Josep Pla recorrió durante cuatro años los caminos de Italia, desde los valles de los Alpes hasta las polvorientas tierras del sur. Reportero con olfato a la caza del detalle más pintoresco, erudito entusiasmado por la historia, turista curioso, explorador de conventos, fondas, mercados y museos, poeta arrobado ante la densidad artística que le rodea y humanista seducido por la vida cotidiana..., Pla compone un fresco puntillista cuyas pinceladas recogen los infinitos matices del mundo retratado.«Lo que no podré dejar jamás es mi recalcitrante vagabundaje»
Josep Pla i Casadevall (known as José Pla in Spanish) (March 8, 1897, Palafrugell, Girona - April 23, 1981, Llofriu, Girona) was a Catalan journalist and a popular author. As a journalist he worked in France, Italy, England, Germany and Russia, from where he wrote political and cultural chronicles in Catalan.
The most important characteristics of the “planian” style are simplicity, irony, and clarity. His works show a subjective and colloquial view, “anti-literary”, in which he stresses, nevertheless, an enormous stylistic effort by calling things by their names and “coming up with the precise adjective”, one of his most persistent literary obsessions.
Pla lived completely dedicated to writing. The extent of his Obres Completes - Complete Works (46 volumes and nearly 40,000 pages), which is a collection of all his journals, reports, articles, essays, biographies and both long and short novels.
His liberal-conservative thought, skeptic and uncompromising, filled with irony and common sense, keeps sounding contemporary, completely current, even though it seems to contradict the current cultural establishment same as it did with its completely opposed antecessor. His books remain in print and both Spanish and Catalan critics have unanimously recognized him as one of the greatest writers of the 20th century.
Ha sido una lectura muy lenta, de las más lentas de mi vida, a pesar de no ser un libro muy extenso. Pero he intentado alargar al máximo la gozada de pasear por Italia de la mano de Josep Plá, que te enseña los recovecos más encantadores, el sentido más italiano, las diferencias y similitudes con otros pueblos, el carácter de ciudades, paisajes y habitantes. Mucho ha cambiado el país desde que Plá lo visitó pero, en el fondo, sigue siendo el mismo. Y apetece volver con este libro en la mano.
A veure, Pla és Pla. El problema que tinc amb ell és que explica coses super bé que no m'importen gens. En el llibre Costa Brava, la història i famílies dels pobles de fa temps que ningú coneix, en aquest cas, moltes coses d'art i arquitectura. Entenc que és Itàlia i si no parles d'art i arquitectura quan vas a Itàlia doncs no ho faràs mai, però son dos temes que a mi, ni fu ni fa. Com a molta gent aquí, el primer capítol em va encantar, i m'he quedat amb molta curiositat de saber què opina de Roma.
Abans de visitar moltes de les ciutats, n'havia llegit algun capítol però no m'havia acabat de fer el pes, el trobava massa vague i eteri. Ara, en canvi, amb el record viu i present d'Itàlia, crec que he entès l'artefacte literari i sobretot l'he gaudit moltíssim.
Un text molt interessant sobre la italianitat vista des del punt de vista d’un català. Les primeres setanta pàgines són molt bones, descriu amb molta precisió el caràcter italià i fa un gran esforç per mostrar que els tòpics que en tenim no tenen cap validesa. Mostra la grandiositat d’aquest país, tant en aquesta insistència per la pedra, pel passat que porten a dins, que hi viuen, com pel tarannà dramàtic, fred i difícil de l’home italià. Ens parla de la llengua, de la cuina, de les converses, de les prioritats de l’home italià, i això ajuda a acabar d’entendre per què Itàlia és Itàlia Alhora, sovint va contrastant el caràcter i l’art italià amb el nostre, i en aquesta confrontació apareix més clarament l’essencial de cada país, i per què els catalans estimem tan Itàlia, per què ens hi trobem tan bé. A partir d’aquí va tractant poble per poble, a excepció de Roma. Aleshores, resulta una mica desigual, depèn de la ciutat esdevé més interessant o menys. No és pròpiament una guia de viatge, és molt més que això, perquè es pot saltar coses molt importants i entrar en petits detalls de coses menys essencials, però tanmateix és molt útil per tenir-ne una impressió més completa de la ciutat. És un llibre per rellegir, perquè hi ha molta informació útil per aprofundir qualsevol estada a Itàlia, i és impossible retenir-ho en una sola lectura. Potser té la pega que en algunes coses queda desfasat. Es va escriure als anys 50 del segle passat i algunes coses han canviat (poquetes, és clar).
El primer llibre que llegeixo de Josep Pla i espero que no sigui l'últim. He vibrat amb els capítols "sensacions d'Itàlia", "en la nostra porta d'Itàlia" i els de ciutats que he visitat. M'agradaria saber descriure com ell amb un punt menys ostentós. M'he avorrit profundament quan parlava de pintura de manera descontextualitzada i m'han sobrat seccions de ciutats perdudes de la mà de déu. Hagués estat bé viatjar amb un Pla jove per Itàlia.
Es un libro chulo. Habla de una Italia parecida a la que conozco, pero de otro tiempo, y es fuerte cómo pueden cambiar las cosas en no demasiado tiempo. En cualquier caso, me ha llevado allí, y eso es exactamente lo que quería. Algunos capítulos, como el de Venecia, son preciosos, con líneas tan bonitas como «ir paseando por Venecia, con el sabor del café que habéis tomado en el paladar y la memoria llena del sueño presente».
Aunque diría que lo que más me ha gustado ha sido lo honestamente refunfuñón que es. Sobre todo me ha hecho reír con 3 cuestiones: 1) su animadversión real, reflexionada y argumentada hacia los Apeninos; se pregunta y no entiende el motivo de su existencia en una Italia de «configuración geológica adversa y miserable» (me meo de risa) 2) la «enorme degeneración que representa la invención del bidet» (me meoooo de risa) 3) Las palomas que no tienen otra cosa que hacer que: comer
Un bonito, atractivo e interesante recorrido por varias ciudades de Italia, desde la visión de Josep Pla: Génova, Pisa, Livorno, Florencia, Arezzo, Siena, Orvieto, Perugia, Nápoles...¡puf!...31 en total. Y más que una descripción arqueológica o artística, Pla enfatiza sobre todo, la esencia de su gente. Su carisma, su alegría por la vida y el encanto de sus calles, comida y costumbres... Es un libro muy rico en detalles... La narrativa de Josep Pla, envuelve de forma sorprendente y logra introducirte en el contexto... ¡Me encantó!
"Si no em creix grassa la bèstia Cap mirall no em veurà engreixar. I també ho ha dit Josep Pla"
Pla es indiscutible, domina la prosa com ningú. Sensacions d'Itàlia m'ha encantat, després la descripció de cada ciutat se m'ha fet més pesada, sobretot a les que no he estat (que són quasi totes).
Leer a Pla siempre resulta una alta experiencia deleitosa y cultural. He viajado por Italia sin moverme del sillón; de norte a sur; de este a oeste; arte, gastronomía, paisaje...
És un el.lògi constant a Itàlia, a la seva gent, la seva cuina i la seva diversitat. Llegint-lo, Pla ens transmet la seva profunda admiració per aquest país i de cada una de les seves particulars regions o "paesses" i molt especialment per l'art i arquitectura. Deixant de banda els primers capítols -més genèrics- sobre els costums, la pasta, el vi, etc..., la resta de capítols corresponen cada un a una ciutat diferent. La qualitat de les descripcions no només de llocs sinó també d' instants efímers és brutal. Algun capítol, com ara el de Milà, poden resultar menys agradables ja que Pla s'allarga escrivint sobre alguns fets històrics descàs interès. D'altres en canvi m' han resultat molt interessants i distrets. De fet llegir aquest llibre incita a viatjar a Italia, o com a mínim a buscar fotos a google de les diverses ciutats que surten al llibre.