What do you think?
Rate this book
Les batalles de Barcelona
Avui Barcelona és la seva gent? Poques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. D’urbs provinciana durant la dictadura a ciutat democràtica durant els anys previs als Jocs Olímpics, d'admirat model d'urbanisme socialdemòcrata a marca reconvertida en mercaderia turística i immobiliària que expulsa cada vegada més els seus ciutadans.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari fet de literatura, fotografia, música o cinema: des d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a L’imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg, o Arnau, d’Adrià Targa; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada d’Ocaña per la Rambla en l’opera prima de Ventura Pons fins a l’immigrant sense papers a Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de Pilar Aymerich a la Transició fins a les protestes d’Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d’aigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat proposa un exercici fascinant de crítica cultural en primera persona i interpreta com s’ha disputat l’imaginari de la capital els últims cinquanta anys assenyalant els malestars actuals i els qui se’n beneficien. La identitat de la ciutat està en joc: aquesta és la batalla principal de Barcelona.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari fet de literatura, fotografia, música o cinema: des d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a L’imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg, o Arnau, d’Adrià Targa; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada d’Ocaña per la Rambla en l’opera prima de Ventura Pons fins a l’immigrant sense papers a Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de Pilar Aymerich a la Transició fins a les protestes d’Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d’aigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat proposa un exercici fascinant de crítica cultural en primera persona i interpreta com s’ha disputat l’imaginari de la capital els últims cinquanta anys assenyalant els malestars actuals i els qui se’n beneficien. La identitat de la ciutat està en joc: aquesta és la batalla principal de Barcelona.
296 pages, Paperback
Published October 29, 2025
2 people are currently reading
42 people want to read
About the author
Jordi Amat i Fusté
32 books16 followersJordi Amat i Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978) és un escriptor, filòleg i crític literari català.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
December 23, 2025
vaig decidir llegir-me aquest llibre per l'entrevista que el joan burdeus li va fer al jordi amat perquè va ser com un odm ok amb lo estúpid i bimbo que soc que porto onze anys a barcelona i no en sé res segur que n'aprenc moltíssimes coses!!! és paradoxal perquè no sé si uns dies abans o després també li vaig llegir al mateix burdeus que els estudiants d'humanitats juguen a entendre i empeltar referències i fer-ne substacks......pos nose jo trobo que el jordi amat fa exactament això mateix!!!
per començar hi ha una cosa que m'ha tocat el trussy fins a encetar-me'l i és quan parla de la pel·li de todo sobre mi madre i es refereix com a TRANSVESTIT a una dona trans, a la qual per referir-s'hi de poc que no es fa mal amb els pronoms. és a dir, tu escrius un llibre en ple 2025 sobre BARCELONA una ciutat on les transgèniques sempre han set xones en cap, i tu t'hi refereixes amb un insult trànsfob propi de repapiejador prèmium??? el jordi amat no sé si en té una de pròpia però la cambra no la llegeix GENS. accèssit a quan, parlant d'Arnau, de l'Adrià Targa, diu "local de trobada d'homosexuals" (????????) repeteixo: a quina barcelona ha viscut??? i ja que hi som amb les preguntes....creieu que quan el jordi amat coneix dues llimianes es pregunta quina fa de dona i quina d'home. me fa gràcia que un senyor TAN sociata sigui tan d'unió per a això....ah no calla espera un moment ji ji ji ji ji.
i parlant d'arnau una altra cosa que me té bal·lístic amb aquest llibre é sque a la contraportada faci tant de namedropping de coses quan es passa el llibre parlant bàsicament de senyors que estaneja i amb qui a estones ens vol fer creure que hi ha tingut una relació parasocial o en el cas de pasqual maragall, encara pitjor, una relació per munchhausen...de veritat que no entenc res. ok que l'assaig és un gènere inclassificable a nivell formal i no sé quins altres krissejos d'arguments hi deu haver però que això rebi un premi d'assaig quan és simplement un senyor parlant de coses que li agraden i intentant intel·lectualitzar-les me semble per foter-me una pruna a la boca un llimó al trussy i apretar els dos conductes i veure d'on surt suc abans. NO POTS TEORITZAR TANT SOBRE VICKY CRISTINA BARCELONA, T'AGRADEN LES ROMCOMS PERÒ ETS TAN ESTÈREOSEXUAL QUE NECESSITES TEORITZAR-HO PER JUSTIFICAR-TE??? a més que la pel·li de les cheetah girls va fer més per a la marca barcelona i per al turisme estatunidenc que hi ha avui dia i els expats ianquis que no la puta pel·li aquesta que tothom de menys de 35 anys i sense letterboxd ha oblidat completament lol.
m'he passat tot el llibre amb por que comencés a estanejar Carlos Ruiz Zafón i així ha set. si una cosa té la socialdemocràcia espanyolista de barcelona és que els pots donar unes instruccions de dragons and dungeons ben escrites amb name dropping de llocs de Barcelona i ells diran "uffffffffffffffffffffff aquesta literatura és tan alta que te fa torticoli només de llegir-la" mira per favor. li ha faltat força poc per dir que "barcelona és un personatge més" quan parla de diversos llibres....les ressenyes que en fa semblen sol·licituds per a subvencions de creació literària.
per cert!!! propines per al jordi amic però no amat quan desmunta tot el tema del procés i la seua manca de mitologia i cultura, però com pot ser que el teu llibre es digui "les batalles de barcelona imaginaris culturals d'una ciutat en disputa (1975-2025)" i que parlis de la falta de cultura del procés i no de la falta de cultura del colauisme i els comuers??? no beuen de cap cultura, els comuns?? potser dels gossejos de l'ada colau amb la samantha hudson a la festa de l'orgull i el videoclip i rap de la jèssica albiach?? que potser els comuns no pequen exactament del mateix que els processistes i no desgasten marsé i vázquez montalbán fins que te venen ganes que siguin noms de biblioteca de barri antigament marginal i prou?? i per què no esmenta collboni ni una sola vegada?? una cosa és que siguis sociata l'altra és que creguis que tots tenim alzheimer com el pasqual maragall. que per cert l'intent de dotar d'un corpus cultural els pelotassos socialistes maragallistes i que el corpus siguin lletres del loquillo....ho veieu com aixo no es un llibre sino un substack
i per cert què cony hi pinten el pol guasch i popper al bussy (napalm al cor) per parlar de barcelona??? és aquest fanfiction yassificat de crepúsculo (un fanfiction de per si la qual cosa fa de napalm al cor el fanfiction definitiu) un aliat de barcelona?? i parlar de la pel·li d'Alcarràs per justificar teories sobre BARCELONA....tossina a torre baró si no hi ha fanals que t'hi portin a tu que ets un llumenera.
i ja acabo però que es refereixi a joan maragall com a BURGÈS HETERODOX i prou me té fent tombarelles per tota la superilla de consell de cent. en canvi, a ricardo bofill, a tall d'exemple, s'hi refereix com a un arquitecte i prou. pos mira joan maragall va fer poemes xulos ricardo bofill va fer edificis feos i va tindre un fill cocaïnòman que se va casar amb la paulina rubio. no sé qui és més heterodox dels dos!!!!!!!!
per començar hi ha una cosa que m'ha tocat el trussy fins a encetar-me'l i és quan parla de la pel·li de todo sobre mi madre i es refereix com a TRANSVESTIT a una dona trans, a la qual per referir-s'hi de poc que no es fa mal amb els pronoms. és a dir, tu escrius un llibre en ple 2025 sobre BARCELONA una ciutat on les transgèniques sempre han set xones en cap, i tu t'hi refereixes amb un insult trànsfob propi de repapiejador prèmium??? el jordi amat no sé si en té una de pròpia però la cambra no la llegeix GENS. accèssit a quan, parlant d'Arnau, de l'Adrià Targa, diu "local de trobada d'homosexuals" (????????) repeteixo: a quina barcelona ha viscut??? i ja que hi som amb les preguntes....creieu que quan el jordi amat coneix dues llimianes es pregunta quina fa de dona i quina d'home. me fa gràcia que un senyor TAN sociata sigui tan d'unió per a això....ah no calla espera un moment ji ji ji ji ji.
i parlant d'arnau una altra cosa que me té bal·lístic amb aquest llibre é sque a la contraportada faci tant de namedropping de coses quan es passa el llibre parlant bàsicament de senyors que estaneja i amb qui a estones ens vol fer creure que hi ha tingut una relació parasocial o en el cas de pasqual maragall, encara pitjor, una relació per munchhausen...de veritat que no entenc res. ok que l'assaig és un gènere inclassificable a nivell formal i no sé quins altres krissejos d'arguments hi deu haver però que això rebi un premi d'assaig quan és simplement un senyor parlant de coses que li agraden i intentant intel·lectualitzar-les me semble per foter-me una pruna a la boca un llimó al trussy i apretar els dos conductes i veure d'on surt suc abans. NO POTS TEORITZAR TANT SOBRE VICKY CRISTINA BARCELONA, T'AGRADEN LES ROMCOMS PERÒ ETS TAN ESTÈREOSEXUAL QUE NECESSITES TEORITZAR-HO PER JUSTIFICAR-TE??? a més que la pel·li de les cheetah girls va fer més per a la marca barcelona i per al turisme estatunidenc que hi ha avui dia i els expats ianquis que no la puta pel·li aquesta que tothom de menys de 35 anys i sense letterboxd ha oblidat completament lol.
m'he passat tot el llibre amb por que comencés a estanejar Carlos Ruiz Zafón i així ha set. si una cosa té la socialdemocràcia espanyolista de barcelona és que els pots donar unes instruccions de dragons and dungeons ben escrites amb name dropping de llocs de Barcelona i ells diran "uffffffffffffffffffffff aquesta literatura és tan alta que te fa torticoli només de llegir-la" mira per favor. li ha faltat força poc per dir que "barcelona és un personatge més" quan parla de diversos llibres....les ressenyes que en fa semblen sol·licituds per a subvencions de creació literària.
per cert!!! propines per al jordi amic però no amat quan desmunta tot el tema del procés i la seua manca de mitologia i cultura, però com pot ser que el teu llibre es digui "les batalles de barcelona imaginaris culturals d'una ciutat en disputa (1975-2025)" i que parlis de la falta de cultura del procés i no de la falta de cultura del colauisme i els comuers??? no beuen de cap cultura, els comuns?? potser dels gossejos de l'ada colau amb la samantha hudson a la festa de l'orgull i el videoclip i rap de la jèssica albiach?? que potser els comuns no pequen exactament del mateix que els processistes i no desgasten marsé i vázquez montalbán fins que te venen ganes que siguin noms de biblioteca de barri antigament marginal i prou?? i per què no esmenta collboni ni una sola vegada?? una cosa és que siguis sociata l'altra és que creguis que tots tenim alzheimer com el pasqual maragall. que per cert l'intent de dotar d'un corpus cultural els pelotassos socialistes maragallistes i que el corpus siguin lletres del loquillo....ho veieu com aixo no es un llibre sino un substack
i per cert què cony hi pinten el pol guasch i popper al bussy (napalm al cor) per parlar de barcelona??? és aquest fanfiction yassificat de crepúsculo (un fanfiction de per si la qual cosa fa de napalm al cor el fanfiction definitiu) un aliat de barcelona?? i parlar de la pel·li d'Alcarràs per justificar teories sobre BARCELONA....tossina a torre baró si no hi ha fanals que t'hi portin a tu que ets un llumenera.
i ja acabo però que es refereixi a joan maragall com a BURGÈS HETERODOX i prou me té fent tombarelles per tota la superilla de consell de cent. en canvi, a ricardo bofill, a tall d'exemple, s'hi refereix com a un arquitecte i prou. pos mira joan maragall va fer poemes xulos ricardo bofill va fer edificis feos i va tindre un fill cocaïnòman que se va casar amb la paulina rubio. no sé qui és més heterodox dels dos!!!!!!!!
December 26, 2025
Un senyor assaig, original i molt interpel·lador, amb un encertat ús de la primera persona (allò del pensament situat); una elecció arriscada, però finalment honrada perquè --com diu l'autor-- posa les cartes damunt la taula i aporta el punt just d'ironia, empatia i fins i tot 'poesia' (preciós el capítol dedicat a la seva dona). S'hi troben a faltar coses (reflexió sobre la llengua, la immigració i les desigualtats en clau metropolitana) però excepte potser la lingüística, les (diguem-ne) omissions tenen un cert sentit, atès el punt de vista de Jordi Amat (fill petitburgès de l'Eixample i de Pasqual Maragall, en expressions seves).
El llibre enfila un relat molt potent, explorant els desajustos entre relat i realitat. A través de l'anàlisi de diferents llibres, cançons i exposicions (és un prodigi com aconsegueix situar en el seu fil argumental obres de tercers), ofereix una diagnosi agredolça, precisa i gens òbvia, de les darreres dècades de la ciutat. M'han semblat especialment interessants les reflexions sobre com es construeix (i es deconstrueix) la Cultura de la Transició i de l'impacte de l'anomenat procés (estaria bé una revisió crítica del seu la Confabulació dels Irresponsables) i la nova política. Ara m'he proposat llegir (o rellegir, en algun cas) les obres que ressenya i dissecciona. En això el llibre també és exemplar, compendi calidoscòpic d'altres mirades sobre allò que explica: Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Llúcia Ramis, Gonzalo Torné, Guillem Gisbert...
En el llibre, que es llegeix ràpid i bé (es nota l'ofici de l'autor!), Amat socialitza el seu propi procés per replantejar-se la manera d'entendre Barcelona i per tant "la manera de ser al món en relació amb els altres".
Però com 'molletes de pa' també deixa algunes claus que ens poden conduir a un futur millor. I aquesta mirada endavant és, malgrat un cert desànim que amara les reflexions sobre el creixent malestar a la ciutat, militantment optimista. La ciutat és la gent, un descriptor, i a la vegada, una fita Maragalliana, a la qual Les batalles de Barcelona vol (i penso que pot) aporta una llum útil i valuosa.
El llibre enfila un relat molt potent, explorant els desajustos entre relat i realitat. A través de l'anàlisi de diferents llibres, cançons i exposicions (és un prodigi com aconsegueix situar en el seu fil argumental obres de tercers), ofereix una diagnosi agredolça, precisa i gens òbvia, de les darreres dècades de la ciutat. M'han semblat especialment interessants les reflexions sobre com es construeix (i es deconstrueix) la Cultura de la Transició i de l'impacte de l'anomenat procés (estaria bé una revisió crítica del seu la Confabulació dels Irresponsables) i la nova política. Ara m'he proposat llegir (o rellegir, en algun cas) les obres que ressenya i dissecciona. En això el llibre també és exemplar, compendi calidoscòpic d'altres mirades sobre allò que explica: Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Llúcia Ramis, Gonzalo Torné, Guillem Gisbert...
En el llibre, que es llegeix ràpid i bé (es nota l'ofici de l'autor!), Amat socialitza el seu propi procés per replantejar-se la manera d'entendre Barcelona i per tant "la manera de ser al món en relació amb els altres".
Però com 'molletes de pa' també deixa algunes claus que ens poden conduir a un futur millor. I aquesta mirada endavant és, malgrat un cert desànim que amara les reflexions sobre el creixent malestar a la ciutat, militantment optimista. La ciutat és la gent, un descriptor, i a la vegada, una fita Maragalliana, a la qual Les batalles de Barcelona vol (i penso que pot) aporta una llum útil i valuosa.
November 30, 2025
Bastant meme de mi mateixa llegir aquest llibre però em dona moooolta perspectiva i moooltes idees i moooltes mini frases i potser algun camí per Nina Barceló. Qui sap, jo no.
2 setmanes perquè I cry in his shoulder ‘cause life is hard.
2 setmanes perquè I cry in his shoulder ‘cause life is hard.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews