«Les llengües es moren», etziben amb displicència personatges que no se l’imaginen mai morta, la seva llengua. Ans la somien ocupant el lloc que les difuntes deixarien vacant, tot substituint-les. Els catalanoparlants, per necessitat, hem hagut de trobar una expressió per designar l’amargor que comporta el procés de substitució lingüística que vivim. És el «dolor de llengua», segons l’ha anomenat l’Enric Larreula.
Donar-hi nom ajuda a parlar-ne, i parlar-ne és el primer pas cap a la comprensió. I aquest llibre n’aferma l’enteniment: n’indaga en les causes i n’albira les sortides. Així, Jordi Martí Monllau analitza la ideologia lingüística dominant als Països Catalans i desmunta els mites principals sobre la qual es fonamenta, entre els quals destaca el del bilingüisme intrínsec de la societat catalana. L’apartat darrer, «Paralipomena: Dietari sociolingüístic», és un recull d’apunts sobre la qüestió nacional i el conflicte lingüístic.
Les pàgines que llegireu neixen del patiment, sí, però no s’hi resignen, perquè tenen la finalitat de desencantar —o descolonitzar— la ment. Lluny dels prejudicis inculcats, l’autor proclama un pensament lingüístic que, bastit sobre les bigues de la justícia i de la legitimitat, cerca dotar el poble català d’autoritat en l’acció política que li és imprescindible d’emprendre si no vol deixar cap lloc vacant.
«Oposar drets lingüístics a drets d'una altra índole, com ara dret a l'educació o la salut, no sols és absurd[...] sinó que és pervers, perquè darrere la dicotomia en realitat s'amaga una coacció que s'expressaria en aquests termes: "Renuncia als teus drets lingüístics i a la teua llengua o atén-te a les conseqüències". De fet, és aquesta justament l'elecció que de li va posar al davant a un pacient ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Palma, quan se li va etzibar: "¿Qué te importa más la salud o la llengua?" Molt sàviament, l'home va respondre: "M'estimo sobretot la dignitat, però tu sembla que t'estimes més la teua llengua que la meua salut."[...] Quina dignitat podem esperar si se'ns nega el dret bàsic a ser qui som sense condicions ni limitacions?»