Sigmund Freud. La curació a través de l'esperit

by Stefan Zweig, Marc Jiménez Buzz (Translator)

Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l’any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l’hora d’explicar quines pulsions mouen l’ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d’algunes de les seves grans intuï­cions: la descoberta de l’inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi, el món del sexe…

«Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l’esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l’esperit creatiu en l’art; en intentar explicar a l’individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l’ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.»

128 pages, Paperback

First published January 1, 1932

About the author

Stefan Zweig was one of the world's most famous writers during the 1920s and 1930s, especially in the U.S., South America, and Europe. He produced novels, plays, biographies, and journalist pieces. Among his most famous works are Beware of Pity, Letter from an Unknown Woman, and Mary, Queen of Scotland and the Isles. He and his second wife committed suicide in 1942.
Zweig studied in Austria, France, and Germany before settling in Salzburg in 1913. In 1934, driven into exile by the Nazis, he emigrated to England and then, in 1940, to Brazil by way of New York. Finding only growing loneliness and disillusionment in their new surroundings, he and his second wife committed suicide.
Zweig's interest in psychology and the teachings of Sigmund Freud led to his most characteristic work, the subtle portrayal of character. Zweig's essays include studies of Honoré de Balzac, Charles Dickens, and Fyodor Dostoevsky (Drei Meister, 1920; Three Masters) and of Friedrich Hölderlin, Heinrich von Kleist, and Friedrich Nietzsche (Der Kampf mit dem Dämon, 1925; Master Builders). He achieved popularity with Sternstunden der Menschheit (1928; The Tide of Fortune), five historical portraits in miniature. He wrote full-scale, intuitive rather than objective, biographies of the French statesman Joseph Fouché (1929), Mary Stuart (1935), and others. His stories include those in Verwirrung der Gefühle (1925; Conflicts). He also wrote a psychological novel, Ungeduld des Herzens (1938; Beware of Pity), and translated works of Charles Baudelaire, Paul Verlaine, and Emile Verhaeren.
Most recently, his works provided the inspiration for 2014 film The Grand Budapest Hotel.

Reviews

[Carlos Sogorb]

Nota: Tal vez pienses que mi valoración es inconsecuente con mi reseña, pero te aseguro que el libro es muy bueno como literatura, pero pésimo como ensayo. Además, y como todas las biografías, hay que cogerla con pinzas, aunque las escriba Zweig.

Zweig presenta la figura de Freud no solo como médico y científico, sino como un gran explorador del alma humana. Hay que entender que Zweig estaba altamente condicionado para hablar bien de Freud, porque le conoció personalmente y mantuvo una relación de admiración intelectual con él, además en ese momento el psicoanálisis parecía revolucionario.

Por desgracia para Zweig su libro ha envejecido muy mal (desde un punto de vista científico) y el tiempo ha puesto a Freud y al psicoanálisis en su sitio. Conceptos como el inconsciente, la interpretación de los sueños, la represión de deseos o el papel de la sexualidad en la psicología humana han sido refutados, conviertiéndose en poco más que literatura de ficción o ideas inspiradas por la euforia de la gran cantidad de cocaína que el buen Sigmund llevaría en el cuerpo cuando las pensó.


Aun con todo, siempre es un placer leer a Zweig y Freud tiene algunas reflexiones que son dignas de verbalizar en voz alta en una charla entre amigos frente a unas cervezas. Al fin y al cabo, ¿no somos capaces de discutir si son mejor los reyes magos que papa noel?

[Molsa Roja(s)]

Una clàssica fellatio de Zweig a Freud. La figura de Freud és tremendament important, com a mediadora en la transició d'una medicina mecanicista per a qui les patologies com ara la histèria, la psicosi o la depressió són físiques, a una medicina que accepta la ment com a causa de certes patologies —a partir d'aquí, psicosomàtiques— i, per tant, s'escindeix en psiquiatria —que encara opera, diguem, sobre el paradigma anterior— i en psicol·logia. Si afirmem que la psicol·logia no arriba a l'estatut epistèmic de ciència —sent la ciència la formació d'hipòtesis demostrables sota l'exigència d'una alta probabilitat respecte relacions entre esdeveniments—, aquesta roman com una espècie de filosofia de la ment de caràcter empíric. Així com Kuhn ens parla dels paradigmes com a construccions conceptuals, en un moment històric, que ens permeten ordenar el caos del real, la prolífica creació freudiana no és res més que una proposta especulativa: com a tal, per a mi, cal ser valorada tant per la seva eficàcia descriptiva —quins fenòmens n'escapen?— com per la concepció de la humanitat que proposa. I està clar que la seva visió pessimista i hipersexual de la humanitat resulta aberrant. En qualsevol cas, estic desitjosa de llegir la refutació de D&G al complexe edípic.

[i trepat]

Sempre em trobo a primera fila quan algú toca l’autoengany, les veritables confessions darrere les confessions, tot allò que sabem i alhora no sabem… no va d’això, però es pot trobar si teniu aquesta dèria. Sí que hi ha un zweig fantàstic situant-vos un ✨genius✨, vigileu no us trobéssiu agenollats en tancar el llibre. “Si nietzsche va filosofar amb el martell, freud ha filosofat tota la vida amb el bisturí.” Jo ja el veig, està entre nosaltres.

[joan magrané]

És un Zweig, osigui que està perfectament escrit, estructurat i enganxa. Potser per qüestió del tema que tracta és un text una mica difícil i obtús, però amb molts moments lluminosos i reveladors.

[laita]

no és una biografia, com s'insinua, sinó una síntesi brillant de les idees de freud en forma d'elogi. com he gaudit d'aquesta genialitat! i que cabró que és l'hemisferi més cabró del nostre cervell.

[Pablo Andrés Muñoz Pardo]

És un llibre preciós i, certament perfecte. Colpidor i breu.