What do you think?
Rate this book
Cambra de bany
La història d'una enorme frustració humana contada en to festiu i lúdic, ple d'imaginació. Cambra de bany podria ser definida així, però també podríem anomenar-la una novel·la policíaca, o mirar-nos-la com una novel·la psicològica, Alguns podran titllar-la d'eròtica i no els mancarà raó. Hi haurà que preferirà, potser, els textos dedicats als espais radiofònics - que hi són!- per la fantasia que palesen i l'excel·lent qualitat literària. Però la majoria es quedaran amb el tot, que és més complet i és així com l'ha vist l'autor.
246 pages, Paperback
Published August 15, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
Read
October 26, 2025Després de la lectura de "Cambra de bany", em deveu una disculpa. Sí, sí, molts de vosaltres. Quan dic que sempre llegeixo els llibres fins al final, encara que no m'estiguin agradant, em preneu per boig. Fins i tot us rieu de mi.
Bé, tampoc és que el llibre de Joaquim Soler m'estigués desagradant, però es tracta d'una història molt anodina que es va enterbolint fins a prendre tons molt foscos. En Joan Crèspols es queda de "Rodríguez" un agost a Barcelona. "Rodríguez" és un concepte que ja no se sent tant, però molt popular quan el llibre va ser escrit als anys vuitanta. És a dir, la família a la segona residència, i ell treballant a la ràdio tota la setmana, sol a la ciutat.
Crèspols és un home molt del seu temps, avui dia el cancel·laríem. Descontent amb la vida i amb el matrimoni, enamorat en secret d'una altra dona, taciturn, sense gaire sang a les venes. El llibre avança al ritme lent dels seus dies, avorrits i marcats pel breu espai que fa diàriament a la ràdio. Entre records d'infància, reflexions vitals i algun apunt sobre la situació del català llavors, un bon dia la sort li canvia. I quan ja es pensa que la vida li somriu, tot es capgira i la trama pren un camí molt tèrbol.
Que desagradable. Que escandalós. Que impensable com evoluciona tot. Però quan ja no sabia com posar-m'hi, a falta de poques pàgines per acabar, el mastegot que em va fotre l'autor encara ressona a les parets de casa. Caram, tu! Aneu fent, aneu deixant llibres a mitges, vosaltres. No m'hi trobareu pas. Llibres com aquest justifiquen la meva postura.
Anàrquic lingüísticament, transgressor, volgudament desagradable, el retrat de Joan Crèspols és per fer-ne tesis doctorals senceres. T'empeny a una relectura. Brut, pertorbador, opressiu... qui ho diria, amb l'inici tan insuls que té. Però... uf.
(SERGI)
Llegiu la ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/p/DQSHgrqCHil/
Bé, tampoc és que el llibre de Joaquim Soler m'estigués desagradant, però es tracta d'una història molt anodina que es va enterbolint fins a prendre tons molt foscos. En Joan Crèspols es queda de "Rodríguez" un agost a Barcelona. "Rodríguez" és un concepte que ja no se sent tant, però molt popular quan el llibre va ser escrit als anys vuitanta. És a dir, la família a la segona residència, i ell treballant a la ràdio tota la setmana, sol a la ciutat.
Crèspols és un home molt del seu temps, avui dia el cancel·laríem. Descontent amb la vida i amb el matrimoni, enamorat en secret d'una altra dona, taciturn, sense gaire sang a les venes. El llibre avança al ritme lent dels seus dies, avorrits i marcats pel breu espai que fa diàriament a la ràdio. Entre records d'infància, reflexions vitals i algun apunt sobre la situació del català llavors, un bon dia la sort li canvia. I quan ja es pensa que la vida li somriu, tot es capgira i la trama pren un camí molt tèrbol.
Que desagradable. Que escandalós. Que impensable com evoluciona tot. Però quan ja no sabia com posar-m'hi, a falta de poques pàgines per acabar, el mastegot que em va fotre l'autor encara ressona a les parets de casa. Caram, tu! Aneu fent, aneu deixant llibres a mitges, vosaltres. No m'hi trobareu pas. Llibres com aquest justifiquen la meva postura.
Anàrquic lingüísticament, transgressor, volgudament desagradable, el retrat de Joan Crèspols és per fer-ne tesis doctorals senceres. T'empeny a una relectura. Brut, pertorbador, opressiu... qui ho diria, amb l'inici tan insuls que té. Però... uf.
(SERGI)
Llegiu la ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/p/DQSHgrqCHil/
Read
October 15, 2025Atenció! Parin les rotatives! Com pot ser que no estiguem parlant d'aquest llibre? D'aquesta proesa de la literatura catalana boja i inclassificable? D'aquesta cosina-germana de l'«Anna K.» d'en Martí Rosselló? D'aquesta peça rescatada per la gent de Cap de brot? N'hem de parlar!
October 27, 2024
D'En Joaquim Soler n'he llegit 2 llibres: Paris-Bis (obra mestra) i aquest. Aquest el vaig llegir ja fa un temps i li vaig atorgar 4 estels, potser pel pès (físicament i figurada) de Paris-Bis, llegit poc abans, però ara amb la reedició (41 anys despés!!) me l'he remirat i rellegit per sobre, però sobretot el final i me n'he adonat de detalls que se m'havien passat per alt. Collons que bò que és aquest romanç!! Li he otorgat un estel més (ara és un 5).
January 13, 2026
Atrevit, bèstia i elegant a parts iguals. Sincer. Directe. Tot i la incomoditat que és capaç de generar no pots parar de llegir i de veure matisos i detalls que només poden sortir d’una gran intel·ligència i un domini del vocabulari exquisit. Segueix fins al final i descobriràs un gir que et farà tornar-lo a llegir tot i que unes pàgines abans gairebé desitjaves que s’acabés el més aviat possible.
October 15, 2025
(2,5) Comences una pel·li de l'Alfredo Landa i acabes amb un malson mig Kafka, mig Hitchcock. Surrealista.
January 2, 2026
3,5. Ha estat un llibre que m’ha enganxat a partir de la meitat. És una literatura totalment esbojarrada i m’agrada el personatge tan cínic, el final ve amb sorrpesa i m’ha fet dubtar de tot el llibre. Realment crec que és un molt bon escriptor, suposo que si me’l tornés a llegir (com et recomanen en tot moment) li pujaria molt la nota.
June 23, 2025
De les tres obres que he llegit de Soler (El silenci de la musculatura, París Bis i aquesta) la que més m'ha agradat.
Sense perdre la juganeria amb el llenguatge i les referències a altres obres literàries construeix una obra que va evolucionant oscil·lant entre diferents gèneres, que prova combinacions de recursos estilístics i on combina i construeix diverses històries al voltant de la principal amb molta imaginació.
Deduisc que en el moment de publicar-se no deixà els lectors indiferents, tant pels temes com pel retrat que fa de la sexualitat, encara que aquest, 41 anys després, puga grinyolar-nos una mica a qui el llegim des de l'ara.
Soler forma part d'una constel·lació d'autors deixats de banda i que en els darrers anys estan fent-se esforços per recuperar-ne la proposta.
Estaria bé que el reeditaren.
Sense perdre la juganeria amb el llenguatge i les referències a altres obres literàries construeix una obra que va evolucionant oscil·lant entre diferents gèneres, que prova combinacions de recursos estilístics i on combina i construeix diverses històries al voltant de la principal amb molta imaginació.
Deduisc que en el moment de publicar-se no deixà els lectors indiferents, tant pels temes com pel retrat que fa de la sexualitat, encara que aquest, 41 anys després, puga grinyolar-nos una mica a qui el llegim des de l'ara.
Soler forma part d'una constel·lació d'autors deixats de banda i que en els darrers anys estan fent-se esforços per recuperar-ne la proposta.
Estaria bé que el reeditaren.
September 21, 2025
Amb Cambra de bany, Cap de brot demostra allò de ser “una editorial sense por”. Deixeu-vos impressionar sense remordiments per aquesta proposta agosarada, llegir amb més curiositat que pudor té premi!
June 6, 2026
Anada d'olla, força líric i ben escrit, però no m'ha agradat l'atmosfera tediosa i apàtica que envolta el protagonista i ho impregna tot.
September 26, 2026
Un intent de violació com a prova indiscutible de la bellesa d'una noia.
Un narrador estil Bukowski, amb aquella grolleria per moments vulgar i d'altres d'humor tristoi, es queda de rodriguez a una Barcelona postfranquista. Després d'una orgia transicional (pròpia de la Transició: Pajares i Esteso recollint pèl púbic...) un accident deriva la història cap a un relat esperpèntic.
L'humor desafiant permet que el masclisme i l'homofòbia del protagonista, així com la cosificació -literal- de l'amant o les esquitxades de pedofília quedin embolcallades en una fantasia acalorada d'un narrador en primera persona poc fiable.
I la novel·la, amb un final d'espetec de relat breu, es pugui llegir avui com un mirall d'un temps i d'uns "senyors" -no sols el protagonista de la història, sinó també els membres del jurat del Premi Bertrana que devien trempar fort amb aquesta història i el ric lèxic que hi ha perbocat-.
"Ell tenia a casa una dona que l'esperava morta de passió."
"I he tingut por, perquè per a mi qualsevol cosa, qualsevol persona o situació poden ser causa d'una por en potència ."
"Com somnànbuls, els darrers noctàmbuls demanen foc pel passeig de Gràcia i en arribar a la Diagonal demanen l'hora."
"Una cosa es estimar i l'altra posseir."
"Fa amics amb la mateixa facilitat que jo em deprimeixo."
"Estic tan acostumat a fer coses d'amagat, que ara que estic sol no sé actuar amb naturalitat."
"Una trucada ara i adés no estaria gens malament, per conservar les relacions, però cada dia em costa més agafar el telèfon, cada dia em costa més tot."
"Poc després moria l'avi rebolcant-se en els seus propis excrements, i la mare, envellida a cor què vols, no gosava donar les gràcies al Senyor."
"Crèiem que si ho dèiem a algú ens acusarien d'assassinat i, a més, en aquells anys tots els nens creixíem en la convicció profunda que les autoritats -i ja no diguem la policia- existien per perjudicar i complicar-nos la vida."
"La vaig deixar que entrés en el rigor mortis perquè sempre l'havia de recordar asseguda en aquella taula, perquè m'havia quedat paralitzat, perquè et costa d'entendre que un cos estimat ja mai més no tornarà a moure's."
"Però per saber que fugíem, per saber que no érem un nen i una nena rebecs i anormals, hem hagut d'esperar a fer-nos grans."
"Creus que pot pujar molt sa un marrec que veu que a casa no hi ha expressions d'afecte sinó de tot el contrari? És difícil d'entendre que la gent s'obstini d'aquesta manera a engendrar nous candidats a la neurosi."
"Saps per què ens estimem tant? Perque ma no ens hem complivat la vida l'un a l'altre."
"He deduït que qui té temps i humor per escriure cartes d'aquesta mena deu ser una persona benestant."
"No es pot amar el que està inanimat."
"Un covard mai no dóna motius perquè l'hagin de torturar."
"Els vegetarians eren uns ploramiques imitamones, es passaven la vida endrapant menges que imitaven i recordaven altres menges que no podien ingerir."
Un narrador estil Bukowski, amb aquella grolleria per moments vulgar i d'altres d'humor tristoi, es queda de rodriguez a una Barcelona postfranquista. Després d'una orgia transicional (pròpia de la Transició: Pajares i Esteso recollint pèl púbic...) un accident deriva la història cap a un relat esperpèntic.
L'humor desafiant permet que el masclisme i l'homofòbia del protagonista, així com la cosificació -literal- de l'amant o les esquitxades de pedofília quedin embolcallades en una fantasia acalorada d'un narrador en primera persona poc fiable.
I la novel·la, amb un final d'espetec de relat breu, es pugui llegir avui com un mirall d'un temps i d'uns "senyors" -no sols el protagonista de la història, sinó també els membres del jurat del Premi Bertrana que devien trempar fort amb aquesta història i el ric lèxic que hi ha perbocat-.
"Ell tenia a casa una dona que l'esperava morta de passió."
"I he tingut por, perquè per a mi qualsevol cosa, qualsevol persona o situació poden ser causa d'una por en potència ."
"Com somnànbuls, els darrers noctàmbuls demanen foc pel passeig de Gràcia i en arribar a la Diagonal demanen l'hora."
"Una cosa es estimar i l'altra posseir."
"Fa amics amb la mateixa facilitat que jo em deprimeixo."
"Estic tan acostumat a fer coses d'amagat, que ara que estic sol no sé actuar amb naturalitat."
"Una trucada ara i adés no estaria gens malament, per conservar les relacions, però cada dia em costa més agafar el telèfon, cada dia em costa més tot."
"Poc després moria l'avi rebolcant-se en els seus propis excrements, i la mare, envellida a cor què vols, no gosava donar les gràcies al Senyor."
"Crèiem que si ho dèiem a algú ens acusarien d'assassinat i, a més, en aquells anys tots els nens creixíem en la convicció profunda que les autoritats -i ja no diguem la policia- existien per perjudicar i complicar-nos la vida."
"La vaig deixar que entrés en el rigor mortis perquè sempre l'havia de recordar asseguda en aquella taula, perquè m'havia quedat paralitzat, perquè et costa d'entendre que un cos estimat ja mai més no tornarà a moure's."
"Però per saber que fugíem, per saber que no érem un nen i una nena rebecs i anormals, hem hagut d'esperar a fer-nos grans."
"Creus que pot pujar molt sa un marrec que veu que a casa no hi ha expressions d'afecte sinó de tot el contrari? És difícil d'entendre que la gent s'obstini d'aquesta manera a engendrar nous candidats a la neurosi."
"Saps per què ens estimem tant? Perque ma no ens hem complivat la vida l'un a l'altre."
"He deduït que qui té temps i humor per escriure cartes d'aquesta mena deu ser una persona benestant."
"No es pot amar el que està inanimat."
"Un covard mai no dóna motius perquè l'hagin de torturar."
"Els vegetarians eren uns ploramiques imitamones, es passaven la vida endrapant menges que imitaven i recordaven altres menges que no podien ingerir."
May 14, 2026
D’aquesta novel.la vaig llegir el següent:
“No és una història d’esdeveniments, sinó d’estats mentals.” i, un cop llegida, em sembla una definició immillorable.
“Quedar-se de Rodríguez” és una expressió col·loquial en castellà (molt usada en català) que significa quedar-se sol a casa mentre la parella o la família és de vacances. Aquesta situació implica que tens més llibertat i pots dur una vida més relaxada tot i haver-te hagut de quedar per motius laborals.
En Joan es queda de “Rodríguez” un agost a Barcelona. ( “una Barcelona buida de gent i farcida de suoses passions no assolides”)
Entre els records i el seu dia a dia a la ràdio van passant les pàgines lentament.
“No conec límits per al plaer, perquè desconec la paraula prohibició”.
L’obra gira al voltant dels pensaments en forma de monòleg interior que fa el protagonista i narrador, en Joan.
En ofereix també fragments del guió del programa de ràdio.
És difícil parlar-ne més sense donar detalls del desenvolupament del personatge així que l’haureu de llegir si voleu quedar bocabadats. El final és per rellegir.
L’obra va ser publicada el 1985 i ja hi trobem referències sobre l’ús del català.
Com sempre, cal llegir-la tenint en compte el contexte històric i social del moment però en aquest cas cal posar-hi molt d’afecte per no repel·lir el protagonista.
“No és una història d’esdeveniments, sinó d’estats mentals.” i, un cop llegida, em sembla una definició immillorable.
“Quedar-se de Rodríguez” és una expressió col·loquial en castellà (molt usada en català) que significa quedar-se sol a casa mentre la parella o la família és de vacances. Aquesta situació implica que tens més llibertat i pots dur una vida més relaxada tot i haver-te hagut de quedar per motius laborals.
En Joan es queda de “Rodríguez” un agost a Barcelona. ( “una Barcelona buida de gent i farcida de suoses passions no assolides”)
Entre els records i el seu dia a dia a la ràdio van passant les pàgines lentament.
“No conec límits per al plaer, perquè desconec la paraula prohibició”.
L’obra gira al voltant dels pensaments en forma de monòleg interior que fa el protagonista i narrador, en Joan.
En ofereix també fragments del guió del programa de ràdio.
És difícil parlar-ne més sense donar detalls del desenvolupament del personatge així que l’haureu de llegir si voleu quedar bocabadats. El final és per rellegir.
L’obra va ser publicada el 1985 i ja hi trobem referències sobre l’ús del català.
Com sempre, cal llegir-la tenint en compte el contexte històric i social del moment però en aquest cas cal posar-hi molt d’afecte per no repel·lir el protagonista.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews