"Fins que un dia, sense que jo en fos plenament conscient, el cor se'm va cremar. Va saltar pels aires transformat en pols de cendra, la mateixa que em tacava la cara a mesura que m'endinsava en allò que se suposava que havia estat la nostra llar."
La Hanna recorre el seu pis reduït a cendres després que un fort incendi hagi arrassat amb tot. El lector acompanyarà la protagonista en aquest viatge per les restes del foc i la memòria, descobrint tot un llegat de secrets amagats. El pis de l'àvia, on ha viscut els anys d'amor amb en Carlos, ha desaparegut amb la virulència de les flames. Però sota la destrucció també pot amagar-se un nou inici.
Amb el foc com a fil conductor, Cendra és una novel·la visceral i colpidora que entrellaça les ferides de la Hanna amb les de la seva àvia per revelar fins a quin punt el dolor pot ser una herència familiar.
Aquest llibre ha estat una molt bona sorpresa. La novel·la ens va descobrint a poc a poc, de manera fragmentada, la història de la Hanna i la de la seva àvia. El foc és un fil conductor, físic i metafòric, que travessa la narració de principi a fi.
"Cendra" atrapa des del primer capítol (on ja em va deixar amb la boca ben oberta) i ens parla de por, culpa, identitat i secrets familiars però també de trencament i reconstrucció.
Una història filada amb foc que et deixa sense alè des del principi. Un estil condensat i intens on no manca ni sobra res. Flashbacks introduïts amb una escriptura impecable per descobrir-nos que els traumes heretats marquen el nostre present quan el silenci i la coerció han estat la norma marcada per l’entorn. Un llibre ple d’elements simbòlics que ens diuen molt més del que sembla. Una capsa que llueix perquè frisa per alliberar-se del secret que conté.