Mandíbula afilada és una comèdia de to agredolç, una peça enginyosa construïda amb una gran precisió, que juga amb els somnis, amb el temps imaginat i amb les fantasies d’un Peter Pan que es construeix el seu propi univers amb un guió a la mesura dels seus interessos i que navega entre el desig i la realitat, la raó i la follia. Mandíbula afilada és una petita joia de complexitat narrativa a partir de molt pocs elements que sintetitza a la perfecció un dels temes bàsics del teatre d’ el refugi en la ficció com a via d’escapament davant d’una realitat inhòspita.
Titulado por la Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Valencia (1983-1986).
En los años 80 trabaja como actor en diferentes compañías valencianas al tiempo que da clases en Escuelas Municipales de Teatro.
A partir de 1989 empieza a simultanear la escritura, la dirección y la interpretación.
En esta primera estapa que abarca los años 90 (1989-1999), Alberola estrenó 14 comedias, de las que dirigió trece e interpretó seis.
Crea, en 1994, la compañía Albena Teatre, de la que es director.
En 1999 comienza la segunda etapa, en la que llega el reconocimiento y el éxito conjunto de crítica y público, con el estreno de Besos; Alberola alcanza proyección nacional y obtiene gran éxito en Madrid y Barcelona.
Además del reconocimiento, premios y galardones, el éxito teatral le ha llevado a desarrollar en los últimos años una intensa carrera televisiva.
En 2003 recibió el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla por el conjunto de su obra.
En 2018 es uno de los creadores de la serie de Açò és un destarifo y el productor de dicha serie de la nueva televisión valenciana, À Punt y que es guionista de la serie y de sus contrataciones del elenco de actores y de actrices.
Preparant la nova lectura de 2n de batxillerat i recordant les vegades que he vist aquesta obra als escenaris. Una obra divertida, essencial per entendre l’univers Alberola.
He llegit l’obra perquè enguany s’ha de preparar amb 2n de Batxillerat. Està entretinguda. És senzilla, clara i fàcil de llegir. El Joan em cau un poc malment a estones hahaha. M’agradaria veure-la representada, crec que m’agradaria més.
Unpopular opinion! Per què s’ha substituït El verí del teatre per aquesta obra com a lectura en 2n de Batxillerat? Tòpics típics i gags d’humor qüestionable
Serviría para incluirla en una de esas revistas olvidadas que se dejan en los bancos de las estaciones de tren... Entretenida, llena de tópicos, sin ningún valor artístico, es el termómetro del nivel de esos actuales clubes endogámicos de gente guapa y autocomplaciente -eso sí, muy amigos- que son las ESAD españolas.
Es vergonzoso que el estudio de una obra tan intrascendente y superficial forme parte de la prueba de acceso de una de nuestras ESAD.
Tot i que no soc un lector habitual de teatre, aquesta obra l'he trobada entretinguda, sense amagar una gran història darrere, basada en la senzillesa d'una conversa entre dos coneguts amb un passat comú. Els tocs d'humor m'han agradat i els jocs amb els diferents diàlegs estan ben trobats. Diria que és una obra que està bé.