista. Todo esto en una ambientación maravillosa: la reserva natural de la Ferrera, en el delta del Llobregat.
Me ha gustado mucho (y ha sido muy útil) que, al principio del libro, nos pongan los árboles genealógicos (para ir localizando a unos y otros, que hay muchos personajes que identificar) y que venga un mapa de lo que es la reserva y las distintas casas que la familia tiene en ella, para poder ubicarme en el espacio. Los árboles genealógicos y los mapas siempre son un plus para mí.
Por lo demás, la historia va avanzando muy rápido y se lee en un suspiro porque, al ir alternando los tiempos, necesitas seguir leyendo para saber qué pasó en un momento y en otro, y acabar haciéndote una composición de lugar. Lo mejor es que la autora consigue cerrar todos los frentes que abre, que siempre es de agradecer.
Así que, si buscáis una lectura que enganche y se lea rápido, esta es una buena opción.
El Jacint es troba amb el que pensa que són les restes d'un maniquí. Una vegada que s'acosta per a cerciorar-se que és així, s'adona que es tracta d'una cosa molt més real.
Les mentides només serveixen per a entorpir la tasca de tractar d'esbrinar el succeït en qualsevol incident. Tret que tinguis plena responsabilitat, no és bona idea mantenir-les ocultes; abans o després et deixaran en evidència.
He començat la lectura d'aquesta novel·la amb moltes ganes i de seguida m'he enganxat a les seves pàgines. No obstant això, el meu interès per la trama s'ha anat esvaint a mesura que avançava i, al final, he decidit no acabar-la.