Una llum submergida

by Marc Cerdó

Amb Males companyies i Cor mentider la crítica el va celebrar com una de les joves promeses de la literatura catalana. Una dècada més tard, aquesta novel·la és el retorn de Marc Cerdó —i la demostració que ja no estem davant d’una promesa, sinó d’un gran autor.

Quan mor la seva mare, el narrador accedeix al canterano on ella guardava els documents íntims. Són els papers d’una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, rebuts, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant fins i tot després de morta. ¿Què passa amb la fantasia de l’escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?

A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca —i a la seva pròpia mentida, la que cultiven els bons escriptors

142 pages, Kindle Edition

Published August 27, 2025

Reviews

[Yolanda (dinsunllibre)]

«Si la fe no soluciona els problemes, ni gaureix les malalties del cos ni del cor, ni aporta la felicitat a les persones, aleshores ¿com s'explica el fet de creure?»

«He volgut semblar molt feble essent tota una dona. Ma mare era tan valenta que ser-ho em va arribar a parèixer un defecte.»

«¿Com es pot tenir autoritat sense incórrer en l'abús de poder? ¿Com cal actuar per evitar ser temut però sí respectat?»

[Maria del Mar]

"... una de les novel·les més rares i més belles que es puguin llegir". I així ha estat!

[Joana Llauradó]

2.5... "Si algú diu que se'n va a llegir una estona, es tracta d'algú que viu bé. Llegir llargues hores sense que entrin ganes de córrer per una autopista és una prova de benaurança".
Llegir i llegir "bé" se'ns dubte és un regal. He llegit així amb calma però no hi he acabat de connectar ni amb la història ni amb l'estil.

[Laia]

Compro el diàleg a destemps amb la mare, la barreja de gèneres, conèixer qui era la Xesca Ensenyat, al valentia descriure'l... però se m'ha fet massa difícil segur-li la intenció, sovint no saps què estàs llegint ni a què et porta, a moments surrealista...Tot i així, m'agrada haver-lo llegit

[David Rebollo]

Una delícia de llibre, el llenguatge la estructura i el relat per explicar una època, una societat i una relació familiar molt tensa.