What do you think?
Rate this book
Pedra de tartera
40 anys d’un clàssic indispensable de la literatura catalana. Una edició il·lustrada que dona nova vida a Pedra de tartera.
Quaranta anys després de la seva publicació, Pedra de tartera reneix en format il·lustrat per emocionar, commoure i tornar a captivar. La veu de la Conxa, tendra i rotunda alhora, ens acompanya en un recorregut vital que travessa la guerra, l’amor, la pèrdua i la resistència silenciosa. Amb unes il·lustracions d’una bellesa delicada i evocadora, Áurea López transforma aquest gran clàssic en una experiència visual única. Cada traç és un viatge emocional: il·lustracions amb ànima i amb la mirada de qui sap transformar els detalls en poesia visual.
Quaranta anys després de la seva publicació, Pedra de tartera reneix en format il·lustrat per emocionar, commoure i tornar a captivar. La veu de la Conxa, tendra i rotunda alhora, ens acompanya en un recorregut vital que travessa la guerra, l’amor, la pèrdua i la resistència silenciosa. Amb unes il·lustracions d’una bellesa delicada i evocadora, Áurea López transforma aquest gran clàssic en una experiència visual única. Cada traç és un viatge emocional: il·lustracions amb ànima i amb la mirada de qui sap transformar els detalls en poesia visual.
128 pages, Hardcover
Published December 3, 2025
15 people want to read
About the author
Maria Barbal
47 books32 followersMaria Barbal is a Catalan writer. Even though she has lived in Barcelona from the 1960s onward, the literary world of her early work as an author concentrates on the Pallars county of her childhood and adolescence, a rural surrounding observed by a critical eye. Her first novel, Pedra de tartera [‘Stone from a boulder’], fully set in that space, was praised by the public and critics alike. Her first novel has been translated into English as Stone in a Landslide
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
January 3, 2026
4,5/5
Una bona manera de començar l'any ha estat amb "Pedra de tartera" entre les mans i aquesta edició il·lustrada especial per commemorar el 40è aniversari.
Una obra cabdal de la literatura catalana, traduïda a divuit idiomes i per mi, la millor novel·la de l'autora.
Es narra la història familiar de la Conxa i com des de petita pren consciència de la duresa i la importància de treballar la terra. A casa seva eren molts, els nens feien nosa perquè sempre hi havia molta feina a fer i per sa mare l'estalvi era el més important. Així que ha de deixar poble i família i instal·lar-se a casa dels oncles. El seu món anterior queda enrere i un dilluns de mercat es trasllada cap al nou poble, Pallarès.
De seguida coneix l'Adelina de Ca l'Arnau i la seva amistat perdurà tota la vida.El dia a dia passa de pressa feinejant per casa i ajudant a tia i oncle en tot el que cal, desvivint-s'hi. Només les visites dels cosins de Barcelona i les festes majors alteren la rutina.
En cinc anys només ha vist un cop a la seva família i ja la consideren del poble (se li faria estrany tornar a casa).
Alguns nois la comencen a festejar, però quan coneix a Jaume, el segon de Cal Ferrer de Sarri, s'enamoren. Inicialment, tia i oncle no ho veuen amb bons ulls perquè no té terra, però se'ls acaba guanyant. Jaume treballa de paleta a Montsent o on la feina mana i entre setmana estan distanciats. Tenen canalla, primer naix l'Angeleta, després l'Elvira i per últim, en Mateu.
La pèrdua de l'oncle (que li ha fet de pare) i poques setmanes després, de la seva mare, l'entristeixen.
El Jaume té inquietuds polítiques i s'apunta a esquerra republicana. Es proclama la segona república i estan entusiasmats amb els nous canvis. Jaume es converteix en jutge de pau i es posiciona en conflictes locals com el de l'aigua.
Els fills comencen a fer la seva, a anar a estudi i treballar. L'esclat de la guerra ho capgira tot; s'emporten al Jaume i família. La Conxa i les filles estan empresonades unes setmanes. Malauradament, el Jaume mai torna a casa. La Conxa viu en un estat de desolació i és l'Elvira la que li dona l'empenta per tirar endavant. Quan retorn al poble no són ben rebudes i molts els donen l'esquena.
Les dues filles es casen i marxen, en Mateu es casa i té descendència i conviuen tots junts. La tia mor i la Conxa cada cop se sent més sola, els records i el passat li fan mal. Quan el fill li diu que se'n van a treballar a Barcelona, no li queda una altra opció i se'n va amb ells. Com troba a faltar el seu poble, els paisatges i els costums del Pallars! No entén res del que passa a Barcelona, tot se li fa estrany. La nostàlgia se li instal·la ben endins, no vol oblidar.
Una obra que explora la memòria històrica i la repressió, la identitat rural i les històries silenciades, el rol de les dones i l'arrelament a la terra.
El traç poderós de l'Áurea López embolcalla les paraules, les acompanya, ens trasllada al Pallars i la seva bellesa.
"El que m'interessa és la vida petita, la que passa sense soroll, però que explica el món". Maria Barbal
"Em sento com una pedra amuntegada en una tartera".
Una bona manera de començar l'any ha estat amb "Pedra de tartera" entre les mans i aquesta edició il·lustrada especial per commemorar el 40è aniversari.
Una obra cabdal de la literatura catalana, traduïda a divuit idiomes i per mi, la millor novel·la de l'autora.
Es narra la història familiar de la Conxa i com des de petita pren consciència de la duresa i la importància de treballar la terra. A casa seva eren molts, els nens feien nosa perquè sempre hi havia molta feina a fer i per sa mare l'estalvi era el més important. Així que ha de deixar poble i família i instal·lar-se a casa dels oncles. El seu món anterior queda enrere i un dilluns de mercat es trasllada cap al nou poble, Pallarès.
De seguida coneix l'Adelina de Ca l'Arnau i la seva amistat perdurà tota la vida.El dia a dia passa de pressa feinejant per casa i ajudant a tia i oncle en tot el que cal, desvivint-s'hi. Només les visites dels cosins de Barcelona i les festes majors alteren la rutina.
En cinc anys només ha vist un cop a la seva família i ja la consideren del poble (se li faria estrany tornar a casa).
Alguns nois la comencen a festejar, però quan coneix a Jaume, el segon de Cal Ferrer de Sarri, s'enamoren. Inicialment, tia i oncle no ho veuen amb bons ulls perquè no té terra, però se'ls acaba guanyant. Jaume treballa de paleta a Montsent o on la feina mana i entre setmana estan distanciats. Tenen canalla, primer naix l'Angeleta, després l'Elvira i per últim, en Mateu.
La pèrdua de l'oncle (que li ha fet de pare) i poques setmanes després, de la seva mare, l'entristeixen.
El Jaume té inquietuds polítiques i s'apunta a esquerra republicana. Es proclama la segona república i estan entusiasmats amb els nous canvis. Jaume es converteix en jutge de pau i es posiciona en conflictes locals com el de l'aigua.
Els fills comencen a fer la seva, a anar a estudi i treballar. L'esclat de la guerra ho capgira tot; s'emporten al Jaume i família. La Conxa i les filles estan empresonades unes setmanes. Malauradament, el Jaume mai torna a casa. La Conxa viu en un estat de desolació i és l'Elvira la que li dona l'empenta per tirar endavant. Quan retorn al poble no són ben rebudes i molts els donen l'esquena.
Les dues filles es casen i marxen, en Mateu es casa i té descendència i conviuen tots junts. La tia mor i la Conxa cada cop se sent més sola, els records i el passat li fan mal. Quan el fill li diu que se'n van a treballar a Barcelona, no li queda una altra opció i se'n va amb ells. Com troba a faltar el seu poble, els paisatges i els costums del Pallars! No entén res del que passa a Barcelona, tot se li fa estrany. La nostàlgia se li instal·la ben endins, no vol oblidar.
Una obra que explora la memòria històrica i la repressió, la identitat rural i les històries silenciades, el rol de les dones i l'arrelament a la terra.
El traç poderós de l'Áurea López embolcalla les paraules, les acompanya, ens trasllada al Pallars i la seva bellesa.
"El que m'interessa és la vida petita, la que passa sense soroll, però que explica el món". Maria Barbal
"Em sento com una pedra amuntegada en una tartera".
Displaying 1 of 1 review