Des de l’Antiguitat mateixa, el desig viu en el vers. Hi ha pocs impulsos més humans i més poètics que la fam de la pell, que ha fet vessar mars de tinta i que ha jugat amb els capricis lingüístics, com si el cos fos un metrònom anàrquic i la paraula la transcripció del seu ritme.
En l’idil·li líric que teniu entre mans, dotze poetes encenen la pàgina. El resultat és una coral de veus que experimenten amb la llengua de la mateixa manera que ho fan amb el desig, amb la llibertat que l’un i l’altra exigeixen. Que aquests versos us facin cremar amb l’única piromania que ens eleva: la de la carn.
la meua part preferida del llibre quan s'ajunten un poema sobre titaflops enfront xones en cap un altre sobre un mar i cel amb xonofòbia i un altre sobre ejaculacio precoç....pfffff....i el del cruising en gasolineres en blablacars shshshs només un mar i cel òbviament!!!! oriol rissech ara mateix ets l'enemic numero 1 de la senyora aquella dels propietaris de pisos al programa de l'ustrell perquè vius a la meua ment sense pagar lloguer
i pfffffff que l'adrià targa faci servir la paraula "tro" ok això s'ha sentit com quan al concert de la lady gaga una ballarina va interactuar amb mi durant el concert....i la maria sevilla i aquesta habilitat seua de prendre't la popa mentre semble que te faci una classe de naturals narrada per un funcionalista aaaaaaaa es que aixo es una onomatopeia perque estic cridant
he de dir que jo i la poesia meucosa mai hem acabat de excepte casos com el carles rebassa al llibre de sons bruts que es essencialment un dietari de cruising (no derogatiu) pero ok admesament aquest m'ha barrufat
Molt, molt interessant aquesta proposta de la col·lecció Idil·lis: després de proposar relats i novel·les s'atreveixen amb un recull de poemes que exploren el desig des de diferents vessants 🔥