He gaudit moltíssim El cel ens va oblidar, d’Anselm Aguadé. És una història duríssima, de les que incomoden i t’obliguen a mirar de cara temes molt foscos com l’abús de poder i el costat més obscur de la dark web. No és una lectura fàcil pel que explica, però sí molt potent. A més, és absolutament addictiva: d’aquelles novel·les que devoraries en dos dies perquè necessites saber què està passant. També destaca la manera d’escriure de l’autor, molt bona, que fa que tot flueixi fins i tot quan el que s’està explicant és especialment dur. Els personatges són, sens dubte, un dels seus punts forts: estan molt ben construïts i fan que la història pesi encara més. El final m’ha semblat una mica abrupte, com si arribés de cop… però tot i així és molt bo i deixa empremta. Una novel·la intensa que remou i que costa d’oblidar.