What do you think?
Rate this book
Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura
Per què reben la denominació de «reial» entitats que promouen el negacionisme de la unitat de la segona llengua més parlada a l’Estat? Per què el Ministeri de Cultura separa l’edició de llibres en «català» i en «valencià»? Des de Madrid i, ara també, des del Govern valencià presidit per Carlos Mazón amb suport dels ultradretans de Vox, promouen la unitat cultural amb la hispanidad i alhora el trencament de l’idioma compartit amb catalans, valencians, baleàrics i més grups. Potser és una casualitat? No ho sembla. Les llengües també són banderes, símbols. A l'Europa occidental, i al Regne d’Espanya, els conflictes polítics es canalitzen bàsicament per mitjà de lluites culturals. Aquest llibre analitza el conflicte lingüístic valencià tenint en compte una perspectiva comparada i des de diversos vessants: la construcció del castellà com a llengua hegemònica, l’oposició a Joan Fuster i al valencianisme durant el franquisme, la retòrica legitimadora de l’himne regional i el desenvolupament del secessionisme idiomàtic, amb atenció especial a l’oposició de l’ús del valencià i al discurs justificador de la castellanització. L’objectiu és mostrar que els grups poderosos tracten de mantenir el català en una posició de subordinació respecte del castellà. Malgrat això, molts a casa nostra no veuen la dominació simbòlica i fins i tot en participen. Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura és un assaig escrit de manera amena i fins i tot irònica, adreçat a tota mena de lectors interessats, no només valencians.
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural i doctor en Sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM, exercí durant més de quinze cursos de professor de Sociologia de la Universitat de València i de 2015 a 2024 de director de la Institució Alfons el Magnànim. Ha publicat en Afers, a més de capítols de llibres, articles i ressenyes, els llibres Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (2022, 2a edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; Societat anònima. Els diners, el poder i la política (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (2020), sobre l’esport i les identitats col·lectives, i ara Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (2025). És també autor de El carrer de baix (2022), Premi Joanot Martorell, una novel·la sobre l’amistat, la paternitat i els xiquets d’acollida.
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural i doctor en Sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM, exercí durant més de quinze cursos de professor de Sociologia de la Universitat de València i de 2015 a 2024 de director de la Institució Alfons el Magnànim. Ha publicat en Afers, a més de capítols de llibres, articles i ressenyes, els llibres Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (2022, 2a edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; Societat anònima. Els diners, el poder i la política (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (2020), sobre l’esport i les identitats col·lectives, i ara Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (2025). És també autor de El carrer de baix (2022), Premi Joanot Martorell, una novel·la sobre l’amistat, la paternitat i els xiquets d’acollida.
240 pages, Paperback
Published September 1, 2025
1 person is currently reading
10 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
November 4, 2025
Bé, l’assaig està molt ben plantejat, i mira que anava un poc recelós perquè en qüestions de llengua fins i tot els lingüistes i filòlegs patinem. L’autor és sociòleg, i com a tal es demostra durant tot el llibre, no deixant a banda apreciacions lingüístiques que convendria matisar, encara que no siguen errònies. Tal volta allò que més podria donar peu a debat és la seua postura front a la normativa (palesa en el model lingüístic que empra, que és el propi del català central), però en qüestions artificials i convencionals com és l’ortografia cadascú es decanta pel que més li convé, sense ser necessàriament roín. En general, i anant al gra, l’assaig és mordaç i presenta uns continguts i unes interpretacions molt adequades, malgrat que l’enfocament varia respecte del que s’explicita a la contraportada (no, no és un enfrontament directe amb el PP i Vox, tot i que estan presents en vàries ocasions, a pesar que els menciona explícitament). Realment el tema majoritari és el blaverisme polític i com esta vessant pseudovalencianista ha fet ús de la llengua com a eina per a llaurar un cavalló cap a Madrid (qui diu cavalló diu A-3 o Autovia del Este). M’ha agradat molt perquè m’ha permés conéixer amb profunditat este moviment, més de les quatre poques coses que sabia. La valoració general és: les coses clares i el xocolate espés.
October 25, 2025
“Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura” de Vicent Flor. Publicat per Editorial Afers en setembre 2025.
Aquest és un llibre d’assaigs i un part de la tesi doctoral de l'autor que han sigut revistats i conjuntats per formar un llibre amb força coherència. És un llibre que tracta sobre el blaverisme, una ideologia usada pel nacionalisme espanyol per relegar el valencià i impulsar el castellà i el nacionalisme espanyol. I per fer això, té un repertori d’estratègies com l'anticatalanisme i que el valencià i el català són llengües diferents i per alguns d’ells mai tenir una arrel comuna, entres altres, que han tingut èxit impedint la normalització del valencià i enfortint la subordinació del País Valencià a l'imaginari del nacionalisme espanyol.
Relaciona el conflicte lingüístic amb altres llocs d’Europa i apropar als texts repetitius dels ideòlegs del blaverisme per revelar els seus propòsits, contradiccions i absurditats. És un llibre on l’autor fa servir la ironia i l’humor prou bé amb texts que són ben escrits i ben pensats. En un cert sentit, és un llibre força depriment perquè sembla que el blaverisme ha tingut un èxit rotund imposant la seva visió del món al País Valencià, però l’autor tanca amb una mica d’esperança i veu el got mig ple.
En fi, és un llibre força interessant sobre un subjecte que em fascina molt. Moltes gràcies!
Aquest és un llibre d’assaigs i un part de la tesi doctoral de l'autor que han sigut revistats i conjuntats per formar un llibre amb força coherència. És un llibre que tracta sobre el blaverisme, una ideologia usada pel nacionalisme espanyol per relegar el valencià i impulsar el castellà i el nacionalisme espanyol. I per fer això, té un repertori d’estratègies com l'anticatalanisme i que el valencià i el català són llengües diferents i per alguns d’ells mai tenir una arrel comuna, entres altres, que han tingut èxit impedint la normalització del valencià i enfortint la subordinació del País Valencià a l'imaginari del nacionalisme espanyol.
Relaciona el conflicte lingüístic amb altres llocs d’Europa i apropar als texts repetitius dels ideòlegs del blaverisme per revelar els seus propòsits, contradiccions i absurditats. És un llibre on l’autor fa servir la ironia i l’humor prou bé amb texts que són ben escrits i ben pensats. En un cert sentit, és un llibre força depriment perquè sembla que el blaverisme ha tingut un èxit rotund imposant la seva visió del món al País Valencià, però l’autor tanca amb una mica d’esperança i veu el got mig ple.
En fi, és un llibre força interessant sobre un subjecte que em fascina molt. Moltes gràcies!
January 5, 2026
En aquest assaig, el sociòleg i intel·lectual valencià Vicent Flor, analitza els mecanismes mitjançant els quals el blaverisme ha actuat com punta de llança de l'espanyolisme unitari excloent al País Valencià per a impedir la normalització lingüística del català.
La negació virulenta de la unitat de la llengua -que valencià i català són la mateixa llengua- per part del blaverisme, és una estratègia per a negar la nació catalana com a alternativa a l'espanyola, alhora que evitar qualsevol redreçament cultural de la situaciô de subordinació de la llengua pròpia al castellà. El plurilingüisme de l'estat espanyol es veu contrari a la idea de com entenen ells la nació espanyola: unitària (el «dogma de l'homogeneitat» que cita Flor). Així els valencians i les nostres aspiracions nacionals seriem una víctima col·lateral als moviments de l'espanyolisme excloent contra el catalanisme polític
El blaverisme aconsegueix que la identitat del valencià siga un motiu d'enfrontament i no un element identitari compartit per la majoria de valencianes i valencians. Mitjançant la tàctica de desviar l'atenció del debat sobre quines polítiques calen lingüístiques per a incrementar l'ús del valencià.
Els defensors teòrics de la nació espanyola uniforme, unitària i excloen, perceben el perill de l'alteritat que suposa la nació catalana com alternativa (la paranòia dels ppcc: Catalunya, País Valencià, les Illes...). Per aixo es un objectiu prioritari dividir, fragmentar aquesta unitat, encara que nomea siga cultural o lingüístic.
Una lectura imprescindible.
La negació virulenta de la unitat de la llengua -que valencià i català són la mateixa llengua- per part del blaverisme, és una estratègia per a negar la nació catalana com a alternativa a l'espanyola, alhora que evitar qualsevol redreçament cultural de la situaciô de subordinació de la llengua pròpia al castellà. El plurilingüisme de l'estat espanyol es veu contrari a la idea de com entenen ells la nació espanyola: unitària (el «dogma de l'homogeneitat» que cita Flor). Així els valencians i les nostres aspiracions nacionals seriem una víctima col·lateral als moviments de l'espanyolisme excloent contra el catalanisme polític
El blaverisme aconsegueix que la identitat del valencià siga un motiu d'enfrontament i no un element identitari compartit per la majoria de valencianes i valencians. Mitjançant la tàctica de desviar l'atenció del debat sobre quines polítiques calen lingüístiques per a incrementar l'ús del valencià.
Els defensors teòrics de la nació espanyola uniforme, unitària i excloen, perceben el perill de l'alteritat que suposa la nació catalana com alternativa (la paranòia dels ppcc: Catalunya, País Valencià, les Illes...). Per aixo es un objectiu prioritari dividir, fragmentar aquesta unitat, encara que nomea siga cultural o lingüístic.
Una lectura imprescindible.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews