I si la maternitat fos un element de transformació absolut, poderós, salvatge i dolorós? Matermorfosis ens submergeix en disset relats de dones que s’enfronten a l’amor, la maternitat, la pèrdua, el desig, la transformació, la família, la violència, la repetició i la memòria des del llindar de l’existència o des de llocs fins ara impensats dins de la literatura catalana contemporània. Amb una prosa lírica, precisa i afuada, Laura Tomàs Mora conjura criatures que mai no van ser, que neixen i desapareixen; mares i fills que desafien els límits del cos o que estimen més enllà del cos; mons que bateguen amb el desig d’una altra realitat i en què la memòria i la por adopten formes radicals. Matermorfosis és un mostrari desbordant i fascinador de les immenses possibilitats contingudes dins les literatures fantàstiques i especulatives.
A l'episodi d’idíl·liQ sobre Hispacon Karen Madrid va dir que va agradar a tots els relats d’aquest recull. I amb aquestes paraules de la gran lectora, potser m’hauria de deixar els meus comentaris allà. Però suposo que això seria massa mandrós...
Primer de tot m’ha agradat molt el llibre i l’autora és una escriptora molt bona. Alguns dels relats són molt curts i altres són més llargs i tracten sobre temes diversos. Per exemple, algunes tracten directament sobre la maternitat i com no és tot roses i fins i tot és una cosa bastant dura a suportar. Uns dels relats és un bastant dur de llegir sobre l’abús infantil i hi ha relats sobre el desig que aborda el desig des d'un prisma bastant fantàstic. Alguns dels relats són més del fantàstic que altres i n'hi ha alguns que són de terror. L’autora té un estil cuidat i fa un usatge magistral del llenguatge.
En fi, és un recull de relats molt bo i espero amb ganes el seu pròxim llibre. Moltes gràcies!
Matermorfosis és una antologia que destaca per la lírica de la seva prosa, molt cuidada i exquisida, que et fa reflexionar en profunditat. Algun cop heu pensat que no havia paraules per descriure un sentiment o una situació que us semblava sorprenent? Doncs sí hi ha paraules, el que passa es que no les havíem sabut trobat i, sobre tot, no les havíem sabut lligar de la manera justa i precisa per transmetre el que volíem. I això és el que fa la Laura de manera magistral en aquestes històries. Endinsant-nos en elles ens captiva i ens sorprèn perquè troba sempre la manera de fer-nos sentir de debò el que narra. Fins i tot en algun cas que sembla que el narrador ens expliqui massa, en realitat no ho sentirem així, perquè el que fa es desembolicar capes molt més profundes, amagades, que necessitem per comprendre del tot des del sentiment. No sé si m’explico gaire bé, perquè segurament jo no sé trobar i lligar les paraules com ho fa ella, així que l’haureu de llegir per entendre del tot el que vull dir.
He sentit dir que els contes de Matermorfosis son força pertorbadors. A mi no m’ho han semblat tant, excepte dos que son molt mimètics, realistes, perquè ja se sap, allò que pot passar de debó és el que ens pot causar veritable terror o angoixa. En la resta tenim el coixí del gènere, de manera que la nostra veu interior sempre ens pot anar dient que no és real, que és fantàstic, o fins i tot, en algun cas, que és ciència ficció.
M’ha fascinant la imaginació per construir tota mena de realitats i situacions, sempre des d’aquesta mirada femenina que tant ens convé de llegir als homes, acostumats a interpretar, gaire ve sempre, el mon que ens envolta des de regles fonamentalment masculines.
Jo tinc els meus favorits, com sempre passa en qualsevol antologia. Contes on uns nens viatgen en un tren, o sirenes i humans que entren en contacte, o una serp i una princesa, o una noia sorda banyant-se al mar, o un arbre, una mare i una filla...
En definitiva, una antologia que deixa molta empremta i que et farà descobrir, si encara no la coneixies, una autora que sens dubte té un gran futur com escriptora.
Una magnífica antologia de relats, tots amb un estil líric i punyent que m’ha obligat a fer pauses entre cada relat, com si hagués de fer-ne la digestió d’un plat deliciós, però consistent. Només espero que la Laura trobi temps per a escriure una novel·la i que la poguem llegir aviat.
Un llibre increïblement ric, sorprenent, excel·lentment escrit, que arriba al lector amb una potència enorme. Es podria descriure com un mostrari de gèneres o subgèneres, sobretot del fantàstic. Hi trobem éssers fantàstics (alguns montruosos), esdeveniments fantàstics (moltes transformacions i mutacions), arquetips mitològics, re-escriptura de contes infantils i llegendes, ciència ficció, morts en vida, vampirs, canibalisme, cases encantades,... Tot filtrat per una visió i una precisió que fan de l'autora una de les millors escriptores catalanes de fantàstic actuals. No exagero: tot i que aquest és el primer recull de relats de la Laura Tomàs, l'autora ha estat publicant en revistes i antologies des de fa més d'una dècada i ha demostrat una solvència que ara queda molt ben resumida en aquest volum. No us perdeu la bomba de rellotgeria del text incial ('Princesa') o l'èpica mitològica i molt cinematogràfica dels desemparats de 'El Dia dels Angelitos'. A l'altura d'Irene Solà, Elisenda Solsona i Eva Arasa, per mencionat exponents contemporanis comparables.
Laura Tomàs Mora s’afegeix a la suculenta llista d’autores del fantàstic català que han abordat recentment la maternitat en els seus textos, com Elisenda Solsona, Roser Cabré-Verdiell, Isabel del Río o Ines Macpherson, entre d’altres. No és casualitat que un conjunt de dones escriptores nascudes al voltant dels anys 80 i 90 reflexionin sobre temes com l’embaràs, el part, l’avortament, la infertilitat, l’alletament o la criança. I tampoc és casualitat que ho facin utilitzant les eines del fantàstic, per il·lustrar un procés de canvi pertorbador, en què la gestació de la vida perd qualsevol pàtina idealitzada per esdevenir una transformació difícil, dolorosa i plena de sacrificis. Laura Tomàs Mora ho titula Matermorfosis, una expressió prou eloqüent del que podeu trobar en aquest llibre que presenta des d’Andorra l’editorial Medusa.