Escenaris

Trilogia de la mort #3

by Toni Sala

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».

Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l’horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l’expressivitat enfosquint l’idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l’olor de la terra i el blat després de la sega, amb l’amargor de la fullaraca cremada o amb l’aire carregat de les tempestes d’estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l’incendi d’un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.


«Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l’expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

«Amb la sensibilitat social que el caracteritza, Sala dona veu a personatges que naufraguen, que abusen, que es deixen arrossegar, i tot això amb un punt d’humor negre i un excel·lent treball d’escriptura», Valèria Gaillard

328 pages, Paperback

Published September 3, 2025

About the author

Toni Sala va néixer el 2 d'abril de 1969 a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, població situada a la comarca del Baix Empordà. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Girona i actualment és professor de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix diversos grups de lectura en biblioteques.
Va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat.

Reviews

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

Un cop més, en Toni Sala ens mostra en la seua darrera novel·la que és un dels grans narradors actuals i molt intel·ligent escrivint. Mitjançant una història contada a través de monòlegs en què la mort (un cop més) i la solitud contemporània hi tenen un paper central, Sala porta els seus personatges al límit mentre crea una atmosfera i uns escenaris molt visuals, talment fossin fotografies, a més de no defugir la crítica social.

Sempre dic que m'agrada que Sala no tingui miraments a l'hora de parlar de certs temes, que no es deixi endur per eufemismes o endolceixi les paraules per arribar a un altre tipus de lector. El guixolenc sempre explora la part més fosca dels seus personatges, i esdevé precís en l'art de mencionar allò que tots portem dins i que de vegades ens costa tant de treure i de reconèixer. Això fa que de vegades hi hagi certes situacions de lectura en què les paraules o situacions que estem llegint et generin rebuig i en d'altres, per contra, moments memorables, d'aquells que et fan aturar i pensar. ¿I és que no són aquests contrapunts allò que li demanem a la gran literatura?

«Vam enredar el jovent al dos mil amb la bombolla immobiliària, allà vam endeutar-los. Després, quan es despertaven, els vam tornar a ensarronar amb la bombolla independentista. Sempre és igual. A veure què ens inventarem la pròxima vegada. Diem que això és Dinamarca però això és el Marroc, quatre rics que són molt rics i tots els altres pobres molt pobres, i sobretot ignorants».

[Laia · Rating 3 out of 5]

És un llibre força desagradable de llegir. Toni Sala escriu amb una sinceritat colpidora, que et fa connectar amb la part més profundament lletja i honesta de cadascú. M’ha enganxat i avorrit a parts iguals. Per dir una cosa utilitza tres pàgines, demostrant així que és molt bon escriptor, però a mi, sincerament, m’ha portat a voler llegir moltes parts en diagonal.

[Genís Poch · Rating 5 out of 5]

No és una lectura agradable. Toni Sala cerca l'aspresa com si obtingués plaer fent sentir incòmode el lector.

Tot i així, el llibre enganxa i el final és tan bo que recompensa la brutícia delirant que t'ha fet empassar.

Hi ha molts moments brillants. El domini de l'estil i de la narració és incontestable, amb la solidesa que el caracteritza.

He plorat, he volgut deixar el llibre, he aplaudit sol estirat al llit fascinat per escenes més que memorables i he volgut tornar d'hora a casa per continuar-lo llegint.

Hi ha moltes menes de sort a la vida, i ser lector i contemporani seu n'és una.

[Joan Biscarri · Rating 3 out of 5]

Una història que és una excusa per penjar-hi monòlegs, els d'un protagonista professional dels monòlegs i els d'uns personatges que, en comptes de parlar, monologuen, i són monòlegs quilomètrics, de pàgines i pàgines sense un punt i a part que et permeti agafar aire i descansar, monòlegs que no busquen la versemblança sinó més aviat al contrari, a cavall entre la imaginació i la pura al·lucinació. Monòlegs ben escrits, això sí, amb algunes reflexions interessants, tot i que, a voltes, sembla que volen dir més del que diuen: juguen amb les paraules, i juguen bé.
Esperava un final que donés més sentit a tot plegat, i encara l'espero.

[Oriol Lladó · Rating 3 out of 5]

A mi se m'ha fet una mica desigual, tot i que en algun capítol (especialment en el monòleg final de l'Olga, la cosa s'eleva i és tot un gust). En Toni Sala escriu molt bé (no cal dir-ho!) i el llibre és interessant i coherent amb la (dita) triologia de la mort... però les reflexions sobre la política (el procés) i sobre la llengua crec que li van una mica a la contra (perquè són molt conjunturals de l'actual moment i no se si encaixaran bé en un futur).

[Roger Martínez · Rating 5 out of 5]

Una lectura que no passa fàcilment, però de gran qualitat literària. La novel·la s’enfronta a temes cabdals sense miraments ni corsés. El llibre enganxa, però a moments et genera rebuig, però necessites continuar.

[Glòria Farrés · Rating 5 out of 5]

Del tot recomanable. Com diu Julià Guillamon: «Toni Sala és un dels escriptors del país amb una llengua literària més sòlida».