What do you think?
Rate this book
Bearn o La sala de les nines
Catalan
256 pages, Paperback
First published January 1, 1956
37 people are currently reading
576 people want to read
About the author
Llorenç Villalonga
66 books10 followersLlorenç Villalonga (Palma, 1897-1980), escriptor i metge psiquiatre. Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma amb un conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra de marcat caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s'hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica nacional i, sens dubte una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a més d'aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més concretament Bearn, amb Il Gattopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, obra que Villalonga traduí al català el 1962.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 65 reviews
April 7, 2016
Tinc la sensació d'haver llegit un dels millors llibres que s'han escrit mai en llengua catalana. I l'he gaudit. Admeto, però, que en el meu primer intent de llegir-lo vaig patir molt; per diverses causes vaig deixar la lectura aturada durant unes setmanes i, quan hi he tornat... he descobert una meravella! Potser és una mala tria com a llibre obligatori per al batxillerat (s'ha d'admetre, és dens i en alguns moments es fa pessat; a més, l'estil biogràfic-epistolar mai ha agradat massa, crec jo).
Em sembla que, si realment es vol llegir aquest llibre a l'institut, primer s'haurien de fer unes classes dignes de cultura general: molta més literatura universal (i clàssica!), molta més història, moltes més arts... Al cap i a la fi, és un llibre que es basa en això; darrera d'un retrat de la societat de l'època, fent servir aquesta descripció de la fi de l'Antic Règim a l'illa de Mallorca, Villalonga fa una espècie de testament cultural. Jo l'anomenaria, carinyosament, una novel·la metaliterària, però de molta qualitat.
Altres autors haurien preferit escriure un assaig, però ell va molt més enllà i escriu una novel·la dintre d'una novel·la epistol·lar que sembla que tingui complexes de monòleg i d'assaig. Però és impressionant com lliga els personatges amb la història, com els perfila amb unes idees molt clares i determinades, com els dóna uns gustos artístics i literaris, i sobretot, com ho enllaça tot. No obstant, jo no em quedaria només amb això: les escenes, dignes mereixedores d'un Nòbel cadascuna! Un, mentre llegeix, va veient al seu cap paràgrafs sencer de Goethe, Cervantes, Virgili, Dumas... Sembla que l'autor ho tingui tot a la seva ment i faci un grandíssim homenatge als més grans escriptors i poetes de tota la història occidental.
Consell: a priori pot semblar una lectura lenta, pesada i avorrida. Si us plau, si de veritat gaudiu de la literatura, no entreu en aquest llibre amb una predisposició negativa. Llegiu lentament, penseu i reflexioneu amb les referències culturals que l'autor fa servir, i sobretot, gaudiu.
Em sembla que, si realment es vol llegir aquest llibre a l'institut, primer s'haurien de fer unes classes dignes de cultura general: molta més literatura universal (i clàssica!), molta més història, moltes més arts... Al cap i a la fi, és un llibre que es basa en això; darrera d'un retrat de la societat de l'època, fent servir aquesta descripció de la fi de l'Antic Règim a l'illa de Mallorca, Villalonga fa una espècie de testament cultural. Jo l'anomenaria, carinyosament, una novel·la metaliterària, però de molta qualitat.
Altres autors haurien preferit escriure un assaig, però ell va molt més enllà i escriu una novel·la dintre d'una novel·la epistol·lar que sembla que tingui complexes de monòleg i d'assaig. Però és impressionant com lliga els personatges amb la història, com els perfila amb unes idees molt clares i determinades, com els dóna uns gustos artístics i literaris, i sobretot, com ho enllaça tot. No obstant, jo no em quedaria només amb això: les escenes, dignes mereixedores d'un Nòbel cadascuna! Un, mentre llegeix, va veient al seu cap paràgrafs sencer de Goethe, Cervantes, Virgili, Dumas... Sembla que l'autor ho tingui tot a la seva ment i faci un grandíssim homenatge als més grans escriptors i poetes de tota la història occidental.
Consell: a priori pot semblar una lectura lenta, pesada i avorrida. Si us plau, si de veritat gaudiu de la literatura, no entreu en aquest llibre amb una predisposició negativa. Llegiu lentament, penseu i reflexioneu amb les referències culturals que l'autor fa servir, i sobretot, gaudiu.
March 23, 2016
So, here’s something that made me smirk a bit. This is a part of Dalkey’s “Catalan Literature Series” – which in part makes a bit of sense as the novel is set on the island of Majorca (where Catalan is the official language) and Llorenç Villalonga did both speak and write Catalan, but, BUT, this book was originally written and published in Spanish (at the time Catalan was banned by decree of Franco). It was later translated into Catalan, and the translator has chosen here to translate that version instead of the Spanish. Dalkey acknowledges that it is difficult to ascertain if the novel was originally formulated in Spanish or Catalan – an argument they don’t do much to support or validate – but they also provide no actual attempt to justify the Catalan translation as either preferred (by the author) or definitive. It more feels like they recognize the paucity of works available in Catalan, and as such the inclusion of this work in the series is a bit of a reach.
With that reach noted, it’s not terribly surprising that this is a bit weaker than some other entries in the Dalkey library. It’s quite well written, and is a good slice-of-life look at a society in transformation – its set in the mid-to-late 19th century, with rebellions (and Bonaparte) raging in the background. But it is mostly all background – Majorca is largely untouched through the narrative, and the largest impact comes in some allusions to current (at the time) literature (Hugo, Dumas, etc – none of which are spoken of favorably) and some passing mentions to both Nietzsche and the Faust opera. So in the background things are changing, but it is all merely potential in the book itself.
This was enjoyable – though the whole payoff around the mystery of what’s in the “The Doll’s Room” is a bit of a letdown – and is a quick easy read. There is nothing quirky or experimental about it, it’s more included in the Dalkey oeuvre more as representative (as arguable as that is) of Catalan literature than anything else. I found it used, it was probably worth the $7 I spent on it, but it’s not one I’ll be pushing on anyone else. Too many other great works to let this get any sort of priority.
With that reach noted, it’s not terribly surprising that this is a bit weaker than some other entries in the Dalkey library. It’s quite well written, and is a good slice-of-life look at a society in transformation – its set in the mid-to-late 19th century, with rebellions (and Bonaparte) raging in the background. But it is mostly all background – Majorca is largely untouched through the narrative, and the largest impact comes in some allusions to current (at the time) literature (Hugo, Dumas, etc – none of which are spoken of favorably) and some passing mentions to both Nietzsche and the Faust opera. So in the background things are changing, but it is all merely potential in the book itself.
This was enjoyable – though the whole payoff around the mystery of what’s in the “The Doll’s Room” is a bit of a letdown – and is a quick easy read. There is nothing quirky or experimental about it, it’s more included in the Dalkey oeuvre more as representative (as arguable as that is) of Catalan literature than anything else. I found it used, it was probably worth the $7 I spent on it, but it’s not one I’ll be pushing on anyone else. Too many other great works to let this get any sort of priority.
March 25, 2020
A Catalan classic, this novel from the 1950s is a triumph of arch elegance, set in the Victorian era and written with a modernist bent. The live-in priest of a fading aristocratic couple relates episodes from their tumultuous lives, a compendium of amusing anecdote, erudition, and travelogue. The writer’s skill for charming dialogue, entertaining digressions, and rendering scenes in laconic chapters, make the novel a winner.
March 23, 2016
Enjoyed this a great deal.
December 16, 2017
4'5
Gatopardiana novela que ofrece un interesante encuentro entre el catolicismo pedestre de un párroco insular y las ideas ilustradas de su bienhechor. Junto a ello, el atractivo secreto de cierta habitación mantiene el interés hasta la última página.
Gatopardiana novela que ofrece un interesante encuentro entre el catolicismo pedestre de un párroco insular y las ideas ilustradas de su bienhechor. Junto a ello, el atractivo secreto de cierta habitación mantiene el interés hasta la última página.
March 9, 2025
"aquelles llargues hores devora la xemeneia... en la dolcesa de les quals transcorrien dues existències que semblaven pròximes a la pau, no vull dir a la del sepulcre, sinó a la benaurança dels escollits... els records apareixen tan boirosos com el cel o com el puig del teix que s'alçava, avançada del nord, davant els balcons del saló blau i daurat. dona maria antònia confonia dates, viatges i fets, i així els seus relats eren tenyits de la poesia que presenten els somnis"
sublim. nou preferit!!
sublim. nou preferit!!
September 3, 2024
«Marx és, a més, com a bon alemany, incoherent i contradictori, perquè vol arribar a la fraternitat per mitjà de la lluita de classes i de la guerra. No són aquests els camins que ens ensenya el Diví Redemptor!»
July 9, 2025
“Avui que ja el mir d’enfora, és quan comprenc que era un paradís, perquè en aquest món, no hi ha més paradisos que els perduts. Igual em passa amb els absents, els enyor cada dia més”.
December 28, 2017
Reseña completa en https://algunoslibrosbuenos.com/bearn...
Hoy os traemos la reseña de la novela Bearn o la sala de las muñecas de Llorenç Villalonga novela publicada por primera vez allá por 1956 apenas tuvo...
Hoy os traemos la reseña de la novela Bearn o la sala de las muñecas de Llorenç Villalonga novela publicada por primera vez allá por 1956 apenas tuvo...
July 7, 2025
No hi ha cap dubte, és el millor llibre que s'ha escrit mai.
December 1, 2024
Clàssic mallorquí sobre el final de la noblesa a finals de s. XIX, escrit a mitjans s. XX.
January 20, 2025
《Nunca nos preguntaremos bastante qué ha hecho más daño en el mundo, si la maldad o la estupidez》.
August 12, 2022
Durant un bon tros la lectura se m'ha fet carregosa, fins que he decidit ignorar totes les referències que no coneixia (que eren pràcticament totes). Llavors m'he trobat amb el ritme, l'intriga, i també moments brillants que es llegeixen molt bé sucant una magdalena en una tassa de te.
Tot i aixó, és transaccionalment discriminatori: és homòfob, sexista, classista, racista... I ho és en justificacions poetitzades i d'una elevadíssima moral que lluny de semblar-me sensibles o racionals em semblen bajanades amb les que no sé combregar.
Tot i aixó, és transaccionalment discriminatori: és homòfob, sexista, classista, racista... I ho és en justificacions poetitzades i d'una elevadíssima moral que lluny de semblar-me sensibles o racionals em semblen bajanades amb les que no sé combregar.
April 16, 2021
Li poso quatre estrelles com podria donar-li'n 5, quina meravella!
En aquest llibre es veu com la humanitat sencera passa de la ortodòxia catòlica a l'humanisme modern. La Religiositat, com a concepte, que no tant sols era un sistema moral, sinó tot un sistema que marcava també el rumb i les temàtiques de tots els àmbits de l'academicisme. I es veu tant a través de referències literàries i filosòfiques del moment, com amb la narrativa (tipus epistolar, interessant i ben aconseguida) i els personatges, que es senten reals i profunds. Es fa estrany (en el bon sentit) passar "uns dies" en aquell món, on no és només que " no vivien com ara" sinó que no pensaven el món igual. Si les idees fossin entitats biològiques, els nostres avantpassats devuitescos i l'individualisme actual seriem dues espècies diferents (sempre parlant com europea que sóc).
En aquest llibre es veu com la humanitat sencera passa de la ortodòxia catòlica a l'humanisme modern. La Religiositat, com a concepte, que no tant sols era un sistema moral, sinó tot un sistema que marcava també el rumb i les temàtiques de tots els àmbits de l'academicisme. I es veu tant a través de referències literàries i filosòfiques del moment, com amb la narrativa (tipus epistolar, interessant i ben aconseguida) i els personatges, que es senten reals i profunds. Es fa estrany (en el bon sentit) passar "uns dies" en aquell món, on no és només que " no vivien com ara" sinó que no pensaven el món igual. Si les idees fossin entitats biològiques, els nostres avantpassats devuitescos i l'individualisme actual seriem dues espècies diferents (sempre parlant com europea que sóc).
July 31, 2017
No puedo darle menos de cinco estrellas. Me parece brillantísima, una obra redonda, con una espléndida recreación de la Mallorca del siglo XIX. las reflexiones en boca de Don Antonio son buenísimas. si acaso ofrece un poco ésa visión de las dos Españas políticas ya presente por entonces...
March 1, 2017
Libro leído y examen hecho. Adiós Bearn, no te voy a hechar de menos.
May 17, 2017
Pot ser un bon llibre de la literatura catalana, però mai m'hagués cridat l'atenció. Molt ple de referències històriques i literàries que et fan aprendre. Dens però llegible.
July 14, 2025
Com pot ser que una de les millors obres en llengua catalana fos escrita per un falangista?
Si em llegeix cap professor de català, fes el favor de no posar aquest llibre com a lectura obligatòria, faries que un adolescent agafi mania a un llibre que li pot encantar de gran.
Cites:
- “Fa uns cincuanta anys Georges Sand tractava d’incultes els mallorquins perquè creien en el contagi de la tisi. Pasteur i Koch han donat la raó a aquells pagesos ignorants.”
- “—T’agradaria ésser reina? —li preguntà un dia el senyor. Ella no necessità meditar la resposta. —De Mallorca m’hagués agradat. D’un país menut. D’una nació gran, ni somiar-ho.”
- “Les responsabilitats es dilueixen i acaben de desaparèixer covardament quan les volem cercar en les accions dels altres (vull dir en els avantpassats) en lloc d’escorcollar dins nosaltres mateixos.”
- “Mai no ens preguntarem a bastament què ha fet més mal en aquest món, si la maldat o la beneitura.”
- “I jo, una de ses vegades que vaig anar a França, em vaig fer francmaçó.”
- “Tot l’enginy campoamorià no destruirà el fet que existeixen pecadors vertaderament penedits i tocats de la gràcia.”
Si em llegeix cap professor de català, fes el favor de no posar aquest llibre com a lectura obligatòria, faries que un adolescent agafi mania a un llibre que li pot encantar de gran.
Cites:
- “Fa uns cincuanta anys Georges Sand tractava d’incultes els mallorquins perquè creien en el contagi de la tisi. Pasteur i Koch han donat la raó a aquells pagesos ignorants.”
- “—T’agradaria ésser reina? —li preguntà un dia el senyor. Ella no necessità meditar la resposta. —De Mallorca m’hagués agradat. D’un país menut. D’una nació gran, ni somiar-ho.”
- “Les responsabilitats es dilueixen i acaben de desaparèixer covardament quan les volem cercar en les accions dels altres (vull dir en els avantpassats) en lloc d’escorcollar dins nosaltres mateixos.”
- “Mai no ens preguntarem a bastament què ha fet més mal en aquest món, si la maldat o la beneitura.”
- “I jo, una de ses vegades que vaig anar a França, em vaig fer francmaçó.”
- “Tot l’enginy campoamorià no destruirà el fet que existeixen pecadors vertaderament penedits i tocats de la gràcia.”
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 9, 2025
«Ell sabia que aquells records, aquells viatges i aquelles anècdotes tenien la realitat d’esser fills de la seva fantasia i del Verb que li donava forma. […]
Qui intenta veure-la des d’ella mateixa no la pot abraçar i sols en contempla fragments inconnexos. La Place de l’Étoile únicament és bella amb els ulls tancats».
Sublim, increïble.
No he estat convençut de què fos de 5 estrelles fins el final. S’argument és boníssim, i com el condueix també.
Sense ànim de folkloritzar, he de dir que el llibre vessa mallorquinitat (el tipus d’ironia, la punyeteria, com tracta Ciutat…); això m’ha encantat.
Qui intenta veure-la des d’ella mateixa no la pot abraçar i sols en contempla fragments inconnexos. La Place de l’Étoile únicament és bella amb els ulls tancats».
Sublim, increïble.
No he estat convençut de què fos de 5 estrelles fins el final. S’argument és boníssim, i com el condueix també.
Sense ànim de folkloritzar, he de dir que el llibre vessa mallorquinitat (el tipus d’ironia, la punyeteria, com tracta Ciutat…); això m’ha encantat.
February 29, 2024
tenia tota sa pinta que fos un llibre que m’avorrís, però l’he acabat disfrutant bastant
November 25, 2022
Està bastant bé. Molt mallorquí...
August 6, 2023
No pensava que un llibre tan “carca” i cultureta em pogués agradar tant. Definitivament un clàssic, tot i que considero que l’he llegit massa aviat. No descarto que els personatges, magistralment perfilats i l’eix central de la novel·la, em rondin pel cap durant un temps.
October 29, 2014
Llorenç Villalonga nunca perteneció a ninguno de esos grupos o clanes literarios que tanto suelen proliferar en la literatura española y que tan poco la benefician. Tal vez por eso, o por su forma de ser, o por su carácter insular, su obra no tiene, en mi opinión, todo el reconocimiento que se merece. Esta novela en particular, una obra maestra, es un clásico indiscutible de nuestra literatura, no sólo porque sus personajes, tan concienzudamente trazados, tan llenos de matices, sean inolvidables, sino porque además es capaz de mostrarnos el final de una época y la decadencia de una familia de alcurnia con toda la perspicacia y cercanía de un gran novelista. Muchos la comparan con "El gatopardo" de Lampedusa, podría ser, pero en todo caso no deberíamos olvidar que "Bearn o la sala de las muñecas" se publicó dos años antes.
En esta edición en concreto, la de Alfabia, también se agradece la introducción del magnífico novelista mallorquín, José Carlos Llop, otro caso parecido al de Villalonga en lo que a falta de suficiente valoración se refiere y quién sabe si por las mismas causas que aquél. En opinión de Llop, la verdadera obra cumbre de Villalonga no es ésta, sino "Muerte de una dama". Así que habrá que leerla, claro.
En esta edición en concreto, la de Alfabia, también se agradece la introducción del magnífico novelista mallorquín, José Carlos Llop, otro caso parecido al de Villalonga en lo que a falta de suficiente valoración se refiere y quién sabe si por las mismas causas que aquél. En opinión de Llop, la verdadera obra cumbre de Villalonga no es ésta, sino "Muerte de una dama". Así que habrá que leerla, claro.
May 8, 2016
Tot i la puntuació de 2 estrelles que pot semblar bastant insignificant, he de dir que m'ha sorprès gratament el llibre... Aquesta novel·la forma part de les lectures obligatòries de Batxillerat, un grup de llibres en el que hi podem trobar "meravelles" com la Celestina (realment va ser una experiència traumàtica llegir-me la obra de Fernando Rojas), per tant, no hi tenia masses esperances dipositades. No obstant, m'he trobat amb un llibre ben escrit, amb molta història, filosofia i política de l'època que ajuda a submergir-te en l'ambient. Probablement el fet de que no passi gaire res interessant en el llibre(el misteri es resol només a l'epíleg), que estigui escrit en mallorquí, cosa que em ralentitzava la tasca severament i la rapidesa amb la que me l'he hagut de cruspir (tot el llibre en un cap de setmana) per causes alienes al meu gust per a la literatura, han fet que no m'hagi semblat res de l'altre món. Ha estat bé, res més.
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 2, 2016
Odio las lecturas obligatorias.
January 2, 2017
Horrible.
June 10, 2022
Em va agradar molt, tant la història com l'estil.
December 1, 2025
இந்நாவலில், பல இடங்களில் அடிப்படை மொழிபெயர்ப்புத் தவறுகள் உள்ளன. சில சொற்கள் அசல் அர்த்தத்திற்கு எதிராகவே மொழிபெயர்க்கப்பட்டுள்ளன. இதனால் வாக்கியங்களின் அடிப்படை உணர்வு கூட மாற்றம் அடைகிறது. மொழிபெயர்ப்பாளர் தன்னை மீறியும் பிழைகள் நுழைந்திருக்கலாம் என்று நேர்மையாக முன்னுரையில் குறிப்பிட்டிருந்தாலும், பதிப்பகம் அதை சரிசெய்ய வேண்டிய பொறுப்பு கொண்டிருக்கிறது. இருந்தாலும், இந்த நாவலை தமிழுக்குக் கொண்டு வந்திருப்பது முக்கியமான பங்களிப்பு.
மொழிபெயர்ப்புத் தவறுகள் வாசிப்பு அனுபவத்தைக் கெடுக்கின்றன என்பது உண்மை. குறிப்பாக, ஐரோப்பிய கலாச்சாரத்தின் சூழலையும், அதன் இறையியல் விவாதங்களையும் தமிழ் வாசகர்களுக்கு எட்டும்படி செய்வது எளிதான பணியல்ல. அப்படியான சூழலில், துல்லியமான மொழிபெயர்ப்பு இன்னும் அவசியமாகிறது. ஆனால் நாவலின் அடிப்படை வலிமை இந்தத் தவறுகளையும் தாண்டி என்னைக் கவர்ந்தது.
இந்த நாவல் ஒரு குடும்பக் கதை அல்லது ஒரு காலப்பகுதி நாவல் மட்டுமல்ல; மனிதனின் உள் இருண்ட அறைகளையும், ஒழுக்கப் போராட்டங்களையும், மத–அறிவு மோதல்களையும் கலை, இலக்கிய, தத்துவப் பின்னணிகளோடு ஆராய்ந்து செல்லும் ஒரு செறிவான படைப்பு. இயற்கையின் அழகும் அதன் கொடூரமும் நாவலெங்கும் குறியீடாகப் பயன்படுத்தப்படுகிறது. நாவலின் ஒட்டுமொத்த அமைப்பு நினைவுகள், சாட்சியம், மற்றும் சுயவிமர்சனம் ஆகியவற்றின் கலவையாக இயங்குகிறது. அதன் ஆழமான தத்துவார்த்த கேள்விகளுக்காகவும், பிரபுத்துவத்தின் வீழ்ச்சியை வரலாற்று மாற்றத்தின் பின்னணியில் பார்க்கும் பார்வைக்காகவும் படிக்கத் தகுந்த நாவல். வாசிக்க சிக்கலானதாய் இருந்தாலும், சிந்திக்கத் தூண்டும், இலக்கிய ஆழத்தை உணர்த்தும், அரிதான அனுபவம்.
September 6, 2025
Me’l van fer llegir per primera vegada quan tenia disset anys i no em va interessar gena. No és només que és un llibre feixuc, sinó que els temes que tracta no ela pots comprendre correctament quan ets adolescent.
Es tracta d’un llibre certament carregós. Moltes referències a esdeveniments culturals i polítics de l’època ajuden a situar i a ambientar temporalment la novel·la, però també poden suposar un impediment per la lectura si no saps de què carai parla.
La història manté el misteri sobre la sala de les nines o munyeques fins al final, el que li dona una tensió, especialment cap al final del llibre, que enganxa. A més, ell llibre està farcit de subtextos i crec que grans parts s’han de llegir entre línies, especialment en tot allò relacionat amb els fills il·legítims del senyor (don Toni) o la “fília” o interès que sembla que desperten els homes joves al protagonista.
El llibre m’ha agradat molt més aquesta segona vegada. El final és, en realitat, tan plàcid… La forma en la que es descriu el més que evident alzhèimer de la senyora també l’he trobada especialment dolça i tendra. En general, de fet, trobo que la segona part és millor i més interessant que la primera, però en conjunt queda un llibre prou cohesiu. Molt recomanable, però no per adolescents.
Es tracta d’un llibre certament carregós. Moltes referències a esdeveniments culturals i polítics de l’època ajuden a situar i a ambientar temporalment la novel·la, però també poden suposar un impediment per la lectura si no saps de què carai parla.
La història manté el misteri sobre la sala de les nines o munyeques fins al final, el que li dona una tensió, especialment cap al final del llibre, que enganxa. A més, ell llibre està farcit de subtextos i crec que grans parts s’han de llegir entre línies, especialment en tot allò relacionat amb els fills il·legítims del senyor (don Toni) o la “fília” o interès que sembla que desperten els homes joves al protagonista.
El llibre m’ha agradat molt més aquesta segona vegada. El final és, en realitat, tan plàcid… La forma en la que es descriu el més que evident alzhèimer de la senyora també l’he trobada especialment dolça i tendra. En general, de fet, trobo que la segona part és millor i més interessant que la primera, però en conjunt queda un llibre prou cohesiu. Molt recomanable, però no per adolescents.
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 20, 2024
M'ha agradat molt aquesta novel.la epistolar, un clàssic de la literatura catalana. El personatge principal, don Toni de Bearn, m'ha semblat força interessant. Al llarg de la lectura revela una certa complexitat, algú que reflecteix la seva època però a l'hora demostra una gran capacitat de reflexió i de anar a contracorrent de les idees del seu entorn. Es curiós veure el retrat d'aquest home mitjançant les paraules del narrador, sacerdot, més jove però amb un esperit més tancat i poruc. Una de les imatges que millor transmet aquest esperit aventurer és la del seu viatge a París quan el narrador el veu volant pujat al globus acompanyat pels germans Tissandier.
Em vaig quedar decebut del final perquè mai ens assabentem dels continguts de la sala de les nines... Encara que té sentit dés de la lògica del Joan i el seu desig de protegir el seu protector. Em semblava però tan evocativa l'imatge de aquesta sala plena de nines que m'hagués agradat saber'n més dels seus secrets!
Em vaig quedar decebut del final perquè mai ens assabentem dels continguts de la sala de les nines... Encara que té sentit dés de la lògica del Joan i el seu desig de protegir el seu protector. Em semblava però tan evocativa l'imatge de aquesta sala plena de nines que m'hagués agradat saber'n més dels seus secrets!
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 30 of 65 reviews