What do you think?
Rate this book
Difamació
Un opinador amb fama d’impertinent aprofita el càncer del director d’un diari per atacar la seva muller, periodista com ell. Serà la vídua oficial de Catalunya!, profetitza. I li dedica una sèrie d’articles que l’escarneixen mentre la malaltia s’emporta el seu marit.
Deu anys més tard, la dona que va patir aquest escarni reflexiona sobre la natura de l’acte que es va cometre contra ella. ¿Què motiva un difamador? ¿Com opera la difamació? ¿Quines ferides causa? ¿Quina mena de subjecte disminuït en surt? Són preguntes que no interpel·len només els mitjans, sinó la societat sencera i global. Les xarxes socials ens han acostumat a la desqualificació i a l’insult per sistema. Un nombre d’usuaris cada dia més gran els practica, una majoria aclaparadora de persones els entoma sense poder protegir-se’n.
Amb aquest assaig addictiu i brillant, Eva Piquer trenca la impunitat. Lluny de caure en la personalització de l’atac, fa servir la claredat de l’anàlisi i la força dels arguments per guanyar la partida a l’enemic. Llegint-lo tens la sensació que triomfa una cosa que val la pena: l’acció pertinent. Un llibre que no fa sang, sinó justícia.
Deu anys més tard, la dona que va patir aquest escarni reflexiona sobre la natura de l’acte que es va cometre contra ella. ¿Què motiva un difamador? ¿Com opera la difamació? ¿Quines ferides causa? ¿Quina mena de subjecte disminuït en surt? Són preguntes que no interpel·len només els mitjans, sinó la societat sencera i global. Les xarxes socials ens han acostumat a la desqualificació i a l’insult per sistema. Un nombre d’usuaris cada dia més gran els practica, una majoria aclaparadora de persones els entoma sense poder protegir-se’n.
Amb aquest assaig addictiu i brillant, Eva Piquer trenca la impunitat. Lluny de caure en la personalització de l’atac, fa servir la claredat de l’anàlisi i la força dels arguments per guanyar la partida a l’enemic. Llegint-lo tens la sensació que triomfa una cosa que val la pena: l’acció pertinent. Un llibre que no fa sang, sinó justícia.
128 pages, Paperback
Published October 8, 2025
About the author
Eva Piquer
19 books29 followersEva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
October 20, 2025
me'l vaig....comprar (sí ok??).....perquè em pensava que la ratassia feia una aulor que farie que me'n vulguessa vessar hora greu però he acabat trobant-m'hi citacions a voltaire, bourdieu, stuart mill, butler....ok pubilla, puc anomenar-te pubilla?? soc l'inspector xiruques i jo només volie una mica de te!!! una cita sobre la trivialitat del mal de hannah arendt hagués topejat les cartes hshshshs com deie a l'apm aquella senyora (soc milenial puc citar l'apm entesos??): jo vull que se cuinin que s'esvedellin molt fort!!
no pots fer pantojabaiting això és krisseig de gays i puc excusar que donis ressenyes al gerardo pisarello al teu diari pero guixo la linia a que prometis pantoja i acabis donant una prosa amb l'èpica d'unes líriques dels amics de les arts (i a club editor per cert!!!! que sap greu veure-hi segons quines construccions com ara frases amb el complement directe avantposat al verb però el pronom igualment posat al verb i coses així una mica tururut viola!!)
i nose....el bernat dedeu.....el mes terrible a la llar d'infants que volie guanyar unes eleccions a l'aplec de cigaleros i menestrals dels teclats que es l'ateneu barcelonès amb el títol d'una cançó de mishima... què dir-ne?? que es una persona tan malvada i tonta del bussy alhora que a ell a l'infern li reservarien uns baixos al primer cercle de l'infern la pica dels quals s'inunde cada cop que plou....això d'escriure sintagmes com "deliciosa misogínia"....oummm d'acord mira juguem-hi!! "cremós esmegma" "llefiscosa vèrbola" nose
per cert l'articulista aquest que diu que és el mal primigeni i que ja li penja i put tant l'ouera que si les procicat dolls la veguessin la titllarien d'un brot de salmonel·la qui es?? el salvador sostres oi?? quin nom mes quisso cul jajajaja dir-te salvador sostres es com dir-te pilar prim no?? noms que desafien molt l'arquitectura
a tot aixo llegiu-vos l'article de la leticia asenjo a l'ara sobre aquest llibre perque ella no va deixar neulet sense crop top!!! es fort que l'eva piquer tergiversi el tema de la violència vicària....ara m'autocitaré i diré que al xeix vam tenir una escarameuca amb l'eva piquer perque ella va dir que hi havie una petitíssima part de dones que posaven denúncies falses i ho va dir enmig de no sé quina polèmica per aquest tema.... però en fi que tot el tema aquest de fer anar conceptes com neofeixisme i violència vicària i tal i pasqual...una mica plof (flop en català) tot plegat e perquè queden fora de lloc. misogínia i filldeputisme tants com en vulguem però vulguer elevar els articles del blog que ere la contrapartida malvada del del valero sanmartí a conspiració neofeixista ainose es donar-li una gratificació i una importància al teu difamador??
enfi nose el dolor de l'eva piquer ha de ser horrorós perquè mareta meua lo que li va arribar a dir el dedéu de forma gratuïta però el llibre en si és com un intent de donar-li un corpus teòric (poc profund tot sigui dit!!) a un conflicte que s'haurie d'arreglar amb insults, articles o pòdcasts. el llibre en si és prou inconsistent: teoritze sovint sobre idees que no van enlloc i que conclouen amb pensaments de l'autora sobre la seua vida personal sense que una cosa encaixi amb l'altra. és com la suzuki swift atansant-se a shakespeare per parlar del titot que gaste el seu sometent de manso....popudes feu autoficció feu el que vulgueu renteu els vostres draps bruts al nostre safareig que és catalunya....però no me citeu bourdieu o me veuré obligat a ofegar-me en el meu propi Vòmit (amb majúscula, com diu l'eva)
crec que aquest intent de teorització és precisament caure en la trampa del ""difamador"" de vulguer erigir-te en una persona sàvia llegida i cultivada quan un conflicte així en realitat no ho necessite??
no pots fer pantojabaiting això és krisseig de gays i puc excusar que donis ressenyes al gerardo pisarello al teu diari pero guixo la linia a que prometis pantoja i acabis donant una prosa amb l'èpica d'unes líriques dels amics de les arts (i a club editor per cert!!!! que sap greu veure-hi segons quines construccions com ara frases amb el complement directe avantposat al verb però el pronom igualment posat al verb i coses així una mica tururut viola!!)
i nose....el bernat dedeu.....el mes terrible a la llar d'infants que volie guanyar unes eleccions a l'aplec de cigaleros i menestrals dels teclats que es l'ateneu barcelonès amb el títol d'una cançó de mishima... què dir-ne?? que es una persona tan malvada i tonta del bussy alhora que a ell a l'infern li reservarien uns baixos al primer cercle de l'infern la pica dels quals s'inunde cada cop que plou....això d'escriure sintagmes com "deliciosa misogínia"....oummm d'acord mira juguem-hi!! "cremós esmegma" "llefiscosa vèrbola" nose
per cert l'articulista aquest que diu que és el mal primigeni i que ja li penja i put tant l'ouera que si les procicat dolls la veguessin la titllarien d'un brot de salmonel·la qui es?? el salvador sostres oi?? quin nom mes quisso cul jajajaja dir-te salvador sostres es com dir-te pilar prim no?? noms que desafien molt l'arquitectura
a tot aixo llegiu-vos l'article de la leticia asenjo a l'ara sobre aquest llibre perque ella no va deixar neulet sense crop top!!! es fort que l'eva piquer tergiversi el tema de la violència vicària....ara m'autocitaré i diré que al xeix vam tenir una escarameuca amb l'eva piquer perque ella va dir que hi havie una petitíssima part de dones que posaven denúncies falses i ho va dir enmig de no sé quina polèmica per aquest tema.... però en fi que tot el tema aquest de fer anar conceptes com neofeixisme i violència vicària i tal i pasqual...una mica plof (flop en català) tot plegat e perquè queden fora de lloc. misogínia i filldeputisme tants com en vulguem però vulguer elevar els articles del blog que ere la contrapartida malvada del del valero sanmartí a conspiració neofeixista ainose es donar-li una gratificació i una importància al teu difamador??
enfi nose el dolor de l'eva piquer ha de ser horrorós perquè mareta meua lo que li va arribar a dir el dedéu de forma gratuïta però el llibre en si és com un intent de donar-li un corpus teòric (poc profund tot sigui dit!!) a un conflicte que s'haurie d'arreglar amb insults, articles o pòdcasts. el llibre en si és prou inconsistent: teoritze sovint sobre idees que no van enlloc i que conclouen amb pensaments de l'autora sobre la seua vida personal sense que una cosa encaixi amb l'altra. és com la suzuki swift atansant-se a shakespeare per parlar del titot que gaste el seu sometent de manso....popudes feu autoficció feu el que vulgueu renteu els vostres draps bruts al nostre safareig que és catalunya....però no me citeu bourdieu o me veuré obligat a ofegar-me en el meu propi Vòmit (amb majúscula, com diu l'eva)
crec que aquest intent de teorització és precisament caure en la trampa del ""difamador"" de vulguer erigir-te en una persona sàvia llegida i cultivada quan un conflicte així en realitat no ho necessite??
October 10, 2025
Toma ya, vaya crack.
October 9, 2025
PATAPAM (com a resum) (si dic més coses encara acabaré denunciada)
October 26, 2025
Aquest no és un text visceral. Aquí no es tracta de conèixer el marro. L'autora se serveix d'una difamació de la que fou objecte (als seus qualificatius de classista, missògin i cruel es podria afegir indecent i menyspreable, com a mínim), per analitzar-ne efectes, objectius, reaccions socials - pròpies, de l'entorn proper, cultural... - i reflexionar sobre què és permissible i què no hauriem d'acceptar com a Societat. "La llibertat d'expressió no vol dir llibertat per mentir ni per difamar (...)", i aquí ja hi entra el bulling, el linxament digital, els discursos polítics o les tertúlies on es poden dir barrabassades amb total impunitat. Un reflexió necessària i urgent.
He trobat molt encertada la connexió entre l'anonimat i la impunitat que permeten les xarxes socials i el comportament de ramat, en el que "veneres el grup, renuncies a pensar i adoptes actituds que fan mal a altres persones, però no ho saps veure perquè et trobes immers en la bogeria grupal (...)". Canetti i el seu Massa i poder més vigents que mai.
He trobat molt encertada la connexió entre l'anonimat i la impunitat que permeten les xarxes socials i el comportament de ramat, en el que "veneres el grup, renuncies a pensar i adoptes actituds que fan mal a altres persones, però no ho saps veure perquè et trobes immers en la bogeria grupal (...)". Canetti i el seu Massa i poder més vigents que mai.
October 19, 2025
cal llegir-lo!
January 17, 2026
Reflexions molt interessants. Sobretot captivat (potser per la part que em toca) per la brillantesa amb la que descriu la capacitat de difamar des de les xarxes sense cap penúria per l'agressor. Una lectura ràpida molt recomanable.
October 31, 2025
Reflexió molt personal sobre la impunitat amb la que es permet, a certs perfils, criticar de forma despiedada a altres persones, especialment company/es de professió.
L'Eva va viure una campanya de desprestigi i humiliació força descarada que ningú (amb poder) es va atrevir o li va interessar aturar.
Quines conseqüències va tenir a curt i a llarg termini aquest atac? Mai ho sabrem del tot. Però sens dubte una de les conclusions que trec és que, a les víctimes d'aquest assetjament mediàtic normalment se'ls aconsella callar i "deixar que passi". Però sigui més aviat o més tard, tothom té dret a defensar-se i a fer sentir la seva veu. Si algú hauria de plantejar-se quan/com/per què callar en tot cas son els assetjadors i els seus còmplices.
L'Eva va viure una campanya de desprestigi i humiliació força descarada que ningú (amb poder) es va atrevir o li va interessar aturar.
Quines conseqüències va tenir a curt i a llarg termini aquest atac? Mai ho sabrem del tot. Però sens dubte una de les conclusions que trec és que, a les víctimes d'aquest assetjament mediàtic normalment se'ls aconsella callar i "deixar que passi". Però sigui més aviat o més tard, tothom té dret a defensar-se i a fer sentir la seva veu. Si algú hauria de plantejar-se quan/com/per què callar en tot cas son els assetjadors i els seus còmplices.
October 30, 2025
"Tinc memòria, soc rancorosa, soc venjativa i soc resilient". Jo també soc Eva Piquer
March 14, 2026
"Difamació" és un acte de justícia, és posar paraules a tot allò que va sentir, és trencar el silenci i situar-ho on toca deu anys després. És reparació.
La periodista exposa els articles que li va dedicar (a ella i al pare dels seus fills) un articulista (del qual no apareix el nom real, però que totes sabem qui és). Uns articles que ataquen gratuïtament, que menystenen, infantilitzen i humilien a l'Eva i la seva família.
A través d'aquests articles analitza què significa difamar, quines motivacions hi ha al darrere, com ens afecta i moltes més qüestions que giren al voltant de la classe i el gènere. Com canalitzar-ho enmig de la ràbia? Quins haurien de ser els límits? Com gestionar la culpabilitat? (Que el sistema s'ha encarregat d'inculcar-nos). Ens hi fa reflexionar, ens interpel·la.
Per mi la part més interessant d'aquest assaig rau en com a partir d'una experiència pròpia i individual (negativa i traumàtica) tracta tot el que és col·lectiu. La majoria de les dones (malauradament) ens ha tocat viure situacions en què aquests comportaments i actituds s'han donat i es donen.
En aquest text pren molt de sentit el personal és polític i és important observar tot el camí (de mil matisos) que es recorre entre l'esfera pública i la privada.
Un relat que es llegeix d'una tirada, on se cita a la Joanna Russ i al seu assaig meravellós que mai em canso de recomanar: "Com destruir l'escriptura de les dones". La Joanna Russ plasma d'una manera magistral com la història de la literatura ha tractat d'ometre el paper de les dones en les lletres universals i quins patrons i mecanismes s'utilitzen i es repeteixen al llarg de la història fins a l'actualitat.
Odi, por, ràbia, frustració, classisme, aspiració, culpabilitat, atacs, humiliacions, vexacions, destrucció, reputació, silenci... Tot això ressona en aquest llibre de l'Eva.
"La difamació sovint és classista: ajuda a reforçar jerarquies i a excloure determinats grups de la comunitat moral. Històricament, les classes dominants han recorregut a la difamació per desprestigiar grups socials que eren considerats una amenaça. Els discursos difamatoris serveixen per justificar desigualtats estructurals".
La periodista exposa els articles que li va dedicar (a ella i al pare dels seus fills) un articulista (del qual no apareix el nom real, però que totes sabem qui és). Uns articles que ataquen gratuïtament, que menystenen, infantilitzen i humilien a l'Eva i la seva família.
A través d'aquests articles analitza què significa difamar, quines motivacions hi ha al darrere, com ens afecta i moltes més qüestions que giren al voltant de la classe i el gènere. Com canalitzar-ho enmig de la ràbia? Quins haurien de ser els límits? Com gestionar la culpabilitat? (Que el sistema s'ha encarregat d'inculcar-nos). Ens hi fa reflexionar, ens interpel·la.
Per mi la part més interessant d'aquest assaig rau en com a partir d'una experiència pròpia i individual (negativa i traumàtica) tracta tot el que és col·lectiu. La majoria de les dones (malauradament) ens ha tocat viure situacions en què aquests comportaments i actituds s'han donat i es donen.
En aquest text pren molt de sentit el personal és polític i és important observar tot el camí (de mil matisos) que es recorre entre l'esfera pública i la privada.
Un relat que es llegeix d'una tirada, on se cita a la Joanna Russ i al seu assaig meravellós que mai em canso de recomanar: "Com destruir l'escriptura de les dones". La Joanna Russ plasma d'una manera magistral com la història de la literatura ha tractat d'ometre el paper de les dones en les lletres universals i quins patrons i mecanismes s'utilitzen i es repeteixen al llarg de la història fins a l'actualitat.
Odi, por, ràbia, frustració, classisme, aspiració, culpabilitat, atacs, humiliacions, vexacions, destrucció, reputació, silenci... Tot això ressona en aquest llibre de l'Eva.
"La difamació sovint és classista: ajuda a reforçar jerarquies i a excloure determinats grups de la comunitat moral. Històricament, les classes dominants han recorregut a la difamació per desprestigiar grups socials que eren considerats una amenaça. Els discursos difamatoris serveixen per justificar desigualtats estructurals".
December 23, 2025
Ha estat començar-lo i no parar de llegir fins a acabar-lo.
En un món on tothom fos humà no hauria calgut que l'Eva escrivís un assaig com aquest. Per desgràcia, la mala gent hi és present. Deu anys més tard ha contestat la difamació d'una persona sense escrúpols i ho fa amb el do de la paraula.
En un món on tothom fos humà no hauria calgut que l'Eva escrivís un assaig com aquest. Per desgràcia, la mala gent hi és present. Deu anys més tard ha contestat la difamació d'una persona sense escrúpols i ho fa amb el do de la paraula.
October 16, 2025
Necessari.
January 2, 2026
Es llegeix d'una tirada. En tot moment entens el calvari, la situació, la impotència, la injustícia, la mentida... Ja n'hi ha prou. Mes Eves Piquer. Desmuntem tots aquests personatges!
March 28, 2026
L’he agafat de la biblioteca però me’l compraré per tenir-lo i poder-lo rellegir tantes vegades com vulgui. Molt ben escrit i molt interessant.
November 5, 2025
Llibres com aquest són necessaris per anar destruint la impunitat amb què campen els senyoros com el Dedéu (alias Ricard): un masclista, un classista intel.lectual, amb una bona dosi de mal gust i de crueltat intolerables. Jo hi hagués posat un xic d'ironia, humor o fins i tot sarcasme, perquè tastés una mica de la pròpia medecina. No cal caure en la difamació per fer-ho. Fer una mica de paròdia del bufó Dedéu és fàcil. De fet, no sé ni si ell es pren massa seriosament a si mateix. Jo, si fos l'Eva Piquer, no sé si em costaria 10 anys, o quan de temps em costaria, però no em quedaria en el paper de víctima.
April 8, 2026
Quan es va publicar Difamació, d’Eva Piquer, no tenia massa clar de què anava. Un tertulià—el qual trobo bastant prepotent— va decidir vomitar la seva mala llet sobre l'Eva en un dels moments més durs de la seva vida. Abans de llegir el llibre vaig voler llegir l’article en qüestió i vaig flipar bastant: no només pel to, sinó per tot el que contenia l'article.
El llibre parteix precisament d’això: d’un episodi real de difamació contra Piquer i ella ens explica com ho va viure, el dolor, la ràbia i la impotència, tant d'ella com la seva família. En el llibre comenta un tema molt actual: fins a quin punt es normalitza a vegades la violència verbal, sobretot en l’àmbit mediàtic, i n'hi ha que aprofiten la seva posició.
És un assaig breu, valent i molt honest, i felicito l'autora per això. Es llegeix molt ràpid i té una escriptura clara i directa, que fa que connectis fàcilment amb el que explica.
El llibre parteix precisament d’això: d’un episodi real de difamació contra Piquer i ella ens explica com ho va viure, el dolor, la ràbia i la impotència, tant d'ella com la seva família. En el llibre comenta un tema molt actual: fins a quin punt es normalitza a vegades la violència verbal, sobretot en l’àmbit mediàtic, i n'hi ha que aprofiten la seva posició.
És un assaig breu, valent i molt honest, i felicito l'autora per això. Es llegeix molt ràpid i té una escriptura clara i directa, que fa que connectis fàcilment amb el que explica.
January 24, 2026
Llibre molt necessari, no tan sols per com explica el que va haver de viure l'Eva Piquer per culpa del "Ricard", sinó també per la situació actual d'opinadors malintencionats que trobem diàriament a les xarxes socials. Reflexió molt important en temps en els què la llibertat d'expressió és malinterpretada. Quina llàstima que l'Eva hagi tardat en escriure Difamació. De totes maneres, en Ricard es retrata a sí mateix en cada vòmit que treu. L'Eva ha estat massa políticament correcta fent la descripció d'aquest personatge inhumà.
January 12, 2026
On són el respecte cap a l'altre, l'empatia, la tolerància, la comprensió, la solidaritat?
Per què hi ha impunitat davant de persones que maltracten en totes les seves vessants: verbal, psicològica i física?
A mesura que anava llegint el llibre, m'indignava, perquè aquestes coses succeeixen i no passa res. Inclús hi ha gent que ho aplaudeix, cultivant l'odi cap els altres.
Una lectura per reflexionar i actuar. Perquè no tot s'hi val dins de la idea "llibertat d'expressió".
Per què hi ha impunitat davant de persones que maltracten en totes les seves vessants: verbal, psicològica i física?
A mesura que anava llegint el llibre, m'indignava, perquè aquestes coses succeeixen i no passa res. Inclús hi ha gent que ho aplaudeix, cultivant l'odi cap els altres.
Una lectura per reflexionar i actuar. Perquè no tot s'hi val dins de la idea "llibertat d'expressió".
March 1, 2026
És un llibre que va creixent mentres el lliges i t'atrapa a poc a poc. Les últimes pàgines em van deixar completament enganxat, passant fulles sense poder parar. L'escriptora em sembla molt valenta i li done tot el meu suport. Encara que tinc 14 anys i no és un llibre pensat per a algú de la meua edat, he entés la seua història i he gaudit molt del seu punt de vista. Un llibre redó en el que no sobra res i que deixa empremta. Sens dubte el tornaré a llegir.
March 30, 2026
Chapeau per a l'Eva Piquer, que ha estat capaç de transmutar el seu cas personal en categoria —qui no s'ha sentit algun a una banda o a l'altra d'una difamació—, i en reflexió més enllà del dolor. Cal entendre el teu enemic per a guanyar-lo, i no sempre és fàcil d'entendre aquesta mena d'espècimens literàriament maltractadors. I encara és més difícil fer-ho amb una prosa intel·ligent com la que sempre gasta l'Eva Piquer. L'acabo de llegir i estic per rellegir-la, per pur plaer!
January 3, 2026
No m'esperava trobar la lectura que m'hi he trobat. Tot i que és molt ràpid de llegir, se m'ha fet bola. Llibre només de retrets constants al 'periodista' Bernat Dedéu; no m'agraden aquest tipus d'espectacles, ni per una part, ni per l'altre.
December 11, 2025
M'ha encantat aquest llibre!!
December 27, 2025
M'ha encantat!
February 10, 2026
BRAVO! I una abraçada ben grossa, Eva!
March 12, 2026
Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DVyIPK...
April 19, 2026
M’esperava un assaig breu i contundent amb una reflexió que em fes replantejar la vida i bé, aquest llibre hagués pogut ser una columna.
Per la propera vegada jo diria a Eva Piquer que escrigui amb una navalla al capó del cotxe d’aquest imbècil en comptes de taladrar-nos a totes per 0,10€ la pagina (dinA5).
Per la propera vegada jo diria a Eva Piquer que escrigui amb una navalla al capó del cotxe d’aquest imbècil en comptes de taladrar-nos a totes per 0,10€ la pagina (dinA5).
Displaying 1 - 25 of 25 reviews