Llibre de les dones

by Jaume Roig

Es poden comptar amb els dits d'una mà les obres literàries catalanes medievals que, com ara el "Llibre de les dones" de Jaume Roig (1402?-1478), són capaces d'atraure l'interès del lector actual amb una força tan abassegadora. Amb tot i això, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades d'ençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en un català no gens fàcil, malgrat que l'autor hi faci servir un registre ben col·loquial o potser precisament per aquest motiu. Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el "Llibre de les dones" narra l'atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el "Llibre de les dones" constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple d'enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina a la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera, i, per l'altra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV. Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificació modernitzada del Llibre de les dones a càrrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a l'abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP i FP) i del públic lector en general una de les obres més riques, divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d'or. Amb això, i amb els fragments de l'original i una sèrie de propostes de treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria de llengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues i clà facilitar-ne l'accés al seu públic natural.

188 pages, Paperback

Published January 17, 2011

About the author

Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor d'Espill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval. Quant a la seua vida professional, fon un metge de gran prestigi social que es vinculà amb les esferes del poder municipal i del poder reial de la Corona d'Aragó, en un context en què la medicina jugà un paper molt important com a ascensor social. Pel que fa a la seua trajectòria com a autor de literatura, destaca per la publicació d'una única obra: Espill, una obra composta per 16.247 versos tetrasíl·labs apariats enquadrada en la tendència misògina medieval.

Reviews

[Pili · Rating 4 out of 5]

I support women's rights, but most importantly I support women's wrongs ✊🏻✊🏻✊🏻✊🏻
Les parts 1, 2 i 4 xulíssimes. La de Salomó, infumable.
Oh to be una dona adúltera cuinant homes i fent-ne pastissos... Isabel Pellicer + Jaume Roig grumpy & sunshine ooooo vibes de ser nòvia de Rickyedit????? No m'ha quedat clar

[Yann · Rating 4 out of 5]

Aristote et Phyllis

Jaume Roig est un auteur du Siècle d'Or Valencien. Dans ce livre, Miroir, un vieil homme règle ses comptes avec le genre féminin. Il s'agit certainement du livre le plus misogyne que j'ai pu lire. Il compile l'ensemble des styles par lesquels le sujet peut être traité: des histoires édifiantes, des comédies de mœurs, des satires mordantes, des contes, des maximes générales tirées de la sagesse populaire ou des écritures saintes. Ce qui est plaisant, c'est de voir également une foule d'allusion relatives à la société dans laquelle elle a été écrite, l'Espagne médiévale d'avant les rois catholiques, alors que plusieurs confessions cohabitaient sur la péninsule.

Cette édition est servie par un excellent appareil critique, sans lequel les très nombreuses allusions érudites de Jaume Roig pourraient rester sans écho dans l'esprit du lecteur. Il est également complété par l'Unique femme, un essai savant essayant de tirer une morale de l’œuvre, et de l'élever au delà d'une lecture au premier degré, et d'en faire au final un manuel mystique. Jaume était, si l'on examine sa correspondance, tendrement épris de sa propre femme, Isabel Pellicer, et a sincèrement pleuré sa disparition. Cette nouvelle perspective ajoute de l'intérêt au texte, qui n'en manque déjà pas de par son invention, sa verve et son âge.

[Pau · Rating 5 out of 5]

Fuà, quina meravella, com he xalat, és ben bé que ja està tot escrit. I que de vegades mirant una mica enrere et venen més ganes de tirar endavant. Agraïment infinit cap a l'Antònia Carré.

[Dolors · Rating 3 out of 5]

Parafrasejant Jane Austen us diria, mestre Jaume Roig, que és millor no tenir enteniment que fer-lo servir malament, com feu vos.

[Carles · Rating 3 out of 5]

Roig va escriure un clàssic sense cap mena de dubte i, a dia d'avui, l'obra té un gran valor documental perquè permet fer una radiografia de l'època.

Crec que s'entén perfectament que Roig està desplegant una sàtira, i reconec que m'ha despertat certs somriures i pensaments com 'mira que ets animal, Roig'. Al segle XXI, però, s'ha de contextualitzar bé l'obra amb un prefaci d'advertència al lector per la misogínia deliberada que traspua.

D'aquesta edició, no m'ha acabat de convèncer que es saltessin tot un llibre sencer de caràcter més bíblic, tot i que entenc que hauria estat una estocada mortal per a una part dels lectors.

[Natalia · Rating 3 out of 5]

Me l'he llegit molt per damunt i estic psicològicament destruïda, massa contingut condensant en poques hores de lectura 💀 El fet que estiga tot en vers fa que tinga un 100/10, la de temps que tenia eixe home, mare meua!!

[joan · Rating 4 out of 5]

Feia molt que volia llegir aquest llibre (probablement des que en vam parlar a s. XV) perquè em semblava que l'etiqueta del "llibre més misogin de la literatura catalana" havia de ser, per força, exagerada.
Resulta que no. Jaume Roig té sort que va escriure el llibre al s. XV i que tot és una sàtira per acabar lloant la seva dona que acabava de morir i la Marededéu, perquè sinó... En qualsevol cas, m'ha agradat moltíssim, el llibre és realment divertit (si deixes de banda les concepcions actuals) i té alguns personatges que et quedes flipant de lo exagerats que arriben a ser.
Molt divertit i molt fàcil de llegir, sobretot amb la traducció en prosa. Content de llegir obres medievals :)

[Estrella · Rating 2 out of 5]

Tan misógino que estuve planteándome seriamente que fuera una parodia. Obviamente otro contexto histórico pero horroroso. Interesante para aprender sobre el papel de la mujer y lo que se esperaba de ella.

[Marco Ruiz · Rating 2 out of 5]

Pim-pam. És que li la pela.

[judit · Rating 2 out of 5]

2⭐️

obligatorio

[Deyanira · Rating 3 out of 5]

Jo em sento tant malament per les dones que van haver d'aguantar-lo, no s'ho mereixien

[nataliaa;)) · Rating 1 out of 5]

1⭐️