Una novel·la sobre el dol, la necessitat d'entendre els altres -i a un mateix- i el veritable significat d'estimar Tres germans. Tres maneres de viure, de callar, de retreure. Ja adults, davant del notari, escolten el testament del el pis de Gràcia repartit a parts iguals i l'Aurèlia com a única hereva de la casa familiar a Guimerà. Amb aquest llegat inesperat a les mans, l'Aurèlia es pregunta quin és el veritable sentit de ser una famí acceptar la rancúnia de la Gisela i la indiferència d'en Guillem?, conviure amb la veu absent de la mare? Potser la família és sobretot el pare que ella ha cuidat i la filla que ha engendrat. Mai més serà dimecres desplega el passat i el present de l'Aurèlia Alzina Amat en capítols concisos que fan aflorar contradiccions i flaqueses i ens parlen dels vincles familiars i de la recerca de la pròpia identitat.
Un llibre bonic i proper que es llegeix en un sospir. Aprofundeix sobre el concepte de família i les relacions entre els seus membres, mentre va passant la vida. Uns personatges ben construïts i sòlids, propers. Unes vides explicades amb una gran proximitat i calidesa. Gràcies per aquesta novel·la dolça, i també una mica amarga.
"L'Aurèlia s'adona que ja han passat dues setmanes sense la mare. Mai més tornarà a posar-se l'abric vermell. Mai més podrà trepitjar el carrer Petritxol. Mai més tornarà a menjar una xocolata amb ensaïmada. Mai més tornarà a ser dimecres"