What do you think?
Rate this book
El cel de l'aigua
És estiu. La Vila de Gràcia es prepara per viure la seva festa major, tot un món nou per a la Quer, una noia rural que, sense preavís, es veu obligada a fer vacances a casa de l’avi. Allà descobrirà tota una vida veïnal, l’art del guarniment de carrers i la implicació del jovent en les comissions de festes; entre tot això, també, més d’un amor imprevist. Res evitarà, però, que s’hagi d’enfrontar a un passat desconegut: mentre paeix el greu accident de muntanya patit per una de les seves mares, farà per anar completant un puzle familiar trencat fa anys. Submergida en aquest volcà de sentiments contraposats, la Quer trobarà un refugi amagat entre les pàgines de La plaça del Diamant i, endinsada en la lectura i seguint els passos de la Colometa, descobrirà els entramats del propi origen i resoldrà els seus conflictes d’identitat.
El cel de l’aigua és una novel·la emotiva i vibrant sobre el creixement d’una adolescent perduda al cor de Barcelona. Amb l’empatia i la sensibilitat que caracteritzen la seva obra, Muriel Villanueva ens ofereix una història d’amor, d’empoderament i redescoberta personal teixida amb els ressons i els reflexos de l’obra mestra de Mercè Rodoreda, encara vius als nostres carrers.
El cel de l’aigua és una novel·la emotiva i vibrant sobre el creixement d’una adolescent perduda al cor de Barcelona. Amb l’empatia i la sensibilitat que caracteritzen la seva obra, Muriel Villanueva ens ofereix una història d’amor, d’empoderament i redescoberta personal teixida amb els ressons i els reflexos de l’obra mestra de Mercè Rodoreda, encara vius als nostres carrers.
152 pages, Paperback
Published September 29, 2025
8 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
Read
February 3, 2026Podeu mirar la nostra ressenya en vídeo a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DUTkFn...
February 11, 2026
per joves i no tant joves! I si sou de Gràcia, crec que us agradarà encara més:)
November 13, 2025
El cel de l'aigua és dol, és recerca d'identitat i és retrobar-se amb un mateix. És secrets familiars, és eixir de la teua zona de confort i és establir noves relacions i noves connexions.
La Quer acaba de perdre una de les seues mares en un accident de muntanya, i no pot entendre per què sa mare es posaria en perill a ella mateixa d'eixa manera. Culpant a sa mare per la seua ànsia d'adrenalina, la seua altra mare decideix que la millor manera que Quer passe aquest dol és enviant-la al barri de Gràcia, a Barcelona, a casa d'un avi amb qui mai ha parlat o tingut relació.
Quer queda destinada a viure en una gàbia feta de ressentiment, de negació, de dol i del sentiment de pèrdua que la nostra protagonista comença a viure en el barri de Gràcia. A partir d'ací, Quer es veurà enfrontada a aquesta mateixa gàbia teixida dels seus propis sentiments i dels seus conflictes interns, i començarà un procés que no resultarà gens fàcil per a ella. Un procés que compartirà amb Mercè Rodoreda, amb el seu llibre La plaça del diamant, amb la Natàlia, la protagonista, i amb la simbologia tan gran que aquest llibre té a casa del seu avi.
El cel de l'aigua és un viatge entre el fet de sanar i entre l'esperança. Entre descobrir coses que ni tan sols tu sabies de tu mateixa i redescobrir el que coneixies des d'un nou punt de vista, que canvia per complet qui eres i que té conseqüències a l'hora d'intentar integrar-se en un barri tradicional i d'intentar fer comunitat i connexions. És adonar-se que la brúixola potser no funciona com sempre, que s'ha trencat momentàniament i que ha deixat d'apuntar cap al nord, només perquè sigues tu qui puga agafar les cordes del teu destí i del teu camí, i guiar-te entre novetats i descobriments que formen una nova versió de tu. És créixer, és madurar, és descobrir i és deixar que un nou escenari i que noves persones t'ajuden a sanar, però també viure i acceptar i deixar anar. Viure el dolor, adonar-te que aquest forma part de l'ésser humà i que no es pot fugir d'ell. I continuar, i conviure amb ell, i abraçar-lo.
M'ha agradat molt acompanyar la Quer a mesura que anava avançant en el seu procés, que anava trobant el seu lloc en un espai que pareixia ser una condemna amplificada pel fantasma del dol. Ha sigut molt bonic veure com Muriel Villanueva ha pres La plaça del diamant i com, a banda de trobar inspiració en el llibre i en la Natàlia, ha volgut també incloure'l en la història. Com La plaça del diamant és una motivació i una força per a Quer, però també el nexe d'unió que l'apropa a la seua família, que l'ajuda a transitar tots eixos sentiments i experiències que està sentint i vivint. Com la Natàlia acaba sent un punt de suport molt important per a ella, i com es veu reflectida, encara que de maneres molt diferents, en aquest personatge i en les seues vivències. Com el que pareixia ser un llibre només especial per a ella acaba tenint una major importància de què es podia imaginar en un principi, i com acaba sent un tresor per a la resta de la família i per a la resta de la comunitat.
Damunt, el to juvenil de la novel·la fa que siga una lectura molt accessible per a tota mena de públic (encara que, clar està, tindrà més profunditat per a uns que per a altres), i que siga un llibre que tant adolescents com adults puguen gaudir de diferent manera. Apropar la literatura de Mercè Rodoreda als jovents d'aquesta manera em pareix un detall d'allò més bonic.
Poder conéixer a Quer, a les seues mares, als seus avis i als seus amics ha sigut tot un plaer. Gràcies a l'autora i a l'editorial per apropar-me a aquesta història i a aquests personatges <3.
La Quer acaba de perdre una de les seues mares en un accident de muntanya, i no pot entendre per què sa mare es posaria en perill a ella mateixa d'eixa manera. Culpant a sa mare per la seua ànsia d'adrenalina, la seua altra mare decideix que la millor manera que Quer passe aquest dol és enviant-la al barri de Gràcia, a Barcelona, a casa d'un avi amb qui mai ha parlat o tingut relació.
Quer queda destinada a viure en una gàbia feta de ressentiment, de negació, de dol i del sentiment de pèrdua que la nostra protagonista comença a viure en el barri de Gràcia. A partir d'ací, Quer es veurà enfrontada a aquesta mateixa gàbia teixida dels seus propis sentiments i dels seus conflictes interns, i començarà un procés que no resultarà gens fàcil per a ella. Un procés que compartirà amb Mercè Rodoreda, amb el seu llibre La plaça del diamant, amb la Natàlia, la protagonista, i amb la simbologia tan gran que aquest llibre té a casa del seu avi.
El cel de l'aigua és un viatge entre el fet de sanar i entre l'esperança. Entre descobrir coses que ni tan sols tu sabies de tu mateixa i redescobrir el que coneixies des d'un nou punt de vista, que canvia per complet qui eres i que té conseqüències a l'hora d'intentar integrar-se en un barri tradicional i d'intentar fer comunitat i connexions. És adonar-se que la brúixola potser no funciona com sempre, que s'ha trencat momentàniament i que ha deixat d'apuntar cap al nord, només perquè sigues tu qui puga agafar les cordes del teu destí i del teu camí, i guiar-te entre novetats i descobriments que formen una nova versió de tu. És créixer, és madurar, és descobrir i és deixar que un nou escenari i que noves persones t'ajuden a sanar, però també viure i acceptar i deixar anar. Viure el dolor, adonar-te que aquest forma part de l'ésser humà i que no es pot fugir d'ell. I continuar, i conviure amb ell, i abraçar-lo.
M'ha agradat molt acompanyar la Quer a mesura que anava avançant en el seu procés, que anava trobant el seu lloc en un espai que pareixia ser una condemna amplificada pel fantasma del dol. Ha sigut molt bonic veure com Muriel Villanueva ha pres La plaça del diamant i com, a banda de trobar inspiració en el llibre i en la Natàlia, ha volgut també incloure'l en la història. Com La plaça del diamant és una motivació i una força per a Quer, però també el nexe d'unió que l'apropa a la seua família, que l'ajuda a transitar tots eixos sentiments i experiències que està sentint i vivint. Com la Natàlia acaba sent un punt de suport molt important per a ella, i com es veu reflectida, encara que de maneres molt diferents, en aquest personatge i en les seues vivències. Com el que pareixia ser un llibre només especial per a ella acaba tenint una major importància de què es podia imaginar en un principi, i com acaba sent un tresor per a la resta de la família i per a la resta de la comunitat.
Damunt, el to juvenil de la novel·la fa que siga una lectura molt accessible per a tota mena de públic (encara que, clar està, tindrà més profunditat per a uns que per a altres), i que siga un llibre que tant adolescents com adults puguen gaudir de diferent manera. Apropar la literatura de Mercè Rodoreda als jovents d'aquesta manera em pareix un detall d'allò més bonic.
Poder conéixer a Quer, a les seues mares, als seus avis i als seus amics ha sigut tot un plaer. Gràcies a l'autora i a l'editorial per apropar-me a aquesta història i a aquests personatges <3.
January 22, 2026
Una història tendra i emotiva que parla de la pèrdua, el dol, la mort, la por, l'amor, la família, la cerca de la pròpia identitat, els vincles, l'amistat.
La història fa referències constants a La plaça del Diamant. El llibre, que agradava molt a la seva àvia i a la seva mare, és converteix en un refugi per a la protagonista. S'inclouen fragments i símils que li aporten un gran valor i sensibilitat.
M'han agradat les explicacions sobre la preparació de la festa major del barri de Gràcia.
Em quedo amb la frase que diu la Quer, la protagonista:
- "Vestir el carrer, posar-lo bonic, ens ha unit d'una manera diferent, no és només la convivència, és també el treball per un objectiu comú que té a veure amb la bellesa, amb fer-nos la vida bonica".
La història fa referències constants a La plaça del Diamant. El llibre, que agradava molt a la seva àvia i a la seva mare, és converteix en un refugi per a la protagonista. S'inclouen fragments i símils que li aporten un gran valor i sensibilitat.
M'han agradat les explicacions sobre la preparació de la festa major del barri de Gràcia.
Em quedo amb la frase que diu la Quer, la protagonista:
- "Vestir el carrer, posar-lo bonic, ens ha unit d'una manera diferent, no és només la convivència, és també el treball per un objectiu comú que té a veure amb la bellesa, amb fer-nos la vida bonica".
Displaying 1 - 4 of 4 reviews