Para Carlota Gurt, hay algo que no encaja en el relato que hemos heredado sobre el deso femenino. El discurso dice que las mujeres tienen menos deseo que los hombres, pero la realidad es bien distinta. En este libro la autora recupera textos escritos a lo largo de la historia para reseguir como se ha explicado el deseo femenino i derribar este mito.
Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
El primer llibre que vaig llegir de la Carlota Gurt va ser Sola, fa uns anys. Arran d’aquell llibre, amb la meva mitja taronja literària vam anar a la presentació, i allà vaig descobrir la Carlota Gurt en directe. Només era la presentació d’un llibre, però la Carlota té moltes taules: domina l’escenari com ningú, enamora el públic amb una veu lúcida i irònica, i és capaç de convertir una presentació literària en tot un espectacle.
Per això no em va estranyar gens ni mica que s’animés a fer un monòleg i que aquest acabés convertit en un llibre menut, una de les meves darreres lectures d’aquest 2025 —si més no, crec que serà la meva última ressenya de l’any. Es tracta de Una aniquilació fallida, editat per Ara Llibres dins la col·lecció Càpsula.
El llibre és un assaig breu, a mig camí entre el pensament cultural i la performance, que parteix d’una pregunta tan estesa com poc qüestionada: per què persisteix la idea que les dones tenen menys desig sexual que els homes? Gurt ens fa viatjar en el temps per dotar de rigor la seva explicació, i és a través d’un recorregut històric —amanit amb la seva experiència personal— que mostra com el desig femení ha estat explicat, controlat o silenciat al llarg del temps. Un dels exemples més reveladors que apareixen al llibre és aquest doble relat persistent: o bé les dones no tenen desig, o bé en tenen massa. En tots dos casos, el desig apareix com una cosa a corregir o justificar, gairebé mai com una experiència pròpia i legítima.
Una aniquilació fallida no busca tancar el debat, sinó desactivar un mite i obrir preguntes. Amb un estil directe i accessible, el text posa en evidència que allò que sovint s’ha presentat com a natural és, en realitat, profundament cultural. Un llibre petit però incisiu, especialment valuós per pensar en veu alta i en companyia. Llegir-la —o escoltar-la— continua sent un goig.
Un recull de com s'ha intentat fer desaparéixer la dona com a persona de primera categoria, centrat amb la sexualitat i la libido... És espantós llegir tot allò que ja sabem, i com s'han establert com veritat afirmacions que no tenen cap justificació ni raonament lògic. A la vegada dóna esperança de saber que SOM, independentment del que ens vulguin fer creure.
”Una aniquil·lació fallida” de Carlota Gurt és una d’aquelles lectures que no et deixen indiferent, una peça breu però d’una intensitat gairebé elèctrica. En aquest assaig, Gurt s’allunya de la ficció pura per endinsar-se en un territori molt més íntim i perillós: el de l’autoficció i la reflexió vital. Amb la seva veu característica —directa, sense filtres i amb una ironia afilada—, l’autora ens parla de la pulsió d’autodestrucció, de la insatisfacció crònica i de la lluita constant per encaixar en el món de l’escriptura.
El que fa que aquest llibre sigui realment especial és l’honestedat radical amb què Carlota Gurt s’exposa. No busca la complaença del lector ni intenta romantitzar l’ofici d’escriure; al contrari, ens mostra les esquerdes, el buit i la ràbia que sovint alimenten la creativitat. És un llibre que bategant, escrit des de les entranyes, que funciona com un mirall incòmode però necessari sobre la identitat i el pes de les nostres pròpies expectatives.
Ës una lectura imprescindible per a qui busqui una literatura que sacsegi, que s’atreveixi a mirar les ombres de cara i que ens recordi que, de vegades, és precisament en el reconeixement del fracàs on trobem la nostra veritat més autèntica.
Ha estat una molt bona lectura, que he gaudit (i sofert) molt. I una bona tria, perquè no ha estat una recomanació, sinó una d'aquelles troballes que un fa a l'Abacus i a les llibreries de la meva ciutat. De fet, aquest llibre el recomanaria als instituts, car és perfecte per tractar les desigualtats i biaixos de gènere en la història.
Aquest assaig adapta una conferència performativa d'una autora que tindré molt en compte d'ara endavant.
I és que m'encanta perquè és d'aquells llibres que té moltes referències (dades, suport acadèmic i històric, bibliografia), tot i ser molt breu! I totes aquestes dades reforcen la idea que ens vol transmetre l'autora: que sorprenentment (de forma molt positiva) la libido femenina no s'ha aniquilat, tot i tot el que explica. Per tant, el que hi diu no son només impressions personals, sinó fets contrastats.
A més, m'agrada molt perquè queden retratats tots els àmbits de poder; òbviament inclou les institucions religioses, però també parla de l'acadèmia i l'exercici de la medicina. La ciència, doncs, no ha estat tant neutral, innòcua i objectiva com hom podria pensar. Pels que no som ni fanàtics religiosos ni dogmàtics cientificistes, no és res de nou, però a alguns us pot sorprendre. Per sort, des de les conferències de la Carme Valls i d'altres metgesses, a Catalunya es parla a fons del biaix de gènere en l'àmbit de la salut.
I ja per acabar la meva ressenya. He dit que també l'he patit, perquè és un llibre on ella també parla de la seva història personal. I algun episodi és fastigosament horrorós. I tot i així, tot i que no sé si amb certa sorna, aquesta meravella de text, el dedica "a tots els homes que he gaudit". Per emocionar-se.
És un petit llibre de lectura àgil i ràpida, amb notes d'humor però que genera rabia continguda. La visió a través de la història de la libido femenina, des de la Grècia clàssica a l'actualitat. L'obra està basada en el molòleg que la mateixa Carlota presenta sobre l'escenari amb el mateix títol. El recomano fortament.
Una aniquilación fallida è un libro breve che ho letto in poche ore. Ironico, intelligente e molto attuale, riesce a trattare temi importanti con leggerezza ma senza superficialità. Un libro che apre al dibattito e fa riflettere, lasciando qualcosa anche dopo la fine.