What do you think?
Rate this book
Què en diré del dia d’avui
Tres amics, tres escriptors sense nom i una dona misteriosa que els espera. Un restaurant antic amb les taules reservades i un cambrer enlluernat. Una ciutat vella i familiar que els acull amb els carrers buits i un vent ferotge. Un dinar que s’allarga, un temps present que roda cap enrere en un dia que no s’acaba.
Youssef El Maimouni ens obre la porta d’un restaurant de Tànger que va ser freqüentat per generacions d’escriptors i que revisitem en un ambient que traspua realisme màgic. Qui són els tres escriptors, qui és la dona, en què s’han convertit? I la qüestió de fons que ens acompanya durant tota la narració, podem separar l’obra de l’autor? Podem separar l’obra del context que l’envolta? Com ens aproximem a la història que impregna els espais i la colonitza des de la literatura?
Vet aquí la primera novel·la escrita en català de l’autor barceloní. Una trama que es dibuixa combinant escenes narratives i teatrals, protagonitzades per uns personatges turmentats que prenen possessió de les pàgines i ens atrapen des del principi.
Màgica, atrevida, teatral; El Maimouni signa una novel·la plena de misteri i reflexió i ens obre la porta d’un espai mític del món literari que va connectar grans escriptors de les dues bandes del Mediterrani.
Youssef El Maimouni ens obre la porta d’un restaurant de Tànger que va ser freqüentat per generacions d’escriptors i que revisitem en un ambient que traspua realisme màgic. Qui són els tres escriptors, qui és la dona, en què s’han convertit? I la qüestió de fons que ens acompanya durant tota la narració, podem separar l’obra de l’autor? Podem separar l’obra del context que l’envolta? Com ens aproximem a la història que impregna els espais i la colonitza des de la literatura?
Vet aquí la primera novel·la escrita en català de l’autor barceloní. Una trama que es dibuixa combinant escenes narratives i teatrals, protagonitzades per uns personatges turmentats que prenen possessió de les pàgines i ens atrapen des del principi.
Màgica, atrevida, teatral; El Maimouni signa una novel·la plena de misteri i reflexió i ens obre la porta d’un espai mític del món literari que va connectar grans escriptors de les dues bandes del Mediterrani.
136 pages, Paperback
Published September 1, 2025
2 people are currently reading
21 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
September 14, 2025
“Què en diré del dia d’avui” de Youssef El Maimouni. Publicat per Jande Editorial en setembre 2025. Coberta molt bona de Mahi Binebine. Correcció d’Aisha Seck Martín. Maquetació de Setanta.
Aquesta novel·la és una aportació bastant original i única als gèneres fantàstics escrits en català. Obert amb una citació d’Esperant Godot, una declaració d'intencions molt fort.
Un jove de 15 anys comença el seu primer dia de feina com un cambrer a un restaurant on els escriptors van en una ciutat del nord d’Àfrica. En un ambient oníric i estrany, arribar quatre comensals principals: tres escriptors amics (o no tant amics potser) el Marró, el Gris i el Negreblanc i una dona misteriosa que tots pensen que coneixien, però no saben d’on i qui té una aparença canviant.
En una ciutat i un restaurant buit amb poques persones qui apareixen allà passen coses pròpies de la fantasia, o el realisme màgic (anomenar-ho com vulguis). Els temps passen entre begudes, menjar i perplexitat mentre esperen o no esperen.
Té una estructura interessant amb porcions escrites com un obre de teatre i amb alguns poemes. M’agraden els moments quan coses estranyes passen durant la novel·la i com l’autor serveix les paraules per teixir descripcions vívides. És una novel·la metafòrica, filosòfica i inquietant.
És ben escrit i espero que l’autor i l’editorial tenen més ganes per donar llum a més novel·les dels gèneres fantàstics escrits en català com aquesta.
Moltes gràcies!
Aquesta novel·la és una aportació bastant original i única als gèneres fantàstics escrits en català. Obert amb una citació d’Esperant Godot, una declaració d'intencions molt fort.
Un jove de 15 anys comença el seu primer dia de feina com un cambrer a un restaurant on els escriptors van en una ciutat del nord d’Àfrica. En un ambient oníric i estrany, arribar quatre comensals principals: tres escriptors amics (o no tant amics potser) el Marró, el Gris i el Negreblanc i una dona misteriosa que tots pensen que coneixien, però no saben d’on i qui té una aparença canviant.
En una ciutat i un restaurant buit amb poques persones qui apareixen allà passen coses pròpies de la fantasia, o el realisme màgic (anomenar-ho com vulguis). Els temps passen entre begudes, menjar i perplexitat mentre esperen o no esperen.
Té una estructura interessant amb porcions escrites com un obre de teatre i amb alguns poemes. M’agraden els moments quan coses estranyes passen durant la novel·la i com l’autor serveix les paraules per teixir descripcions vívides. És una novel·la metafòrica, filosòfica i inquietant.
És ben escrit i espero que l’autor i l’editorial tenen més ganes per donar llum a més novel·les dels gèneres fantàstics escrits en català com aquesta.
Moltes gràcies!
January 6, 2026
Sincerament, no sé què acabo de llegir, però m’ha agradat l’atmosfera, les reflexions i tota l’estranyesa que es genera dins d’aquest restaurant al nord d’Àfrica.
March 24, 2026
Una lectura diferent i necessària, arrodonida amb el posterior club de lectura amb la presència de l’autor que ha servit per entendre millor tot el que hi ha submergit sota d’aquest text misteriós. Una mica com mirar Twin Peaks, en algun moment. D’altra banda, crec que és una bona manera d’entrar en la literatura i la cultura del Marroc, ja que les crítiques o reflexions històriques que amaga són tot fils per agafar i estirar.
March 8, 2026
Aquesta breu novel·la a estones teatralitzada i carregada de metàfores i simbolisme ens trasllada a un restaurant de la ciutat de Tànger on es retroben tres escriptors i una dona. Una dona misteriosa.
Ells, en Marró, en Negreblanc i en Gris n'anirem coneixent la trajectòria a través de les provocadores preguntes que ella els fa ( directa o indirectament, l' àurea misteriosa l'acompanya tota la narració) .
Els tres autors representen molt bé els diferents perfils que podem ben bé trobar al sector literari actual. N'hi ha un que és molt conegut i aclamat, un autor consagrat.
L'altre menystingut i insegur busca fer-se un nom .
I el tercer mostra una barreja d'enveja i frustació amb un toc hipòcrita.
Ella posa en dubte les seves trajectòries amb l'objectiu d'incomodar-los i provocar judicis morals.
Llegint, ha estones he dubtat de si el personatge femení existeix o és un espectre, una il·lusió o un pensament ... sigui com sigui les converses son incòmodes.
Retrets, enveges, records, emocions,... tot en un espai temporal que sembla haver-se aturat.
Podem separar l'obra de l'autor?
Com recordem els autors que ens han decebut com a persones?
La pròpia biografia repercuteix en la carrera literària ?
Si busques les respostes aquesta no és la lectura que necessiteu ja que el que provoca en El Maimouni son qüestions i no respostes.
No hauria escollit aquest llibre si l'hagués trobat etiquetat com a "gènere fantàstic" però he de reconèixer que m'ha sorprès molt.
La lectura és molt àgil en part per les escenes de diàlegs . En el meu cas no he aprofundit a nivell oníric ni m'he vist envoltada de la boira i el vent dens ja que el meu punt fort no son pas les novel·les de fantasia i/o màgia però això no ha impedit que gaudís de la lectura .
En quedo amb els personatges, els tres caràcters, els tres plantejament literaris.
"-Uns amics m'han parlat d'aquest restaurant. És conegut perquè s'hi reuneixen escriptors de renom i les personalitats més destacades de l'escena cultura. "
"-Qui és aquella dona? saps si és escriptora? Si és artista?
- No la conec."
Ells, en Marró, en Negreblanc i en Gris n'anirem coneixent la trajectòria a través de les provocadores preguntes que ella els fa ( directa o indirectament, l' àurea misteriosa l'acompanya tota la narració) .
Els tres autors representen molt bé els diferents perfils que podem ben bé trobar al sector literari actual. N'hi ha un que és molt conegut i aclamat, un autor consagrat.
L'altre menystingut i insegur busca fer-se un nom .
I el tercer mostra una barreja d'enveja i frustació amb un toc hipòcrita.
Ella posa en dubte les seves trajectòries amb l'objectiu d'incomodar-los i provocar judicis morals.
Llegint, ha estones he dubtat de si el personatge femení existeix o és un espectre, una il·lusió o un pensament ... sigui com sigui les converses son incòmodes.
Retrets, enveges, records, emocions,... tot en un espai temporal que sembla haver-se aturat.
Podem separar l'obra de l'autor?
Com recordem els autors que ens han decebut com a persones?
La pròpia biografia repercuteix en la carrera literària ?
Si busques les respostes aquesta no és la lectura que necessiteu ja que el que provoca en El Maimouni son qüestions i no respostes.
No hauria escollit aquest llibre si l'hagués trobat etiquetat com a "gènere fantàstic" però he de reconèixer que m'ha sorprès molt.
La lectura és molt àgil en part per les escenes de diàlegs . En el meu cas no he aprofundit a nivell oníric ni m'he vist envoltada de la boira i el vent dens ja que el meu punt fort no son pas les novel·les de fantasia i/o màgia però això no ha impedit que gaudís de la lectura .
En quedo amb els personatges, els tres caràcters, els tres plantejament literaris.
"-Uns amics m'han parlat d'aquest restaurant. És conegut perquè s'hi reuneixen escriptors de renom i les personalitats més destacades de l'escena cultura. "
"-Qui és aquella dona? saps si és escriptora? Si és artista?
- No la conec."
November 2, 2025
Costa endinsar-s’hi, entrar en la proposta que intel·lectualment està ben travada però no literàriament. S’agraeix a l’autor la gosadia en el plantejament. Hi ha potser també un tema de llengua, de manca de fluïdesa. Potser sigui perquè la seva llengua literària habitual és el castellà. Així i tot, és un llibre valent que obre la mirada.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews