Seul survivant de l’Olympe, le dieu Héphaïstos traverse les siècles, privé de sa puissance et de ses fidèles, contraint à l’anonymat dans un monde désormais monothéiste. Entre Sicile, Inquisition et XXᵉ siècle, il observe l’humanité avec ironie et mélancolie. Tantôt joueur, tantôt lucide, il tente de se réinventer dans un monde qui n’a plus de place pour les dieux.
Dans ce roman poétique et ironique, Joan-Lluís Lluís mêle érudition mythologique et humour pour dresser une méditation profonde sur la solitude, le temps et la condition humaine. Une œuvre accessible et captivante, dans la lignée du succès de Junil.
Né en 1963 en France, à Perpignan, Joan-Lluís Lluís est d’expression catalane. Auteur d’une vingtaine d’ouvrages et traducteur du français et de l'occistane, il est considéré comme l’une des voix les plus originales de la littérature catalane contemporaine. Son roman Junil a rencontré un succès phénoménal, en Catalogne ainsi qu’en France, et été récompensé par les prix les plus importants, Prix Òmnium, prix Crexells, et pour les Chroniques du dieu boiteux le prix catalan Lettre d’or en 2014.
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny de 1963) és un escriptor i periodista català, que redacta al diari electrònic VilaWeb i a la revista digital Esguard, així com manté una crònica titulada «A cremallengües» al setmanari Presència. Antigament havia treballat al diari El Punt i va tenir a L'Avenç la crònica «Traient la pols» sobre literatura catalana popular dels inicis del segle XX. També ha escrit textos de cançons, sobretot per al grup Blues de Picolat però també per al Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk.
Magnífic. Crec que amb aquest m'estrenaré com a ressenyaire a www.fantastik.cat
M'agrada tot, però destacaria el to, la rara superficialitat/inhumanitat de la mentalitat de l'Hefest i com el primer capítol dona la clau del final. I la prosa, és clar.
Recomanable per a qualsevol interessat en la literatura.
Una novel·la molt ben treballada, atractiva i addictiva, amb un personatge inoblidable que, tot i que el coneguem d'altres històries, es presenta des d'un punt de vista i en situacions molt diferents a les que estem acostumats. Totalment recomanable. http://dreamsofelvex.blogspot.com/201...
Per mi, Joan-Lluís és un dels autors més especials que tenim al panorama català actual. Les seues històries no són res convencionals, ens porta per viaranys curiosos que no sabíem que la nostra literatura podria agafar i ho fa amb un model de català molt viu i natural, que és un reflex del seu català rossellonès passat pel sedàs del català estàndard. En aquesta història, Lluís se serveix d’una mena de terror còsmic, dels poders d’un déu en hores baixes, per fer una anàlisi profunda de la naturalesa humana i les nostres pulsions més baixes i també les més maques.
4.5* Una novel·la original, irònica i addictiva, la història d'un déu de la mitologia grega, Hefest, narrada per ell mateix, al llarg de la història, a Sicília, als peus de l'Etna, com a escenari per a contraposar la mundanitat dels déus grecs envers el Déu monoteista, l'ètica i moral d'aquest déu pagà confrontada a la dels mortals amb qui conviu. Escrita amb mestria i gran domini del català i il·lustrada per Perico Pastor és, sens dubte, una lectura molt recomanable per a tohom, amants o no del gènere fantàstic.
Tenia un deute pendent amb aquest llibre, que no és ni de bon tros cap novetat. Publicat l’any 2013, no he parat de sentir-ne elogis al llarg de tot aquest temps malgrat que, per A o per B, mai havia acabat disposant del temps, les ganes o l’oportunitat de llegir-lo. L’últim, no fa gaires mesos en el Club de lectura de la Biblioteca de Campdevànol (m’hauria agradat assistir-hi, Adriana, però no vaig poder!), on l’autor, Joan-Lluís Lluís, va fer-hi una xerrada i en va parlar. Pel que es veu, fins i tot els lectors menys proclius a llegir gènere fantàstic s’hi van acabar rendint. I és que en realitat Les cròniques del déu coix és una novel·la fantàstica “malgrat se”. Sense voler ser-ho. Potser per això venç tan fàcilment les reticències d’aquells que no combreguen gaire amb els gèneres no realistes. Potser també per això mateix no va fer el rebombori que una obra tan unànimement elogiada hauria hagut de fer entre el denominat fàndom.
L'histoire de ce dieu boiteux Héphaïstos qui, alors que les autres Dieux sont morts par absence de sacrifices faits en leurs noms, est le seul à résister au Dieu unique des hommes, cette histoire donc est plutôt bien trouvée, son rapport aux humains, à leur Histoire, son évolution, ses pensées, ses désillusions dans un monde dans lequel il trouve de moins en moins sa place, un monde technologique qui le dépasse. Bref l'histoire est plutôt pas mal, elle se lit facilement, j'ai bien aimé quelques passages (notamment la fin), mais franchement le style n'était pas fifou, donc un peu déçue par l'ensemble. Next !
No sabria dir si aquest llibre és fantasia, ciència-ficció, assaig o una barreja de tots tres gèneres... Però està molt ben trobat i narrat d'una forma excel·lent.
Joan-Lluís Lluís no deixa de sorprendre'm positivament amb cada llibre seu.
La vida del déu Hefest entre nosaltres, des dels inicis del cristianisme fins als nostres dies, és una història deliciosa, emocionant, que sap entretenir i reflexionar sobre els pas del temps, la caiguda de les creences, la creació dels mites i l'avenç imparable d'una humanitat emancipada.
(Retrouver tous mes avis lectures sur mon Instagram, mon Tiktok et ma page Facebook sous le pseudo : ocean.ofbooks)
•SERVICE PRESSE•
• Titre : "Chronique d'un dieu boiteux" • Genre : Roman • Thèmes : Mythologie, Introspection, Littérature Catalane. • Auteur : Joan Lluís Lluís • Traduction : Juliette Lemerle • Éditeur : Les Argonautes • Note : 4,5/5
• Extraits : "Mon pouvoir sur les mortels va s'affaiblir, mais je sais que cet affaiblissement vient en réalité de cette machine, de cette invention qui en annonce d'autres. Les mortels deviennent plus fort que moi dans mon propre art. Alors, que me reste-t-il, à moi ?"
• Résumé : "Précipité du sommet olympien à sa naissance, Héphaïstos, dieu du feu et des forges, incarne un paradoxe fascinant, celui d’un dieu vulnérable, estropié, mais doté d’un génie créatif inégalé.
Dans un monde qui ne croit plus en lui, ce dernier survivant du panthéon grec erre désormais parmi les mortels. Ses chroniques, tantôt mélancoliques, tantôt pleines d’ironie, brossent une fresque de l’Antiquité à nos jours, de l’Inquisition aux grandes guerres. Et à travers son regard désenchanté, c’est notre propre existence qui est sondée, dans toute sa fragilité et sa beauté.
Joan-Lluís Lluís nous offre un récit magistral sur les contradictions et la solitude d’un dieu devenu presque humain."
• Avis : J'ai eu quelques doutes au début, mais cette lecture est ensuite rapidement devenue un véritable plaisir. J'ai réellement eu l'impression qu'Héphaïstos me racontait son histoire, sa survie dans ce monde qu'il ne comprend plus.
Héphaïstos a toujours été un dieu à part, un dieu que l'on n'aime pas, car trop éloigné de l'image que l'on se fait des beaux Olympiens. Et pourtant, on a tendance à oublier que ce dieu disgracieux est celui qui a forgé la lance, le bouclier et l'armure du grand Achille. Qu'il créait les plus beaux bijoux, dont les déesses se parer ensuite avec envie. Un dieu souvent moqué, car cocu à de multiples reprises lui qui fut l'époux de la plus belle des déesses : Aphrodite.
C'est pourquoi ce roman m'a tant touché, car il ne parle pas ici d'un dieu parfait, d'un dieu beau et éloquent, agréable et attachant. Il parle d'un dieu imparfait, ni bon, ni mauvais, dépassé par un monde qui évolue trop vite.
A favor: la capacitat que té Joan-Lluís Lluís per submergir-nos en un món que combina amb gran encert fantasia i realitat. Els escenaris mediterranis que planteja l'autor, amb els pobles que els habiten i els seus rerefons culturals. Les aventures del déu, sobretot al principi, quan descobreix que no és mort i esbrina què ha de fer si vol sobreviure. La part que fa referència a la Inquisició és senzillament deliciosa i m'ha fet xalar de valent. L'aparició d'algú que canvia la seva forma de pensar, un 'conflicte' narratiu que sorprèn i aporta nous matisos a la història.
En contra: el tractament d'alguns personatges femenins. La fragmentació del text en successives èpoques i el criteri que ha fet l'autor per fer saltar el déu d'un segle a un altre; de fet, el que trobo a faltar són més aventures, ja que trobo que podria ser interessant veure'l en èpoques concretes i convulses de la història d'Europa. El pas del temps afecta poc a Hefest, però, en canvi, provoca finals abruptes a certs personatges —parlo sobretot de Magdalena— i pot arribar a desconcertar el lector.
En definitiva: una història breu i amena que conjuga amb mestria la narració fantàstica i històrica. L'autor posa el focus en un déu tarat que s'allunya de l'ideal diví que molts tenim. La narrativa d'en Joan-Lluís, com sempre, és senzilla, curosa i realment captivadora, la qual cosa fa que el llibre es llegeixi molt de pressa. Visualment, és molt atractiu i els diferents contextos històrics li aporten matisos d'allò més interessants, tot i que servidor troba que potser s'ha quedat curt; m'hauria agradat llegir sobre altres èpoques. El recomanaria a tothom, és un molt bon llibre per introduir-se a l'obra d'un dels millors autors fantàstics que tenim. Sens dubte, és un indispensable de la #cificat.