Últim dels quinze relats que pertanyen al volum Dublinesos, publicat el 1914.
El ball anual que organitzen les senyoretes Morkan a casa seva, a Dublín, és un esdeveniment social des de fa molts anys. Aquí es reuneixen i es relacionen molts personatges, on afloraran les seves connexions d'amistat i relacions familiars, però on també veurem l'aïllament i la superficialitat de la societat.
El fet d'enfrontar-me a la lectura d'autors universalment reconeguts, com és el cas de James Joyce, sempre em provoca la inquietud de no apreciar aquesta mestria literària que se li suposa.
He llegit un text ben escrit, molt ben ambientat, amb descripcions detallades que permeten entrar i imaginar perfectament l'escenari en què es desenvolupa. Amb reflexions sobre una diversitat de temes i certes referències a situacions socials de l'època. Amb un munt de fins detalls que permeten estirar el fil cap a temes més subtils.
Però aquest ha estat un dels casos en què no he sabut entrar en la profunditat del text, on intuïa que amagava molt més del que a mi m'arribava, però que no he sabut captar.
Es tracta d'un retrat d'una reunió social, amb diferents relacions entre els personatges, però amb una trama de la qual desconeixia a on em volia portar l'autor. M'ha faltat un punt d'emoció, de conflicte, que la lectura em transmetés alguna cosa més que un text ben escrit i una descripció d'unes relacions humanes.
Fins i tot el final del llibre, que algunes de les participants del club van trobar molt emotiu, a mi em va deixar fred. Perfectament expressat de forma literària, a mi no em va arribar dramàticament.
Punt a part és la magnífica edició i les originals il·lustracions, que, com tots els llibres d'aquesta col·lecció de Nòrdica Ilustrados, fan que siguin uns llibres que fan molt de goig.
Recomanable. Em falta nivell lector per captar les subtileses d'aquests autors tan reconeguts... o potser són alguns autors reconeguts que no arriben al meu al nivell com a lector? Em quedo amb la segona opció. Visca l'egocentrisme.