Cartes a les amigues [1905-1965]

by Víctor Català, M. Àngels Cabré

L’escriptora empordanesa Caterina Albert (1869-1966), que amb el pseudònim de Víctor Català va signar peces tan excepcionals com la novel·la Solitud, va viure en permanent contacte amb la gent del seu temps. Aquest epistolari, que reuneix les seves cartes adreçades a interlocutores femenines amb un total de quaranta- quatre corresponsals. Hi trobem dones més grans que ella, d’altres de la seva mateixa generació i, també, de molt més joves. Algunes d’elles són escriptores, com ara Dolors Monserdà, Blanca de los Ríos, Carme Karr, Concha Espina, María Luz Morales, Maria Teresa Vernet o Mercè Rodoreda. Altres són personalitats destacades com Maria Montessori, Teresa Amatller o l’actriu Lola Membrives. Hi trobem també lletres adreçades a amigues properes i a algunes admiradores. Sis dècades de vida privada resumides en gairebé cent cinquanta cartes que ens apropen a una mestra indiscutible de la narrativa catalana, de la intimitat de la qual en sabíem ben poc, però que en aquesta correspondència s’il·lumina.
Víctor Català ha arrossegat sempre fama de solitària, quan pel que es veu no ho va ser gens. Aquesta mostra del seu epistolari vol contribuir a desmuntar aquesta falsa imatge; aquest és el seu principal objectiu.

El segon és mostrar com les dones han tingut la capacitat de teixir xarxes de suport, també en el cas de Víctor Català, l’escriptora de l’Escala, la gran dama de les lletres catalanes.

Caterina Albert, com era propi del seu temps, va ser una gran corresponsal, i és justament a través del seu epistolari que ens podem endinsar en aquest dia a dia, en aquesta intimitat de la qual fins ara ho ignoràvem gairebé tot.

256 pages, Paperback

First published January 1, 2025

About the author

Victor Català was the penname of Caterina Albert i Paradís, a catalan writer who took part in catalan Modernism movement. Her literary skill was first recognized in 1898, when she received the Jocs Florals (floral games) prize; soon thereafter, she began using the pseudonym Victor Català, taking it from the protagonist of a novel she never finished. Despite her success as a dramatist and her forays into poetry, she is best known for her work in narrative literature, with the force of her style and the richness of her diction being especially noted. She died in her hometown of l’Escala, Catalonia, in 1966 and is interred in the Cementiri Vell de l’Escala.

Reviews

[Marta Cava]

He pillat la mare de totes les grips i m'ha costat horrors llegir aquesta setmana. Per sort, tenia aquest llibre a mà i l'he anat llegint a trossets i quin goig i quin gaudi, poder descobrir una Caterina Albert més personal (sense caure en el morbo de la intimitat) sinó a través de les lletres que adreçava a amigues i col·legues escriptores. Una autèntica joia.

[jana]

3,5

el papa ja sap que malgrat les meves llistes, sempre llargues, de llibres que vull llegir, m’agrada que quan me’n regalen, algun sigui inesperat, sorpresa, que hagi estat triat perquè pensen que m’abellirà i aquet nadal, cartes a les amigues, va ser l’escollit. comença amb un pròleg…….bàsicot i avorrit que he fet durar una setmana. és massa escolar, evident i fa que el llibre ja comenci amb mal peu. crec que el que no m’agrada és l’edició, tot està massa dispers i cartes a les amigues és força dir. no m’agrada que només hi hagi les cartes escrites per ella, que entenc que és part de la gràcia i que a nivell de drets deu ser complicat, però queda tot molt descontextualitzat i perd, per mi, una mica de gràcia. no obstant això, la víctor és una de les meves preferidíssimes i llegir-la i saber més d’ella sempre és un plaer. que es fes dir cat (o caty, caterina, catalina, c. ) m’ha encantat, encara intento esbrinar com triava quin nom posar. m’agrada que estigui ordenat cronològicament i veure l’evolució, també física, de l’autora (tenim cartes escrites als 91 anys!!!!). “una abraçada coral de la seva amiga”, coral?! adjectiu preferit?! que la casa del libro li envii un exemplar de ‘vint-i-dos contes’ a caterina albert…genial. hi ha frases per emmarcar i la mestria escrivint és un gust per la lectura, però he de reconèixer que es fa pesat, no saps ben bé que t’aporta (encara que a vegades no calgui res, m’és impossible no demanar-m’ho)

[lena casanoves giol]

bollodrama

[Paula Padrosa Riubrugent]

“Cara amiga que Déu la conservi i me la conservi en el que em resta de viure, per a què la vida em sembli digna d’ésser viscuda”

Caterina Albert sent una gran amiga, i les cartes escrites tan poèticament com podia. L’escriptora més humil i amb més síndrome de la impostora de Catalunya.

[Pau Guillén]

Què és pot dir, en certes circumstàncies, que no sembli una banalitat quasi ofensiva?

No us enganyaré, m'ha semblat un recull una mica decebedor. El títol no enganya, són les cartes de la Caterina Albert a les seves amigues on, més de la meitat d'aquestes, no tenen cap mena de transcendència ni bellesa. Però n'hi ha algunes que són tremendament boniques i on floreix el meravellós estil d'una de les millors escriptores en català.

M'agradaria remarcar l'esforç i les paraules que dedica en cada carta per disculpar-se de la tardança a escriure per culpa d'una vida massa moguda i sovint malalta; les magnífiques cartes en castellà; i les divertides abreviatures que posa a final de carta com q. l. b. l. m. (que li besa la mà) o q. a. c. s (que al cel sia). També m'ha agradat la reivindicació de la llengua escrita en paraules en els temps que corren d'emoticonos i stickers.

Ja sap V., que fa anys que em coneix, que no tinc prou fermesa de caràcter per dominar les circumstàncies i imposar egoistament la meva voluntat sobre el que em rodeja. El qui va inventar allò de "l'home proposa i Déu disposa" devia de tenir un natural semblant al meu, ja que venia a reconèixer una impotència irremeiable i un desacord manifest entre els seus desitjos i la realització dels mateixos.