What do you think?
La corona d'espines: Poema dramàtic en tres actes
La corona d'espines forma part del repertori més popular de Sagarra i és considerat un dels grans textos del patrimoni dramatúrgic català. La peça, que retrata l'enfrontament entre la rigidesa de la noblesa i la moral més autèntica del poble, explora temes com l'honor, el poder, l'amor impossible i la hipocresia social, i critica la societat de l'època, tot mostrant l'abisme entre les classes socials i la corrupció moral de la noblesa.
187 pages, Paperback
Published August 5, 2025
About the author
Josep Maria de Sagarra
86 books18 followersJosep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) was a playwright, journalist, memoirs writer, translator and, above all, poet.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
November 26, 2025
Marta ets l'ama. LLEGIU-LO I ANEU AL TEATRE 👏🏻
November 24, 2025
“La corona d’espines” és una de les obres més intenses i profundes de Josep Maria de Sagarra. Escrita el 1930, combina el drama històric amb una reflexió sobre el poder, la fe i la condició humana. Ambientada a Solsona, a finals del segle XVIII, l’obra retrata amb gran força poètica els conflictes morals i polítics d’uns personatges atrapats entre el deure i els sentiments personals.
El punt de partida és un acord de matrimoni entre una pubilla i un jove sense pares. El que podria semblar un simple pacte econòmic es transforma en una història plena de conflictes d’honor, poder, amor impossible i hipocresia social. Sagarra utilitza el vers amb una mestria extraordinària, aconseguint una intensitat i musicalitat que converteixen el text en un veritable poema dramàtic.
El valor de l’obra és en la seva capacitat per denunciar la violència exercida sobre el cos de les dones, la rigidesa de les classes socials i la necessitat de redempció. Tot plegat s’ofereix des d’una mirada crítica sobre la societat de l’època, però amb una sorprenent vigència en el nostre temps.
Recomano “La corona d’espines” per la seva riquesa literària, el seu llenguatge expressiu i la seva capacitat per plantejar dilemes universals com la llibertat, la justícia i la dignitat humana. És una obra imprescindible del teatre català que combina poesia, crítica social i tragèdia amb una força dramàtica que encara avui emociona.
👉 Si busqueu una peça que us connecti amb la tradició literària catalana i que, alhora, us faci reflexionar sobre els reptes socials que encara persisteixen, La corona d’espines és una elecció magnífica.
El punt de partida és un acord de matrimoni entre una pubilla i un jove sense pares. El que podria semblar un simple pacte econòmic es transforma en una història plena de conflictes d’honor, poder, amor impossible i hipocresia social. Sagarra utilitza el vers amb una mestria extraordinària, aconseguint una intensitat i musicalitat que converteixen el text en un veritable poema dramàtic.
El valor de l’obra és en la seva capacitat per denunciar la violència exercida sobre el cos de les dones, la rigidesa de les classes socials i la necessitat de redempció. Tot plegat s’ofereix des d’una mirada crítica sobre la societat de l’època, però amb una sorprenent vigència en el nostre temps.
Recomano “La corona d’espines” per la seva riquesa literària, el seu llenguatge expressiu i la seva capacitat per plantejar dilemes universals com la llibertat, la justícia i la dignitat humana. És una obra imprescindible del teatre català que combina poesia, crítica social i tragèdia amb una força dramàtica que encara avui emociona.
👉 Si busqueu una peça que us connecti amb la tradició literària catalana i que, alhora, us faci reflexionar sobre els reptes socials que encara persisteixen, La corona d’espines és una elecció magnífica.
December 14, 2025
Del CL de teatre.
La Marta té un paper estel·lar que imagino dificilíssim de memoritzar, perquè té molt text, amb intervencions molt llargues.
Una història antiga com la vida, donar-ho tot per assolir el poder i els diners, passant per sobre de qui calgui.
La Marta té un paper estel·lar que imagino dificilíssim de memoritzar, perquè té molt text, amb intervencions molt llargues.
Una història antiga com la vida, donar-ho tot per assolir el poder i els diners, passant per sobre de qui calgui.
November 17, 2025
boníssim, m’ha atrapat des de la primera pàgina!!! pell de gallina💚
September 23, 2026
Quin ús del llenguatge versat i rimat més espectacular. I quina Marta! 😍
September 27, 2026
El secret i les aparences a “La Corona d’Espines”:
La Corona d’Espines de Josep Maria de Sagarra ens presenta una interpretació del secret altament profunda, que serveix també a nivell literari com un salvaconducte per després abordar diferents temes que se'n deriven. A l’obra, però, el secret no només comporta un seguici argumental, sinó que també és una representació crítica de l’alta societat del segle XVIII, que ha de servir d’analogia per l’era de l’autor, principis del segle XX.
Principalment, i tal com es representa durant tota l’obra, el secret actua com una malaltia que pateixen la majoria de personatges principals (ja que tots en guarden un), i que a manca de Bellpuig, que se’n salva degut al seu privilègi, suposa per ells un patiment gairebé de martiri, que enllaça amb les implicacions religioses del títol de l’obra. Així, podem dir que tot què deriva de tals secrets és més aviat una cadena lògica o de caràcter dicotòmic, utilitzat per Bellpiug, el màxim exponent de poder a l’obra, com una arma sistemàtica. De tal manera, el poder aplica una amenaça per tal de mantindre’s que suposa, en primer lloc, la creació d’un secret que implica el silenci dels personatges correlacionats i com a conseqüència, un dolor retroalimentat pel mateix constrenyiment de la comunicació. Al torn de tot, és necessari explicar que dins el context de l’obra, els personatges donen màxima importància i prioritat per sobre de res a les aparences (tal i com emmiralla Sagarra la burgesia de l’època), raó en virtut de la qual els sentiments són negatius i perjudicials; pel què s’han d’amagar en una actitud opressiva per tal de mantenir una façana que no els representa realment. Tot i això, però, l’obra pren un significat molt cervantí en quant a les aparences, i adverteix de la seva perillositat i falsedat.
El dolor també pren un significat molt característic; amb personatges com Marta o Eudald, qui practiquen un estil de vida submís envers Bellpuig, d’aquesta manera representant el valor d’un “sacrifici” que al cap i a la fi, només resulta dar fruits per l’estafador poderós. Aquest aspecte proposa una filosofia directament referencial als textos bíblics i a la figura històrica de Jesucrist, del què en brota el títol de l’obra “La Corona d’Espines”. En altres aspectes, però, la interpretació de l’obra pren un missatge molt menys cristià; ja que, arrel de tot el dolor, silenci i mentida que causa l’arma sistemàtica de Bellpuig, es desenvolupa una revelació, que implica els personatges alliberant-se del silenci imposat i comunicant els secrets amb què tantes amenaces protegia l’antagonista, generant un canvi clau d'actitud envers allò que anàlogament seria el règim totalitari francès; donant fi a l’obra. Aquest canvi respecte les actituds dels personatges es deu a l’enorme falacia en què es veuen envoltats, de la qual, un cop coneguts els secrets familiars i els abusos, cau sobre el seu pròpi pes, canviant enormement el parer i actes de llurs, que per fi es perceben lliures de sentir i fer.
De forma simple i esquemàtica:
El poder (Bellpuig) amenaçat pels seus propis delictes i per tal de mantenir la seva reputació amenaça els subordinats de manera material i sentimental (Allunyant Marta de Eudald, amenaçant Eudald amb deixar de mantindre’l si no es casa amb la senyoreta del Miracle… etc)
Es crea un secret i la voluntat de preservar-lo per por al poder (Bellpuig). Per exemple Marta, que no gosa tractar de fill a Eudald.
Aquests secrets obliguen als personatges a construir una falsa aparença i amagar-se rere d’una façana per evitar ésser descoberts.
Llurs aparences suposen el silenci i la repressió dels sentiments per part dels personatges.
Hi ha un patiment degut a la repressió dels sentiments. (Martiri i referència religiosa al Crist crucificat; qui és assassinat tot i només buscar escampar la paraula d’un Déu) → “La corona d’espines”
Eventualment i degut al silenci trencat dels personatges, hi ha una actitud de revelació i d’expressió sentimental.
Es produeix una rebel·lió envers el poder establert que desemboca en un canvi.
xd
La Corona d’Espines de Josep Maria de Sagarra ens presenta una interpretació del secret altament profunda, que serveix també a nivell literari com un salvaconducte per després abordar diferents temes que se'n deriven. A l’obra, però, el secret no només comporta un seguici argumental, sinó que també és una representació crítica de l’alta societat del segle XVIII, que ha de servir d’analogia per l’era de l’autor, principis del segle XX.
Principalment, i tal com es representa durant tota l’obra, el secret actua com una malaltia que pateixen la majoria de personatges principals (ja que tots en guarden un), i que a manca de Bellpuig, que se’n salva degut al seu privilègi, suposa per ells un patiment gairebé de martiri, que enllaça amb les implicacions religioses del títol de l’obra. Així, podem dir que tot què deriva de tals secrets és més aviat una cadena lògica o de caràcter dicotòmic, utilitzat per Bellpiug, el màxim exponent de poder a l’obra, com una arma sistemàtica. De tal manera, el poder aplica una amenaça per tal de mantindre’s que suposa, en primer lloc, la creació d’un secret que implica el silenci dels personatges correlacionats i com a conseqüència, un dolor retroalimentat pel mateix constrenyiment de la comunicació. Al torn de tot, és necessari explicar que dins el context de l’obra, els personatges donen màxima importància i prioritat per sobre de res a les aparences (tal i com emmiralla Sagarra la burgesia de l’època), raó en virtut de la qual els sentiments són negatius i perjudicials; pel què s’han d’amagar en una actitud opressiva per tal de mantenir una façana que no els representa realment. Tot i això, però, l’obra pren un significat molt cervantí en quant a les aparences, i adverteix de la seva perillositat i falsedat.
El dolor també pren un significat molt característic; amb personatges com Marta o Eudald, qui practiquen un estil de vida submís envers Bellpuig, d’aquesta manera representant el valor d’un “sacrifici” que al cap i a la fi, només resulta dar fruits per l’estafador poderós. Aquest aspecte proposa una filosofia directament referencial als textos bíblics i a la figura històrica de Jesucrist, del què en brota el títol de l’obra “La Corona d’Espines”. En altres aspectes, però, la interpretació de l’obra pren un missatge molt menys cristià; ja que, arrel de tot el dolor, silenci i mentida que causa l’arma sistemàtica de Bellpuig, es desenvolupa una revelació, que implica els personatges alliberant-se del silenci imposat i comunicant els secrets amb què tantes amenaces protegia l’antagonista, generant un canvi clau d'actitud envers allò que anàlogament seria el règim totalitari francès; donant fi a l’obra. Aquest canvi respecte les actituds dels personatges es deu a l’enorme falacia en què es veuen envoltats, de la qual, un cop coneguts els secrets familiars i els abusos, cau sobre el seu pròpi pes, canviant enormement el parer i actes de llurs, que per fi es perceben lliures de sentir i fer.
De forma simple i esquemàtica:
El poder (Bellpuig) amenaçat pels seus propis delictes i per tal de mantenir la seva reputació amenaça els subordinats de manera material i sentimental (Allunyant Marta de Eudald, amenaçant Eudald amb deixar de mantindre’l si no es casa amb la senyoreta del Miracle… etc)
Es crea un secret i la voluntat de preservar-lo per por al poder (Bellpuig). Per exemple Marta, que no gosa tractar de fill a Eudald.
Aquests secrets obliguen als personatges a construir una falsa aparença i amagar-se rere d’una façana per evitar ésser descoberts.
Llurs aparences suposen el silenci i la repressió dels sentiments per part dels personatges.
Hi ha un patiment degut a la repressió dels sentiments. (Martiri i referència religiosa al Crist crucificat; qui és assassinat tot i només buscar escampar la paraula d’un Déu) → “La corona d’espines”
Eventualment i degut al silenci trencat dels personatges, hi ha una actitud de revelació i d’expressió sentimental.
Es produeix una rebel·lió envers el poder establert que desemboca en un canvi.
xd
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 28, 2026
Evidentment, no és la millor obra de teatre de Sagarra, però condensa el pes de la tradició i, sobretot, de la religió no només pel títol sinó pel pes i posteriorment per la transformació d'aquest símbol durant l'obra. La manera com tracta el llenguatge no només per la versificació és una joia fonètica i poètica; es nota molt segons qui la interpreti, ho dic des del punt de vista de la posada en escena (com a públic assistent a la producció del TNC del 2025 es notava molt qui estava més capacitat actoralment per aconseguir-ho del tot i qui no).
October 11, 2025
Una bella obra sobre la capacitat de redempció 💞
November 19, 2025
Es nota que l'autor és fan del segle d'or espanyol però no acaba d'arribar al nivell de les produccions de les que beu. Interessant.
July 8, 2026
«jo només vull que viure;
vull sentir amb el meu cor...»
vull sentir amb el meu cor...»
July 10, 2026
De Sagarra fou un gran escriptor, és indubtable però l'obra m'ha atrapat menys que altres lectures seves. No vull carregar-me-la per si la voleu llegir...
December 12, 2025
BELLPUIG:
Què diu la majordoma empiocada?
MARTA:
I el senyor de Bellpuig, està content?
BELLPUIG:
No massa; hi ha un color que no m’agrada.
MARTA:
No pinta amb alegria, el casament?
Penso que Sagarra és el nostre Shakespeare.
I encar que tinguis mires molt més altes,
tu no podràs privar que aquests deu dits
li ressegueixin poc a poc les galtes
a l’hora que s’adorm totes les nits.
La força d’una mare envers el fill, més poderosa que cap altre cosa.
Quin goig ahir al TNC, què emocionant escoltar Marta dient-los les veritats al homes.
I ara què? També són tres llagrimetes?
Ara també direu que això no és res?...
Displaying 1 - 13 of 13 reviews