Diví

by Oriol Canals Vaquer

Una sèrie de crims inspirats en l'obra de Dalí i una ment cruel i brillant que mata per venjança.

Un assassinat macabre sacseja Figueres: un home crucificat apareix al Teatre Museu Dalí el dia que s'ha d'inaugurar una gran retrospectiva internacional dedicada al geni del surrealisme. El mort reprodueix fidelment el quadre El Crist de sant Joan de la Creu, de Salvador Dalí. A la signatura, hi ha un nom inquietant: Diví. El sobrenom del gran mestre.

El sergent Alberto Olazábal serà l'encarregat d'enfrontar-se a un criminal que converteix l'art en càstig i la mort en performance. Cada crim és una reproducció d'una obra de Dalí, i darrere de cada escena hi ha una ment cruel, brillant i venjativa que compleix escrupolosament un calendari que farà anar de corcoll la policia per Madrid, París, San Francisco, Moscou i Nova York.

Els interessos polítics, mediàtics i artístics s'entrellacen en una trama angoixant i addictiva en la novel·la que va revelar Oriol Canals com la veu més potent del thriller català.

384 pages, Paperback

First published March 15, 2018

About the author

Oriol Canals Vaquer (Barcelona, 25 de juny de 1978) és un expert en màrqueting i comunicació i escriptor de novel·la negra. És autor de Fills de mala mare, publicada el 2013 per editorial Base.

Reviews

[Oriol Casacuberta]

"Les llàgrimes que cauen són amargues, però més ho són les que no cauen".
Proverbi rus.

Dels 4 llibres de novel·la negra de l'Oriol Canals, és el que m'ha costat més de llegir, probablement perquè visualment és més feixuc. A més a més, pel meu gust i ha massa errors ortogràfics i tipogràfics que no són admissibles. Probablement per això hi ha un canvi d'editorial en els darrers 2 llibres.

Pel que fa a la trama, també és la que menys m'ha atret, tot i que al final hi dona un gir argumental que m'ha fet mantenir-me enganxat fins a acabar-lo.

Per els errors li poso un 2, per la trama un 4.

Ah, i reitero: Dalí feixista.

[Obrir un llibre]

Llibre elaborat però no és per a mi.

[Elena Berlanga]

El llibre m’ha agradat molt i m’ha mantingut en tensió fins al final. Ara bé, per al meu gust, hi ha massa descripcions violentes i algunes escenes massa explícites i desagradables que m’han fet replantejar-me la lectura. Al final, però, m’ha satisfet, compensa :)

[Mònica Vilardosa Cabello]

M’ha agradat molt com, a mesura que avança la història, tot va cobrant sentit i es va relacionant amb el món de l’art, amb unes referències molt ben integrades que li donen un toc especial. La part de novel·la negra bastant dura i gore, se m’ha remogut la panxa més d’una vegada...

[Jana Bolaño]

Principi molt lent i un final que s'anima, però sense ser gran cosa. Les últimes 150 pàgines sí que valen la pena, tot i així ha estat el que menys m'ha agradat d'Oriol Canals. Penso que és el més gore d'assassinats i la novela amb més detalls escabrosos

[Xavi Villalvilla]

Molt bona novel·la d'un autor que admiro. Història molt ben resolta, amb escenes del crim molt potents, amb una necessitat de documentació de l'autor molt alta sobre un món tan complex com el de Dalí o l'art. Gràcies, Oriol!

[Adriana Franch]

Fascinante. No puedo decir más.

[Elisabet Busquet]

Molt enganxada des de la 1a pàgina!

[Ester]

Una història on l’art no és només decorat: és arma, refugi i escenari d’una venjança molt ben teixida. Relacions que es tensen, silencis que pesen i decisions que deixen marca.

[Mariona Fàbrega]

Una redacció senzilla que ho fa de bon llegir. La trama comença sense res d'especial, però els girs que va fent a mesura que avança el tornen un llibre que enganxa.

[Reader]

Un thriller interessant, bastant rapid de llegir, i amb un bon final.

[Ramon Forc Fab]

Bon llibre, entretingut i facil de seguir, recomanable

[Marina Camarasa]

Entretingut