What do you think?
Rate this book
Lliçons d'abisme
224 pages, Paperback
Published November 19, 2025
6 people are currently reading
13 people want to read
About the author
Mar Bosch Oliveras
13 books7 followersMar Bosch Oliveras (Girona, maig de 1981) és una escriptora que viu a Vilablareix. És llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona. Va ser guanyadora del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2012 amb la seva primera novel·la Bedlam: darrere les hores càlides, publicada per Empúries el 2013. El setembre de 2015 es fa càrrec del primer club de lectura de la seva població, especialitzat en autors locals i amb presència dels autors a les trobades. Després del seu segon llibre, dedicat a la ciutat de Girona, el juny del 2016 publica la novel·la Les generacions espontànies amb Edicions del Periscopi.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
January 27, 2026
Aquest és un llibre que no et deixa indiferent. Per moments m'ha fascinat i en d'altres m'ha irritat fins al punt de sentir la necessitat de llençar-lo a l'Onyar.
Hi ha un(a) narrador(a) que escriu els relats. I un "notaapeudor" que escriu notes a peu de pàgina.
(S'avisa a l'inici. I s'aclareix al final).
Durant la lectura, estic molt d'acord amb algunes notes a peu de pàgina:
"Això no és un relat de ficció"
"Aquest relat és un galimaties"
"Si vull un puzzle, me'n compro un"
Al final és clar, m'espanta estar-hi d'acord. I ara hauré de viure amb el temor que l'autora m'atropelli.
Com que l'escriptora Mar Bosch Olvieras també és cap d'estudis d'una Aula d'Escriptura, sembla com si s'hagués envalentit a criticar-se els mateixos textos com si fossin d'un alumne. Tot plegat també pot semblar un acte d'egocentrisme extrem alhora que un exercici d'autoretret defensiu.
Els relats en si són una macedònia que recorda Calders (també ho diu una nota a peu de pàgina), l'humor absurd dels Monty Python i el surrealisme empordanès.
Hi ha referències culturals simpàtiques (des de Heroes del Silencio, fins a clicades d'ullet a pel·lícules) i molta matèria gironina.
"La pau, senyors, sol redimir la trempera"
"Ets suficient"
"No hi ha ningú que sàpiga ben bé com és cada persona."
"El mal és parar-nos a pensar en els inconvenients d'haver nascut."
"Un veí d'aquests que sempre saben què fer a casa dels altres."
"Necessiten inventar-se algun sentit per a les coses. Tot ho fem, però ells (artistes) ho volen fer maco."
"L'home que cultiva silenci no gasta misericòrdia quan és hora de fer mal"
"Mai es llevaria sobresaltat, mai tindria la necessitat de concedir-se cinc minuts més ni es penediria d'haver anat a dormir massa tard."
"La gent es mira un punt indefinit que sempre és enllà de tothom"
"El meu home era el típic exemplar de senyor que explica coses que es pensa que als altres ens interessarà saber."
Hi ha un(a) narrador(a) que escriu els relats. I un "notaapeudor" que escriu notes a peu de pàgina.
(S'avisa a l'inici. I s'aclareix al final).
Durant la lectura, estic molt d'acord amb algunes notes a peu de pàgina:
"Això no és un relat de ficció"
"Aquest relat és un galimaties"
"Si vull un puzzle, me'n compro un"
Al final és clar, m'espanta estar-hi d'acord. I ara hauré de viure amb el temor que l'autora m'atropelli.
Com que l'escriptora Mar Bosch Olvieras també és cap d'estudis d'una Aula d'Escriptura, sembla com si s'hagués envalentit a criticar-se els mateixos textos com si fossin d'un alumne. Tot plegat també pot semblar un acte d'egocentrisme extrem alhora que un exercici d'autoretret defensiu.
Els relats en si són una macedònia que recorda Calders (també ho diu una nota a peu de pàgina), l'humor absurd dels Monty Python i el surrealisme empordanès.
Hi ha referències culturals simpàtiques (des de Heroes del Silencio, fins a clicades d'ullet a pel·lícules) i molta matèria gironina.
"La pau, senyors, sol redimir la trempera"
"Ets suficient"
"No hi ha ningú que sàpiga ben bé com és cada persona."
"El mal és parar-nos a pensar en els inconvenients d'haver nascut."
"Un veí d'aquests que sempre saben què fer a casa dels altres."
"Necessiten inventar-se algun sentit per a les coses. Tot ho fem, però ells (artistes) ho volen fer maco."
"L'home que cultiva silenci no gasta misericòrdia quan és hora de fer mal"
"Mai es llevaria sobresaltat, mai tindria la necessitat de concedir-se cinc minuts més ni es penediria d'haver anat a dormir massa tard."
"La gent es mira un punt indefinit que sempre és enllà de tothom"
"El meu home era el típic exemplar de senyor que explica coses que es pensa que als altres ens interessarà saber."
Displaying 1 of 1 review