What do you think?
Rate this book
El rastre blau de les formigues
De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau —«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»—m’ho va confirmar.
Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans.
Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i:
Tots som un tot.
S’escriu en soledat,
mai solitari.
Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.
Menorca, Sa Figuera Verda, tardor de 2012
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau —«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»—m’ho va confirmar.
Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans.
Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i:
Tots som un tot.
S’escriu en soledat,
mai solitari.
Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.
Menorca, Sa Figuera Verda, tardor de 2012
208 pages, Paperback
First published January 1, 2014
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
January 20, 2025
Aquest llibre del Pons està publicat a “Poesia dels Quaderns Crema“, tot i que potser és massa agosarat anomenar poesia a aquest conjunt de reflexions breus o molt breus.
En un primer cop d’ull hom pot tenir la impressió de que podria tractar-se d’un dietari, de fet, el to dels textos, en ocasions, tendeix a l’intimisme d’un dietari, d’una interioríssima primera persona. Però potser no acaba de quadrat tampoc en el gènere: les entrades no tenen data, no existeix evolució temporal… Més aviat és un conjunt, una juxtaposició d’entrades, de textos molt breus, de molt breus reflexions sobre un grapat de determinats temes. Aquestes reflexions tendeixen a repetir-se en diferents formes i fins i tot arriba un punt en que la lectura ja no pot continuar essent contínua i s’imposa, més que llegir-lo, fer-li una ullada de tant en tant.
Alguns dels temes són la religiositat (anti institucional), la natura de ses Illes, la voracitat del turisme, la condició de poeta, d’escriptor…
Aquí algunes engrunes d’aquest rastre que, sens dubte, cal seguir…
=> Potser sobren escriptors i fan falta literats.
=> Publicar per deixar-ho de corregir obsessivament i no tornar-te boig.
Com deia Valery: “Els poemes no s’acaben, s’abandonen”.
=> Versos que són com trinxeres excavades en el camp de la realitat.
=> Fer classe també és fer teatre.
=> Els dies escrits són més viscuts.
=> La poesia és més important que els poetes.
=> M’he plantejat la pregunta del psiquiatre Victor Frankl feia als seus pacients: “Vosté per què no se suïcida?”. I he pensat en la Literatura.
=> En la vida, com en la Literatura, convé fugir dels llocs comuns perquè solen estar plens, saturats de gent.
=> Literàriament parlant, crec que el talent són un munt de correccions.
En un primer cop d’ull hom pot tenir la impressió de que podria tractar-se d’un dietari, de fet, el to dels textos, en ocasions, tendeix a l’intimisme d’un dietari, d’una interioríssima primera persona. Però potser no acaba de quadrat tampoc en el gènere: les entrades no tenen data, no existeix evolució temporal… Més aviat és un conjunt, una juxtaposició d’entrades, de textos molt breus, de molt breus reflexions sobre un grapat de determinats temes. Aquestes reflexions tendeixen a repetir-se en diferents formes i fins i tot arriba un punt en que la lectura ja no pot continuar essent contínua i s’imposa, més que llegir-lo, fer-li una ullada de tant en tant.
Alguns dels temes són la religiositat (anti institucional), la natura de ses Illes, la voracitat del turisme, la condició de poeta, d’escriptor…
Aquí algunes engrunes d’aquest rastre que, sens dubte, cal seguir…
=> Potser sobren escriptors i fan falta literats.
=> Publicar per deixar-ho de corregir obsessivament i no tornar-te boig.
Com deia Valery: “Els poemes no s’acaben, s’abandonen”.
=> Versos que són com trinxeres excavades en el camp de la realitat.
=> Fer classe també és fer teatre.
=> Els dies escrits són més viscuts.
=> La poesia és més important que els poetes.
=> M’he plantejat la pregunta del psiquiatre Victor Frankl feia als seus pacients: “Vosté per què no se suïcida?”. I he pensat en la Literatura.
=> En la vida, com en la Literatura, convé fugir dels llocs comuns perquè solen estar plens, saturats de gent.
=> Literàriament parlant, crec que el talent són un munt de correccions.
December 25, 2025
el llibre desprèn l mateixa quotidianitat i complexitat que va exudar l'autor en parlar amb ell, un home de gustos senzills i passió desfermada per la lectura. malgrat crec que l'estil de haikus-reflexions a la menorquina no ha fet per a mi, compartir-ho amb ell, amb el Pau i amb l'illa va ser preciós.
April 25, 2016
Puro destilado de Menorca, leer este libro es como sentarse junto al huerto por la tarde y captar esa vida subterránea que descubre la vida contemplativa, o la mucha vida y el tiempo otorgado para saborearla.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews