«Festa de la narració, ets el vestit de gala del misteri de la vida, perquè crees intemporalitat per als sentits del poble i conjures el mite perquè es desenvolupi en el moment present!»
Som més enllà dels turons al nord d’Hebron, un vespre de primavera amb una lluna tan clara que hi podríem llegir un escrit, i aquest noi espitregat al caire del pou que sembla que balli amb els astres és Josep, fill de Jaacob i protagonista d’una de les millors històries que s’han explicat mai. L’escriptura de "Josep i els seus germans" va acompanyar Thomas Mann durant gairebé vint anys, i en va sortir la que per a molts és la gran obra mestra de l’autor. En aquesta primera novel·la de la tetralogia, descobrirem els orígens de la predilecció enverinada de Jaacob pel seu fill somiador, coneixerem detalls insospitats de la vida del gran patriarca, plorarem amb Raquel i amb Dina, ens enfadarem amb Josep com una més de les garbes que s’inclinen davant seu, i ens admirarem amb el torrent imaginatiu d’una obra que és alhora novel·la d’aventures i filosòfica, històrica i psicològica, mítica i èpica.
Thomas Mann was a German novelist, short story writer, social critic, philanthropist, essayist, and Nobel Prize laureate in 1929, known for his series of highly symbolic and ironic epic novels and novellas, noted for their insight into the psychology of the artist and the intellectual. His analysis and critique of the European and German soul used modernized German and Biblical stories, as well as the ideas of Goethe, Nietzsche, and Schopenhauer. His older brother was the radical writer Heinrich Mann, and three of his six children, Erika Mann, Klaus Mann and Golo Mann, also became important German writers. When Hitler came to power in 1933, Mann fled to Switzerland. When World War II broke out in 1939, he emigrated to the United States, from where he returned to Switzerland in 1952. Thomas Mann is one of the best-known exponents of the so-called Exilliteratur.
Una festa de la narració. Al principi desconcerta una mica perquè no sembla un Mann però si et deixes portar vas veient que sí:
"Caldria preguntar-se si les persones sentimentals realment menyspreen la llibertat i la calma, si atreuen la fatalitat sabent que es perjudiquen a si mateixes i si desitgen de veritat viure amb por i sota ľamenaça d'una espasa. Aparentment, una voluntat presumptuosa com aquesta sempre va acompanyada per l'exaltació del sentimentalisme, que, com sap o hauria de saber tothom, implica una gran predisposició al sofriment, ja que no hi ha cap cosa tan imprudent com l'amor. En això, la naturalesa tan sols incorre en una contradicció: el fet que les ànimes que escullen aquesta forma de vida són animes febles que no estan gens preparades per enfrontar-se al que provoquen, mentre que les fortes ni tan sols es plantegen exposar el seu cor, de manera que no els pot passar res."
La traducció i l'edició són de primer nivell. Una festa de la nostra cultura, també.