Pel carril del mig

by Albert Pijuan

La problemàtica conducció pel carril central de les autopistes i autovies desperta la ira dels opinòlegs, incendia les xarxes socials i enverina les tertúlies de sobretaula. Pot ser que sigui l’única matèria capaç de despertar de l’apatia la societat catalana post-Procés. El departament editorial de La Segona Perifèria va encarregar explorar aquest nervi tensat de la catalanitat a l’Albert Pijuan. Fruit de les seves investigacions és la descoberta del pamflet que Felip Roda va publicar en una obscura editorial local.
Les tesis de l’autor i activista local Felip Roda són clarividents per a uns i abjectes per a uns altres. Les seves propostes de conducció activa i conscient —política— pel carril central de les autovies i autopistes del país beuen de la nostra història, antropologia, poesia i fe. Per això seran celebrades. Per això seran perseguides.

Pel carril del mig és una mostra reeixida de nacionalcunyadisme i una peça única, fundacional i radical d’assaig políticviari. Aquest llibret està destinat a acabar de trencar les famílies que encara no ho estaven, i a fer de la conducció una experiència nova. Conduir pel carril del mig mai més tornarà a ser el mateix.

128 pages, Paperback

Published October 1, 2025

Reviews

[Marta Cava]

És com si Josep Maria de Sagarra hagués fet un llibre amb diversos personatges de La Competència. He rigut fort.

[Trodeponent]

en una sola setmana he estrimejat el nou disc d'ypnosi i he llegit això, quina gresca i quina rauxa i quina de tot!! és com si un enfant terrible dels dos mils com el quim monzó o l'empar moliner hagués après a ser millennial i graciós i àcid i crític i corrosiu i tots aquests adjectius que agraden tant a aquests cronistes més esmolats q la tita del comte arnau...poques coses més lúcides sobre la catalunya boomer i processista que això....per cert cada cop que el pijuan fa servir "prenyada de" he hagut de lluitar molt fort per no anar a buscar la meua femta a objectes perduts. quin domini de la llengua!!! és ben bé com diu la marta cava, una cosa molt sagarriana dels seus poemes satírics, concretament aquell en què parlave d'una comunitat de veïns que semblave sodoma i gomorra.

per cert UN LLIBRE EN CATALÀ SOBRE CONDUIR hshshshshshs gràcies gràcies albert pijuan no vai puguer estar arsejat amb la gran substitució perquè hiperràbia me va traumar de per vida amb la ficció no traduïda editada per Angle💌perquè quin angle més MORT era allò!! però bé, que aquest llibre és boníssim....jo crec que per reblar el clau hauria d'haver parlat de l'anemperfeinisme català dels embussos i del putairamonetisme català d'incorporar-se a velocitats perillosament lentes a l'autovia. però com a màxima autoritat en fitipaldisme català (al 2016 vaig trigar una hora de rellotge de lleida a la diagonal i al 2021 vaig trigar poc més d'hora i mija de girona a lleida per l'eix) he de dir que molt bé.

[Pau Brunet]

Mai encara havia hagut de deixar de llegir un llibre per estar plorant de riure a un rodalies

[Quim Vinyes i Busquet]

Bastant divertit

[Maria Sopena]

estic enmig d’un bloqueig lector, però és veritat que m’he pixat de riure

[Miquel]

El punkisme català sempre mola!

[Míriam Freixas]

Verge santa, quin fart de riure.

[Marta AG]

Radiografia del moment polític català a través de la conducció. Divertit i original.

[Pol Viñas]

ekenemarraume 🔥🏁

[Anilla]

Telma, de Calaf, una gossa d'onze anys, a la meva dreta.
Margarita, de Llagostera, una gossa de sis mesos, a l'esquerra.
I jo, manxega, també una perra, al carril del mig.

[Cinta Paloma Vila]

Quasi que m'han semblat més divertits els pròlegs (1a part) que el suposat llibre (2a part). Original, divertit, breu i molt ràpid de llegir.

[Miquel Galván]

Comença amb un humor cunyat/boomer que et porta cap a un text sense gaire consistència. Es com una mitja-idea que se t'ocorr fent una cervesa i decideixes fer un llibre de 100 pàgines a Arial 18. Potser amb un article al Núvol ja hagués set suficient. 2,5⭐

[Oriol - Feel The Brain]

Curt. Incisiu. Divertit. Surreal. Carregqt de raó.

Llegiu-lo!! No us en empenedireu!!

⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️

[Uri Xaubet]

Magnífic, m'he rigut molt. Quan els catalans perdem la identitat, hem de recorrer al que de veritat ens uneix a tots, que és anar pel carril del mig. Com diu el famosíssim i real Felip Roda (lol no), que això es converteixi en allò que ens guia, el nostre pit descobert de Delacroix.

[Joan Roure]

3,5⭐​​

[Guillem]

He trobat més divertits els textos previs que el propi text.

[Pablo Ferrando]

L'anada d'olla més divertida que he llegit mai!

[Miquel MN]

És sensacional, divertidíssim!

[Albert Martí]

Un llibret divertit, irònic, autoparòdic i molt nostrat que es llegeix de manera fugaç i que reparteix a tort i a dret des de l'humor més fi.

El millor: la corrua de personatges amics, enemics, saludats i passavolants que apareixen abans del llibre en sí aportant-hi el seu punt de vista.
El pitjor: que, un cop arrenca l'assaig, tens la sensació que la prèvia era fins i tot millor.

[Lluís Gallart]

Una petita decepció. M'esperava molt després del pamflet pro canibalisme i de la delirant La gran substitució. Hi he trobat algunes bones ocurrències i una estructura original amb tota la diversitat de veus narratives, però tot plegat m'ha avorrit força. Seguirem seguint el Pijuan perquè se li veu un gran talent i una mirada realment original.

[Adrià]

Lamento comunicar a Felip Roda - en pau descansi - que no ha aconseguit convéncer-me amb el seu treballat argumentari: soc i seré sent un ferm defensor de la causa de Conducció i Dretanisme (CiD).

[Nil Martín]

albert estàs retardant el meu moment de decidir treure'm el carmet de conduir

[Yordi]

"Fins als ous de tant de subnormal, hòstia puta!"

L'editor fa un tuit sobre circular pel carril del mig. Es fa viral. Contacta amb un escriptor i li encarrega un llibre al respecte. No, no és l'argument. És, segons diu l'editor, la gènesis de l'obra.


"No hi ha cosa més catalana que conduir pel carril del mig."

"conduir follament pel carril esquerre és d'espanyol, de messetari."

"La velocitat mínima legal per circular per autopista és de seixanta quilòmetres per hora"

"La velocitat ha matat més persones a la carretera que totes les drogues juntes."

"La xarxa viària és el principi genètic del país; tant és així, que només vam existir quan vam tenir carreteres."

"La llengua catalana neix perquè som catòlics, perquè tenim aversió al conflicte, perquè ens agrada queixar-nos, perquè sabem que, en el context adequat, no s'han de fer fàstics a la delació, pèrquè una de les preocupacions que més ens fibla en vida és la successió patrimonial i perquè el compromís de paraula està molt bé, però encara està millor si tot queda clar i per escrit"

[Gina de Tera]

He rigut? Sí! Està ben escrit? Sí, molt. Però m’ha avorrit. M’ha sabut greu perquè tenia moltes ganes de llegir-lo, però m’he anat desencantant a mida que avançava.
M’ha agradat molt la figura de l’avi Conco (el poemes 🔥), i la menció a Alexandre Deulofeu. Tot plegat té un regust de Vicenç Pagès Jordà, però sense ser-ho.
🥺

[ElFalleret]

Breu, original i molt subtil. Realment tots els personatges estan molt ben construïts i els registres són mooolt versemblants. A vegades te pot semblar que estàs llegint un assaig de debó. No sé si me falta contacte amb el context o necessite temps per rumiar l’humor subtil i exagerat, però no he rigut tant com pensava. Hi haurà que posar a Felip Roda al Panteon nacional.

[Rubèn]

Podríem dir que el llibre té dues parts, de les quals la primera m'ha semblat una mica innecessària, tot i que ajuda a construir el relat posterior, aporta molt poc i es fa intranscendent, potser hagués pogut ser més reduïda. La segona part, la obra com a tal, té bons punts i fa gràcia en alguns moments, prou bona.

[joan magrané]

Una genialitat. Fa pixar de riure i retrata una Catalunya més real que la dels llibres de Ferrater Mora.

[Lídia]

a mi un llibret curt ben fet que collona em funciona molt. quina risa

[Joan Pedrosa]

M'ha arrancat algun somriure

[Martina Castelló]

dos i mig, però perquè perfectament es podria deixar en un article de substack, tot i això, molt molt ben escrit👏