Cada any, les famílies fundadores de Wark’s Assegurances es reuneixen al majestuós castell de Highburn, un exclusiu hotel de luxe situat en un paratge remot d’Irlanda, per celebrar la convenció empresarial. La Freya Robinson, la filla adolescent d’un dels socis principals, no suporta aquest ambient esnob, ostentós i hipòcrita. Mentre ella intenta mantenir-se’n al marge, l’aparició del cadàver d’un dels membres fundadors sacseja el castell. La policia intenta esbrinar la causa de la mort, però la Freya té clar que es tracta d’un assassinat, i per això comença a investigar pel seu compte. Ben aviat s’adona que tothom amaga alguna cosa i que desvelar la veritat serà tan perillós com ocultar-la.
Ha estat un gran llibre. Els personatges estan molt ben detallats i desenvolupats, cosa que et permet establir una relació amb ells des del principi. A més, com a thriller de crim, ofereix moments d'acció i intriga intensos, ideals si t'agrada aquest estil. Hi ha girs inesperats, tot i que personalment n'hauria preferit algun més xocant (ja intuïa el final). Recomanat per a amants del crim ràpid i addictiu, ja que no és llarg i es llegeix en un tres i no res.
Normalment soc més fan d'històries d'exploració de personatges, però en aquest cas que la història estés més basada en l'acció li ha donat molt de dinamisme i no l'he pogut deixar un cop he passat de la pàgina 60. L'he llegit pròpiament en els últims tres dies.
M'han agradat molt els personatges i sento que l'arc de la Freya ha curat una part de mi 🫠 El recomano moltíssim a joves i adults!
6,5/10 Thriller adreçat a un públic juvenil que compleix amb escreix l'objectiu d'entretenir.
L'obra està ben escrita i té un ritme àgil. La trama, que combina secrets familiars i misteri, és potser senzilla en el seu plantejament detectivesc, cosa que la fa accessible i directa. En certs moments, especialment en les relacions entre els personatges adolescents, el to pot resultar una mica empalagós o sentimental.
En definitiva, una lectura de misteri sense massa complicacions.
Com cada any, les famílies fundadores de Wark’s Assegurances es reuneixen al castell de Highburn, un lloc majestuós i amb classe. La Freya Robinson, la nostra protagonista, no encaixa massa en tot aquest ambient de rics i hipocresia; mai no hi ha encaixat. Durant la primera nit té lloc un accident del qual la Freya n’és testimoni, i poc té d’accident… més aviat sembla un assassinat. Així, la Freya i uns quants joves més que acabaran aliant-se amb ella començaran una investigació per saber què ha passat, ja que sembla que els adults no estan interessats en conèixer la veritat.
Ens trobem davant d’un llibre amb un to juvenil perfecte, una investigació ben conduïda, una ambientació molt cuidada i, sobretot, uns personatges que es fan estimar i que estan molt ben construïts. He de dir que, a vegades, amb la Freya ens hem entès molt i d’altres no tant; però penso que aquest és part del seu objectiu perquè, per a mi, representa molt bé la figura de l’adolescent. Per això he adorat l’Oliver, el seu germà bessó, que constantment la posa al seu lloc amb una ironia molt divertida. No puc fer aquesta ressenya sense mencionar l’Eoghan i l’Ainsley, que m’han semblat genials per raons molt diferents i que són clau en el grup de joves.
Un llibre molt ben escrit, amb descripcions molt visuals que fan molt fàcil imaginar-se la història i un cas que us atraparà. També hi trobareu qüestions que us faran reflexionar i un final que em va fer patir fins que no va estar tot conclòs. L’he gaudit molt!
Guanyadora del Premi Ramon Muntaner 2025, premi merescudíssim.
Long story short: l’amistat entre la Marta i jo va ser un match fet per dues amigues comunes (Maria i Sira🫶🏻) que de seguida van veure que pràcticament érem la mateixa persona. Tenim uns gustos literaris suuuper similars, i coincidim moltíssim amb els aspectes particulars que més ens agrada trobar-nos quan llegim.
Penso que això explica bastant bé perquè la seva novel·la debut, Assassinat a Highburn, m’ha agradat tant encara que el thriller no és el meu gènere predilecte: l’ambientació, la construcció de personatges, les seves personalitats i dinàmiques, els tocs d’humor, els temes que tracta... tot està ben fet i just com m’agrada. També pot ser que hi hagi tingut alguna cosa a veure el fet que el llibre és més coming of age que thriller.
(Crec que ja he demostrat en múltiples ocasions que sóc totalment sincera a les meves ressenyes, i els meus amics i coneguts saben que sóc una crítica dura amb les seves obres, així que espero que no dubteu que la meva recomanació és genuïna, malgrat que en aquest cas es tracti del llibre d’una amiga.)
Un altre dels aspectes que crec que cal destacar és el to narratiu; tot i que el llibre està clarament dirigit a un públic juvenil, la narració no és gens condescendent ni està “simplificada” (cosa que, per desgràcia, es dóna sovint en novel·les juvenils).
També a favor de la història diré que no he vist venir qui era l’assassí, tot i que sí que m’he intuït a mitges algun altre gir de la trama (ojo de loca no se equivoca👀) perquè la Marta ha anat deixant pistetes molt ben col·locades per aquí i per allà. Gràcies per aguantar les meves teories (i ships) de desquiciada per whatsapp.
En resum, si busqueu un thriller curt, ben escrit i amb un personatges profunds que tenen inquietuds molt relatable, no us el podeu perdre.