What do you think?
Rate this book
40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista
Una obra gràfica que aborda críticament les ganes de morir en la societat capitalista i imagina un futur en què la vida sigui respectada i protegida.
Cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món. Això són 800000 persones l’any. A l’Estat espanyol van morir per suïcidi 4227 persones el 2022 i 4116 el 2023. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat. Però en cada suïcidi hi ha 10 persones profundament afectades i 135 afectades de manera més lleu. Per tant, cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món, però moltíssimes més queden damnificades.
Vivim en una societat en què les persones perden les ganes de viure. El suïcidi ja no es pot considerar una qüestió individual, sinó que cal reconèixer-lo com un conflicte social que cal abordar des d’una perspectiva profunda, estructural i col·lectiva. Fins ara s’ha parlat molt del suïcidi des del punt de vista de la salut mental, se l’ha assimilat a un trastorn mental, i les possibles solucions han estat químiques i individuals. Poques vegades es plantegen solucions transversals i col·lectives que millorin les circumstàncies de vida.
Aquest assaig gràfic reflexiona sobre les ganes de morir com a símptoma inherent de la societat capitalista, que identifiquem com a responsable del nostre malestar social. Aborda críticament els canvis considerables que s’haurien de produir per desarrelar aquestes ganes de morir. I imagina com tornar a confiar en un present i futur en què la vida sigui respectada, valorada i protegida per tothom.
La precarietat laboral, la fama, la desesperança pel futur, la repressió, la neurodivergència, el masclisme, la transfòbia, el ciberbullying o la manca d’habitatge conformen l’entramat d’aquestes deu històries que pretenen sensibilitzar, polititzar i posar de manifest un relat encara poc escoltat sobre el suïcidi.
Cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món. Això són 800000 persones l’any. A l’Estat espanyol van morir per suïcidi 4227 persones el 2022 i 4116 el 2023. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat. Però en cada suïcidi hi ha 10 persones profundament afectades i 135 afectades de manera més lleu. Per tant, cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món, però moltíssimes més queden damnificades.
Vivim en una societat en què les persones perden les ganes de viure. El suïcidi ja no es pot considerar una qüestió individual, sinó que cal reconèixer-lo com un conflicte social que cal abordar des d’una perspectiva profunda, estructural i col·lectiva. Fins ara s’ha parlat molt del suïcidi des del punt de vista de la salut mental, se l’ha assimilat a un trastorn mental, i les possibles solucions han estat químiques i individuals. Poques vegades es plantegen solucions transversals i col·lectives que millorin les circumstàncies de vida.
Aquest assaig gràfic reflexiona sobre les ganes de morir com a símptoma inherent de la societat capitalista, que identifiquem com a responsable del nostre malestar social. Aborda críticament els canvis considerables que s’haurien de produir per desarrelar aquestes ganes de morir. I imagina com tornar a confiar en un present i futur en què la vida sigui respectada, valorada i protegida per tothom.
La precarietat laboral, la fama, la desesperança pel futur, la repressió, la neurodivergència, el masclisme, la transfòbia, el ciberbullying o la manca d’habitatge conformen l’entramat d’aquestes deu històries que pretenen sensibilitzar, polititzar i posar de manifest un relat encara poc escoltat sobre el suïcidi.
180 pages, Paperback
Published October 6, 2025
2 people are currently reading
27 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
October 31, 2025
There's not a drug on earth that can make life meaningful. - Sarah Kane
January 4, 2026
Aquest assaig conté una perspectiva crítica i contructiva del suïcidi a través de deu històries, tot plegat amb una poètica constant i una edició i il·lustració maquíssimes. Gràcies Lurdes i Marina!!
December 22, 2025
En aquest assaig gràfic, que consta de 10 capítols, s'exposen 10 històries relacionades amb el suïcidi. Cada història serveix d'entrada a analitzar un factor de risc que condueix al suïcidi (la salut mental, la solitud, la precarietat, la pobresa, l'assetjament...), i en desgrana els motius que sempre acaben assenyalant el mateix culpable: al capitalisme més pervers.
Aquest assaig de Lurdes Quintero, doncs, no només va sobre el suïcidi. De fet, aquest no és més que l'eix vertebrador d'un text que desgrana els mals de la societat fent-ne una extensa crítica i demanant a crits la necessitat de canviar-la.
El text, va acompanyat magníficament per les il·lustracions de la Marina Barberà, que només amb dos colors dona llum a unes històries fosques.
Al text, això sí, li ha faltat un major treball d'edició i correcció per part de l'editorial.
Aquest assaig de Lurdes Quintero, doncs, no només va sobre el suïcidi. De fet, aquest no és més que l'eix vertebrador d'un text que desgrana els mals de la societat fent-ne una extensa crítica i demanant a crits la necessitat de canviar-la.
El text, va acompanyat magníficament per les il·lustracions de la Marina Barberà, que només amb dos colors dona llum a unes històries fosques.
Al text, això sí, li ha faltat un major treball d'edició i correcció per part de l'editorial.
December 17, 2025
Un llibre necessari. Lurdes Quintero ens ofereix una reflexió profunda al voltant del suïcidi, malauradament un tema encara massa tabú avui en dia. Sento que el que explica m'interessa des de la primera frase. I Marina Barberà hi aporta unes il·lustracions que orgànicament hi encaixen tant bé que l'obra no tindria sentit sense elles.
Em quedo amb la idea essencial del text: no es pot llegir únicament el suïcidi com un afer individual provocat per temes de salut mental; el suïcidi ve fruit d'un gran problema estructural -polític i social- generat a partir d'un sistema fallit. Perquè... com algú podria afirmar que un sistema funciona quan a cada 40 segons una persona opta per acabar amb la seva vida?
Em quedo amb la idea essencial del text: no es pot llegir únicament el suïcidi com un afer individual provocat per temes de salut mental; el suïcidi ve fruit d'un gran problema estructural -polític i social- generat a partir d'un sistema fallit. Perquè... com algú podria afirmar que un sistema funciona quan a cada 40 segons una persona opta per acabar amb la seva vida?
Displaying 1 - 4 of 4 reviews