What do you think?
Rate this book
Etern, com el laberint
La ciutat d’Asterió va ser fundada fa segles per estudiar els secrets que el laberint encara amaga, però ara s’ha convertit en el centre neuràlgic de la tecnologia de l’imperi de Mael. L’Erreth, un alquimista de l’Orde de la Terra, ha quedat atrapat dins del laberint i no recorda com hi ha anat a parar, mentre el seu germà Elric, de l’Orde del Foc, treballa per aconseguir una tecnologia bèl·lica que augmenti la ja desmesurada potència militar imperial.
A Asterió ningú no podrà mantenir-se al marge d’una rivalitat entre germans que escenifica el xoc entre la tecnologia i l'ànima, entre el progrés i la tradició, entre una revolta incipient i el poder enorme de l’imperi.
A Asterió ningú no podrà mantenir-se al marge d’una rivalitat entre germans que escenifica el xoc entre la tecnologia i l'ànima, entre el progrés i la tradició, entre una revolta incipient i el poder enorme de l’imperi.
270 pages, Unknown Binding
Published September 8, 2025
22 people want to read
About the author
Edgar Cotes i Argelich
49 books151 followersEdgar Cotes i Argelich (Balaguer, 1997). Traductor i escriptor de relat i microrelat, especialitzat en els gèneres fantàstics. Ha publicat un recull de microrelats "Els híbrids minvants" (2017, Edicions SECC), i els seus relats han aparegut en diversos volums col·lectius com ara "Bestiari" (2017, Edicions SECC), "Inèdits 12" (2017, Revista Inèdits), "Monstruari" (2018, Edicions SECC) i "El Biblionauta 4" (2018, El Biblionauta).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
October 5, 2025
"Etern, com el laberint" d'Edgar Cotes i Argelich. Publicat per Spècula en setembre 2025. Coberta d'Àlex Santaló. Correccions d'Irene Solanich i Edgar Cotes.
Alguna vegada, algú va dir alguna cosa com tota la filosofia és una nota a peu de pàgina de Plató. I tinc la sensació que és gràcies a la filosofia en una manera directa o indirecta que tenim aquesta meravellosa novel·la, que si no he abusat la descripció obra mestra abans ara podria dir això d'aquesta novel·la. L’autor va guanyar el Premi Ictineu i un premi de revelació del Festival 42 en 2024 per la novel·la “L’àngel cruel”. Vaig agradar molt aquella novel·la, però penso que aquesta novel·la és molt millor que “L’àngel cruel”.
Hi ha un laberint amb un poder d’atracció tan gran que una societat sincera va erigir al seu costat per intentar a estudiar aquesta estructura misteriosa i inscrutable que ha engolit les vides de moltes persones qui han intentat a penetrar els seus misteris. L’Erreth, un alquimista (que vol dir científic) de l’Ordre de la Terra (uns dels quatre ordres d’alquimistes) va anar a una expedició i com moltes altres que l'han intentat abans, no ha pogut sortir i ha estat atrapat allà per 7 anys amb cap altra companyia d’uns pocs records, monstres, les parets blancs del laberint i una boira...
És una novel·la narrada en la primera persona des de la perspectiva de quatre personatges. Com el poder magnètic del laberint de la novel·la que ha embruixat tantes persones, aquesta novel·la m’ha atrapat i l’he cruspit en un parell de tirades. La novel·la tracta sobre l'ambició, una família disfuncional, les coses horribles que el desig per poder i coneixement pot desencadenar i si hi ha un sentit a la vida o si tota aquesta merda és un sense sentit entre moltes altres coses. Les descripcions de l'autor són molt bones i ha fet una bona feina construint a món únic amb personatges esculpits a la perfecció. La novel·la té alguns girs sorprenent i colpidors i m’ha deixat tan feliç que he après català per tenir l’oportunitat de llegir joies tan precioses com aquesta novel·la.
En fi, crec que és una novel·la boníssima, però és possible que tinc massa entusiasme i el fet que l’autor em cau bé m’ha deixat una visió esbiaixada de la qualitat de la novel·la. Però soc quasi segur què aquesta no és el cas, i espero que moltes altres persones llegeixin la novel·la.
Moltes gràcies!
Alguna vegada, algú va dir alguna cosa com tota la filosofia és una nota a peu de pàgina de Plató. I tinc la sensació que és gràcies a la filosofia en una manera directa o indirecta que tenim aquesta meravellosa novel·la, que si no he abusat la descripció obra mestra abans ara podria dir això d'aquesta novel·la. L’autor va guanyar el Premi Ictineu i un premi de revelació del Festival 42 en 2024 per la novel·la “L’àngel cruel”. Vaig agradar molt aquella novel·la, però penso que aquesta novel·la és molt millor que “L’àngel cruel”.
Hi ha un laberint amb un poder d’atracció tan gran que una societat sincera va erigir al seu costat per intentar a estudiar aquesta estructura misteriosa i inscrutable que ha engolit les vides de moltes persones qui han intentat a penetrar els seus misteris. L’Erreth, un alquimista (que vol dir científic) de l’Ordre de la Terra (uns dels quatre ordres d’alquimistes) va anar a una expedició i com moltes altres que l'han intentat abans, no ha pogut sortir i ha estat atrapat allà per 7 anys amb cap altra companyia d’uns pocs records, monstres, les parets blancs del laberint i una boira...
És una novel·la narrada en la primera persona des de la perspectiva de quatre personatges. Com el poder magnètic del laberint de la novel·la que ha embruixat tantes persones, aquesta novel·la m’ha atrapat i l’he cruspit en un parell de tirades. La novel·la tracta sobre l'ambició, una família disfuncional, les coses horribles que el desig per poder i coneixement pot desencadenar i si hi ha un sentit a la vida o si tota aquesta merda és un sense sentit entre moltes altres coses. Les descripcions de l'autor són molt bones i ha fet una bona feina construint a món únic amb personatges esculpits a la perfecció. La novel·la té alguns girs sorprenent i colpidors i m’ha deixat tan feliç que he après català per tenir l’oportunitat de llegir joies tan precioses com aquesta novel·la.
En fi, crec que és una novel·la boníssima, però és possible que tinc massa entusiasme i el fet que l’autor em cau bé m’ha deixat una visió esbiaixada de la qualitat de la novel·la. Però soc quasi segur què aquesta no és el cas, i espero que moltes altres persones llegeixin la novel·la.
Moltes gràcies!
September 12, 2025
He de dir que l’Edgar ho tenia difícil. La seva primera obra "Un àngel cruel", una novel·la impressionant, li havia deixat el llistó molt alt. Doncs ho ha aconseguit. Ha canviat de registre, ha passat del terror a la fantasia, del nostre món a una mena de steampunk, però sense deixar la seva prosa engrescadora, unes seves ambientacions immersives que et transporten amb els personatges i una història estructurada de forma que t’agafa dels cabells i arrossega full rere full. De fet, la història comença tranquil·la, com moltes altres. Algun misteri prou interessant per mantenir la teva atenció i, un moment donat, sense avisar, però de forma molt natural, tot s’intensifica i només esperes el moment per continuar llegint i aclarir totes les incògnites que es van plantejant.
Els personatges són grisos. Alguns fins i tot "marengo" (arriben a fer coses horribles), però no deixen de ser com nosaltres. La situació, l’ambició o les creences els mouen a fer el que fan. Ni recordo quants cops m’he aturat per preguntar-me jo quant de temps hauria esperat? Seria capaç de perdonar? Fins a on hauria arribat?
M’ha agradat especialment que no tots els narradors estiguessin en el mateix moment de la història i, tot i això, tot quadra a la perfecció. De vegades ni ho notes.
I el final, dels que a mi m’agraden amb “èxits” i “fracassos”, com a la vida. Això sí, tots els fils ben lligats.
Molt, molt, molt recomanable.
Els personatges són grisos. Alguns fins i tot "marengo" (arriben a fer coses horribles), però no deixen de ser com nosaltres. La situació, l’ambició o les creences els mouen a fer el que fan. Ni recordo quants cops m’he aturat per preguntar-me jo quant de temps hauria esperat? Seria capaç de perdonar? Fins a on hauria arribat?
M’ha agradat especialment que no tots els narradors estiguessin en el mateix moment de la història i, tot i això, tot quadra a la perfecció. De vegades ni ho notes.
I el final, dels que a mi m’agraden amb “èxits” i “fracassos”, com a la vida. Això sí, tots els fils ben lligats.
Molt, molt, molt recomanable.
September 27, 2025
Un llibre laberint. Un relat que va duent al lector més endins i que és ple de reflexions esmolades que semblen passeres entre un i altre escenari.
September 24, 2025
Edgar Cotes i Argelich (Balaguer, 1997) és una mena d’home orquestra del fantàstic en català, que toca múltiples instruments. Tot i la seva joventut, com a escriptor presenta ja la seva quarta novel·la, després de Cordegel, Un àngel cruel i L’únic amic del foc. A Etern, com el laberint, de nou amb l’editorial Spècula, demostra la seva versatilitat creativa i la voluntat d’explorar les possibilitats del gènere des de diferents punts de vista. En aquest cas, una història de fantasia amb pinzellades steampunk.
Article complet: https://lesradesgrises.com/2025/09/24...
Article complet: https://lesradesgrises.com/2025/09/24...
October 19, 2025
M'ha costat. Entenc la idea general i he agafat moltes de les referencies a altres obres, ja sigui la mitològica per excel·lència, o les més recents, però m'ha costat molt entrar. El world-building està molt difuminat i llavors espero que els personatges o la historia portin la batuta, però dels primers, veig un parell una mica més ben definits; els altres son més espectres que altre cosa.
I la historia es cert que va guanyant pes a mida que entens una mica més què és el laberint. Les disquisicions sobre la eternitat, sobre la vida i la mort, son el que més m'ha enganxat, però tot i així no m'ha estat suficient.
I la historia es cert que va guanyant pes a mida que entens una mica més què és el laberint. Les disquisicions sobre la eternitat, sobre la vida i la mort, son el que més m'ha enganxat, però tot i així no m'ha estat suficient.
October 13, 2025
Edgar Cotes torna a demostrar que se sent còmode en tots els registres dels gèneres fantàstics. A Etern, com el laberint l'autor torna a la fantasia per teixir una trama imaginativa, amb un worldbuilding contingut però ric en detalls, que ens presenta una sèrie de personatges amb motivacions que giren al voltant de l'incognoscible laberint bastit al costat de la ciutat on passa l'acció.
Una novel·la de personatges, ambició, relacions humanes, imperis, revoltes i alquímia. I tot amb especulació social i un estil literari molt cuidat. Tot un encert.
Una novel·la de personatges, ambició, relacions humanes, imperis, revoltes i alquímia. I tot amb especulació social i un estil literari molt cuidat. Tot un encert.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews