Quan la por domina Europa, ells decideixen fer el que cal fer.
En els temps més cruels, quan la violència i la por dominen Europa, un grup de persones s'uneixen per fer el que cal fer. Sense preguntar a ningú l’origen ni la religió ni la ideologia. Perquè no poden mirar cap a una altra banda quan el món crema. Qui salva una vida ens mostra com, durant la II Guerra Mundial, aquest grup heterogeni ―homes i dones, joves i vells, capellans i comunistes― va crear una xarxa d'evasió a la Cerdanya per salvar tota mena de fugitius del feixisme. El seu missatge torna avui a ressonar amb força: en un món dominat per un poder amenaçador que malda per imposar-se contra tota humanitat, una mà que agafa una altra mà i que l'ajuda pot tenir una força impensable. Amb aquests fils, Núria Cadenes ha teixit una novel·la intensa i commovedora que és un homenatge al coratge anònim i alhora una autèntica obra d’art.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
Tot un grup de persones ben diferents que estan trenades entre si per un motiu ben simple: salvar vides. Una bona història de la sobre suport mutu i col·laboració enmig de la barbàrie, tot i que he de reconèixer que m'ha costat una mica els salts que hi ha entre capítols
És una novel·la coral, des de diferents punts temporals, on la vida dels protagonistes es va entrellaçant. No és fàcil de seguir. D'aquelles que tornaries a començar per acabar de lligar-ho tot si la cua de pendents no fos infinita. La Núria adapta la prosa segons quin personatge protagonitza el capítol.
És un llibre que costa llegir per l’estructura fragmentada, com un trencadís, però la prosa és exquisida i em recorda a Mercè Rodoreda. Una novel·la rigorosament documentada, que fa reviure l’ambient de l’època, en els petits detalls, l’ús de la llengua i el context històric.
‘Qui salva una vida’ de Núria Cadenes. Premi Proa de Novel·la 2025. Publicat en novembre del 2025.
Aquesta és en novel·la que salta al llarg dels anys per mostrar-nos com era la vida a Catalunya i Rosselló durant els temps de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i els temps de fam després de les guerres. És una història basada en fets reals sobre un grup de gent, una xarxa qui van salvar gent de les urpes del feixisme durant la Segona Guerra Mundial a França malgrat el feixisme imperant a Catalunya durant aquest temps. És una història commovedora i l’autora excel·leix en la creació de personatges i les seves descripcions d’escenes quotidianes i mostrant en petits moments els patiments de la gent, però al mateix temps com algunes persones són capaços d’ajudar les altres malgrat tots els perills que això pot comportar.
Com que l’he llegit part major a l’avió i la resta després una mica cansada després del vol, els salts endavant i endarrere potser m’ha costat una mica a seguir, però malgrat que això, és un bon llibre sobre un subjecte molt important, particularment en temps com aquests.
He llegit aquesta novel·la després de veure’l recomanada per Emma Zafón a part de la campanya d’Acció Cultural del País Valencià ‘Lectures a la fresca’.
Segurament no he llegit aquest llibre amb l'atenció i la maduresa que requereix una lectura d'aquestes característiques: amb salts temporals i diversos personatges que van d'aquí cap allà.
Qui salva una vida explora el règim de la dictadura de Franco des de la xarxa de resistència amagada entre Catalunya i França, i ho fa des dels ulls del capellà Joan, un home estimat pels seus i que ajuda a centenars de persones a passar la frontera, posant en risc la seva vida.
És un llibre complex i complicat en forma i expressió, però val molt la pena. Tant de bo el record de totes les persones que van ajudar i resistir en aquella època siguin recordats per molts anys més.
Un relat bastant antològic amb capítols que m'han encantat i altres que m'han fet sentir una mica perduda entre tots els noms de personatges... però l'estil d'escriptura és prou bonic!
Un llibre intens. Té una densitat narrativa molt particular, més per les seves omissions que pel que realment diu. El llenguatge autèntic de la zona s'agraeix i el lèxic és molt ric. És nota la intenció de l'autora de fer una obra diferent, d'utilitzar una tècnica concreta, poc comercial, poc lleugera. Això ho converteix en un llibre únic, però també exigent a l'hora de llegir-lo. Requereix tota la teva atenció, ja que cada frase té un pes i és allà per algun motiu, que potser encara no entens. Si ets capaç de llegir deixant-te portar i simplement confiar que tot tindrá sentit més endavant, el gaudiràs molt més. Si ets dels lectors que necessiten seguir cada trama i saber qui és cada personatge... patiràs. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'autora en un club de lectura i això em va fer entendre i interessar-me molt més per les històries que s'expliquen a la novel·la. En definitiva, em sembla un exercici valent i molt personal (per la relació de l'escriptora amb la zona i amb alguns dels personatges), per consumir en petites dosis.
Quin gran llibre i què ben escrit. Sense floritures, sense intentar allargar el llibre, sense sentimentalismes o emocions barates. No falta ni sobra res. Cada pàgina és or. Feia temps que no llegia un llibre tan emocionant, relatant històries senzilles però tan valentes d’homes i dones anònimes , que mai han rebut un trist reconeixement per ajudar a desconeguts a trobar el camí de la salvació, en una Europa consumida per la 2a guerra mundial amb la Gestapo controlants els camins de la frontera. O amb Espanya esgotada per la guerra civil on molts van poder escapar de revenges i assassinats. El retrat d’aquella Espanya boja per acabar amb qualsevol reducte de comunisme o catalanisme és esfereïdor i ens mostra el pitjor de l’home, però sobretot ens ensenya com encara hi ha gent que és capaç d’arriscar la seva carrera , el seu futur i inclús la seva vida per tal de fer el bé. Els camins que sovint trepitgem quan caminem per la Cerdanya amaguen aquestes històries en cada pedra i en cada voral… llàstima que no hàgim estat capaços de recordar, de mostrar a les noves generacions la tragèdia de la guerra i les heroïcitats de tants que van arriscar-ho tot per salvar uns pocs.
<< Qui salva una vida >>, de Núria Cadenes, parteix d'uns fets reals de gran interès històric i humà, recuperant la història de les persones que van ajudar els perseguits pel nazisme a travessar la frontera durant la Segona Guerra Mundial.
La novel·la té com a figura central mossèn Joan, un capellà de Puigcerdà que va participar en una xarxa clandestina d'ajuda als refugiats. al seu voltant, l'autora reconstrueix les vides de nombroses persones que, des de situacions i motivacions molt diferents, van intervenir en aquells esdeveniments. Una història que permet conèixer una part menys divulgada de la Segona Guerra Mundial i el paper que van tenir algunes persones anònimes en el salvament de vides humanes.
Tot i l'interès del tema i l'evident treball de documentació, la novel·la no m'ha acabat de convèncer. El principal problema no són els salts temporals ni la quantitat de personatges, sinó la dificultat per identificar, a l'inici de molts capítols, qui els protagonitza i quin paper té dins del conjunt de la història. Sovint he necessitat avançar unes quantes pàgines per situar-me i entendre de qui s'estava parlant, i aquesta necessitat constant de reconstruir les relacions entre els personatges ha acabat perjudicant la fluïdesa de la lectura.
L'autora opta per una estructura coral que alterna els episodis relacionats amb el salvament dels refugiats amb altres moments de la vida dels protagonistes, incloses les seves relacions familiars i les conseqüències de la guerra. Aquesta voluntat d'oferir una visió més àmplia dels personatges és interessant, però també provoca que el fil principal quedi sovint interromput per històries secundàries que no sempre resulten fàcils d'encaixar dins del conjunt.
L'estructura fragmentària pot tenir interès com a proposta literària, però en el meu cas ha acabat dificultant l'accés a una història que ja és prou interessant per si mateixa. Tampoc el desenllaç m'ha resultat especialment satisfactori, i he acabat la novel·la amb la sensació que no s'ha aprofitat tot el potencial dels fets que relata.
Una obra que considero més interessant pel que explica que per la manera com ho explica.
---
CASTELLANO
"Qui salva una vida", de Núria Cadenes, parte de unos hechos reales de gran interés histórico y humano y recupera la historia de las personas que ayudaron a quienes eran perseguidos por el nazismo a cruzar la frontera durante la Segunda Guerra Mundial.
La novela tiene como figura central a mosén Joan, un sacerdote de Puigcerdà que participó en una red clandestina de ayuda a los refugiados. A su alrededor, la autora reconstruye las vidas de numerosas personas que, desde circunstancias y motivaciones muy distintas, intervinieron en aquellos acontecimientos. Una historia que permite conocer una parte menos divulgada de la Segunda Guerra Mundial y el papel que desempeñaron algunas personas anónimas en el salvamento de vidas humanas.
A pesar del interés del tema y del evidente trabajo de documentación, la novela no ha terminado de convencerme. El principal problema no son los saltos temporales ni la cantidad de personajes, sino la dificultad para identificar, al comienzo de muchos capítulos, quién los protagoniza y qué papel desempeña dentro del conjunto de la historia. A menudo he necesitado avanzar varias páginas para situarme y comprender de quién se estaba hablando, y esta necesidad constante de reconstruir las relaciones entre los personajes ha acabado perjudicando la fluidez de la lectura.
La autora apuesta por una estructura coral que alterna los episodios relacionados con el rescate de los refugiados con otros momentos de la vida de los protagonistas, incluidas sus relaciones familiares y las consecuencias de la guerra. Esta voluntad de ofrecer una visión más amplia de los personajes resulta interesante, pero también provoca que el hilo principal se vea interrumpido con frecuencia por historias secundarias que no siempre son fáciles de encajar dentro del conjunto.
La estructura fragmentaria puede tener interés como propuesta literaria, pero en mi caso ha acabado dificultando el acceso a una historia que ya resulta suficientemente interesante por sí misma. Tampoco el desenlace me ha parecido especialmente satisfactorio, y he terminado la novela con la sensación de que no se ha aprovechado todo el potencial de los hechos que relata.
Una obra que considero más interesante por lo que cuenta que por cómo lo cuenta.
La novel·la va de "passadors", és a dir, d'aquelles persones que n'ajudaven d'altres a passar a l'altra banda de la frontera per salvar la vida un cop el nazisme va envair tot França. Mossèn Joan de Puigcerdà i d'altres persones de la Cerdanya, per motius diversos, van fer aquesta funció. Els Pallars o Andorra i altres indrets dels Pirineus eren indrets on hi havia diverses rutes de fuga i gent disposada a fer-los de guia, pastors, contrabandistes o gent coneixedora del territori que organitzaven les fugides i intentaven esquivar els múltiples perills que podien trobar. Persones que salvaven persones. Més recomanacions de llibres d'interès al blog "Mirades": https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
De la Núria Cadenes m'agrada la prosa intensa, amb mots ben trobats i que, relligats com perles en un collar, formen paràgrafs de gran bellesa. Té una manera de construir les novel·les a base d'escenes disperses que, a la fi, conformen un tot. Segons com, pot ser perdedor, però a mi em sembla fascinant, aquesta tècnica. També s'apropa als personatges fins l fons, i els veus i t'hi avens, esdevenen reals, amb volum. A mi m'ha agradat, però també entenc a qui no li agradi. Intueixo que aquesta prosa és de fílies i fòbies, extrema com és. Recomanable.
Una història que ressalta els valors de la solidaritat i la bondat com virtuts molt importants, sobretot en temps de crueltat i d’injustícia, durant la II Guerra Mundial. Encara que els capítols són curts, m'ha costat seguir als diferents personatges, degut als salts cronològics que es van fent. M'agraden les frases: -"Qui salva una vida, salva el món sencer". -"Una cadena de gent que ajuda". M'ha agradat el simbolisme de la imatge de la portada, dues mans agafades, una blanca i l'altra negra.
Millora cap al final, considero jo. Llibre àgil, breu però intens sobre el pas de persones per la Cerdanya durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que hi ha parts que penso que sobren (i és trist dir això d’un llibre de menys de 240 pàgines), acabes entenent que el que menys importa és el que hi passa, sinó la importància de les persone que es van dedicar a aquesta tasca durant els moments més complicats.
Una novel·la ben escrita que t’endinsa a les rutes clandestines i l’engranatge de persones involucrades en aquestes sense caure en obvietats i fent un bon reconeixement als personatges reals i a la solidaritat. Vocabulari ric però a estones complicada de seguir pels salts temporals i intercal·latge de veus. M’ha agradat.
No ès fàcil de llegir, en part pel vocabulari, en part per la sequència dels capitols (intercalats per abans). Però m'ha agradat la historia de mossen Joan i les families que ajudaven a les persones a passar de una part a l'altra de la frontera de Espanya amb França en els moments tant complicats de guerra i posguerra.
Una lectura interessant, escrita de forma un pèl estranya, desprdenada, amb anades i vingudes en el temps i canvis de personatges. Poc a poc però, vas lligant caps i vas teixint una història que posa en valor la valentia d’uns homes i dones en un dels temps mes foscos de la nostra era. Em caldria llegir-lo de nou per aprofundir en la història, probablement ho faré més endavant.
Un repàs a una imatge real que va passar entre la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, ón una sèrie de heróis desconeguts, van fer una sèrie de daltavalls a les autoritats feixistes d'un cantó i de l'altre de la frontera.