Difamació

by Eva Piquer

Un opinador amb fama d’impertinent aprofita el càncer del director d’un diari per atacar la seva muller, periodista com ell. Serà la vídua oficial de Catalunya!, profetitza. I li dedica una sèrie d’articles que l’escarneixen mentre la malaltia s’emporta el seu marit.

Deu anys més tard, la dona que va patir aquest escarni reflexiona sobre la natura de l’acte que es va cometre contra ella. ¿Què motiva un difamador? ¿Com opera la difamació? ¿Quines ferides causa? ¿Quina mena de subjecte disminuït en surt? Són preguntes que no interpel·len només els mitjans, sinó la societat sencera i global. Les xarxes socials ens han acostumat a la desqualificació i a l’insult per sistema. Un nombre d’usuaris cada dia més gran els practica, una majoria aclaparadora de persones els entoma sense poder protegir-se’n.

Amb aquest assaig addictiu i brillant, Eva Piquer trenca la impunitat. Lluny de caure en la personalització de l’atac, fa servir la claredat de l’anàlisi i la força dels arguments per guanyar la partida a l’enemic. Llegint-lo tens la sensació que triomfa una cosa que val la pena: l’acció pertinent. Un llibre que no fa sang, sinó justícia.

128 pages, Paperback

Published October 8, 2025

About the author

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Reviews

[Trodeponent · Rating 2 out of 5]

me'l vaig....comprar (sí ok??).....perquè em pensava que la ratassia feia una aulor que farie que me'n vulguessa vessar hora greu però he acabat trobant-m'hi citacions a voltaire, bourdieu, stuart mill, butler....ok pubilla, puc anomenar-te pubilla?? soc l'inspector xiruques i jo només volie una mica de te!!! una cita sobre la trivialitat del mal de hannah arendt hagués topejat les cartes hshshshs com deie a l'apm aquella senyora (soc milenial puc citar l'apm entesos??): jo vull que se cuinin que s'esvedellin molt fort!!

no pots fer pantojabaiting això és krisseig de gays i puc excusar que donis ressenyes al gerardo pisarello al teu diari pero guixo la linia a que prometis pantoja i acabis donant una prosa amb l'èpica d'unes líriques dels amics de les arts (i a club editor per cert!!!! que sap greu veure-hi segons quines construccions com ara frases amb el complement directe avantposat al verb però el pronom igualment posat al verb i coses així una mica tururut viola!!)

i nose....el bernat dedeu.....el mes terrible a la llar d'infants que volie guanyar unes eleccions a l'aplec de cigaleros i menestrals dels teclats que es l'ateneu barcelonès amb el títol d'una cançó de mishima... què dir-ne?? que es una persona tan malvada i tonta del bussy alhora que a ell a l'infern li reservarien uns baixos al primer cercle de l'infern la pica dels quals s'inunde cada cop que plou....això d'escriure sintagmes com "deliciosa misogínia"....oummm d'acord mira juguem-hi!! "cremós esmegma" "llefiscosa vèrbola" nose

per cert l'articulista aquest que diu que és el mal primigeni i que ja li penja i put tant l'ouera que si les procicat dolls la veguessin la titllarien d'un brot de salmonel·la qui es?? el salvador sostres oi?? quin nom mes quisso cul jajajaja dir-te salvador sostres es com dir-te pilar prim no?? noms que desafien molt l'arquitectura

a tot aixo llegiu-vos l'article de la leticia asenjo a l'ara sobre aquest llibre perque ella no va deixar neulet sense crop top!!! es fort que l'eva piquer tergiversi el tema de la violència vicària....ara m'autocitaré i diré que al xeix vam tenir una escarameuca amb l'eva piquer perque ella va dir que hi havie una petitíssima part de dones que posaven denúncies falses i ho va dir enmig de no sé quina polèmica per aquest tema.... però en fi que tot el tema aquest de fer anar conceptes com neofeixisme i violència vicària i tal i pasqual...una mica plof (flop en català) tot plegat e perquè queden fora de lloc. misogínia i filldeputisme tants com en vulguem però vulguer elevar els articles del blog que ere la contrapartida malvada del del valero sanmartí a conspiració neofeixista ainose es donar-li una gratificació i una importància al teu difamador??

enfi nose el dolor de l'eva piquer ha de ser horrorós perquè mareta meua lo que li va arribar a dir el dedéu de forma gratuïta però el llibre en si és com un intent de donar-li un corpus teòric (poc profund tot sigui dit!!) a un conflicte que s'haurie d'arreglar amb insults, articles o pòdcasts. el llibre en si és prou inconsistent: teoritze sovint sobre idees que no van enlloc i que conclouen amb pensaments de l'autora sobre la seua vida personal sense que una cosa encaixi amb l'altra. és com la suzuki swift atansant-se a shakespeare per parlar del titot que gaste el seu sometent de manso....popudes feu autoficció feu el que vulgueu renteu els vostres draps bruts al nostre safareig que és catalunya....però no me citeu bourdieu o me veuré obligat a ofegar-me en el meu propi Vòmit (amb majúscula, com diu l'eva)

crec que aquest intent de teorització és precisament caure en la trampa del ""difamador"" de vulguer erigir-te en una persona sàvia llegida i cultivada quan un conflicte així en realitat no ho necessite??

[Ganyat · Rating 4 out of 5]

Toma ya, vaya crack.

[Dolors · Rating 5 out of 5]

Aquest no és un text visceral. Aquí no es tracta de conèixer el marro. L'autora se serveix d'una difamació de la que fou objecte (als seus qualificatius de classista, missògin i cruel es podria afegir indecent i menyspreable, com a mínim), per analitzar-ne efectes, objectius, reaccions socials - pròpies, de l'entorn proper, cultural... - i reflexionar sobre què és permissible i què no hauriem d'acceptar com a Societat. "La llibertat d'expressió no vol dir llibertat per mentir ni per difamar (...)", i aquí ja hi entra el bulling, el linxament digital, els discursos polítics o les tertúlies on es poden dir barrabassades amb total impunitat. Un reflexió necessària i urgent.

He trobat molt encertada la connexió entre l'anonimat i la impunitat que permeten les xarxes socials i el comportament de ramat, en el que "veneres el grup, renuncies a pensar i adoptes actituds que fan mal a altres persones, però no ho saps veure perquè et trobes immers en la bogeria grupal (...)". Canetti i el seu Massa i poder més vigents que mai.

[Nai · Rating 5 out of 5]

PATAPAM (com a resum) (si dic més coses encara acabaré denunciada)

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Reflexió molt personal sobre la impunitat amb la que es permet, a certs perfils, criticar de forma despiedada a altres persones, especialment company/es de professió.

L'Eva va viure una campanya de desprestigi i humiliació força descarada que ningú (amb poder) es va atrevir o li va interessar aturar.

Quines conseqüències va tenir a curt i a llarg termini aquest atac? Mai ho sabrem del tot. Però sens dubte una de les conclusions que trec és que, a les víctimes d'aquest assetjament mediàtic normalment se'ls aconsella callar i "deixar que passi". Però sigui més aviat o més tard, tothom té dret a defensar-se i a fer sentir la seva veu. Si algú hauria de plantejar-se quan/com/per què callar en tot cas son els assetjadors i els seus còmplices.

[Jbofillp · Rating 4 out of 5]

Necessari.

[Sara Vilà · Rating 5 out of 5]

cal llegir-lo!

[Rosana Andreu Andreu · Rating 5 out of 5]

"Tinc memòria, soc rancorosa, soc venjativa i soc resilient". Jo també soc Eva Piquer

[Muntsa * Entre llibres * · Rating 5 out of 5]

Ha estat començar-lo i no parar de llegir fins a acabar-lo.
En un món on tothom fos humà no hauria calgut que l'Eva escrivís un assaig com aquest. Per desgràcia, la mala gent hi és present. Deu anys més tard ha contestat la difamació d'una persona sense escrúpols i ho fa amb el do de la paraula.

[Mònica Villanueva · Rating 3 out of 5]

Llibres com aquest són necessaris per anar destruint la impunitat amb què campen els senyoros com el Dedéu (alias Ricard): un masclista, un classista intel.lectual, amb una bona dosi de mal gust i de crueltat intolerables. Jo hi hagués posat un xic d'ironia, humor o fins i tot sarcasme, perquè tastés una mica de la pròpia medecina. No cal caure en la difamació per fer-ho. Fer una mica de paròdia del bufó Dedéu és fàcil. De fet, no sé ni si ell es pren massa seriosament a si mateix. Jo, si fos l'Eva Piquer, no sé si em costaria 10 anys, o quan de temps em costaria, però no em quedaria en el paper de víctima.

[Aina Ballesteros · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat aquest llibre!!

[Sara Torres Garcia · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat!