What do you think?
Rate this book
Das Schlangenei
Eugenio Xammar llegó a Berlín en el invierno de 1922. Encontró una Alemania que sufría las consecuencias de la derrota y en la cual se gestaba el nazismo. Vivió de primera mano momentos históricos de gran importancia, como la inflación extraordinaria de la moneda alemana o la ocupación de las tierras del Ruhr por el ejército francés, decidido a cobrarse las indemnizaciones de guerra fijadas en el tratado de Versalles. Episodios como éste, que, pasados tantos años, han quedado desdibujados, reviven en la narración de Xammar con una viva inmediatez. En Berlín coincidió con Josep Pla?entonces corresponsal de La Publicitat?, con quien, de 1923 a 1925, desempeñó una actividad profesional paralela. Viajaron juntos a Renania y a Baviera, desde donde describieron entre otras cosas los consejos de guerra franceses a ciudadanos alemanes poco dispuestos a colaborar o el frustrado golpe de Estado de Hitler en una cervecería de Múnich, así como una turbadora entrevista que mantuvieron con el futuro dictador en una época tan temprana como 1923, en la que éste ya prefigura el holocausto. Estos textos están recogidos en el presente volumen, que nos abre una ventana con gran ángulo de visión sobre uno de los momentos más inquietantes de la historia europea reciente.
192 pages, Hardcover
First published January 1, 1998
About the author
Eugeni Xammar
7 booksEugenio Xammar Puigventós (Barcelona, 1888 - La Ametlla, 5 de diciembre de 1973) fue un periodista, diplomático de carrera, escritor y traductor español. Se exilió de España tras el final de la Guerra civil.
Photo credit © Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Fons Eugeni Xammar.
Photo credit © Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Fons Eugeni Xammar.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
January 30, 2020
Hi va haver un temps en què es feia periodisme en majúscules. Un temps en què un corresponsal maldava per entendre el lloc on vivia i la gent que s'hi trobava.
Xammar va viure en primera persona la dificilíssima situació de la República de Weimar: la humiliació derivada del Tractat de Versalles, la insostenible política de reparacions de guerra, la hiperinflació galopant i l'ascens del nazisme.
Un testimoni de luxe en forma de cròniques, publicades regularment a la premsa catalana. El dia a dia en què es covava l'ou de la serp.
Xammar va viure en primera persona la dificilíssima situació de la República de Weimar: la humiliació derivada del Tractat de Versalles, la insostenible política de reparacions de guerra, la hiperinflació galopant i l'ascens del nazisme.
Un testimoni de luxe en forma de cròniques, publicades regularment a la premsa catalana. El dia a dia en què es covava l'ou de la serp.
July 14, 2022
Periodista, diplomàtic o traductor són algunes de les facetes d'Eugeni Xammar que va passar gran part de la seva vida fora de Catalunya, però que mai va perdre de vista els orígens i la seva identitat com a català, cosa de la qual durant L'ou de la serp en va donant bona mostra.
Del conjunt de cròniques que Eugeni Xammar enviava des d'Alemanya se'n pot destacar la seva capacitat d'anàlisi i la voluntat de fer explícita la realitat que vivia com a corresponsal. Xammar té l'objectiu que el lector es faci una idea tan aproximada com sigui possible d'aquell moment històric del qual ell n'és testimoni privilegiat i com a bon periodista intenta sempre respondre el qui, què, on, quan i per què, de manera que no dubta a recórrer el país per donar una visió tan àmplia com siga possible d'allò que està passant. És precisament per la seva capacitat d'anàlisi que pot parlar de la latent indignació que provoca la humiliació programada dels francesos a l'Alemanya derrotada de la 1a Guerra Mundial que acabaria amb l'ascens del nazisme i l'esclat de la 2a Guerra Mundial.
L'Eugeni Xammar periodista es converteix un testimoni de primer nivell que en cap moment dubta a anar on convingui per poder contextualitzar la crònica que està escrivint i és aquesta voluntat que recorre com un fil d'Ariadna tot el gruix dels articles que dota d'unitat L'ou de la serp.
Del conjunt de cròniques que Eugeni Xammar enviava des d'Alemanya se'n pot destacar la seva capacitat d'anàlisi i la voluntat de fer explícita la realitat que vivia com a corresponsal. Xammar té l'objectiu que el lector es faci una idea tan aproximada com sigui possible d'aquell moment històric del qual ell n'és testimoni privilegiat i com a bon periodista intenta sempre respondre el qui, què, on, quan i per què, de manera que no dubta a recórrer el país per donar una visió tan àmplia com siga possible d'allò que està passant. És precisament per la seva capacitat d'anàlisi que pot parlar de la latent indignació que provoca la humiliació programada dels francesos a l'Alemanya derrotada de la 1a Guerra Mundial que acabaria amb l'ascens del nazisme i l'esclat de la 2a Guerra Mundial.
L'Eugeni Xammar periodista es converteix un testimoni de primer nivell que en cap moment dubta a anar on convingui per poder contextualitzar la crònica que està escrivint i és aquesta voluntat que recorre com un fil d'Ariadna tot el gruix dels articles que dota d'unitat L'ou de la serp.
January 2, 2025
Eugenio Xammar trata de explicar con un lenguaje sencillo y ágil la situación que atraviesa la Alemania de posguerra: caos político, devaluación constante del marco, surgimiento de movimientos nacionalistas, ocupación francesa, etc. A pesar de ser temas espesos a priori, el autor realiza crónicas brillantes, con mucho sentido del humor y bastante mala leche. Una forma amena de desgranar la vida política y económica de un país que intenta ponerse en pie.
Eso sí, hay que tener en cuenta que el punto de vista en todo ésto es el de un nacionalista inmerso en un periodo que vio nacer jóvenes naciones en Europa y que, por tanto, hace gala de ciertas ideas trasnochadas, algo absurdas y, en ciertos momentos, un poco racistas que, por otra parte, constituían la tónica general de los movimientos independetistas de la época (bueno, y de hoy en día también, para qué mentir). Especialmente conmovedor, por inocentón, es el retrato de Checoslovaquia, presentada como una especie de utopía nacionalista, próspera y fraternal, en la que todas las supuestas naciones oprimidas deberían inspirarse. Ante ésto, cualquiera diría que este país optó por dividirse en dos en cuanto tuvo la ocasión...
Una lectura ligera y amena, ideal para entender un poco mejor a la pobre república de Weimar.
Eso sí, hay que tener en cuenta que el punto de vista en todo ésto es el de un nacionalista inmerso en un periodo que vio nacer jóvenes naciones en Europa y que, por tanto, hace gala de ciertas ideas trasnochadas, algo absurdas y, en ciertos momentos, un poco racistas que, por otra parte, constituían la tónica general de los movimientos independetistas de la época (bueno, y de hoy en día también, para qué mentir). Especialmente conmovedor, por inocentón, es el retrato de Checoslovaquia, presentada como una especie de utopía nacionalista, próspera y fraternal, en la que todas las supuestas naciones oprimidas deberían inspirarse. Ante ésto, cualquiera diría que este país optó por dividirse en dos en cuanto tuvo la ocasión...
Una lectura ligera y amena, ideal para entender un poco mejor a la pobre república de Weimar.
February 9, 2024
M'ha fascinat aquest llibre. Eugeni Xammar ho descriu tot amb un estil, clar, directe, amè i amb una gran profunditat d'anàlisis i concisió. A més en les seves cròniques, traspua un sentit de l'humor molt especial. Els seus articles són un viatge al passat com si ho estiguéssim vivint en aquest moment. Impacta i impressionen especialment els articles de Hitler: el cop d'estat a Munich, les eleccions al Reichstag o la mateixa entrevista feta també amb Josep Pla. Un document sensacional i impagable. Aquest llibre ha estat un tresor, una gran troballa.
April 3, 2024
El periodista Eugeni Xammar es desplaçà a Alemanya el 1922 en un moment crític per a la jove república de Weimar, sorgida de les cendres de l'Imperi Alemany enterrat a les trinxeres de la Gran Guerra. Xammar es troba amb un país amb greus problemes financers i que poc després serà parcialment ocupat per les forces franceses que volen fer de l'ocupació la garantia per al cobrament de les reparacions, i precisament són les qüestions financeres les que centren bona part de les cròniques que es recullen en el present volum, que s'allarguen fins a les primeries del 1924.
De l'anàlisi de Xammar, el primer que crida l'atenció és la seva sornegueria, ja que tot i la seriositat dels problemes que tracta i de la seva acurada anàlisi, es desprèn dels seus textos un cert to irònic, ja que el seu punt de vista generalment se centra a considerar que els problemes financers de la jove República de Weimar, per molt greus que siguin, tenen una solució factible que cap de les parts implicades sembla estar molt disposada a posar en marxa. Un altre dels aspectes que desenvolupa és la qüestió de l'ocupació francesa de la conca del Ruhr per part dels francesos i belgues per tal de cobrar-se el deute derivat de les reparacions de guerra que no s'havien satisfet adequadament. En aquest tema, Xammar destaca la inevitabilitat de les postures que es veuen forçades a mantenir les dues parts, francesos i alemanys, una vegada s'ha executat l'operació, que el periodista català ja considera que tindrà pocs resultats pràctics i greus conseqüències per la relació entre les dues nacions.
Una crònica especialment destacada és la que exposa l'entrevista que Eugeni Xammar i Josep Pla varen fer a Adolf Hitler després del fracassat putsch de Múnic i durant el seu confortable captiveri. Les impressions que transmet Xammar sobre el personatge són prou significatives encara que errades, ja que el tracta, si fa no fa, de llunàtic, de personatge il·luminat mancat d'intel·ligència. Poc es podia preveure per quins funestos camins conduiria aquest individu les passes d'Alemanya i d'Europa.
El conjunt de cròniques que Xammar publicà en diversos mitjans des d'Alemanya tenen un alt valor històric, ja que ens informen a peu de carrer de com es vivia en aquella convulsa nació sorgida de la derrota i que lluitava per redreçar-se en unes circumstàncies molt complicades, tant per la pressió exterior com per les disputes internes. Sempre des del seu to irònic, sarcàstic en alguns moments, ens ofereix una visió no sempre ben reflectida en la historiografia.
De l'anàlisi de Xammar, el primer que crida l'atenció és la seva sornegueria, ja que tot i la seriositat dels problemes que tracta i de la seva acurada anàlisi, es desprèn dels seus textos un cert to irònic, ja que el seu punt de vista generalment se centra a considerar que els problemes financers de la jove República de Weimar, per molt greus que siguin, tenen una solució factible que cap de les parts implicades sembla estar molt disposada a posar en marxa. Un altre dels aspectes que desenvolupa és la qüestió de l'ocupació francesa de la conca del Ruhr per part dels francesos i belgues per tal de cobrar-se el deute derivat de les reparacions de guerra que no s'havien satisfet adequadament. En aquest tema, Xammar destaca la inevitabilitat de les postures que es veuen forçades a mantenir les dues parts, francesos i alemanys, una vegada s'ha executat l'operació, que el periodista català ja considera que tindrà pocs resultats pràctics i greus conseqüències per la relació entre les dues nacions.
Una crònica especialment destacada és la que exposa l'entrevista que Eugeni Xammar i Josep Pla varen fer a Adolf Hitler després del fracassat putsch de Múnic i durant el seu confortable captiveri. Les impressions que transmet Xammar sobre el personatge són prou significatives encara que errades, ja que el tracta, si fa no fa, de llunàtic, de personatge il·luminat mancat d'intel·ligència. Poc es podia preveure per quins funestos camins conduiria aquest individu les passes d'Alemanya i d'Europa.
El conjunt de cròniques que Xammar publicà en diversos mitjans des d'Alemanya tenen un alt valor històric, ja que ens informen a peu de carrer de com es vivia en aquella convulsa nació sorgida de la derrota i que lluitava per redreçar-se en unes circumstàncies molt complicades, tant per la pressió exterior com per les disputes internes. Sempre des del seu to irònic, sarcàstic en alguns moments, ens ofereix una visió no sempre ben reflectida en la historiografia.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews