What do you think?
Rate this book
Una historia es una piedra arrojada al río
El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se’n fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d’ells dos.
Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó…
Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.
Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó…
Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.
- GenresFiction
232 pages, Paperback
First published January 1, 2023
About the author
Mònica Batet Boada
12 books4 followersMònica Batet Boada (el Pont d'Armentera, 1976) és una escriptora i filòloga catalana que actualment treballa com a professora de català al Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. El 2005 va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que va publicar el 2006 Empúries amb el títol L'habitació grisa.[3] Ha col·laborat en programes culturals i en diverses revistes com Paper de Vidre i Bvalls de Lletres.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 52 reviews
August 2, 2023
Un conte, una història, una faula d’allò més original d’un univers propi amb una narrativa exquisida. Què bé escriu la Mònica Batet
August 13, 2026
Hay una frase, en la Sección 2 de esta novela, que un personaje pronuncia sin saber lo que está haciendo: formula una teoría académica sobre cómo los cuentos populares mutan en canciones, juegos y frases hechas sin dejar nunca de ser el mismo relato. La llama Teoría de la Réplica. Lo que ese personaje —el Folclorista— no puede ver es que acaba de describir, sin saberlo, el libro en el que vive.
Porque "Una historia es una piedra arrojada al río" no se limita a hablar del folclore como resistencia frente a un régimen sin nombre ni coordenadas. Hace algo más raro: construye, dentro de su propia ficción, la clave con la que después puede leerse. Y esa clave funciona. La sigo, sección por sección, en el ensayo completo: cómo una misma línea fronteriza migra de la guerra a lo doméstico, de lo doméstico al deseo, del deseo a la política, de la política al mostrador de un hotel de lujo, hasta terminar convertida en una frontera que ya no existe en ningún mapa pero que dos mujeres siguen cruzando como si estuviera ahí. Cómo tres generaciones de personajes sin nombre propio repiten, sin saberlo, la misma pérdida. Cómo el libro entero termina abandonando la prosa por un cancionero, como si la forma novela ya no le bastara a lo que quiere contar.
No es una novela cómoda. Tampoco pretende serlo. Mònica Batet, ganadora del Premi Crexells 2024 por este libro, escribe con la sobriedad de quien no necesita subrayar el horror para que se note —y hay, hacia la mitad del libro, dos o tres páginas que no he podido dejar de pensar desde que las leí.
Escribo sobre ella con más detalle —y con más dudas de las que caben aquí— en el ensayo completo de Tincta Verba. Si el libro te ha dejado con la sensación de que hay algo construido por debajo de lo que cuenta, puede que ahí encuentres por dónde tirar del hilo.
El ensayo completo, en tinctaverba.substack.com.
Porque "Una historia es una piedra arrojada al río" no se limita a hablar del folclore como resistencia frente a un régimen sin nombre ni coordenadas. Hace algo más raro: construye, dentro de su propia ficción, la clave con la que después puede leerse. Y esa clave funciona. La sigo, sección por sección, en el ensayo completo: cómo una misma línea fronteriza migra de la guerra a lo doméstico, de lo doméstico al deseo, del deseo a la política, de la política al mostrador de un hotel de lujo, hasta terminar convertida en una frontera que ya no existe en ningún mapa pero que dos mujeres siguen cruzando como si estuviera ahí. Cómo tres generaciones de personajes sin nombre propio repiten, sin saberlo, la misma pérdida. Cómo el libro entero termina abandonando la prosa por un cancionero, como si la forma novela ya no le bastara a lo que quiere contar.
No es una novela cómoda. Tampoco pretende serlo. Mònica Batet, ganadora del Premi Crexells 2024 por este libro, escribe con la sobriedad de quien no necesita subrayar el horror para que se note —y hay, hacia la mitad del libro, dos o tres páginas que no he podido dejar de pensar desde que las leí.
Escribo sobre ella con más detalle —y con más dudas de las que caben aquí— en el ensayo completo de Tincta Verba. Si el libro te ha dejado con la sensación de que hay algo construido por debajo de lo que cuenta, puede que ahí encuentres por dónde tirar del hilo.
El ensayo completo, en tinctaverba.substack.com.
June 24, 2023
¿A qui no li agrada que li expliquin una faula? Precisament això és el que fa Mònica Batet en aquesta Una història és una pedra llançada al riu, un exercici nostàlgic per explicar-nos una realitat crua i dramàtica que molts pobles malauradament han viscut o continuen sofrint, com és un règim totalitari. Amb el folklore, els contes i les cançons tradicionals com a inici de partida, i sempre com a fil conductor, i amb la semblança de tractar-se d’una història innocent i fins i tot dolça, a poc a poc el relat de Batet ens anirà duent cap al lloc i l’escenari desitjat.
Tal com si es tractés d’una planta que s'esforça per lluir bonica malgrat que sota les seves arrels hi habiti un virus corrosiu que amenaça en destruir-la, Batet ens mostra entre línies com s'ho ha de fer la gent per continuar vivint en aquests règims, com n’és d'important cercar un espai, encara que impostat, que permeti no lliurar-se a la desesperança i et faci creure que sempre hi queden unes escorrialles de llum entre tanta foscor.
La història i la forma d'explicar-la de Batet m'ha recordat a la millor literatura centreeuropea, i això com a gran amant d'aquest tipus de literatura m'ha encantat. Tant de bo més escriptors catalans s'atrevissin a narrar d'aquesta manera, o d'alguna altra, i fugissin de l'estàndard al qual, salvant uns pocs casos, em fa la sensació que ha caigut la literatura catalana actual.
Tal com si es tractés d’una planta que s'esforça per lluir bonica malgrat que sota les seves arrels hi habiti un virus corrosiu que amenaça en destruir-la, Batet ens mostra entre línies com s'ho ha de fer la gent per continuar vivint en aquests règims, com n’és d'important cercar un espai, encara que impostat, que permeti no lliurar-se a la desesperança i et faci creure que sempre hi queden unes escorrialles de llum entre tanta foscor.
La història i la forma d'explicar-la de Batet m'ha recordat a la millor literatura centreeuropea, i això com a gran amant d'aquest tipus de literatura m'ha encantat. Tant de bo més escriptors catalans s'atrevissin a narrar d'aquesta manera, o d'alguna altra, i fugissin de l'estàndard al qual, salvant uns pocs casos, em fa la sensació que ha caigut la literatura catalana actual.
February 21, 2026
Con una narración aparentemente sencilla empieza a desplazarse de boca en boca y cambia de forma a cada paso. Lo que al principio es un relato concreto acaba convertido en rumor, en sospecha, en versión interesada.
Mònica Batet escribe con precisión y cierta frialdad dejando que sean las voces y sus matices las que construyen la tensión. Más que centrarse en grandes acontecimientos, la novela observa cómo una comunidad fabrica su propia verdad y cómo esa verdad termina afectándolo todo.
Y esto, chicos, es una maravilla.
Mònica Batet escribe con precisión y cierta frialdad dejando que sean las voces y sus matices las que construyen la tensión. Más que centrarse en grandes acontecimientos, la novela observa cómo una comunidad fabrica su propia verdad y cómo esa verdad termina afectándolo todo.
Y esto, chicos, es una maravilla.
June 18, 2025
Empieza increíblemente bien, la cadencia que tiene este libro, cómo te envuelve ❤️... pero luego, considero que es irregular. He perdido el interés en la historia. Hacia el final, se recupera un poco ese brillo del principio. Creo que el estilo puede llegar a saturar un poco, la historia no deja de ser interesante... ay, me da mucha pena no puntuarlo más alto
July 5, 2026
En la Feria del Libro de 2026 la editora de las afueras me vio hojeando este libro. Me había visto hojeando otros muchos antes, pero este fue el único que la llevó a saltar la frontera y decirme que el libro que tenía entre manos era impresionante. Hablamos un rato, salieron más y más libros a colación y se me acumularon unos cuantos en las manos. Pero siempre volvía a este: si tienes que elegir solo uno, yo cogería este. Es uno de los libros más especiales que he leído nunca.
Decidí pensármelo y volver el finde siguiente. Ya no estaba ella, sino otro editor al que pareció ofenderle mi interés: «es un libro muy raro», me dijo, «no entiendo qué pudo haberte dicho para que te llamara la atención». No entiendo cómo puedes hablar así de un libro que tú mismo has editado, pero vale. Decidí ignorarle y quedarme con la ternura y pasión de su compañera. Ella tenía razón: el libro me ha parecido impresionante. Pero más aún me ilusiona pensar en ella: ojalá reencontrarla el año que viene y poder decirle Te hice caso. Te hice caso y acertaste. Qué bonito tiene que ser ser Mònica Batet y que alguien cuide y quiera tan bonito a tu libro.
El libro me ha hecho pequeñita, sobre todo el final, así que no puedo comentarlo todo lo que me gustaría. Me ha encantado la voz narradora, que asume la morfología del cuento para contar su historia. Me ha encantado el rol que juegan los cuentos populares en la historia del país: también en lo malo, porque el cuento funciona según quiera quien lo cuente. Un cuento que da identidad a un grupo configura un otro del que diferenciarse, aunque la Línea que nos separa sea arbitraria y al otro lado solamente haya fantasías de un mundo mejor que este. Pero también en lo bueno: en los cadáveres que esperan sepulcro y en las voces que cantan para intentar protegerlos. En el final, y en todas las historias intermedias que no tienen Nombre pero me han dejado el pecho calentito.
Hoy es domingo y he decidido leerme los últimos capítulos mientras desayunaba. Dani me ha encontrado sentada en la terraza, con el libro contra el pecho, una galleta en la mano y los mofletes empapados. Leer nos hace más humanas y nunca voy a saber poner en palabras lo que siento cuando leo cosas como esta.
Decidí pensármelo y volver el finde siguiente. Ya no estaba ella, sino otro editor al que pareció ofenderle mi interés: «es un libro muy raro», me dijo, «no entiendo qué pudo haberte dicho para que te llamara la atención». No entiendo cómo puedes hablar así de un libro que tú mismo has editado, pero vale. Decidí ignorarle y quedarme con la ternura y pasión de su compañera. Ella tenía razón: el libro me ha parecido impresionante. Pero más aún me ilusiona pensar en ella: ojalá reencontrarla el año que viene y poder decirle Te hice caso. Te hice caso y acertaste. Qué bonito tiene que ser ser Mònica Batet y que alguien cuide y quiera tan bonito a tu libro.
El libro me ha hecho pequeñita, sobre todo el final, así que no puedo comentarlo todo lo que me gustaría. Me ha encantado la voz narradora, que asume la morfología del cuento para contar su historia. Me ha encantado el rol que juegan los cuentos populares en la historia del país: también en lo malo, porque el cuento funciona según quiera quien lo cuente. Un cuento que da identidad a un grupo configura un otro del que diferenciarse, aunque la Línea que nos separa sea arbitraria y al otro lado solamente haya fantasías de un mundo mejor que este. Pero también en lo bueno: en los cadáveres que esperan sepulcro y en las voces que cantan para intentar protegerlos. En el final, y en todas las historias intermedias que no tienen Nombre pero me han dejado el pecho calentito.
Hoy es domingo y he decidido leerme los últimos capítulos mientras desayunaba. Dani me ha encontrado sentada en la terraza, con el libro contra el pecho, una galleta en la mano y los mofletes empapados. Leer nos hace más humanas y nunca voy a saber poner en palabras lo que siento cuando leo cosas como esta.
September 4, 2025
Una línea. Esta línea separa el mundo en dos partes. Nadie debe cruzar la línea o se producirá una guerra. Todos quieren cruzar al otro lado, el otro lado es maravilloso, no cómo el lado en el que viven.
¿Os suena de algo?
Si es así, es normal.
Se trata de la historia que llevamos oyendo todas nuestras vidas (las fronteras, las conquistas, las guerras, los países...). Una historia atravesada por la muerte, la miseria y la represión. Esta y muchas otras historias son las que se cuentan en este libro que pone el foco en cómo los cuentos populares hablan de nuestras vidas y de alguna manera avisan de qué podría pasar, qué podemos esperar.
¿Os suena de algo?
Si es así, es normal.
Se trata de la historia que llevamos oyendo todas nuestras vidas (las fronteras, las conquistas, las guerras, los países...). Una historia atravesada por la muerte, la miseria y la represión. Esta y muchas otras historias son las que se cuentan en este libro que pone el foco en cómo los cuentos populares hablan de nuestras vidas y de alguna manera avisan de qué podría pasar, qué podemos esperar.
May 19, 2024
Una història que pot ser moltes històries. Una història diferent. Un llibre que es veu molt treballat. Totalment recomanable.
July 16, 2025
Maravilloso, ojalá poder leerlo en catalán
November 17, 2025
ay no sé... me faltó algo :( lo que me gusta a mí una historia de folcloristas y canciones populares y cómo van a llamarte la Escuchadora de Canciones HOLA? un sueño. pero... pensé que problematizaría más o de otro modo el régimen de La Línea y las cosas que pasan... también me hice un poco lío, igual no estaba tan concentrada como tenía que estarlo. en fin, me ha gustado pero pensaba que sería otra cosa, no sé bien qué jijiji
August 25, 2025
Buf m'ha encantat... Desobediència, resistència, folklore popular...
August 25, 2025
Una faula inquietant i delicada alhora, on el pes de les històries i de la memòria col·lectiva es converteixen en resistència davant la repressió. Mònica Batet escriu amb una prosa austera i suggeridora, que beu del folklore centreuropeu i de la tradició oral per bastir un relat universal sobre el poder i la fragilitat de la paraula. Una novel·la breu, circular i simbòlica, que deixa a la lectora amb la sensació que cada història —com una pedra llançada al riu— ressona molt més enllà de la seva última pàgina.
July 29, 2026
sé que no voy a poder parar de pensar en esto
August 2, 2026
La nota es porque se me ha hecho un poco denso, pero tiene un trasfondo interesante, demasiado de nicho para mi
July 18, 2024
(3,5/5)
Tot i que em sembla (però ho dic amb la boca petita) que la novel•la té alguna cosa que fa trontollar l'estructura, o que acabi de lligar el conjunt de forma cohesionada, també crec que és un llibre molt especial que val la pena llegir. S'arrisca en molts sentits, i aconsegueix transitar de forma sorprenentment eficaç un terreny a cavall entre el realisme i la faula. Té un punt meta-literari molt interessant i acumula bastantes capes de lectura. No hi he entrat al 100%, però tanmateix he gaudit molt llegint-lo.
És probable que millori amb la re-lectura, quan l'efecte "aprenentatge" ja no hi jugui un paper. Segur que hi torno en un parell d'anys.
La veritat és que el recomano.
Tot i que em sembla (però ho dic amb la boca petita) que la novel•la té alguna cosa que fa trontollar l'estructura, o que acabi de lligar el conjunt de forma cohesionada, també crec que és un llibre molt especial que val la pena llegir. S'arrisca en molts sentits, i aconsegueix transitar de forma sorprenentment eficaç un terreny a cavall entre el realisme i la faula. Té un punt meta-literari molt interessant i acumula bastantes capes de lectura. No hi he entrat al 100%, però tanmateix he gaudit molt llegint-lo.
És probable que millori amb la re-lectura, quan l'efecte "aprenentatge" ja no hi jugui un paper. Segur que hi torno en un parell d'anys.
La veritat és que el recomano.
April 20, 2025
Si l’autora pretenia transmetre l’opressió que es viu en segons quins sistemes polítics i el coneixement que es transmet en les cançons orals, ho aconsegueix.
La línia és la divisió en dues parts oposades i la lluita soterrada la que fa seguir el relat. Passa tot i no passa res. El temps es atemporal i la ficció real como la conte que s’explica de memòria.
Mónica Batet ens explica una història i la fa rodar com la pedra que es llança al riu…circular.
La línia és la divisió en dues parts oposades i la lluita soterrada la que fa seguir el relat. Passa tot i no passa res. El temps es atemporal i la ficció real como la conte que s’explica de memòria.
Mónica Batet ens explica una història i la fa rodar com la pedra que es llança al riu…circular.
September 1, 2025
qué original, qué diferente, qué chulo, qué gusto el catálogo de las afueras siempre!!
January 15, 2024
mha agradat molt, pero sento que he llegit dos llibres: la primera part i la segona son dos histories completament diferents que sí que comparteixen personatges, pero no ho vec com si fos la mateixa historia, prefereixo la primera part totalment ja que las luchas politicas i estes coses no son el meu top literari
August 11, 2024
Comença com un innocent relat sobre un món de danses i contes i de sobte, t'integra en una trama sobre la llibertat i l'opressió. M'ha agradat també que en cap moment s'abandona el rerefons sobre les històries, contes i cançons populars. L'estructura se m'ha fet un poc difícil de seguir a voltes però a mesura que avances es va entenent tot.
March 13, 2025
Un estil narratiu singular, fàcil i bonic. Una història que alhora són moltes històries, molts contes. I una resistència incansable de la primera pàgina a la última.
Recomanable!
Recomanable!
June 22, 2025
Molt maco, et fa reflexionar de moltes coses què en viscut
January 6, 2024
Un llibre que és un món en ell mateix... i que és una de les novel.les més originals i arriscades que he llegit darrerament. Sota la fórmula de fàbula o conte és una distòpia q ens parla de sentit crític inde la manera com les societats s'expliquen o es limiten. No és difícil de llegir però requereix una mica de paciència i predisposició.
August 13, 2026
Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet, és una novel·la d'una gran intel·ligència literària que captiva tant per la seva qualitat narrativa com per la profunditat de la reflexió que planteja. Amb una prosa elegant, precisa i evocadora, Batet construeix un relat que demostra un domini extraordinari de l'art d'explicar històries i de la manera com aquestes modelen la memòria individual i col·lectiva.
Un dels grans encerts de la novel·la és el profund coneixement que l'autora mostra sobre la naturalesa dels relats i la seva transmissió. Batet explora amb sensibilitat i lucidesa com les històries es transformen amb el pas del temps, com circulen entre les persones i com acaben configurant identitats, records i maneres d'entendre el món. Aquesta reflexió s'integra de manera natural en la narració, sense perdre mai la força emocional ni el ritme de la lectura.
La novel·la destaca també per l'excel·lent construcció dels personatges i per una atmosfera delicada, gairebé hipnòtica, que et convida deixar-te portar pel corrent del relat, tal com suggereix el mateix títol. Cada pàgina transmet la sensació que les paraules han estat escollides amb una cura exquisida, convertint la lectura en una experiència literària rica i absorbent.
És una obra que demostra el profund coneixement de Mònica Batet sobre la literatura, la tradició oral i el poder de la ficció per donar sentit a la realitat. Una novel·la subtil, intel·ligent i bellament escrita, molt recomanable per a tots aquells lectors que busquen una literatura que emocioni, faci pensar i perduri molt més enllà de l'última pàgina.
Un dels grans encerts de la novel·la és el profund coneixement que l'autora mostra sobre la naturalesa dels relats i la seva transmissió. Batet explora amb sensibilitat i lucidesa com les històries es transformen amb el pas del temps, com circulen entre les persones i com acaben configurant identitats, records i maneres d'entendre el món. Aquesta reflexió s'integra de manera natural en la narració, sense perdre mai la força emocional ni el ritme de la lectura.
La novel·la destaca també per l'excel·lent construcció dels personatges i per una atmosfera delicada, gairebé hipnòtica, que et convida deixar-te portar pel corrent del relat, tal com suggereix el mateix títol. Cada pàgina transmet la sensació que les paraules han estat escollides amb una cura exquisida, convertint la lectura en una experiència literària rica i absorbent.
És una obra que demostra el profund coneixement de Mònica Batet sobre la literatura, la tradició oral i el poder de la ficció per donar sentit a la realitat. Una novel·la subtil, intel·ligent i bellament escrita, molt recomanable per a tots aquells lectors que busquen una literatura que emocioni, faci pensar i perduri molt més enllà de l'última pàgina.
January 9, 2026
No pude terminarlo. Me atrae mucho en general la literatura catalana, pero se me hizo aburrido. No me atrajo mucho la forma en la que estaba escrito, me generaba un poco de cringe. Me faltó sutileza, me pareció una forma un poco plana de narrar y me aburrí.
September 30, 2025
Esto es tan Stoffgeschichte por parte del libro.
Literalmente el stoff como argumento y no el stoff como tema., Frenzel y Trousson estarían contentos aunque no mucho.
Literalmente el stoff como argumento y no el stoff como tema., Frenzel y Trousson estarían contentos aunque no mucho.
February 22, 2023
La línia blanca va separar la ciutat en dues, tot va passar en una nit. Ningú pot creuar-la sense posar-se en risc. Per desplaçar-se pel país calen permisos especials, i a l'estranger ja no diguem. Tothom ha estat reubicat perquè no li calgui moure's del seu sector. La comunicació amb l'Altra Banda és escassa. Els càstigs per infringir les normes, exemplars.
El règim totalitari imposat pel Dirigent condicionarà la vida dels nostres protagonistes: el Folklorista i la seva filla, i el Revolucionari, que anirem coneixent des que els dos homes eren uns marrecs que intentaven aprendre a ballar, i fins que tots ells, en temps diferents, arriben a ser uns erudits dels contes populars i la cançó protesta. El seu interès, el seu motiu per viure, les històries que es reprodueixen de manera semblant en cultures molt allunyades.
Una novel·la distòpica que no ho sembla perquè el que descriu és fàcil de reconèixer en algunes parts del nostre món. I perquè Mònica Batet té una gran capacitat narrativa que ens fa interessar pel folklore i les històries, abans i tot de conèixer l'escenari convuls en el que es desenvolupa gran part de la trama. No sabem on ens situem, ni quan, però el conjunt ens fa pensar en l'Europa de l'Est.
Batet, pel meu gust, és de les millors escriptores actuals en llengua catalana. Té una escriptura precisa, molt treballada, que sempre aconsegueix atrapar-me. Aquí trobem personatges enigmàtics, una ambientació amb un puntet tèrbol que desassossega, un escenari distòpic i una trama que he trobat molt interessant. Molt bona proposta, i el que em sembla encara millor, trobo que l'autora va superant-se amb el temps. Continuaré seguint-li la pista.
(SERGI)
El règim totalitari imposat pel Dirigent condicionarà la vida dels nostres protagonistes: el Folklorista i la seva filla, i el Revolucionari, que anirem coneixent des que els dos homes eren uns marrecs que intentaven aprendre a ballar, i fins que tots ells, en temps diferents, arriben a ser uns erudits dels contes populars i la cançó protesta. El seu interès, el seu motiu per viure, les històries que es reprodueixen de manera semblant en cultures molt allunyades.
Una novel·la distòpica que no ho sembla perquè el que descriu és fàcil de reconèixer en algunes parts del nostre món. I perquè Mònica Batet té una gran capacitat narrativa que ens fa interessar pel folklore i les històries, abans i tot de conèixer l'escenari convuls en el que es desenvolupa gran part de la trama. No sabem on ens situem, ni quan, però el conjunt ens fa pensar en l'Europa de l'Est.
Batet, pel meu gust, és de les millors escriptores actuals en llengua catalana. Té una escriptura precisa, molt treballada, que sempre aconsegueix atrapar-me. Aquí trobem personatges enigmàtics, una ambientació amb un puntet tèrbol que desassossega, un escenari distòpic i una trama que he trobat molt interessant. Molt bona proposta, i el que em sembla encara millor, trobo que l'autora va superant-se amb el temps. Continuaré seguint-li la pista.
(SERGI)
February 5, 2023
Una història feta de moltes històries que porta a una reflexió fonda sobre la condició humana. Sobre la obediència i la submissió. I sobre com la cultura, les històries i la veu, ens acaben fent subversius.
July 3, 2023
La prosa és molt original, malauradament, a mesura que avança el llibre es fa una mica carregosa. No obstant, certes expressions son adictives, i la història plena d'històries és el que la fa una bona obra.
July 6, 2023
M'ha agradat molt!!
January 21, 2024
Em sap greu, però abandono.
He llegit fins la meitat i no he aconseguit entrar en la història, no m'ha interessat gens, m'he avorrit.
He llegit fins la meitat i no he aconseguit entrar en la història, no m'ha interessat gens, m'he avorrit.
Displaying 1 - 30 of 52 reviews