What do you think?
Rate this book
Carolina
Carolina. Carol. Lina. Li.
Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se?
Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. És llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminós però també mot dolorós i que la va fer petita, en la veu d'algú que la va fer petita mentre li deia que l'estimava.
Ara, com a mare, haurà d'aprendre a mirar-se amb els ulls de la seva filla, a cuidar el seu propi jardí interior i a perdonar-se. La Carol haurà d'enfrontar-se a les seves pròpies ferides i aconseguir el perdó més difícil: el d'una mateixa.
Una novel·la sobre les cicatrius invisibles de l'amor, la reconstrucció de la identitat i la força de tornar a dir-se pel propi nom.
Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se?
Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. És llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminós però també mot dolorós i que la va fer petita, en la veu d'algú que la va fer petita mentre li deia que l'estimava.
Ara, com a mare, haurà d'aprendre a mirar-se amb els ulls de la seva filla, a cuidar el seu propi jardí interior i a perdonar-se. La Carol haurà d'enfrontar-se a les seves pròpies ferides i aconseguir el perdó més difícil: el d'una mateixa.
Una novel·la sobre les cicatrius invisibles de l'amor, la reconstrucció de la identitat i la força de tornar a dir-se pel propi nom.
208 pages, Paperback
Published January 15, 2026
3 people are currently reading
17 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
January 20, 2026
"Carolina" és una obra que es llegeix quasi d'una tirada, d'aquelles que contenen un vocabulari planer, molt natural... però que això no ens confongui, ja que al darrere hi ha una història fosca i dolorosa.
Narrada des de dos punts de vista, el de la Carol (la mare) i el de l'Ona (la filla), aquestes dues mirades ens endinsen de ple en el relat i ens fan passar per tot un ventall d'emocions (ràbia, empatia...)
La Carol adolescent, tot i no tenir-ne ganes i per culpa de la seva amiga Nina, acaba entrant en una colla castellera conjuntament amb les seves amigues. I és allí on coneix al Jan i comença el seu malson. El Jan té vint-i-set anys i és el líder, el guapo, el triomfador... i quan ell es fixa en ella, no s'ho pot ni creure.
Comencen a sortir i ho mantenen en secret, ella ho explica a la mare i se sent fatal perquè l'ha traït... Ell li modifica el nom, però alhora la fa sentir única i especial. Ell li regala collars i la porta a restaurants que no es pot pagar, però l'escridassa, la insulta, l'humilia, la vexa... No sols això, sinó que ell vol tenir relacions, però ella no està preparada i ell s'embolica amb qui li dona la gana i li fa llum de gas.
Quan comença la universitat, ella sent la il·lusió per compartir pis i fer noves amistats; tanmateix, ell no la deixa gaudir d'aquest procés perquè el control, la gelosia, la manipulació i el xantatge van a més (és un maltractador, un narcisista egocèntric).
Detecta comportaments que no són normals i quan ja no pot més ho explica a casa i el deixa. Ell s'obsessiona i li escriu cartes que deixa a la bústia. Acaba tornant-se a guanyar la seva confiança i li dona una segona oportunitat. Encara l'allunya més de tot i de tothom. Quan li diu d'anar a viure junts, ella esclata i el deixa definitivament.
Sempre té el suport dels seus pares i aquests l'ajuden a superar i enfrontar-se amb els fantasmes, com quan li regalen un viatge a Londres (un destí que malgrat els mals records que li porta, l'ajuda a recompondre's).
La Carol mare, mai ha pogut oblidar la seva primera relació, una història tòxica que la deixa marcada i plena de ferides. Va decidir ser mare soltera i té dos fills/es, l'Ona a i el Ferran. No romantitza la maternitat i n'ha passat de tots colors. Ha educat als seus fills/es en la llibertat i de manera que construeixin vincles afectius sans, així i tot, el passat se li fa present i té pànic que la seva filla pugui passar pel que va viure ella.
A l'Ona, la filla, la curiositat li pot i tot i que sa mare insisteix a dir que la intimitat de cadascú s'ha de preservar, ella no para fins que descobreix que hi ha als cofres amagats al lavabo. Allí hi troba fotos i cartes adreçades a la Li.
Les peces van encaixant i la Carol descobreix que sa filla li ha llegit les cartes que guardava. Alguns cops se l'han trobat pel barri i a la Carol encara la paralitza.
Vint-i-dos anys després aconsegueix quedar amb ell i dir-li a la cara tot el que li va fer. Per fi pot tirar endavant i deixar enrere la por i aquells comportaments i situacions que va normalitzar de jove. I el més important de tot és que aconsegueix perdonar-se a si mateixa. Pot centrar-se en el present i en construir una nova relació amb en Jofre.
Una novel·la que explora les violències, els vincles, les relacions maternofilials i la reconstrucció.
L'estructura de narracions breus on es van alternant les dues veus de les protagonistes m'ha semblat un encert.
"Aquella relació desglossada en fascicles m'havia robat la innocència, la joventut, les hores, els dies i els anys, la llibertat, l'autoestima, la decència i la dignitat. I qui sap quantes coses més!"
Narrada des de dos punts de vista, el de la Carol (la mare) i el de l'Ona (la filla), aquestes dues mirades ens endinsen de ple en el relat i ens fan passar per tot un ventall d'emocions (ràbia, empatia...)
La Carol adolescent, tot i no tenir-ne ganes i per culpa de la seva amiga Nina, acaba entrant en una colla castellera conjuntament amb les seves amigues. I és allí on coneix al Jan i comença el seu malson. El Jan té vint-i-set anys i és el líder, el guapo, el triomfador... i quan ell es fixa en ella, no s'ho pot ni creure.
Comencen a sortir i ho mantenen en secret, ella ho explica a la mare i se sent fatal perquè l'ha traït... Ell li modifica el nom, però alhora la fa sentir única i especial. Ell li regala collars i la porta a restaurants que no es pot pagar, però l'escridassa, la insulta, l'humilia, la vexa... No sols això, sinó que ell vol tenir relacions, però ella no està preparada i ell s'embolica amb qui li dona la gana i li fa llum de gas.
Quan comença la universitat, ella sent la il·lusió per compartir pis i fer noves amistats; tanmateix, ell no la deixa gaudir d'aquest procés perquè el control, la gelosia, la manipulació i el xantatge van a més (és un maltractador, un narcisista egocèntric).
Detecta comportaments que no són normals i quan ja no pot més ho explica a casa i el deixa. Ell s'obsessiona i li escriu cartes que deixa a la bústia. Acaba tornant-se a guanyar la seva confiança i li dona una segona oportunitat. Encara l'allunya més de tot i de tothom. Quan li diu d'anar a viure junts, ella esclata i el deixa definitivament.
Sempre té el suport dels seus pares i aquests l'ajuden a superar i enfrontar-se amb els fantasmes, com quan li regalen un viatge a Londres (un destí que malgrat els mals records que li porta, l'ajuda a recompondre's).
La Carol mare, mai ha pogut oblidar la seva primera relació, una història tòxica que la deixa marcada i plena de ferides. Va decidir ser mare soltera i té dos fills/es, l'Ona a i el Ferran. No romantitza la maternitat i n'ha passat de tots colors. Ha educat als seus fills/es en la llibertat i de manera que construeixin vincles afectius sans, així i tot, el passat se li fa present i té pànic que la seva filla pugui passar pel que va viure ella.
A l'Ona, la filla, la curiositat li pot i tot i que sa mare insisteix a dir que la intimitat de cadascú s'ha de preservar, ella no para fins que descobreix que hi ha als cofres amagats al lavabo. Allí hi troba fotos i cartes adreçades a la Li.
Les peces van encaixant i la Carol descobreix que sa filla li ha llegit les cartes que guardava. Alguns cops se l'han trobat pel barri i a la Carol encara la paralitza.
Vint-i-dos anys després aconsegueix quedar amb ell i dir-li a la cara tot el que li va fer. Per fi pot tirar endavant i deixar enrere la por i aquells comportaments i situacions que va normalitzar de jove. I el més important de tot és que aconsegueix perdonar-se a si mateixa. Pot centrar-se en el present i en construir una nova relació amb en Jofre.
Una novel·la que explora les violències, els vincles, les relacions maternofilials i la reconstrucció.
L'estructura de narracions breus on es van alternant les dues veus de les protagonistes m'ha semblat un encert.
"Aquella relació desglossada en fascicles m'havia robat la innocència, la joventut, les hores, els dies i els anys, la llibertat, l'autoestima, la decència i la dignitat. I qui sap quantes coses més!"
March 4, 2026
Boníssim! Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DVbG-o...
Displaying 1 - 2 of 2 reviews