What do you think?
Rate this book
Animals inexpressius
Un nen prodigi que se sap de memòria les banderes i les capitals de tots els països del món i a qui conviden al programa televisiu amb més audiència del país. Una mare i un fill que arriben en un hotel isolat de muntanya fugint d’alguna cosa. Dos joves que caminen de matinada per una ciutat deserta. Un famosíssim actor retirat que concedeix una esperada entrevista després de molts anys d’haver desaparegut de l’escena pública. Un matrimoni que es veu empès a viatjar a un país polar per veure de prop un iceberg. Un gos que desapareix misteriosament durant la nit. Un pare i un fill que busquen el silenci en un bosc nevat. Animals inexpressius és un recull de relats sobre màscares, i sobre els ulls buits que hi ha rere les màscares mirant-se impassiblement el món: els deu contes que teniu a les mans, poblats per adults, infants i animals, ens guien per una galeria de personatges narcotitzats per la inèrcia i pels replecs d’unes vides marcades pel fracàs, la mentida, la incertesa i la complexitat indefugible, de vegades dolorosa, de les relacions humanes.
«La pell dels dits amb la pell de la cara, suaus totes dues, i la crema blanca entremig, untant-ho tot amb la seva textura viscosa i freda. La Berta es contempla al mirall deslluït del tocador i es frega les galtes i la barbeta i les aletes del nas i també el front, sobre les celles. El Lluís se la mira des del llit, sense samarreta, amb les cames estirades sota els llençols i els dits dels peus mirant cap amunt, dretíssims».
«La pell dels dits amb la pell de la cara, suaus totes dues, i la crema blanca entremig, untant-ho tot amb la seva textura viscosa i freda. La Berta es contempla al mirall deslluït del tocador i es frega les galtes i la barbeta i les aletes del nas i també el front, sobre les celles. El Lluís se la mira des del llit, sense samarreta, amb les cames estirades sota els llençols i els dits dels peus mirant cap amunt, dretíssims».
296 pages, Paperback
Published October 8, 2025
6 people are currently reading
89 people want to read
About the author
Xavier Mas Craviotto
14 books22 followersXavier Mas Craviotto (Navàs, 11 d'abril de 1996) és un novel·lista i poeta català.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
Read
October 2, 2025Sempre dic que d'en Xavier Mas Craviotto em llegiria fins i tot la llista de la compra. Ara s'atreveix amb els relats i ho fa de manera excel·lent: amb històries fascinants, amb bon ritme i el seu estil tan particular, experimental i atrevit. Un talent que ha vingut per quedar-se
December 15, 2025
Lo meu amb Xavier Mas Craviotto es podria considerar amor a primera lectura. Tant "la mort lenta" com "la pell del món" em van agradar molt molt. Però si, a sobre, publica un recull de contes... directament em cau la llagrimeta!!!!
Relats d'alt voltatge, escrits amb una sensibilitat que m'ha deixat, en més d'una ocasió, sense alè.
Una lectura que he mesurat perquè no volia que s'acabés, i que trigaré a oblidar.
Relats d'alt voltatge, escrits amb una sensibilitat que m'ha deixat, en més d'una ocasió, sense alè.
Una lectura que he mesurat perquè no volia que s'acabés, i que trigaré a oblidar.
November 22, 2025
Aquesta vegada, en Xavier Mas Craviotto, ens porta diversos relats que remenen dins l'ésser humà els mateixos aspectes els quals ens té acostumats: tot allò que amaga cada persona, el costat fosc de l'home, les màscares amb les que ens movem, la por, la mort, els secrets o pensaments que mai ens atreviriem a dir en veu alta... En definitiva: la complexitat humana.
I aquesta complexitat humana s'acaba comparant amb l'animal, amb les mirades d'uns o altres, amb l'expressió o inexpressió, amb la percepció del món i la igualtat de com de vulnerables som davant d'un fet que ens uneix a tots: la mort.
Crec que he gaudit menys que les altres lectures per uns motius que reforcen els elogis cap a l'autor, i és que m'hagués quedat en cada relat per endinsar-me en cada història.
I aquesta complexitat humana s'acaba comparant amb l'animal, amb les mirades d'uns o altres, amb l'expressió o inexpressió, amb la percepció del món i la igualtat de com de vulnerables som davant d'un fet que ens uneix a tots: la mort.
Crec que he gaudit menys que les altres lectures per uns motius que reforcen els elogis cap a l'autor, i és que m'hagués quedat en cada relat per endinsar-me en cada història.
November 8, 2025
«I s'adonava de fins a quin punt el temps lleva trascendència a les paraules que un ha escrit, fins a quin punt la distància pot ser l'enemiga més ferotge de l'eufòria creativa o la còmplice més perversa de la mediocritat.»
November 29, 2025
«Havien convertit la vida en una espiral cinètica i inexhaurible, i cada vegada que l’espiral s’alentia quedava al descobert, dura i pacient, la pedra del pànic.»
Els animals inexpressius m’han acompanyat tota la setmana, i s’han anat desgranant en petites dosis: viatges d’autobús, bancs del passeig de sant joan, al seient de la manicurista i, finalment, a la butaca de casa. Els relats d’aquest recull son crus però flueixen, vénen amb impacte però llisquen fàcilment.
Xavier Mas Craviotto controla el ritme amb una fermesa que sembla que neixi sola. Es treu de la butxaca imatges precioses i punyents, com si fóssin caramels - i quan encara no has acabat de gaudir el primer, ja en té un altre preparat per tu.
Sota la meva perspectiva, el punt feble d’aquest llibre és que la mà que escriu queda al descobert rere la major part dels contes, com si l’escriptura fos un vidre amb una transparència poc densa, que deixa al descobert el missatge de manera poc subtil. Els camins i els personatges que els ressegueixen funcionen perquè estan ben escrits, però les rutes son marcades per patrons predefinits. Les figures podrien posar-se al nivell del relat que les conté, fent-se més profundes i complexes. Temps al temps.
Seguiré llegint a Mas Craviotto.
December 6, 2025
Aquesta setmana vaig acabar el darrer relat del recull “Animals inexpressius” de @xmascraviotto editat per @laltraeditorial , i he deixat passar uns dies per repossar-lo i poder escriure una ressenya com es mereix.
Tot i que sempre m’he considerat més de novel·les que de relats, aquest recull m’ha captivat des del primer conte.
Trobem deu històries aparentment independents (heu de trobar alguns fils amagats-) però alhora unides per una mateixa atmosfera: personatges fràgils, silencis pesants, vides que s’esquerden i rutines que ofeguen.
Hi trobem: un matrimoni que viaja per veure un iceberg mentre amaguen tot un patiment intern; una parella que discuteix en cotxe tornant d’un sopar aparentment normal; un nen amb un talent excepcional i uns pares desbordats per aquest do; una mare i un fill que fugen d’una situació complexa…
Històries que evidencien vides incertes, marcades per mentides, vacil·lacions, silencis, pors i desesperança. Vides que van a la deriva, vides amagades, vides “inexpressives” —i en descobrir-les, en voldríem més.
Cada relat és una petita novel·la carregada d’emoció i d’intensitat.
El que més m’ha agradat és la prosa del Xavier: precisa, acurada,polida, profunda. Domina el llenguatge i se l’estima i això es nota, transmet una sensibilitat extraordinària i això fa que cada conte faci pòsit dins teu.
Animals inexpressius és un recull potent, inquietant i delicadament escrit. Una lectura absolutament recomanable!
Tot i que sempre m’he considerat més de novel·les que de relats, aquest recull m’ha captivat des del primer conte.
Trobem deu històries aparentment independents (heu de trobar alguns fils amagats-) però alhora unides per una mateixa atmosfera: personatges fràgils, silencis pesants, vides que s’esquerden i rutines que ofeguen.
Hi trobem: un matrimoni que viaja per veure un iceberg mentre amaguen tot un patiment intern; una parella que discuteix en cotxe tornant d’un sopar aparentment normal; un nen amb un talent excepcional i uns pares desbordats per aquest do; una mare i un fill que fugen d’una situació complexa…
Històries que evidencien vides incertes, marcades per mentides, vacil·lacions, silencis, pors i desesperança. Vides que van a la deriva, vides amagades, vides “inexpressives” —i en descobrir-les, en voldríem més.
Cada relat és una petita novel·la carregada d’emoció i d’intensitat.
El que més m’ha agradat és la prosa del Xavier: precisa, acurada,polida, profunda. Domina el llenguatge i se l’estima i això es nota, transmet una sensibilitat extraordinària i això fa que cada conte faci pòsit dins teu.
Animals inexpressius és un recull potent, inquietant i delicadament escrit. Una lectura absolutament recomanable!
October 23, 2025
Recull de contes sobre personatges que viuen amb esquerdes i entre vidres trencats. Les històries tenen una força immensa i l’estil de l’autor, que com sempre experimenta i sobrepassa els límits de la literatura, se t’endú i et transporta a un món ple d’insatisfaccions i d’emocions aturades. Tot i que llegir Craviotto sempre fa mal, fer-ho sempre és un encert. Té l’habilitat d’expressar una idea d’una manera diferent, sorprenent i sobretot molt visual. “Crits com ocells. Crits molestos. Crits fets de punxes. Crits com becs”.” Els personatges, de cares llargues, amb pensaments que els paralitzen, són la imatge viva d’una infelicitat que els estira l’ànima com ombres. Tenen la vida que han escollit, però no la que volen.
December 22, 2025
Un dels millors llibres que he llegit aquest 2025. És un recull d’històries curtes que l’autor entrellaça de manera subtil i molt intel·ligent.
Amb un llenguatge planer, m’ha fet brollar una infinitat de sentiments: nostàlgia a La nit atrapada a un retrovisor, ràbia a Les cares pàl·lides, tendresa a Un laberint, una pena fonda a El dia que va desaparèixer el sol....
⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️ — cinc estrelles, i perquè no li puc posar sis.
Amb un llenguatge planer, m’ha fet brollar una infinitat de sentiments: nostàlgia a La nit atrapada a un retrovisor, ràbia a Les cares pàl·lides, tendresa a Un laberint, una pena fonda a El dia que va desaparèixer el sol....
⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️ — cinc estrelles, i perquè no li puc posar sis.
November 10, 2025
meravellós i corpunyent a parts iguals
October 30, 2025
Xavier Mas Craviotto sempre és garantia de qualitat. Després d'al·lucinar amb l'estil acurat i suggeridor de "La mort lenta" i de colpir-me amb la força que desprèn "La pell del món", aquest recull de relats s'ha mantingut en la mateixa línia: imatges evocadores, vocabulari precís i connotatiu, històries punyents. Un dels encerts de Craviotto és la capacitat d'embolcallar-te amb històries plenes de silencis, d'esquerdes, de situacions aparentment insubstancials, però que s'endinsen en l'ànima de l'ésser humà, amb tot el seu ventall d'emocions i sentiments: crueltat, apatia, tristesa, desordre, nostàlgia... En definitiva, penso que Xavier Mas Craviotto és un autor prodigi, d'aquests que molt de tant en tant se'n troben. Amb ganes de seguir-lo llegint!
December 27, 2025
Animals inexpressius de Xavier Mas Craviotto
“Tot el que és anterior a la memòria no existeix”
Animals inexpressius conté deu relats que colpeixen des del primer moment.
La mort, el suïcidi, la soledat i la incomunicació travessen cada història amb subtilesa i força. Alguns detalls i personatges reapareixen de forma gairebé imperceptible en altres contes, creant connexions sense que les històries estiguin directament interrelacionades.
Tots els contes compleixen els requisits de la doble significació: el que es mostra és només la punta de l’iceberg. Les situacions són dures i inquietants, i quan cauen les màscares que portem dia a dia, es revelen veritats ocultes, fragilitats, desitjos, pors i contradiccions que travessen les nostres relacions i decisions.
📚 He llegit aquest llibre dues vegades perquè són textos que cal llegir amb calma i conviden a la relectura.
Hi ha molts relats que m’han deixat el cor glaçat: el nen del llac, l’hotel del llac amb una mare i un fill, el sol, un actor que no pot perdonar la seva mare, uns pares contemplant un iceberg, uns altres agafant trucades de telèfon, una declaració policial, un programa de televisió, un país amb forma de granota. Què li va passar a la Linda? I què li va passar pel cap al pare del Roger?
💛 Recomano la lectura d’aquest recull sense cap mena de dubte, perquè, a banda que la prosa de l’escriptor és exquisida en cada un dels diferents registres —des d’una narrativa més poètica fins a entrevistes i esborranys d’una novel·la d’autoficció—, cada història deixa un rastre d’esfereïdora quotidianitat que perdura molt després de tancar el llibre.
Va ser un plaer participar en la trobada amb l’autor @xmascraviotto i compartir impressions amb altres bookstagramers.
Gràcies a @laltraeditorial per l’exemplar i la invitació: l’experiència va propiciar encara més la immersió en la lectura i en les històries o realitats.
Heu llegit aquest autor?🤗
“Tot el que és anterior a la memòria no existeix”
Animals inexpressius conté deu relats que colpeixen des del primer moment.
La mort, el suïcidi, la soledat i la incomunicació travessen cada història amb subtilesa i força. Alguns detalls i personatges reapareixen de forma gairebé imperceptible en altres contes, creant connexions sense que les històries estiguin directament interrelacionades.
Tots els contes compleixen els requisits de la doble significació: el que es mostra és només la punta de l’iceberg. Les situacions són dures i inquietants, i quan cauen les màscares que portem dia a dia, es revelen veritats ocultes, fragilitats, desitjos, pors i contradiccions que travessen les nostres relacions i decisions.
📚 He llegit aquest llibre dues vegades perquè són textos que cal llegir amb calma i conviden a la relectura.
Hi ha molts relats que m’han deixat el cor glaçat: el nen del llac, l’hotel del llac amb una mare i un fill, el sol, un actor que no pot perdonar la seva mare, uns pares contemplant un iceberg, uns altres agafant trucades de telèfon, una declaració policial, un programa de televisió, un país amb forma de granota. Què li va passar a la Linda? I què li va passar pel cap al pare del Roger?
💛 Recomano la lectura d’aquest recull sense cap mena de dubte, perquè, a banda que la prosa de l’escriptor és exquisida en cada un dels diferents registres —des d’una narrativa més poètica fins a entrevistes i esborranys d’una novel·la d’autoficció—, cada història deixa un rastre d’esfereïdora quotidianitat que perdura molt després de tancar el llibre.
Va ser un plaer participar en la trobada amb l’autor @xmascraviotto i compartir impressions amb altres bookstagramers.
Gràcies a @laltraeditorial per l’exemplar i la invitació: l’experiència va propiciar encara més la immersió en la lectura i en les històries o realitats.
Heu llegit aquest autor?🤗
Displaying 1 - 11 of 11 reviews