Les nits blanques

by Fiodor Dostoïevski, Miquel Cabal Guarro (Translator)

128 pages, Paperback

Published November 12, 2025

About the author

French orthographical variant author record for Fyodor Dostoevsky

Reviews

[rickiii · Rating 4 out of 5]

No esperava molta cosa del llibre si soc sincer, el que m’emporto sobretot d’aquest llibre és la propia descripció de la figura del somiador, aquesta persona que divaga entre els seus pensaments amb els ulls oberts.
Al principi no acabava de pillar la personalitat dels personantges, tot em semblava bastant dibuix animat, vull dir molta expressivitat en molt poc temps (4 nits) i bastant irrealista. I d’aquí que m’emporti la figura del somiador vull dir i perquè no? Per què ens limitem a la hora d’expressar-nos? Que ens coibeix per no dir el que realment sentim?
En la meva edició hi havia un epíleg on parlava que en realitat al llibre també ens parla de la contraposició d’estimar i ser estimat, i si et pares i fas memoria del llibre amb aquest pensament és cert que canvia (almenys a mi) la perpectiva, la idea que tens sobre els personatges i el perquè de les coses que fan.
Jo no me l’he près com una novel·la romàntica tot i que esta descrit així, l’he entès més com la necesitat de somiar amb els ulls oberts per no veure la crua realitat del món que ens envolta i sobretot no voler ser-ne conscients; una estratègia d’evitació en tota regla.

[Ainoa · Rating 4 out of 5]

La Carlota Subirós, a l’epíleg, no podria haver-ho descrit millor: «El cor de les nits blanques és un desig. Un desig immens i terriblement concret. El desig de ser feliç».

[Ania Posada · Rating 4 out of 5]

encara no sé què pensar omg

[Tsubasa · Rating 1 out of 5]

Suposo que és molt controvertit que un llibre del Dostoïevski no m'hagi agradat gens... però és que no m'ha agradat gens. He trobat que els diàlegs eren d'un dramatisme força ridícul. I els personatges, bé, el personatge, és un tipus amb qui, personalment, m'ha estat impossible connectar. Entenc que quan la solitud t'embolcalla la necessitat que algú et faci sentir important és molt gran. Però la vanitat d'aquest noi era tan elevada com insuportable. De la noia no crec ni que valgui la pena dir-ne res perquè, sincerament, no és més que una fantasia masculina sense cap mena de profunditat... és un personatge absurd que no té ni cap ni peus i que l'única que funció que té a la història és ensabonar l'ego ferit del protagonista. En fi. L'únic punt positiu que li he trobat és que era curt. Si hagués estat més llarg no sé si hauria tingut la força de voluntat necessària per arribar fins al final.

[ada1111 · Rating 5 out of 5]

un minut sencer de benaurança!