La intrusa

by Irene Pujadas, Rubén Martín Giráldez (Translator)

Esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l’objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s’anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s’adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

Genres: Humor, Fiction, Cats

168 pages, Paperback

Published September 30, 2025

About the author

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990) és una escriptora catalana. Ha treballat a la revista Butxaca i al sector editorial. Ha col·laborat amb el Diari Ara (Ara llegim) i amb d'altres mitjans digitals com La Llança, Núvol o La Directa. És una de les impulsores de la revista Branca. El novembre de 2020 va guanyar el premi Documenta de Narrativa catalana ex aequo, amb els seus contes Els desperfectes.

Reviews

[Ada · Rating 5 out of 5]

Bé, diguem-ho clar, la literatura de la Irene Pujadas és excelsa.
El que fa amb la llengua i el llenguatge és intel·ligent, divertit, original, preciós. I aquí ens ha fet, en la forma, una novel·la d'aventures en el sentit més clàssic, però que és una lectura brillant de la psicologia humana i dels temps que corren.
Quina alegria llegir-la i que bé tenir una autora així, amb tant recorregut pel davant, en el panorama literari català.

[Trodeponent · Rating 4 out of 5]

si aquest llibre hagués estat protagonitzat per la bibiana ballbè en comptes de la Diana, hauria viatjat per l'interior d'una gran fàbrica de Moritz. un llibre entretingut amb una llengua llisquívola i graciosa!! és com kafkià però aigualit amb ayahuasca

[Marta Cava]

És com si Lewis Carroll dirigint una versió adulta de la pel·li «Inside out». M'ho he passat molt bé.

[Sergi De la cruz · Rating 3 out of 5]

Trobo que l’inici es potentíssim pel que després t’espera. El meu interès s’ha anat diluint amb el viatge i trobo que les guspires genials d’imaginació i reflexió estan descompensades al llarg de l’obra. Potser un relat l’hagués escaigut millor?

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 5 out of 5]

Ressenya completa: https://www.instagram.com/reel/DGtDpQ...



"Heus aquí la història de la Diana, la reina de les babaues i les llumeneres, la capitana dels tira-que-vas, una inconscient de manual. Heus aquí la història de la Diana i dels seus problemes: la manera com van aparèixer, la manera com els va afrontar, la manera com s'hi va endinsar i la manera com va sortir-ne, si no victoriosa, com a mínim tota d'una peça, que no és poca cosa."

Al més pur estil 'Alícia al país de les meravelles' vos trobareu una història sublim, un 5 ⭐️ en tota regla!

[Lou · Rating 1 out of 5]

Al principio me ha hecho gracia la idea de recorrer el propio cuerpo por dentro pero conforme ha ido avanzando la historia no me ha enganchado el planteamiento. Me parece que simplemente era escribir por escribir, con un discurso vacío y sin llegar a ningún sitio. Creo que tenía potencial pero para mi se ha quedado en algo superficial sin interés

[Julia Leeson · Rating 3 out of 5]

Es como una versión en papel de “Érase una vez el cuerpo humano” mezclado con “Alicia en el País de las Maravillas”, pero escrito por Kafka. Rápido, divertido, entretenido. Aunque mi necesidad enfermiza de encontrarle sentido a todo ha sufrido.

[Emmeline · Rating 5 out of 5]

Really loved this as a very fresh take on the literature of the self.

All of Diana's friends say there is something a bit off about her, a bit different. She doesn't seem herself. What has caused this invisible, but notable erosion of self? Is it because she never finished her PhD? Is it the rift with her once-best friend? Is it the relationship with the gorgeous man she doesn't really care for and who doesn't care for her?

Diana takes a journey inside of herself. No, she doesn't go to therapy, and her journey of self-discovery is unlike any other I've read. She literally goes inside of herself, and meets the bureaucrats processing her emotions, the guards patrolling her innards, and the nutrient tourists who are just passing through. She expects to be something of a celebrity in her own insides -- but in fact most of the small army that keeps her going find her odd, or even unbearable. Her constant companion is Fidel, tasked with keeping moral high among the bureaucrats, who follows her deeper inside not through curiosity or courage, but through corporate spirit.

Apart from the unusual storyline, this is really elevated by some delightfully playful writing that excels on a line level and creates and absurdist but not-unserious landscape of the self. It's as though Kafka, Alice and Dorothy Gale were having a tea party on the ridge of your spinal column, or in the hollow of your nostril. A story about nothing and everything.

[Pol Viñas · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt. Quin to, quin detall, quina gràcia! L'he llegit somrient, tota l'estona. Potser en algun moment pot cansar la repetició, l'anar enlloc, la trama aparentment absurda, però val la pena i té tot el sentit. També hi ha una frescor permanent que crec que ve del fet de fer "literatura del jo", en un sentit moolt ampli del terme, sense passar pel narcisisme i l'ego desmesurat, sense donar-se importància i alhora sent profunda, sincera, graciosa i suggerent. Moltes coses!

[Sara · Rating 3 out of 5]

Hauria d'haver sigut un relat.

[Nico Tomás · Rating 5 out of 5]

que la tercera guerra mundial m'agafi llegint llibres així 🫀

[Maria Sopena · Rating 5 out of 5]

Últimament, sento que escullo llibres que complementen molt bé el meu estat d’ànim -o qui sap, igual és al revés. Ara necessitava introspecció però també riure, i just l'altre dia, fent neteja, vaig topar-me amb aquest llibre de Sant Jordi que feia setmanes que no trobava. I quina sort que amb la Diana he fet totes dues coses: mirar endins -literalment- i passar-m’ho pipa. Una barreja entre inside out, érase una vez el cuerpo humano, alícia al país de les meravelles i el petit príncep, aquesta novel·la divertidíssima m’ha enganxat des de la primera pàgina i m'ha semblat una genialitat.

"A tota la gent estimada amb qui visc alhora i que fa del defora un lloc amable, festiu i altament preferible. "

[Kai Guerrero · Rating 4 out of 5]

una barreja entre kafka, alicia i "cariño he encogido a los niños". molt divertit!

[Mireia P · Rating 3 out of 5]

Un llibre per llegir perquè sí, per gaudir de la lectura sense muntanyes russes (figurades) profundes ni grans metàfores entrades amb calçador, de les que pretenen fer-te millor persona. Una aventura cap endins, però no un endins com el que acostumem a imaginar.
El grau d'introspecció se'l posa cadascú.

[Anna Pérez Català · Rating 4 out of 5]

Entre Alicia al país de les meravelles i Monty Python. Molt divertit, irreverent i surrealista.

[Emma Granyer · Rating 2 out of 5]

No hi he connectat gens

[Sandra · Rating 4 out of 5]

deixant de banda que he entrat en un espantosíssim bloqueig lector que ha fet que trigui un temps absolutament ridícul en acabar el llibre, he de dir que m'ha encantat i m'ha fet reconciliar una mica amb mi mateixa...
coses: m'agrada molt quan en un llibre s'expliquen processos. com funcionen les coses, com és el dia a dia. costumisme. dona-m'ho. m'ho he passat estupendu llegint com funcionava processament i tot el dedins!!! i també m'agrada molt quan la gent és directa i parla sense amagar-se. tot el que ha dit m'ha quedat molt clavat, perquè ho ha dit sincerament i desacomplexada.
a falta de paraules millors per dir-ho, citaré part de la dedicatòria que m'hi va escriure el tro, al llibre: "Tot i que pugui semblar que parla d'un mal viatge d'ayahuasca, en realitat parla d'una cosa que ens queixala molt la bussyfiga: quan els altres ens intenten rellotjar, però són ells que no hi toquen ni quarts ni hores." i total!!!
m'he vist tant en la diana, a vegades... al final la tia no té ni punyetera idea del que fa però va fent. i va col·leccionant banderes grogues (de les quals soc ferma defensora).
ah, i el tro també em va escriure: "Serem per sempre tu la Diana i jo el Fidel." tas timu!!! <3

[Leire · Rating 5 out of 5]

divertidíssim i taaan original!! visca la irene pujades i la seva novel·la anti literatura del jo i de l'autoanàlisi

quin bon viatget a les profunditats del dedins per arreglar averies burocràtiques, amb personatges estrambòtics dins del cos humà, per descobrir que, al cap i a la fi, 'I think you guys might be thinking about yourself too much', com diria la nostra jemima kirke.

[Aina · Rating 5 out of 5]

Una genialitat, si voleu saber la meva opinió.

[Joan Roure · Rating 3 out of 5]

3,5⭐

[Berta Sala · Rating 3 out of 5]

M'ha flipat com està escrit. Quin domini del llenguatge, per trobar tot d'analogies. M'ha encantat. Continuaré llegint coses de la Irene segur.

En canvi, la història ni fred ni calor. És un "Inside out" (pel·lícula de Pixar) a la catalana. És una fumada on la idea és bona però no la seva execució. A part m'ha faltat una bona reflexió final. Quina oportunitat perduda.

[Laia · Rating 3 out of 5]

Llegit i disfrutat però potser no amb l'entusiasme que m'esperava...hi ha molts fils que fa ganes d'estirar!

[Alax Rourera · Rating 3 out of 5]

Vaig sentir a parlar d'aquest llibre a un pòdcast i potser me'n vaig fer una imatge que no he acabat de veure durant la lectura.
La manera d'escriure se m'ha fet divertida al principi i una mica carregosa al final. Te un toc "oral" que depen de com pot agilitzar o alentir la lectura, i crec que aquí és on se m'ha entrebancat. Si hagués tingut més temps i l'hagués enllestit en un parell de dies, m'hauria agradat més, però en llegir només dues o tres pàgines cada vegada, s'ha fet un pel massa llarg.

[llibresidones · Rating 4 out of 5]

Quan les expectatives juguen una mala passada, aquest és el titular i a totes ens ha passat algun cop. El vaig agafar amb moltes ganes, però la veritat és que m'ha costat entrar-hi, potser jo també he de fer un viatge al meu interior!

Tot i aquesta sensació personal, destaco positivament l'estil de l'autora i és una història única i original, no busqueu similituds amb altres històries.

Està ben escrit i és admirable com utilitza la ironia i l'humor per fer una crítica al sistema i per plasmar l'absurditat de fets quotidians, fent-nos reflexionar amb un somriure sobre les expectatives, l'autoajuda i tot el que engloba.

A la Diana, tota la gent del seu voltant li comença a preguntar si li passa alguna cosa, que la veuen diferent i amb incongruències. Al principi no en fa cas, però com tothom li diu el mateix, decideix anar a veure a la seva tieta Roser i al seu amic Ximeno, ells tenen la solució: necessita un viatge al dedins per arreglar el que falla i sortir millor.

Emprèn l'aventura i el primer que la sorprèn és que la gent de dins dins ho saben absolutament tot d'ella: els ex, amb quines amigues ja no es relaciona...

Coneix a la Mariví i a un munt de persones que s'encarreguen de fer tasques i analitzar i gestionar la temàtica, les emocions, els pensaments i les problemàtiques perquè la seva maquinària rutlli. És el Fidel qui se n'ocupa i no la deixa mai sola.

Descobreix un jo interior caòtic i un món on, lluny de ser idíl·lic, també hi ha precarietat, actituds agressives, explicació laboral... Quan constata això, té ganes de sortir al món de fora i el troba a faltar, però abans haurà de caminar molts quilòmetres i superar molts obstacles, persecucions de guardes, passar la primera ressaca del Fidel... per trobar la sortida, ja que tot forma part d'un engranatge.

Després de molts periples, aconsegueix sortir i fa un passeig per la ciutat on analitza tot el que ha viscut i les contradiccions acceptades.

Totes les referències a la cultura catalana i les descripcions de les geografies m'han agradat molt.

[Adrià Naranjo]

A la Diana hi ha de tot: la burocràcia de Severance, les aventures d'Alícia, una mica d'Inside Out a la catalana, costumisme de bar...Comèdia, existencialisme i un toc d'absurd fan un relat que sembla un somni febril on pot passar qualsevol cosa.

[Natàlia Juan Abelló · Rating 3 out of 5]

Efectivament, com alguns comentaris que he llegit i en el millor dels sentits: Inside Out meets Alícia al pais de les meravelles, amb tons de severance i narrat pels Manel.
Anava a ceges, sense saber què esperar-me, i m’ha sorprès molt! Per sobre de tot m’ho he passat pipa, m’ha enganxat a tope la veu dinàmica i estaré eternament agraïda per les escenes maximalistes que se m’han creat al dedins. A favorr!

[Silvia Magraner · Rating 2 out of 5]

Pfff quina pinta tenia… I a mi no m’ha acabat. Per a mi, s’ha quedat a la superfície. És interessant vore com reinterpreta cada part del cos, pero no conta res mes enllà, son aventuretes i res mes, al final no li dina una “solució” a la història. La veritat que m’he quedat en molt mal sabor de boca i no m’ha enganxat gens

[Ivet · Rating 2 out of 5]

m'ha fet bastant pal el tema i no hi he entrat gens, sap greu

[Judit · Rating 5 out of 5]

La intrusa d'Irene Pujadas: benvinguts al caos interior

“Diana, reina de les babaus i les llumeneres, capitana dels tira-que-vas, una inconscient de manual”. Amb aquesta presentació, Irene Pujadas deixa clar que aquí no hi haurà èpiques ni revelacions transcendents. La intrusa no és una història de creixement personal, sinó una odissea absurda: la Diana, empesa pels altres, s’endinsa dins el seu propi cos per arreglar allò que no rutlla. Com si això fos tan fàcil.

Però el que havia de ser un viatge d'autodescobriment esdevé un malson burocràtic ple de guàrdies, turistes desorientats i paisatges més propers a un centre comercial en hores punta que a una metàfora inspiradora sobre l’existència.
Des del minut u, queda clar que això no va de grans revelacions, sinó d’endinsar-se en el caos més absolut. Res d’il·luminació: només una excursió desastrosa pel desastre que és la Diana (i, de passada, per l’absurditat de buscar-se a un mateix per obligació).
Amb una prosa brillant i visual, Pujadas ens arrossega cap a un univers delirant, on l’humor àcid i la sàtira social es barregen amb escenes dignes d’una comèdia d’embolics. La intrusa no busca oferir respostes, sinó recordar-nos que, si mai t’ha passat pel cap buscar-te a tu mateix, potser val més que t’hi repensis dues vegades.

Amb ritme trepidant i un talent descomunal per captar el surrealisme de la vida quotidiana, Irene Pujadas ens regala una novel·la que és tant un viatge interior com una gran broma còsmica. I la veritat? És impossible no riure-se’n.

[Natàlia Barahona · Rating 4 out of 5]

A Gent de Merda la Irene Pujadas explica molt bé el que fa al llibre: «Hi ha una part misteriosa del que és cadascú que també és bonica. [...] A mi m'agrada pensar que tenim un cert misteri dintre i que tampoc no cal resoldre'l».
La intrusa és exquisida, d'unes descripcions excelses i d'una comicitat curiosa. Se'm podria haver fet més lleuger a estones, però no se m'ha fet pesat en cap moment. Acostumo a trobar part del gust als llibres amb les exposicions dels sentiments, i aquí d'això no n'hi ha tan contínuament, o directament —és més físic, i Pujadas ja ho diu, diu que evidencia la metàfora. Però el gust l'he trobat, i ara tornaria a fer el viatge amb la Diana. Està bé llegir sobre algú que se sent desencaixada i la seva manera de trobar-se l'essència, i està bé que això ho escrigui Pujadas. El rerefons és trist, però hi he sentit alliberament. A cap i a la fi parla de moltes coses, ho va dient i sembla que no ho digui, però ho diu. És irònica i lleugera la frase final.