Para Carlota Gurt, hay algo que no encaja en el relato que hemos heredado sobre el deso femenino. El discurso dice que las mujeres tienen menos deseo que los hombres, pero la realidad es bien distinta. En este libro la autora recupera textos escritos a lo largo de la historia para reseguir como se ha explicado el deseo femenino i derribar este mito.
Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
El primer llibre que vaig llegir de la Carlota Gurt va ser Sola, fa uns anys. Arran d’aquell llibre, amb la meva mitja taronja literària vam anar a la presentació, i allà vaig descobrir la Carlota Gurt en directe. Només era la presentació d’un llibre, però la Carlota té moltes taules: domina l’escenari com ningú, enamora el públic amb una veu lúcida i irònica, i és capaç de convertir una presentació literària en tot un espectacle.
Per això no em va estranyar gens ni mica que s’animés a fer un monòleg i que aquest acabés convertit en un llibre menut, una de les meves darreres lectures d’aquest 2025 —si més no, crec que serà la meva última ressenya de l’any. Es tracta de Una aniquilació fallida, editat per Ara Llibres dins la col·lecció Càpsula.
El llibre és un assaig breu, a mig camí entre el pensament cultural i la performance, que parteix d’una pregunta tan estesa com poc qüestionada: per què persisteix la idea que les dones tenen menys desig sexual que els homes? Gurt ens fa viatjar en el temps per dotar de rigor la seva explicació, i és a través d’un recorregut històric —amanit amb la seva experiència personal— que mostra com el desig femení ha estat explicat, controlat o silenciat al llarg del temps. Un dels exemples més reveladors que apareixen al llibre és aquest doble relat persistent: o bé les dones no tenen desig, o bé en tenen massa. En tots dos casos, el desig apareix com una cosa a corregir o justificar, gairebé mai com una experiència pròpia i legítima.
Una aniquilació fallida no busca tancar el debat, sinó desactivar un mite i obrir preguntes. Amb un estil directe i accessible, el text posa en evidència que allò que sovint s’ha presentat com a natural és, en realitat, profundament cultural. Un llibre petit però incisiu, especialment valuós per pensar en veu alta i en companyia. Llegir-la —o escoltar-la— continua sent un goig.