"A la teva manera em vas fer entendre que els somnis no vegeten si només els sembrem i després marxem sense regar-los ni adobar-los. Jo tenia esperances que un dia tindríem una plantació d'algun tipus junts, però, malauradament, tu no volies invertir en eines de conreu, perquè t'havien ensenyat a ser una nòmada i els nòmades viatgen lleugers"
bramant de principi a fi!!!!!!!!! lectura preciosa però també sorprenent, dura i molt intensa!!!! un regal!!!! directíssisisima a les meves eternes preferides
L’oblit de les papallones ha estat una sorpresa preciosa.
És un llibre escrit d’una manera molt bonica, amb una prosa molt cuidada que a estones diria que és gairebé poètica. A més, enganxa molt des del principi.
La història segueix dos protagonistes que es coneixen a l’adolescència i que, amb el temps, acaben fent vides separades. A través dels seus records, el llibre parla de l’amor, de la vida, de les relacions, de les caigudes i de la recuperació, i també d’aquesta necessitat d’escriure per entendre el que ens passa.
No coneixia l’autora i m’ha semblat preciós. Un llibre molt ben escrit que recomano moltíssim.
"Jo tenia esperances que un dia tindríem una plantació d'algun tipus junts, però, malauradament, tu no volies invertir en eines de conreu, perquè t'havien ensenyat a ser una nòmada i els nòmades viatgen lleugers".
Que bonic poder llegir les dos perspectives de dos adults que des de l'adolescència no s'han deixat d'estimar ni de pensar. I quin plaer poder acompanyar-los tan en les seues vivències que semblaven tocar-se com en els tipus d'amor que descobreixen amb el pas del temps. M'ha encantat.
Ja em puc declarar oficialment fan de l'Anna Molina (ja m'hocomençava a pensar després de llegir "Anècdotes de primer magnitud"). He llegit la segona meitat del llibre gairebé d'una tirada perquè no podia parar de llegir i pensar en els personatges. Per no fer spoilers diré que no sé si estic enfadada amb ella pel que passa, o no passa al final. Estava convençuda que passaria però no, i crec que té molt de sentit que no passi però voldria veure què hauria passat haha (això només tindrà sentit si llegiu el llibre... l'haureu de llegir :) ).
Vaig comprar-me’l a una tenda a Cambrils pensant que seria típic llibre d’amor adolescent (per la portada). Es així com comença, però es desenvolupa de manera que es converteix en una gran reflexió, tocant tot tipus de temes. T’adentra en el cap de persones de tots gèneres, edats, contexts, classe social… Et fa comprendre i plantejar-te coses noves sense ser un “tostón”. Per a mi, aquest és el millor tipus de llibre. Va ser una sorpresa molt plaenta.