«Tots els nens es fan grans, menys un. Ho endevinen ben aviat, que han de créixer, i la Wendy ho va saber d’aquesta manera: un dia, quan tenia dos anys i jugava en un jardí, va arrencar una flor i va córrer a portar-la a la seva mare. M’imagino que devia estar preciosa, perquè la senyora Darling es va posar la mà al cor i va exclamar:
—Ai, no et podries quedar sempre així?
No es van dir res més, però des d’aquell moment la Wendy va saber que creixeria. Sempre se sap, això, a partir dels dos anys. Els dos anys són el principi de la fi.»
Que Peter i Wendy és un clàssic de la literatura universal està fora de discussió. Tot i així, degut a la popularitat del personatge —que sovint s’ha quedat per a ell sol el títol de la novel·la—, i a les mil adaptacions edulcorades que se n’han fet, poca gent ha llegit l’obra original. Aquesta nova traducció, totalment fidel a l’esperit de Barrie, vol reivindicar una de les veus narratives més agudes i enginyoses de tots els temps, capaç de passejar-se entre la realitat i la imaginació amb la facilitat de qui obre una finestra.
Perquè Peter i Wendy és un text reversible, una novel·la màgica, una oda a la infància sense domesticar i a la vida com a joc. Una història salvatge i meravellosa que deixa bocabadats lectors de qualsevol edat. Així, mentre a uns els adverteix sobre els perills de fer-se grans i convertir-se en persones grises, als altres els exhorta a recuperar aquella espurna transformadora que un dia va brillar dins seu.
Coberta i les il·lustracions originals de Francis Donkin Bedford per a la primera edició anglesa, publicada l'any 1911.
«Saps, Wendy, quan la primera criatura del món va riure per primer cop, la rialla se li va trencar en mil bocins que es van escampar pertot arreu, i així van néixer les fades.» Que bonic poder tornar a la infància de tant en tant ❤️
“-Pan, es pot saber qui o què ets tu? - va preguntar amb veu ronca en Garfi. -Soc la juventut, soc l’alegria - va deixar anar en Peter a l’atzar-, soc un ocellet que acaba de sortir de l’ou”
Moltes gràcies Raquel, he gaudit com una nena petita llegint-lo. ❤️🩹
“És un costum de cada nit de totes les mares, un cop els fills s’han adormit, de furgar dins de la seva imaginació i endreçar-la per l’endemà. És com endreçar calaixos, m’imagino que la trobaríeu de genolls repassant enriolada alguns dels vostres continguts, preguntant-se d’on havíeu tret allò.”
Un conte al cap i a la fi, es la història del Peter Pan tal qual. No l'havia llegit mai i fa mil que vaig veure les pelis, però m'ha agradat tornar a llegir algo senzill, però divertit i bonic. Fàcil pels dies difícils d'hivern.
Una faula sobre fer-se gran i que vol dir ser un nen petit. M’hagués agradat un final amb mes “moraleja” no queda del tot tancat però es un llibre preciós i ple de imaginació
This entire review has been hidden because of spoilers.
🧚🏼A casa, quan la meva germana i jo érem petites, la versió de Disney de Peter Pan era una de les nostres pel·lícules preferides. Sempre havia sentit la cosa aquesta que Disney endolceix exageradament les històries, i llegint “Peter i Wendy”, la història original del nen que no volia créixer, ho he entès perfectament. El llibre no parla només d’un nen que no vol créixer. La identitat i la mort són temes centrals en la novel·la, que és tendra i divertida en molts moments (Nana🩷) però molt dolorosa en altres (quin final destrossa ànimes💔).
Amb Peter Pan m’ha passat una mica com amb Dràcula o Frankenstein: coneixia el personatge a través d’històries que no eren l’original i ara que els conec tal com els autors volien presentar-los, els veig d’una altra manera i sento que ja formen part de mi. Perquè en Peter és insuportable, egoista i arrogant, però es fa estimar des de la primera pàgina🥹 I la Wendy… quin personatge tan especial🩷L’obra està farcida de referències –a altres llibres, a pirates famosos…–, la figura del narrador és meravellosa (gràcies per avisar que tot anirà bé, com a persona que no suporta les sorpreses m’has fet la lectura ha estat molt més agradable😂), la traducció és esplèndida, la imaginació de l’autor no té límits (encara que fa mal descobrir la història de la seva vida i posar-la en context amb el llibre…) i, en definitiva, és un gust poder llegir en català aquest clàssic de la literatura😍