What do you think?
Rate this book
Guerra, victòria, demà
Carles Fenollosa | 360 pàgines | Jàssena, núm. 29 | 978-84-129712-5-5
En la veu intensa i delicada de Jesús Martorell —metge, testimoni i supervivent— es desplega la València convulsa del segle XX: la infància marcada per la mort i la pèrdua, la joventut tenyida de somnis, amistats i revolucions, i l’edat adulta atrapada en el laberint de la història. Entre tavernes obreres i cafés literaris, la seua memòria ens guia per un temps en què el fervor dels ideals feien que tot semblara possible.
Guerra, victòria, demà és una novel·la monumental sobre la fortalesa i la fragilitat de les conviccions, l’herència de la por i la tossuda resistència de la vida. És la gran novel·la dels temps de la República, la Guerra Civil i l’exili de molts valencians, un viatge que s’estén des del cor de la plaça de Pellissers fins a París, Nàpols, Dachau o Buenos Aires. Com un Ulisses involuntari, el protagonista s’enfronta a un retorn quasi impossible a casa.
Fenollosa signa una obra èpica, polièdrica i commovedora, que combina autobiografia fictícia, memòria col·lectiva i reflexions vitals, amerades amb ecos d’Homer o James Joyce. Una narració que ens interpel·la sobre el passat per a preguntar-nos què queda de nosaltres després de tot, al final del camí, quan el demà és ja només una promesa.
En la veu intensa i delicada de Jesús Martorell —metge, testimoni i supervivent— es desplega la València convulsa del segle XX: la infància marcada per la mort i la pèrdua, la joventut tenyida de somnis, amistats i revolucions, i l’edat adulta atrapada en el laberint de la història. Entre tavernes obreres i cafés literaris, la seua memòria ens guia per un temps en què el fervor dels ideals feien que tot semblara possible.
Guerra, victòria, demà és una novel·la monumental sobre la fortalesa i la fragilitat de les conviccions, l’herència de la por i la tossuda resistència de la vida. És la gran novel·la dels temps de la República, la Guerra Civil i l’exili de molts valencians, un viatge que s’estén des del cor de la plaça de Pellissers fins a París, Nàpols, Dachau o Buenos Aires. Com un Ulisses involuntari, el protagonista s’enfronta a un retorn quasi impossible a casa.
Fenollosa signa una obra èpica, polièdrica i commovedora, que combina autobiografia fictícia, memòria col·lectiva i reflexions vitals, amerades amb ecos d’Homer o James Joyce. Una narració que ens interpel·la sobre el passat per a preguntar-nos què queda de nosaltres després de tot, al final del camí, quan el demà és ja només una promesa.
360 pages, Paperback
Published September 28, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
January 15, 2026
Les històries fan la història, que deia aquell. Perquè este llibre, sí, és una novel·la històrica que ens parla de la preguerra i la postguerra a València i a l'exili, i de la situació que vivia l'encara tímid (ha deixat de ser-ho mai?) valencianisme en aquelles circumstàncies tan retorçudes, és a dir, el segle XX en tota la seua horrorosa esplendor. Però més que això, Fenollosa ens presenta un narrador protagonista ben peculiar: un home que no està acabadet del tot (ara en diríem neurodivergent i alguna etiqueta més), en lluita perpètua amb si mateix (ara en diríem marica reprimit, però a veure quina altra opció li quedava...) i sempre a punt de desbaratar-se. Esta tria narrativa, arriscada però que Fenollosa aconsegueix dominar amb èxit (les estructures repetitives, les majúscules aleatòries, la candidesa amb què s'explica tot...), és el que fa que "Guerra, victòria, demà" siga una novel·la molt més interessant del que ens podria semblar a primera vista als que estem un poc enfitats amb les narracions d'aquell període.
La veu de Jesús Martorell, una persona ferida a qui les circumstàncies històriques duríssimes que ha de travessar (repressió, exili, soledat...) acaben trencant per complet, ompli tot el relat d'una tendresa i una humanitat profundíssimes. Voldries abraçar-lo, voldries que res d'allò (li) haguera passat, voldries que una persona com ell haguera tingut l'oportunitat de viure una vida plena tot i les evidents dificultats amb què ja parteix. Això és, a parer meu, el que la converteix en una bona novel·la que hauria perdut molt amb un Protagonista Prototípic que representara la Solemnitat de les Coses Importants com la Història del Valencianisme.
La veu de Jesús Martorell, una persona ferida a qui les circumstàncies històriques duríssimes que ha de travessar (repressió, exili, soledat...) acaben trencant per complet, ompli tot el relat d'una tendresa i una humanitat profundíssimes. Voldries abraçar-lo, voldries que res d'allò (li) haguera passat, voldries que una persona com ell haguera tingut l'oportunitat de viure una vida plena tot i les evidents dificultats amb què ja parteix. Això és, a parer meu, el que la converteix en una bona novel·la que hauria perdut molt amb un Protagonista Prototípic que representara la Solemnitat de les Coses Importants com la Història del Valencianisme.
February 3, 2026
He disfrutat molt la lectura d'esta novel·la. A pesar de que, a priori, podeu pensar que el tema de la guerra civil i l'exili està més que abordat i que quin rotllo una altra obra sobre el tema, pense que Carles Fenollosa li dona una perspectiva molt atractiva, sobretot en clau valenciana.
El que més m'ha interessat d'aquesta narració ha estat eixa visió de la ciutat i la seua evolució durant bona part del segle XX i també els "cameos" que diferents personatges reals de la nostra història van fent entre les pàgines del llibre. La idea de l'etern vagabundeig de l'exiliat, que mai no torna a casa, la síndrome d'Ulisses i tot això m'ha semblat un punt molt destacat de la novel·la, si bé crec que a vegades anem d'aci cap allà de manera un poc forçada. La última part de "Victòria" se m'ha fet un poc pesada.
El que més m'ha interessat d'aquesta narració ha estat eixa visió de la ciutat i la seua evolució durant bona part del segle XX i també els "cameos" que diferents personatges reals de la nostra història van fent entre les pàgines del llibre. La idea de l'etern vagabundeig de l'exiliat, que mai no torna a casa, la síndrome d'Ulisses i tot això m'ha semblat un punt molt destacat de la novel·la, si bé crec que a vegades anem d'aci cap allà de manera un poc forçada. La última part de "Victòria" se m'ha fet un poc pesada.
November 15, 2025
La primera parte - los tópicos típicos de la guerra civil en valencia - se me hizo entretenida aunque no realista.La segunda parte del exilio en verdad no me gustó. Parecía el catálogo de una agencia de viajes más que algo tan complejo como vivir un exilio. La tercera parte vuelve a mejorar y el cierre que hace en la últimas páginas es de un futuro autor de primera
Displaying 1 - 3 of 3 reviews