What do you think?
Rate this book
El moment perfecte
L’Hel somia ser mare, però la vida sembla sempre desajustada. Confinada a Brussel·les, sola, amb la seva parella a l’altra punta d’Europa, viu atrapada entre el rellotge que no s’atura i la por d’arribar massa tard. La desaparició de la gata i els malsons que la persegueixen són només els símptomes d’una fragilitat compartida: la sensació que el temps s’escapa i que no controlem el futur.
En aquest buit, la voluntat de quedar-se embarassada esdevé un desig obsessiu, un fil que guia els seus pensaments i accentua l’angoixa davant d’un present incert. Cada decisió es carrega de pes, i el diàleg intern d’Hel es transforma en un combat amb els límits del cos, del temps i de les expectatives socials.
Una història que ens recorda que potser no existeix el moment perfecte, però sí la necessitat d’atrevir-se a viure’l.
En aquest buit, la voluntat de quedar-se embarassada esdevé un desig obsessiu, un fil que guia els seus pensaments i accentua l’angoixa davant d’un present incert. Cada decisió es carrega de pes, i el diàleg intern d’Hel es transforma en un combat amb els límits del cos, del temps i de les expectatives socials.
Una història que ens recorda que potser no existeix el moment perfecte, però sí la necessitat d’atrevir-se a viure’l.
176 pages, Paperback
Published November 12, 2025
7 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
November 21, 2025
La protagonista, l'Hel, viu acompanyada d'una sensació de vertigen i frustració. Té el desig de ser mare, però el procés per quedar-se embarassada és dolorós i quan per tercer mes consecutiu li baixa la regla, l'angoixa se li instal·la ben endins.
El Gus, el seu xicot, és de viatge per feina, augmenten els casos de covid i les restriccions, l'han acomiadat de la feina i es queda sola a la casa on resideixen, a Brussel·les, una ciutat grisa i estranya. Només té la companyonia de la seva gata Cléo i fa uns dies que ha desaparegut.
Aquest present, aparentment ordenat, de sobte, s'ensorra. Les inseguretats i la impotència afloren. Viu tenint la sensació que fa tard a totes les etapes vitals i comença a dubtar sobre la seva maternitat i a reflexionar sobre la pressió social.
Els diàlegs interns, sovint en forma de pregunta, enriqueixen la narració i posen en relleu la incertesa. Les pors, el futur i les expectatives deixen al descobert la vulnerabilitat.
El temps pren un simbolisme important i es converteix en allò on aferrar-se. El temps meteorològicament parlant i el temps que transcorre al ritme de les busques del cucut que pertanyia a la seva àvia.
Mentre el temps passa, l'Hel pateix paràlisis. Només són somnis, però ella resta immòbil davant situacions en què li és impossible reaccionar. La sensació de descontrol és creixent. El desig obsessiu per ser mare deixa pas a l'obsessió per controlar el temps.
No vol viure improvisant, però com més vol controlar l'entorn, més s'adona que va a la deriva. Pren decisions, es produeixen canvis dràstics en la seva vida i tot es va posant a lloc.
Una novel·la que explora la maternitat, els vincles i la fragilitat.
Amb una prosa íntima fa un retrat generacional on reflecteix i qüestiona la precarietat laboral, el model de família (casa amb jardí, mascota, canalla) i les maternitats.
"Ploro aquesta impaciència que és tan meva que em frustra a cada pas".
" Com més endinsada estic en aquest procés, més sento que no he pogut reflexionar pausadament sobre el que vull, i em fa por adonar-me massa tard que he fet tot això empesa pel remolí social".
"Em feia por ser mare, em feia por no ser-ho, em feia por penedir-se de qualsevol de les dues decisions".
El Gus, el seu xicot, és de viatge per feina, augmenten els casos de covid i les restriccions, l'han acomiadat de la feina i es queda sola a la casa on resideixen, a Brussel·les, una ciutat grisa i estranya. Només té la companyonia de la seva gata Cléo i fa uns dies que ha desaparegut.
Aquest present, aparentment ordenat, de sobte, s'ensorra. Les inseguretats i la impotència afloren. Viu tenint la sensació que fa tard a totes les etapes vitals i comença a dubtar sobre la seva maternitat i a reflexionar sobre la pressió social.
Els diàlegs interns, sovint en forma de pregunta, enriqueixen la narració i posen en relleu la incertesa. Les pors, el futur i les expectatives deixen al descobert la vulnerabilitat.
El temps pren un simbolisme important i es converteix en allò on aferrar-se. El temps meteorològicament parlant i el temps que transcorre al ritme de les busques del cucut que pertanyia a la seva àvia.
Mentre el temps passa, l'Hel pateix paràlisis. Només són somnis, però ella resta immòbil davant situacions en què li és impossible reaccionar. La sensació de descontrol és creixent. El desig obsessiu per ser mare deixa pas a l'obsessió per controlar el temps.
No vol viure improvisant, però com més vol controlar l'entorn, més s'adona que va a la deriva. Pren decisions, es produeixen canvis dràstics en la seva vida i tot es va posant a lloc.
Una novel·la que explora la maternitat, els vincles i la fragilitat.
Amb una prosa íntima fa un retrat generacional on reflecteix i qüestiona la precarietat laboral, el model de família (casa amb jardí, mascota, canalla) i les maternitats.
"Ploro aquesta impaciència que és tan meva que em frustra a cada pas".
" Com més endinsada estic en aquest procés, més sento que no he pogut reflexionar pausadament sobre el que vull, i em fa por adonar-me massa tard que he fet tot això empesa pel remolí social".
"Em feia por ser mare, em feia por no ser-ho, em feia por penedir-se de qualsevol de les dues decisions".
November 28, 2025
La protagonista, l'Hel, viu acompanyada d'una sensació de vertigen i frustració. Té el desig de ser mare, però el procés per quedar-se embarassada és dolorós i quan per tercer mes consecutiu li baixa la regla, l'angoixa se li instal·la ben endins.
El Gus, el seu xicot, és de viatge per feina, augmenten els casos de covid i les restriccions, l'han acomiadat de la feina i es queda sola a la casa on resideixen, a Brussel·les, una ciutat grisa i estranya. Només té la companyonia de la seva gata Cléo i fa uns dies que ha desaparegut.
Aquest present, aparentment ordenat, de sobte, s'ensorra. Les inseguretats i la impotència afloren. Viu tenint la sensació que fa tard a totes les etapes vitals i comença a dubtar sobre la seva maternitat i a reflexionar sobre la pressió social.
Els diàlegs interns, sovint en forma de pregunta, enriqueixen la narració i posen en relleu la incertesa. Les pors, el futur i les expectatives deixen al descobert la vulnerabilitat.
El temps pren un simbolisme important i es converteix en allò on aferrar-se. El temps meteorològicament parlant i el temps que transcorre al ritme de les busques del cucut que pertanyia a la seva àvia.
Mentre el temps passa, l'Hel pateix paràlisis. Només són somnis, però ella resta immòbil davant situacions en què li és impossible reaccionar. La sensació de descontrol és creixent. El desig obsessiu per ser mare deixa pas a l'obsessió per controlar el temps.
No vol viure improvisant, però com més vol controlar l'entorn, més s'adona que va a la deriva. Pren decisions, es produeixen canvis dràstics en la seva vida i tot es va posant a lloc.
Una novel·la que explora la maternitat, els vincles i la fragilitat.
Amb una prosa íntima fa un retrat generacional on reflecteix i qüestiona la precarietat laboral, el model de família (casa amb jardí, mascota, canalla) i les maternitats.
"Ploro aquesta impaciència que és tan meva que em frustra a cada pas"
"Em feia por ser mare, em feia por no ser-ho, em feia por penedir-se de qualsevol de les dues decisions".
**ressenya conjunta amb la Mari de @llibresidones (instag)
⭐⭐⭐✨ 3'5/5
El Gus, el seu xicot, és de viatge per feina, augmenten els casos de covid i les restriccions, l'han acomiadat de la feina i es queda sola a la casa on resideixen, a Brussel·les, una ciutat grisa i estranya. Només té la companyonia de la seva gata Cléo i fa uns dies que ha desaparegut.
Aquest present, aparentment ordenat, de sobte, s'ensorra. Les inseguretats i la impotència afloren. Viu tenint la sensació que fa tard a totes les etapes vitals i comença a dubtar sobre la seva maternitat i a reflexionar sobre la pressió social.
Els diàlegs interns, sovint en forma de pregunta, enriqueixen la narració i posen en relleu la incertesa. Les pors, el futur i les expectatives deixen al descobert la vulnerabilitat.
El temps pren un simbolisme important i es converteix en allò on aferrar-se. El temps meteorològicament parlant i el temps que transcorre al ritme de les busques del cucut que pertanyia a la seva àvia.
Mentre el temps passa, l'Hel pateix paràlisis. Només són somnis, però ella resta immòbil davant situacions en què li és impossible reaccionar. La sensació de descontrol és creixent. El desig obsessiu per ser mare deixa pas a l'obsessió per controlar el temps.
No vol viure improvisant, però com més vol controlar l'entorn, més s'adona que va a la deriva. Pren decisions, es produeixen canvis dràstics en la seva vida i tot es va posant a lloc.
Una novel·la que explora la maternitat, els vincles i la fragilitat.
Amb una prosa íntima fa un retrat generacional on reflecteix i qüestiona la precarietat laboral, el model de família (casa amb jardí, mascota, canalla) i les maternitats.
"Ploro aquesta impaciència que és tan meva que em frustra a cada pas"
"Em feia por ser mare, em feia por no ser-ho, em feia por penedir-se de qualsevol de les dues decisions".
**ressenya conjunta amb la Mari de @llibresidones (instag)
⭐⭐⭐✨ 3'5/5
Displaying 1 - 2 of 2 reviews