L’escriptora empordanesa Caterina Albert (1869-1966), que amb el pseudònim de Víctor Català va signar peces tan excepcionals com la novel·la Solitud, va viure en permanent contacte amb la gent del seu temps. Aquest epistolari, que reuneix les seves cartes adreçades a interlocutores femenines amb un total de quaranta- quatre corresponsals. Hi trobem dones més grans que ella, d’altres de la seva mateixa generació i, també, de molt més joves. Algunes d’elles són escriptores, com ara Dolors Monserdà, Blanca de los Ríos, Carme Karr, Concha Espina, María Luz Morales, Maria Teresa Vernet o Mercè Rodoreda. Altres són personalitats destacades com Maria Montessori, Teresa Amatller o l’actriu Lola Membrives. Hi trobem també lletres adreçades a amigues properes i a algunes admiradores. Sis dècades de vida privada resumides en gairebé cent cinquanta cartes que ens apropen a una mestra indiscutible de la narrativa catalana, de la intimitat de la qual en sabíem ben poc, però que en aquesta correspondència s’il·lumina. Víctor Català ha arrossegat sempre fama de solitària, quan pel que es veu no ho va ser gens. Aquesta mostra del seu epistolari vol contribuir a desmuntar aquesta falsa imatge; aquest és el seu principal objectiu.
El segon és mostrar com les dones han tingut la capacitat de teixir xarxes de suport, també en el cas de Víctor Català, l’escriptora de l’Escala, la gran dama de les lletres catalanes.
Caterina Albert, com era propi del seu temps, va ser una gran corresponsal, i és justament a través del seu epistolari que ens podem endinsar en aquest dia a dia, en aquesta intimitat de la qual fins ara ho ignoràvem gairebé tot.
Victor Català was the penname of Caterina Albert i Paradís, a catalan writer who took part in catalan Modernism movement. Her literary skill was first recognized in 1898, when she received the Jocs Florals (floral games) prize; soon thereafter, she began using the pseudonym Victor Català, taking it from the protagonist of a novel she never finished. Despite her success as a dramatist and her forays into poetry, she is best known for her work in narrative literature, with the force of her style and the richness of her diction being especially noted. She died in her hometown of l’Escala, Catalonia, in 1966 and is interred in the Cementiri Vell de l’Escala.
He pillat la mare de totes les grips i m'ha costat horrors llegir aquesta setmana. Per sort, tenia aquest llibre a mà i l'he anat llegint a trossets i quin goig i quin gaudi, poder descobrir una Caterina Albert més personal (sense caure en el morbo de la intimitat) sinó a través de les lletres que adreçava a amigues i col·legues escriptores. Una autèntica joia.